Evangeli segons Lluc
L'evangeli segons Lluc és el tercer dels evangelis canònics i sinòptics (acceptats per l'església cristiana i referint els fets consensuats sobre Jesús de Natzaret). Va ser escrit al voltant de l'any 80 dC. És l'evangeli més pastoral, destinat a les comunitats cristianes. Dóna relleu a la bondat de Jesús. Va basar-se en l'evangeli de Marc, l'anomenada Font Q i altres recerques personals, com proclama el manuscrit.
Taula de continguts |
Autoria [modifica]
- Vegeu també: Lluc (evangelista)
L'evangeli és anònim, donat que no està firmat. S'atribueix tradicionalment a Lluc, el «metge estimat» al que Pau de Tars esmenta en la seva Epístola als Colossencs.
L'autor de l'evangeli és també autor dels Fets dels Apòstols. Les dues obres estan dedicades a un tal Teòfil de qui s'ignora si es un personatge real, un nom simbòlic (Teòfil vol dir amic de Déu) o un pseudònim.
De la lectura de les dues obres, es pot deduir fàcilment que l'autor és un company de Pau (part dels Fets dels Apòstols estan redactats en primera persona del plural) i que no coneixia a Jesús, atès que, segons el seu propi testimoni, la seva obra fou escrita després d'haver «investigat diligentment tot des dels seus orígens» consultant amb «testimonis oculars i servidors de la paraula».
Data [modifica]
La datació majoritària situa a aquest evangeli en els anys 80, pel fet que Lluc 21 descriu detelladement la destrucció del Temple de Jerusalem de l'any 70 i que sería per tant una història viscuda per l'autor en persona. Un altre argument per situar-lo en aquesta data és que segons els defensors de la Font Q, l'Evangeli segons Marc sería més antic que el de Lluc, per tant si l'evangeli de Marc fou escrit entre els anys 65 i 75 Lluc hauria de ser posterior.
Les datacions més tardanes estan limitades per la troballa del Papir 75 (cap a l'any 200) i la menció de l'evangeli de Lluc que fan Ireneu de Lió i el Fragment Muratorià cap a l'any 180.
Audiència [modifica]
Es creu que igual que Marc (però a diferència de Mateu), el públic destinatari és Gentil, i assegura als lectors que el cristianisme és una religió internacional, no exclusiva com el judaisme. Lluc interpreta el seu tema amb llum positiva pel que fa a les autoritats romanes. Per exemple, referent al responsable per la mort de Jesús, Ponç Pilat no trobar res dolent en ell.
L'Evangeli es dirigeix a Teòfil, que en grec significa simplement amic de Déu [1] o estimat per Déu o amant de Déu, [2] i no pot ser un nom sinó un terme genèric per a un cristià. L'Evangeli està clarament dirigit als cristians, o a aquells que ja sabien dels primers cristians, en lloc d'un públic general, ja que l'adscripció prossegueix afirmant que l'Evangeli va ser escrit "perquè coneguis bé la veritat de la coses que se'ls ha ensenyat ".
Fonts [modifica]
L'opinió tradicional és que Lluc, que no era un testimoni ocular del ministeri de Jesús, va escriure el seu evangeli després de reunir les millors fonts d'informació al seu abast (Lluc 1:1-4). [3] Pero els erudits crítics señalen com hipòtesi més probable, segons la hipotètica documental de les dues fonts , que l'autor utilitzar l'Evangeli segons Marc, i la Font Q a més de material únic, com a fonts primaries per escriure el seu evangeli.
Fets que narra [modifica]
L'Evangeli de Lluc narra la vida de Jesús de Natzaret, el seu naixement miraculós, el seu ministeri a Judea, les seves paràboles, miracles, mort, resurrecció i finalment l'ascensió al cel. Lluc és l'evangeli que més importància dóna als primers anys de vida de Jesús, alguns escriptors, diuen, fins i tot, que l'autor va poder conèixer en persona a la Verge Maria, pel fet d'esmentar detalls únics com l'Anunciació, la Visitació i els episodis del temple. També és el que inclou, més paràboles per explicar el missatge cristià als fidels. En ell apareixen més detalls dels personatges femenins que en els altres evangelis.
