Giovanni Bellini

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Giovanni Bellini, també conegut pel seu sobrenom de Giambellino (ca. 1424, Venècia- id., 1516), va ser un pintor italià del Renaixement, considerat el principal representant del Quattrocento al Vèneto. Fill de Jacopo Bellini i germà de Gentile Bellini.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Membre d'una família de pintors, va iniciar-se en el seu art al taller del pare: Jacopo Bellini, on va estudiar i va treballar junt amb els seus germans Gentile i Niccolò. En l'evolució de l'obra de Giovanni Bellini, s'evidencia primerament la influència de son pare i del seu cunyat: Andrea Mantegna (qui s'havia casat l'any 1453 amb la seua germana Niccolosia). Després —a partir del 1460— inicià una segona etapa més personal en la qual es va allunyar de l'estil patern i en què superà els regustos del gòtic tardà, rebent les influències de Piero della Francesca, que el van portar a sintetitzar el color amb la forma i a unificar en un mateix espai els objectes i la resta d'éssers figurats, tal com es fa palès en La coronació (c. 1473). En aquesta mateixa època, va conèixer Antonello da Messina (vers 1475), qui va deixar-li l'empremta de la prevalença de la llum.

D'aquesta manera, va anar accedint a un progressiu alliberament del color respecte del dibuix (això esdevindria més tard la base per a la pintura vèneta del Cinquecento). Aquest alliberament cromàtic és apreciable en les magnífiques obres que va realitzar per a les esglésies venecianes de San Zaccaria i San Giobbe.

L'any 1479, el seu germà Gentile se'n va anar a Constantinoble a treballar per al soldà Mehmet II, i Giovanni va ocupar el seu lloc en la realització dels frescos del Palazzo Ducale venecià. Malauradament, les pintures que hi va realitzar van ser destruïdes l'any 1577 a causa d'un incendi.

Progressivament, en l'obra de Giovanni Bellini es va anar imposant la riquesa cromàtica, tal com es pot apreciar en La Transfiguració (c. 1480). Aquest alliberament del color i de la llum és destacable en les seues marededéus, retrats amb paisatges de fons en què representa la natura de manera realista, ja siga animada pel treball humà o bé aquietada o detinguda, per la gran varietat cromàtica i lumínica amb què l'envolta.

L'obra de Giovanni Bellini es caracteritza per un conjunt d'obres sovint dedicades als mateixos temes, en les quals manifesta un perfecte domini del sentit de l'espai i els efectes de la llum, sintetitzats amb una gran espiritualitat a la qual arriba gràcies a una impressionant expressivitat.

Els seus principals deixebles van ser Giorgione, Ticià i Sebastiano del Piombo. Es va mantenir actiu i atent a novetats fins al final dels seus dies; les seues últimes obres delaten la influència de Giorgione. Dürer el va esmentar com el pintor més important a la seua ciutat.

Obres[modifica | modifica el codi]

Algunes de les seues principals obres:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.54. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 12 de novembre de 2014]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giovanni Bellini Modifica l'enllaç a Wikidata