Giovanni Bellini

Giovanni Bellini, també conegut pel seu sobrenom de Giambellino (ca. 1424, Venècia- id., 1516 ), va ser un pintor italià del Renaixement, considerat el principal representant del Quattrocento al Vèneto. Fill de Jacopo Bellini i germà de Gentile Bellini.

Biografia

Sacra Al·legoria (1490)

Membre d'una família de pintors, va iniciar-se en el seu art al taller del pare: Jacopo Bellini on va estudiar i va treballar junt amb els seus germans Gentile i Niccolò. En l'evolució de l'obra de Giovanni Bellini s'evidencia primerament la influència de son pare i del seu cunyat: Andrea Mantegna (qui s'havia casat l'any 1453 amb la seua germana Niccolosia). Després — a partir de 1460— inicià una segona etapa més personal en la qual es va allunyar de l'estil patern i en la què superà els regustos del gòtic tardà, rebent les influències de Piero della Francesca, que el van portar a sintetitzar el color amb la forma i a unificar en un mateix espai els objectes i la resta d'éssers figurats, tal com es fa palès a La coronació (c. 1473). En aquesta mateixa època, va conèixer Antonello da Messina (vers 1475), qui va deixar-li l'empremta de la prevalença de la llum.

D'aquesta manera va anar accedint a un progressiu alliberament del color respecte del dibuix (això esdevindria més tard la base per a la pintura vèneta del Cinquecento). Aquest alliberament cromàtic és apreciable en les magnífiques obres que va realitzar per a les esglésies venecianes de San Zaccaria i San Giobbe.

L'any 1479 el seu germà Gentile se'n va anar a Constantinoble a treballar per al sultà Mehmet II, i Giovanni va ocupar el seu lloc en la realització dels frescos del Palazzo Ducale venecià. Malauradament, les pintures que hi va realitzar van ser destruïdes l'any 1577 a causa d'un incendi.

Progressivament, en l'obra de Giovanni Bellini es va anar imposant la riquesa cromàtica, tal com es pot apreciar en La Transfiguració (c. 1480). Aquest alliberament del color i de la llum és destacable en les seues Mares de Déu, retrats amb paisatges de fons en què que representa la natura de manera realista, ja siga animada pel treball humà o bé aquietada o detinguda, per la gran varietat cromàtica i lumínica amb què l'envolta.

L'obra de Giovanni Bellini es caracteritza per un conjunt d'obres sovint dedicades als mateixos temes, en les quals manifesta un perfecte domini del sentit de l'espai i els efectes de la llum, sintetitzats amb una gran espiritualitat a la qual arriba gràcies a una impressionant expressivitat.

Els seus principals deixebles van ser Giorgione, Ticià i Sebastiano del Piombo. Es va mantenir actiu i atent a novetats fins al final dels seus dies; les seues últimes obres delaten la influència de Giorgione. Dürer el va esmentar com el pintor més important a la seua ciutat.

Obres

Algunes de les seues principals obres:

• La transfiguració (1455), M. Correr, Venècia.
• Crist a la muntanya de les Oliveres (1459)
• La Pietat o Pietà (1460), Pinacoteca de Brera, Milà.
• Políptic de Sant Vicent Ferrer (1464), basílica de sant Joan i sant Pau, Venècia.
• La coronació de la Mare de Déu (1470-1474), M. Civici, Pesaro.
• Sant Francesc en èxtasi (h. 1480), Col·lecció Frick, Nova York.
• La transfiguració (h. 1480-1485), Museu de Capodimonte, Nàpols
• Sacra Conversa (1487)
• Mare de Déu dels arbrets (1487)
• La Fortuna inestable (1487)
• Al·legoria cristiana o Sacra al·legoria (h. 1490), Galeria dels Uffizi, Florència.
• El baptisme de Crist (1500-1502), Església Santa Corona, Vicenza.
• El dux Leonardo Loredan (h. 1501-1504), National Gallery de Londres.
• El Salvador, Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, Madrid.
• La Mare de Déu i l'Infant beneint (1510)
• La Mare de Déu i l'Infant davant Simeó (Nunc dimitis), Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid.
• El festí dels déus (1514), Galeria Nacional d'Art, Washington DC.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giovanni Bellini

• Biografia de Jacopo, Giovanni Bellini i Gentile Bellini "Les vides" de Giorgio Vasari, edició Torrentina 1550