Introducció [modifica]
- Dedicatòria a Teòfil (1:1-4)
Naixement i infància de Jesús [modifica]
Igual que Mateu, Lluc relata la genealogia reial i un naixement virginal de Jesús. Però a diferència de Mateu, en que segueix la natalitat a través de la línia de David a Abraham amb la finalitat d'atraure a la seva audiència jueva, Lluc traça el llinatge de Jesús fins a Adam, el que indica un sentit universal de la salvació. A diferència de Mateu, Lluc narra el naixement després de què Maria i Josep viatgen a Betlem per motiu d'un cens, a on el nounat Jesús és posat en una menjadora (o pessebre). Exclusiva de Lluc és la història del naixement de Joan Baptista i tres càntics (incloent el Magnificat), així com l'única història de la infantesa de Jesús (Jesús ensenyant en el Temple).
- Aparició de l'àngel a Zacaries (1:5-25)
- Anunciació a Maria (1:26–45)
- Magnificat de Maria (1:46–56)
- Naixement de Joan Baptista (1:57–80; 3:1–20; 7:18-35; 9:7–9)
- Profecia de Zacaries (1:68-79)
- Cens de Quirí (2:1-5)
- Nativitat de Jesús (2:6–7)
- Adoració (2:8–20)
- Circumcisió de Jesús en el Temple (2:21–40)
- Jesús ensenyant en el Temple (2:41-52)
Baptisme i temptacions de Jesús [modifica]
- Baptisme de Jesús (3:21–22)
- Genealogia de Jesús (3:23–38)
- Temptacions de Jesús (4:1–13)
Ministeri a Galilea [modifica]
- Evangeli (4:14–15)
- Predicació a Natzaret (4:16–30)
- Cafarnaüm (4:31-41)
- Pesca miraculosa en el Llac de Guenesaret o Tiberíades (5:1–11)
- Miracles de Jesús leprosos i paralítics (5:12-26)
- Mateu Leví (5:27–32)
- Qüestió sobres el dejuni (5:33–39)
- Observació del Sàbat (6:1–11)
- Els dotze Apòstols (6:12–16; 9:1–6)
- Benaurances (6:20)
- Miracles de Jesús (7:1-17)
- La pecadora que renta els peus de Jesús (7:36–50)
- Dones deixebles de Jesús (8:1–3)
- Paràbola del Sembrador (8:4-8,11–17)
- Família de Jesús (8:19-21)
- Expulsa dimonis (8:26–39)
- Resurrecció de la filla de Jaire (8:40-56)
- Pa per 5000 (9:10–17)
- Fill de l'home (9:21–25, 44–45, 57-58; 18:31–34)
- Retorn del fill de l'home (9:26-27)
- Transfiguració de Jesús (9:28–36)
- Expulsió de dimonis (9:37-43)
Jesús predica pel camí a Jerusalem [modifica]
- Envia a setanta (10:1-24)
- Informe dels setanta (10:17-22)
- Paràbola del bon Samarità (10:29–37)
- Visita a la casa de Marta i Maria (10:38-42)
- Oració del Parenostre (11:1–4)
- L'amic (11:5–13)
- Jesús i Beelzebub (11:14–22,8:19–21)
- El Retorn de l'esperit immund (11:24–26)
- El senyal de Jonàs (11:29–32)
- Paràbola de la figuera (13:6-9)
- Curació de la dona geperuda (13:10-17)
- Paràbola del gra de mostassa (13:18–21)
- Curar en dissabte (14:1-6)
- L'ovella perduda (15:4-6)
- El fill pròdig (15:11-32)
- L'home ric i Llàtzer (16:19-31)
- Deu leprosos sanats (17:11-19)
- La segona vinguda del fill de l'home (17:20-37)
- Zaqueu, recaptador d'impostos (19:1-10)
- Paràbola dels Talents (19:11–27)
Jerusalem, crucifixió i resurrecció [modifica]
- Entrada a Jerusalem (19:28–44)
- Jesús i els canvistes (19:45–20:8)
- Pagar al Cèsar (20:20–26)
- Els Saduceus i la resurrecció(20:27–40)
- Els últims dies (21:5–38)
- Judes Iscariot ven a Jesús (22:7–23)
- La Pasqua (22:24-27)
- Arrest de Jesús (22:39–53)
- Sanedrí (22:63–71)
- Davant Ponç Pilat(23:1–5, 13–25)
- Davant Herodes Antipas (23:6–12)
- Mort i resurrecció de Jesús (23:26–49)
- Josep d'Arimatea (23:50–56)
- Tomba buida (24:1–12)
- Aparicions de Jesús (24:13–43)
- Ascensió de Jesús (24:50–53)
Els manuscrits [modifica]
Els manuscrits més antics de l'Evangeli de Lluc són tres fragments de papir que daten del segle segon a finals o principis del segle tercer.
