Marc (evangelista)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Marc

Sant Marc evangelista per Pietro Stangherlin (Museu municipal de Caxias do Sul, Brasil), inici del s. XX
evangelista i màrtir
Nom secular Joan Marc; Μάρκος en grec
Naixement segle I
Líbia o Palestina
Defunció 7 de maig de 68
Alexandria (Egipte)
Enterrament Basílica de Sant Marc (Venècia), Catedral Copta de Sant Marc (Alexandria) (n'hi ha el cap)
Commemoració en esglésies ortodoxes orientals, Església Ortodoxa, Església Catòlica Romana, esglésies orientals catòliques, Església Luterana i altres esglésies protestants, Església Anglicana
Canonització antiga
Lloc de pelegrinatge Catedral Ortodoxa Copta de Sant Marc (el Caire), Catedral Copta de Sant Marc (Alexandria), Basílica de Sant Marc (Venècia)
Festivitat 25 d'abril
Fets destacables deixeble de Sant Pere, company de Pau de Tars; fundador de l'església d'Alexandria i introductor del cristianisme a l'Àfrica
Iconografia amb un llibre, escrivint (com a evangelista), amb un lleó; lleó alat; llibre amb el lema "pax tibi Marce"; amb un dogal o cabestre al coll
Patronatge Egipte, Venècia, Mainar, Balsareny, Sineu; mestres sabaters (a Barcelona); en alguns llocs, notaris i secretaris, vidrers

Sant Marc Evangelista (en grec: Μάρκος) (segle I) és considerat tradicionalment l'autor de l'Evangeli de Marc. És venerat com a sant a tota la cristiandat.

Marc en el Nou Testament[modifica | modifica el codi]

Sol ser identificat com Joan, anomenat Marc. Aquest personatge apareix diverses vegades en els Fets dels apòstols. Se'l cita per primera vegada en Fets 12:12, quan Simó Pere, miraculosament alliberat de la presó, es refugia a casa de Maria, mare de "Joan, per sobrenom Marc". Va acompanyar a Pau de Tars i a Bernabé en el primer viatge de Pau (Fets|13:5), però es va separar d'ells quan van arribar a Pamfília, tornant a Jerusalem (Fets|13:13) en aquests versets es fa referència a ell simplement com "Joan". Quan Pau iniciaria el seu segon viatge, va tenir una greu disputa amb Bernabé a propòsit de "Joan, anomenat Marc": Bernabé volia que anara amb ells, però Pau es negava, ja que els havia abandonat en el viatge anterior. Pau i Bernabé van acabar per separar-se, i Marc va acompanyar al segon en el seu viatge a Xipre (Fets|15:37-39).

Al final de la Primera Epístola de Pere, aquest es referix a "el meu fill Marc". Mentre que les esglésies catòlica i ortodoxa interpreten que es tracta d'un fill espiritual (és a dir, que Marc haguera sigut batejat per Pere) o que simplement Pere li tenia molt d'afecte, diversos teòlegs protestants no tenen inconvenient a admetre que podria tractar-se d'un fill físic.

No està clar que totes les mencions neotestamentàries facin referència al mateix personatge, encara que sí que pareix el més probable.

Atribució de l'Evangeli segons Marc[modifica | modifica el codi]

Marc l'evangelista d'Angelo Bronzino (1503–1572)

Marc és considerat per la tradició cristiana l'autor de l'evangeli que porta el seu nom. Ja que ell no va ser deixeble directe de Jesús va basar el seu relat -sempre segons la tradició- en les ensenyances de Pere. L'autor més antic que va assignar a Marc l'autoria d'aquest evangeli va ser Papies de Hieràpolis, en la primera meitat del segle II, en un testimoni citat per Eusebi de Cesària:

« «…i l'ancià deia el següent: Marc, que va ser intèrpret de Pere, va escriure amb exactitud tot el que recordava, però no en orde d'allò que el Senyor va dir i va fer. Perquè ell no va sentir ni va seguir personalment el Senyor, sinó, com vaig dir, després a Pere. Aquest duia a terme les seues ensenyances d'acord amb les necessitats, però no com qui va ordenant les paraules del Senyor, més de manera que Marc no es va equivocar en absolut quan escrivia certes coses com les tenia en la seua memòria. Perquè tot el seu interés el va posar en no oblidar res del que va escoltar i en no escriure gens fals».[1] »

Des del segle II es va donar per sentat que Marc era l'autor d'aquest evangeli. Encara que és impossible tindre cap tipus de certesa a aquest respecte, s'ha adduït convincentment que no hi ha cap raó per la qual els primitius cristians hagueren d'adjudicar l'autoria d'aquest evangeli a un personatge fosc que no va ser deixeble directe de Jesús, en compte d'atribuir-li-la a un dels apòstols.

Llegendes[modifica | modifica el codi]

Segons la tradició, Marc va predicar l'evangeli a Alexandria el primer o tercer any del regnat de l'emperador Claudi (41/42 o 43/44)[2] on va realitzar diversos miracles i va establir una església, anomenant un bisbe (Anià d'Alexandria), tres preveres i set diaques. També es diu que va ser martiritzat allí cap a l'any 68, i que els seus assassins van tractar de cremar el seu cos, sense aconseguir-ho. Els cristians d'Alexandria van rescatar el seu cos intacte, el van embolicar i li van donar sepultura en la part oriental de l'església que havien construït.

Relíquies[modifica | modifica el codi]

En 828, les relíquies atribuïdes a Sant Marc van ser robades d'Alexandria per navegants italians, que les van portar a Venècia, on es conserven en la basílica de Sant Marc, construïda expressament per a albergar els seus restes. Els coptes creuen que el cap del sant va quedar a Alexandria. Cada any, en el dia 30 del mes de Babah, l'Església Copta commemora la consagració de l'església de Sant Marc, i l'aparició del cap del sant en l'església copta de Sant Marc, a Alexandria, on es conservaria el seu cap.

Iconografia[modifica | modifica el codi]

S'associa a Sant Marc amb el lleó perquè el seu evangeli comença parlant del desert, i el lleó era considerat el rei del desert i perquè el seu evangeli comença parlant del riu Jordà i als seus voltants hi havia moltes feres, entre elles el lleó. L'Església catòlica celebra la seua festa el 25 d'abril.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Eusebi, Hist. Ecl. Iii. 39
  2. Meinardus, Otto Friedrich August. Two thousand years of Coptic Christianity (en anglès). American Univ in Cairo Press, 2002, p.28. ISBN 9774247574. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marc (evangelista) Modifica l'enllaç a Wikidata