Evangeli segons Lluc
De Viquipèdia
L'evangeli segons Lluc és el tercer dels evangelis canònics i sinòptics (acceptats per l'església cristiana i referint els fets consensuats sobre Jesús de Natzaret). Va ser escrit al voltant de l'any 80 dC. És l'evangeli més pastoral, destinat a les comunitats cristianes. Dóna relleu a la bondat de Jesús. Va basar-se en l'evangeli de Marc, l'anomenada Font Q i altres recerques personals, com proclama el manuscrit.
Taula de continguts |
[edita] Autoria
L'evangeli és anònim, donat que no està firmat. S'atribueix tradicionalment a Lluc, el «metge estimat» al que Pau de Tars esmenta en la seva Epístola als Colossencs.
L'autor de l'evangeli és també autor dels Fets dels Apòstols. Les dues obres estan dedicades a un tal Teòfil de qui s'ignora si es un personatge real, un nom simbòlic (Teòfil vol dir amic de Déu) o un pseudònim.
De la lectura de les dues obres, es pot deduir fàcilment que l'autor és un company de Pau (part dels Fets dels Apòstols estan redactats en primera persona del plural) i que no coneixia a Jesús, dons, segons el seu propi testimoni, fou escrit després d'haver «investigat diligentment tot des dels seus orígens» consultant amb «testimonis oculars i servidors de la paraula».
[edita] Fets que narra
Introducció
- Dedicatòria a Teòfil (1:1-4)
Naixement i infància de Jesús
- Zacaries (1:5-25)
- Anunciació (1:26–45)
- Magnificat (1:46–56)
- Joan Baptista (1:57–80; 3:1–20; 7:18-35; 9:7–9)
- Vendició de Zacaries (1:68-79)
- Cens de Quirí (2:1-5)
- Nativitat de Jesús (2:6–7)
- Adoració (2:8–20)
- Circumcisió de Jesús en el Temple (2:21–40)
- Ensenyant en el Temple de Jerusalem (2:41-52)
Baptisme i temptacions de Jesús
- Baptisme de Jesús (3:21–22)
- Genealogia de Jesús (3:23–38)
- Temptacions de Jesús (4:1–13)
Ministeri a Galilea
- Evangeli (4:14–15)
- Predicació a Natzaret (4:16–30)
- Cafarnaüm (4:31-41)
- Pesca miraculosa en el Llac de Guenesaret o Tiberíades (5:1–11)
- Miracles de Jesús leprosos i paralítics (5:12-26)
- Mateu Leví (5:27–32)
- Qüestió sobres el dejuni (5:33–39)
- Observació del Sàbat (6:1–11)
- Els dotze Apòstols (6:12–16; 9:1–6)
- Benaurances (6:20)
- Miracles de Jesús (7:1-17)
- La pecadora que renta els peus de Jesús (7:36–50)
- Dones deixebles de Jesús (8:1–3)
- Paràbola del Sembrador (8:4-8,11–17)
- Família de Jesús (8:19-21)
- Expulsa dimonis (8:26–39)
- Resurrecció de la filla de Jaire (8:40-56)
- Pa per 5000 (9:10–17)
- Fill de l'home (9:21–25, 44–45, 57-58; 18:31–34)
- Retorn del fill de l'home (9:26-27)
- Transfiguració de Jesús (9:28–36)
- Expulsió de dimonis (9:37-43)
Jesús predica pel camí a Jerusalem
- Envia a setanta (10:1-24)
- Informe dels setanta (10:17-22)
- Paràbola del bon Samarità (10:29–37)
- Visita a la casa de Marta i Maria (10:38-42)
- Oració del Parenostre (11:1–4)
- L'amic (11:5–13)
- Jesús i Beelzebub (11:14–22,8:19–21)
- El Retorn de l'esperit immund (11:24–26)
- La senyal de Jonàs (11:29–32)
- Paràbola de la figuera (13:6-9)
- Curació de la dona geperuda (13:10-17)
- Paràbola del gra de mostassa (13:18–21)
- Curar en dissabte (14:1-6)
- L'ovella perduda (15:4-6)
- El fill pròdig (15:11-32)
- L'home ric i Llàtzer (16:19-31)
- Deu leprosos sanats (17:11-19)
- La segona vinguda del fill de l'home (17:20-37)
- Zaqueu, recaptador d'impostos (19:1-10)
- Paràbola dels Talents (19:11–27)
Jerusalem, crucifixió i resurrecció
- Entrada a Jerusalem (19:28–44)
- Jesús i els canvistes (19:45–20:8)
- Pagar al Cèsar (20:20–26)
- Els Saduceus i la resurrecció(20:27–40)
- Els últims dies (21:5–38)
- Judes Iscariot ven a Jesús (22:7–23)
- La Pasqua (22:24-27)
- Arrest de Jesús (22:39–53)
- Sanedrí (22:63–71)
- Davant Ponç Pilat(23:1–5, 13–25)
- Davant Herodes Antipas (23:6–12)
- Mort i resurrecció de Jesús (23:26–49)
- Josep d'Arimatea (23:50–56)
- Tomba buida (24:1–12)
- Aparicions de Jesús (24:13–43)
- Ascensió de Jesús (24:50–53)
És l'evangeli que més importància dóna als primers anys de Jesús, alguns escriptors, diuen que l'autor va poder conèixer en persona a la Verge Maria, pel fet d'esmentar detalls únics (com l'Anunciació, la Visitació, els episodis del temple...).
També és el que inclou, més paràboles per explicar el missatge cristià als fidels. Apareixen més detalls dels personatges femenins.
[edita] Relació amb l'evangeli de Marció
Les similituds entre l'Evangeli de Marció i l'evangeli de Lluc han fet sorgir dues teories per explicar els lligams d'aquests dos llibres.
La primera teoria, exposada pels Pares de l'Església i molts erudits moderns, afirma que Marció és una copia mutilada de l'evangeli de Lluc, a on va eliminar tot el que no estava d'acord amb les seves creences gnòstiques.
La segona teoria, totalment contrària, afirma que fou Lluc qui va copiar de Marció el seu l'evangeli, modificant-lo i ampliant-lo per adaptar-lo als seus criteris. L'autor Charles B. Wait en el seu llibre [1], compara els dos evangelis, i arriba a la conclusió de que Lluc quan va escriure la seva obra, tenia al seu davant, entre d'altres documents, a l'evangeli de Marció. El teòleg i escriptor Bart Ehrman també defensa aquesta hipòtesi en les seves obres.
[edita] Referencies
- ↑ The History of the Christian Religion to the Year Two-Hundred (Chicago, C.V. Waite & Co., 1900). Pp.287-303
|
|||||||||||||||||||||||||||
