Vés al contingut

Gens Sulpícia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Gens Sulpícia (desambiguació)».
rmn-military-header.png
Principals gens romanes

La gens Sulpícia va ser una gens romana d'origen patrici, una de les més antigues de Roma Els seus membres van ocupar magistratures al llarg de tota la República. Més tard la família es va convertir voluntàriament plebea. Va ser una de les gens que va produir més personatges notables en el període republicà. El primer que va obtenir el consolat va ser Servi Sulpici Camerí Cornut I (500 aC), nou anys després de l'abolició de la monarquia. El darrer Sulpici que es menciona com a cònsol va ser Sext Sulpici Tertul el 158, en el període imperial. Els seus cognomen principals eren Camerinus, Cornutus, Galba, Quirinus i Saverrio. També van usar els de Platorí,[1] Gal, Llong, Patercle, Pètic, Pretextat i Ruf. Alguns lliberts d'aquestes famílies portaven el nom de Sulpici.[2]

Els principals membres d'aquest família (Sulpici, Sulpicius en llatí) van ser:

Referències

[modifica]
  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 405. 
  2. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 945. 
  3. Sembla que hauria mort sense descendència. Tàcit indica que era d'orígens humils i que no pertanyia a la família Sulpícia
  4. Hom diu que podria ser fill del precedent. Tàcit, però, diu que no, i que no pertanyia a la família Sulpícia