Luca Pacioli

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Retrat de Luca Pacioli, obra del pintor Jacopo de'Barbari (1440-1515) exposada en el Museo di Capodimonte (Nàpols). Hom veu Pacioli, canya en mà, demostrant un dels teoremes d'Euclides

Luca Pacioli o Fra Luca Bartolomeo Pacioli (també: Paciolo, Paccioli o Paciolus) (Borgo Sansepolcro c. 1445- Sansepolcro 1514 o 1517) fou un cèlebre franciscà i -especialment- matemàtic italià, un dels pioners del càlcul de probabilitats i realitzador de grans aportacions a la comptabilitat.

Vida i obra[modifica | modifica el codi]

Lucca Pacioli va néixer a Borgo de Sansepolcro, petita població de la regió de Toscana cap a l'any 1445. Poc se sap de la seva vida abans de 1500, excepte que en la seva joventut va estudiar en l'anomenada "escola del àbac" tipus d'escola matemàtica per a càlculs de comptabilitat basats en l'anomenada numeració aràbiga; centres d'aquest tipus d'escola havien sorgit en les principals places comercials d'Europa a partir del segle XI. Les habilitats de Pacioli van fer que el comerciant venecià Rompiasi el contractés. A Venècia va freqüentar l'anomenada Scuola di Rialto a la qual ensenyava Domenico Bragadin qui basava els seus ensenyaments en la lògica i en les matemàtiques per a estudiar medicina i astrologia; això era un pensament humanista que considerava la ciència com el millor mètode d'accedir a Déu; és llavors segons tot sembla indicar-ho, que Pacioli decideix ordenar-se frare; així és que després va ingressar a l'Orde franciscà (1470). Quan fou professor de matemàtiques va viatjar fent classes per diverses regions d'Itàlia, residint principalment en Florència, Pisa, Perusa, Bolonya, Roma, Nàpols, Milà i Venècia; a Milà va arribar en 1497 en acceptar una oferta del duc Ludovico el Moro va col·laborar amb Leonardo da Vinci en els estudis referits a la secció àuria que ell anomenava Divina Proporció.

La primera il·lustració realitzada per Leonardo d'un cubooctaedre romboïdal per a De Divina Proportione seguint les indicacions de Luca Pacioli

El 1494 (ajudat pel recent -per a Europa- invent de la impremta de tipus mòbils) va publicar a Venècia una veritable enciclopèdia de ciències matemàtiques titulada Summa di arithmetica, geometrica, proportione, et proportionalita a la qual va redactar en llatí medieval vulgar (el mateix Pacioli va declarar que va utilitzar un imbroglio de termes llatins, italians i grecs); l'obra conté un tractat general d'aritmètica i àlgebra; aquests elements aritmètics eren molt utilitzats pels mercaders per a efectuar comparances i canvis de les monedes, pesos i mesures que usaven els diferents estats feudals. Un dels capítols de la Summa està titulat Tractatus de computis et scripturis i en aquest és presentat per primera vegada, d'una manera sistemàtica, el concepte (bàsic actualment per a la comptabilitat) de partida doble (i amb això, els de deure i haver, així com els de balanç i inventari). Conceptes que aviat es van difondre per tota Europa amb el nom de "mètode venecià" perquè era usat principalment pels comerciants venecians en les seves transaccions. En 1509 va escriure Pacioli una traducció llatina de la Geometria d'Euclides i va publicar un text que havia concebut durant la seva estada en 1497 en la cort de Ludovico Sforza (Ludovico El Moro); a aquest llibre li va donar per títol De Divina Proportione, i fou il·lustrat amb els cèlebres gravats realitzats per Leonardo en els quals es representen suggestives figures poliédriques.

En "La Divina Proporció" Pacioli tracta el tema de la proporció àurea, i hi fa consideracions cosmològiques i matemàtiques connexes a la teoria dels sòlids platònics i altres tipologies de poliedres, consideracions referides a l'arquitectura preses de Vitrubio i de Leon Battista Alberti, també aborda qüestions relatives a la perspectiva (camp que llavors interessava molt al seu paisà, el pintor Piero della Francesca, fent esment dels grans mestres Melozzo da Forlì i Marco Palmezzaro entre altres).

Perfil cultural de Lucca Pacioli[modifica | modifica el codi]

És evident que Pacioli oscil·la entre dues concepcions antitètiques de les matemàtiques: una de caràcter pragmàtic i altra de caràcter especulatiu i fins i tot místic; en relació a la segona no fou influït per les suggestions místico-màgiques del platonisme humanista originat en l'Acadèmia de Marsilio Ficino.

Per això, l'obra de Pacioli ha de ser entesa entesa d'acord amb el context de l'època del Renaixement italià. Pacioli no és com el seu coetani Girolamo Cardano, ni tampoc com més tard fora Johannes Kepler, és a dir, no és un matemàtic en el sentit actual; rememorant Pitàgoras, afirmà que "la ciència matemàtica s'ha d'entendre com a la suma d'aritmètica, geometria, astrologia (llavors confosa encara amb l'astronomia), música, perspectiva, arquitectura i cosmografia" (aquesta última en temps de Pacioli, encara no diferenciada de la cosmologia), topografia i la geografia).

Exemple canònic per a representar el cap humà segons La Divina Proporció

Relació de l'obra de Pacioli amb els artistes renaixentistes[modifica | modifica el codi]

Pacioli ha estat en contacte amb nombrosos artistes del seu temps, entre uns altres el ja citat Leonardo, sumant-se Leon Battista Alberti, Piero della Francesca, Melozzo da Forlì i Marco Palmezzano, també cap citar Bramante, Francesco di Giorgio Martini i, potser, Albrecht Dürer. El llibre De Divina Proportione té la influència de més d'un artista de la seva època. Existeix per altra banda un retrat de Lucca Pacioli atribuït a Jacopo de'Barbaria i conservat en el museu napolità de Capodimonte, on el frare i matemàtic de Sansepolcro (Lucca Pacioli) està representat mentre assenyala en una pissarra algunes propietats geomètriques, a la seva destra penja del sostre un poliedre arquimèdic, mentre que a la seva esquerra es troba un personatge considerat per alguns com Durero (encara que més probablement es tracta de Guidobaldo da Montefeltro). L'atribució de tal pintura és controvertida encara i es basa en la interpretació d'una llegenda inserida en la mateixa pintura que diu Iaco Bar Vigennio.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Pacioli, Luca. De divina proportione, Luca Paganinem de Paganinus de Brescia (Antonio Capella) 1509, Venice
  • Taylor, Emmet, R. No Royal Road: Luca Pacioli and his Times (1942)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luca Pacioli Modifica l'enllaç a Wikidata