Publi Sulpici Quirí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Publi Sulpici Quirí (censor)».
La verge Maria i Sant Josep en el cens del governador Quirí (mosaic bizantí, c. 1315-1320).

Publi Sulpici Quirí (del grec Κυρήνιος - Kyrenios o Cyrenius) (Lanuvium 45 aC - Roma 21 dC). Va ser un aristòcrata de l'Imperi Romà, membre del Senat i Cònsol. El seu període com a governador de Síria és un dels ancoratges cronològics del naixement de Jesús de Natzaret.

Vida[modifica | modifica el codi]

Tàcit diu que fou d'origen obscur i encara que hom es pensa que podria ser fill del censor del mateix nom i cònsol el 36 aC, també diu que fou nadiu de Lanuvium i no tenia connexió amb la gent Sulpícia.

L'any 15 aC August el nomenà procònsol de la província de Creta i Cirenaica. És presumible que amb anterioritat d'aquest important càrrec, Publi Sulpici Quirí hauria exercit altres magistratures; no era possible ascendir al càrrec de procònsol a menys que no s'hagués servit a l'imperi com a cònsol o com a pretor, pel que eren necessaris, generalment, altres requisits.

El càrrec de procònsol a la província Cirenaica serví per demostrar-ne la seva qualitat militar contra els garamants, una tribu del desert del Sàhara libi que habitava al sud de Cirene.

Fou cònsol el 12 aC amb Marc Valeri Messal·la. Va arribar al consolat mercès a les seves habilitats i mèrits militars. Fou enviat després a Cilícia on va sotmetre als homonadenses, un ferotge poble del Taure i va rebre per la seva victòria els honors del triomf. August el nomenà procònsol de l'Àsia en un període comprés entre el 10 i el 3 aC.

El 3 aC fou nomenat governador romà de Síria, una de les províncies més importants de l'imperi i comandant de les quatre legions presents a la zona (III Gallica, VI Ferrata, X Fretensis, XII Fulminata), càrrec que va ocupar uns dos anys. L'any 1 aC o poc després, August el va nomenar conseller del seu nét Gai Cèsar que llavors era a Armènia; en el seu camí a Orient va passar per Rodes on va visitar a Tiberi que hi vivia exiliat.

August designà a Tiberi com el seu successor i quasi immediatament, vers el 5 dC, nomenà Quirí governador per segona vegada de Síria.

Estava casat amb Emilia Lèpida de la que es va divorciar vers l'any 1. Vint anys després la va acusar de pretendre haver tingut un fill amb ell i altres crims, però la seva acusació fou vista com una revenja personal. Tiberi però donava suport al judici, ja que si Quirí no tenia fills deixaria a l'emperador com hereu.

Va morir a l'any 21 i fou honorat amb un funeral públic.

El cens de Judea[modifica | modifica el codi]

Després de la destitució d'Arquelau, fill d'Herodes el Gran, Quirí arribà a Síria, enviat per Cèsar August per fer el cens dels béns i poder recaptar impostos. Amb ell va ser enviat Coponi, per governar als jueus. Com que Judea havia estat annexionada a Síria, Quirí la va incloure en el cens.

La Bíblia (Lluc 2:1) esmenta el cens de Quirí com a referent del naixement de Jesús:

« Per aquells dies, sortí un edicte del Cèsar August que fessin el cens a tot el món. Aquest cens fou fet quan Quirí era governador de la Síria. »

El cens tingué lloc 37 anys després que Octavi derrotés a Antoni en la batalla naval de Àccium, el 2 de setembre (Flavi Josep), que correspondria a l'any 6 de la nostra era.

Segons Flavi Josep (Ant. XVIII 1), aquest cens provocà una revolta zelota, dirigida per Sadoc i Judes el Galileu, natural de Gamala. El mateix Quirí sufocà la revolta.

Data de naixement de Jesús[modifica | modifica el codi]

Les dates contradictòries esmentades pels evangelis (Mateu 2,1 i Lluc 2,1-2) ha portat a diferents interpretacions:

  • Per Kepler Jesús va néixer a l'any 7 aC. coincidint amb la conjunció de Júpiter-Saturn.[1]
  • Segons Armand Puig [2] la data correcte del naixement de Jesús va ser a l'any 6/7 aC. en temps d'Herodes el Gran.[3] Armand Puig entén que Jesús nasqué realment en un cens anterior al de Quirí i portat a terme per Herodes.
  • Per Robert Ambelain i ha una contradicció clara entre Mateu 2,1 i Lluc 2,1.[4] Jesús seria més gran del que es pensa i no hauria nascut ni a Betlem ni a Natzaret sinó a Gamala poble situat per sobre de Cafarnaum.
  • Per altres erudits, l'autor de Lluc, utilitzar el Cens de Quirí com excusa per traslladar la família a Betlem, lloc oficial a on tenia de néixer el messies segons les profecies bíbliques.

Referencies[modifica | modifica el codi]

  1. Aquesta conjunció seria l'estrella de Betlem, Vittorio, Messori Hipótesis sobre Jesús, 80
  2. Armand Puig, "Jesús un perfil biogràfic",159
  3. (vegeu Mateu 2,1 i Lluc 1,5)
  4. Robert Ambelain, Jesus o el secreto mortal de los templarios, 46-47

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]