- Papir 4 és probablement el més antic i data de finals del segle segon, conté Lluc 1:58-59, 62-2:1,6-7; 3:8-4:2,29-32,34-35, 5:3-8; 5:30-06:16.
- Papir 75 data de finals del segle segon i principis de segle III conté Lluc 3:18-04:02 +; 4:34-5. 10; 5:37-18:18 +; 22:4-24:53 i Joan 1:01-11:45, 48-57, 12:03-13:10, 14: 8-15:10 [4].
- Papir 45 datat a mitjans del segle III, conté una àmplia porció dels quatre Evangelis.
- Papir 69, segle III, conté el relat de Jesús en el jardí de Getsemaní i les negacions de Pere.
- Papir 82 i
Les primeres còpies, així com les primeres còpies dels Fets, data després de l'Evangeli es va separar dels Fets.
El Codex Sinaiticus i Còdex Vaticanus, són còdexs del segle VI i els més antics manuscrits que contenen el text complet de Lluc. El Còdex de Beza manuscrit del cinquè o sisè segle, també conté Lluc al complet.
Relació amb l'evangeli de Marció [modifica]
Les similituds entre l'Evangeli de Marció i l'evangeli de Lluc han fet sorgir dues teories per explicar els lligams d'aquests dos llibres.
La primera teoria, exposada pels Pares de l'Església i molts erudits moderns, afirma que l'evangeli de Marció és una copia mutilada de l'evangeli de Lluc. Marció hauria eliminat tot el que no estava d'acord amb les seves creences gnòstiques.
La segona teoria, totalment contrària, afirma que fou Lluc qui va copiar de Marció el seu evangeli, modificant-lo i ampliant-lo per adaptar-lo als seus criteris. Aquesta teoria és defensada per Charles B. Wait [5], qui compara els dos evangelis i arriba a la conclusió de que l'autor de Lluc quan va escriure la seva obra, tenia al seu davant, entre d'altres documents, l'evangeli de Marció. El teòleg i escriptor Bart Ehrman també defensa aquesta hipòtesi en les seves obres.
Posible Origen Arameu [modifica]
Hi ha qui defensa que és posible que la carta fós dirigida a Teófil ben Anás, Summe sacerdot, saduceu i cunyat de Caifás entre els anys 37–42.[6] Es a dir, si el Teófil de Lluc fós el Teófil ben Anás, la carta aniría dirigida als jueus saduceus, i no als gentils, com diu la tradició popular.
Referencies [modifica]
- ↑ http://cf.blueletterbible.org/lang/lexicon/lexicon.cfm?Strongs=G2321&Version=KJV Strong G2321]
- ↑ Bauer lèxic, 2 ª edició, 1958, pàgina 358
- ↑ MG Easton, Easton's Bible Dictionary (Oak Harbor, WA: Sistemes de Logos Research, Inc, 1996, c1897), "Evangeli segons Lluc"
- ↑ 7Ewie/texte/Papyri-list.html Llista completa dels papirs grecs NT
- ↑ The History of the Christian Religion to the Year Two-Hundred (Chicago, C.V. Waite & Co., 1900). Pp.287-303
- ↑ Anderson H,R., Theofilus, a proposal, Evangelical Qartery Vol 69-3, 1997
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Evangeli segons Lluc |
|
|||||||||||||||||||||||||||
