Piero della Francesca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Piero della Francesca

Detall d'obra amb el seu autoretrat
Naixement 1416
Sansepolcro
Defunció 1492
Sansepolcro
Nacionalitat Itàlia Itàlia
Art pintura
Obres destacades El Baptisme de Crist


Obra destacada

Piero, battesimo di cristo 04.jpg

El Baptisme de Crist

Piero De Benedetto Dei Franceschi (Sansepolcro, Toscana, 1416-1492) va ser un pintor del Quattrocento italià conegut pel seu àlies Piero della Francesca. També fou geòmetra i matemàtic. És un dels principals i fonamentals personatges pel Renaixement tot i que mai va treballar pels Mèdici, i, a més, només passà un any a Florència.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Piero della Francesca és un personatge itinerant: és una figura que trobarem a Ferrara entre el 1447 i el 1448 treballant amb Lionello d’Este, a Rimini treballant per Sigismundo Malatesta entorn del 1450, a Roma per ordres del Papa Pius II entre 1458 i 1459 i a Urbino treballant per Frederic III de Montefeltro en diverses ocasions. La seva actitud itinerant se sol comparar amb la de Leon Battista Alberti.

L’autor neix a Borgo San Sepolcro (Nord de Florència, a la zona de la Umbria) l’any 1416. Aquest és un territori que la 1a meitat del segle XV va canviar en diverses ocasions de sobirania: en un principi estava en mans de Rimini, després va ser de la república florentina i després passà a la possessió del papat. Això és degut al fet que era un territori fronterer.

L’autor prové d’una família de mercaders, i degut a això sabia aritmètica, càlcul, àlgebra, geometria i comptar amb l’àbac. Després de la formació que tingué per portar el negoci familiar es formà amb un mestre local que s’anomenava Antonio di Anghiari per ser pintor. En un inici, del 1432 al 1436, va treballar com a col·laborador amb el seu mestre.

L’any 1438-39 treballa a Florència, quan tot just Masaccio havia mort. En aquells moments hi havia molts estils: encara era vigent el linialisme i el lirisme de Fra Angelico, Panozzo Gonzolo o Filippo Lippi, i per altra banda hi havia el realisme geomètric de Paolo Uccello. En la vida de Piero és difícil lligar la seva vida com a pintor amb la seva vida com a teòric. Segons Vasari, Piero, en els seus últims 30 anys es va quedar cec, i per això va abandonar la pintura en aquell període, per dedicar-se exclusivament a l’escriptura de tractats a través de la tècnica del dictat.

Piero va escriure 3 textos molt importants (dels més científics del s.XV i que seran la font bàsica per a Da Vinci) : un sobre el càlcul amb l’àbac, un sobre perspectiva pictòrica i un altre sobre geometria.

Obra[modifica | modifica el codi]

La seva obra es caracteritza per una dignitat clàssica, similar a Masaccio. El tractament de les figures és molt volumètric i es percep un estudi anatòmic, i una certa monumentalitat. Destaca la inexpressivitat i fredor dels personatges, amb figures que semblen estar molt estàtiques, com congelades i suspeses en els seus propis moviments. Es percep també la voluntat de construcció d'un espai racional i coherent. Piero es va interessar molt pels problemes del clarobscur i la perspectiva, com el seu contemporani Melozzo da Forli.

La llum en els seus quadres és molt diàfana, amb un tractament uniforme, sense intensitats ni gradació lluminosa (lleugerament arcaica, similar a la de Fra Angelico). Els seus assajos en aquest sentit arriben a donar la sensació que les seves figures estan modelades en material dotat de llum pròpia, íntima, radiant. Els frescos com la Llegenda de la Santa Creu, a l'absis de l'Església de San Francesc, Arezzo, són una obra d'art en lluminositat.

La perspectiva lineal era la seva característica principal a l'hora de pintar, el que es pot apreciar en tots els seus quadres, que es distingeixen bàsicament pels seus colorits lluminosos i un suau però ferm traç en les figures.

Té un estil pictòric molt particular i per tant és fàcil d’identificar. Fa servir una llum molt diürna i uns colors molt brillants, que li provenen del seu contacte amb Domenico de Venezziano. En la seva obra sempre està present el pes de la geometria, que implica, per una banda utilitzar la perspectiva lineal i reduir les figures a l’essencia.

Les figures de Piero della Francesca són molt estàtiques, poc nervioses, cosa que va al revés que en la resta de pintures renaixentistes de florència, que a mesura que avancem en el temps cada cop són més dinàmiques. També veiem que les seves figures són poc expressives i monolítiques.

Longhi, quan parla de Piero, diu que les seves figures són "columnes". Piero conviu amb la renovació del Renaixement i amb l’evolució de la pintura flamenca (realisme fragmentari). Piero della Francesca no viatja a Flandes, però el viu i el té proper, i per tant, l’influencia: fa una espècie de simbiosi entre el Renaixement italià i la pintura flamenca.

Obres rellevants[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Piero della Francesca Modifica l'enllaç a Wikidata