Comptabilitat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La comptabilitat és el sistema ordenat mitjançant els principis comptables de comptes (representacions de successos econòmics en l'empresa) que serveix per a observar la realitat econòmica d'una entitat econòmica i les variacions que es produeixin. Una altra accepció més complexa i utilitarista fora que la comptabilitat és el procés de manteniment, auditoria i processament de la informació financera amb finalitat mercantil. És un conjunt de tècniques que s'utilitzen per a produir sistemàtica i estructuradament la informació quantitativa expressada en unitats monetàries (qualsevol moneda de curs legal) de les transaccions que realitza una entitat econòmica i de certs esdeveniments econòmics quantificables que l'afecten, a fi de facilitar als diversos interessats el prendre decisions en relació amb aquesta entitat econòmica.

En el cor de la moderna comptabilitat es troba el sistema de partida doble. Aquest sistema implica el realitzar almenys dues entrades (o assentaments) per a cada transacció: un càrrec en un compte i el corresponent abonament en altre compte. La suma del deure (dèbit) ha de ser sempre igual a la suma de l'haver (crèdit). Això proporciona un sistema senzill per a detectar errors. Aquest sistema va ser utilitzat per primera vegada en l'Europa medieval. D'acord amb les crítiques a les pràctiques de comptabilitat estàndard, aquesta ha canviat lleugerament des de llavors. S'han dut a terme mesures de reforma comptable en cada generació per a tractar que la comptabilitat fos rellevant per al capital o la capacitat de producció. No obstant això, no han canviat els principis bàsics, que se suposa que són independents de l'economia.

Història[modifica | modifica el codi]

Retrat de Luca Pacioli, obra del pintor Jacob Welsh exposada al Museu de Capodimonte, a Nàpols.

La disciplina de la comptabilitat, sobre una base científica, va tenir la seva primera manifestació escrita amb la publicació a Venècia, República de Venècia, en 1494, de la coneguda obra Summa de Arithmetica, Geometria, Proportioni i Proportionalita de Luca Pacioli (1445-1517) l'autor, també conegut com a Fra Lucca de Borgo Snacti Sepulchri va dedicar trenta-sis capítols de la seva obra a la descripció dels mètodes comptables empleats pels principals i grans comerciants venecians. L'autor dedica a més part dels seus treballs a la descripció d'altres usos mercantils, tals com contractes de societat, el cobrament d'interessos i l'ocupació de les lletres de canvi. Segons Pacioli les anotacions en el llibre Diari consten de dues parts clarament diferenciades: una començant amb la paraula «per» (el dèbit de l'assentament) i l'altra amb la paraula «a» (l'haver de l'assentament comptable), antecedent del model d'assentament comptable tradicional. Atès que en aquella època no era costum la utilització del balanç de situació, només descriu els usos en l'elaboració del balanç de comprovació de sumes i saldos, que era utilitzat en esgotar-se les pàgines del llibre major. La traducció a l'anglès va ser publicada a Londres per John Gouge o Gough el 1543. Es descriu com A profitable treatyce (Un tractat profitós), també denominat «L'Instrument o Llibre per a aprendre el bon ordre de portança del famós coneixement» anomenat en llatí «Dare et Habere».

El 1588 John Mellis, de Southwark, va publicar un petit llibre on afirma "Sóc el renovador i revividor d'una antiga còpia publicada aquí a Londres el 14 d'agost de 1543". John Mellis es refereix al fet que els principis de comptabilitat que explica (que és un sistema simple de partida doble) segueix "la forma de Venècia."

Objectiu de la comptabilitat[modifica | modifica el codi]

La Comptabilitat té un objectiu: Donar la informació necessària per a la presa correcta de decisions. La seva funció és el mesurament i registre de fets econòmics. Els fets econòmics són les operacions que es realitzen durant el període comptable. El període comptable és aquell comprès per un any, fent una correcció el període comptable pot ser també d'un mes, un bimestre, un trimestre o un semestre, això depèn del comptador que realitzi la comptabilitat i el determina quin seria el període comptable, encara que el sistema de pagaments d'impostos és un any i molt diferent al període comptable, ja que es diu any fiscal que comença del 1 de gener de xxxx al 31 de desembre de xxxx.

Patrimoni net comptable[modifica | modifica el codi]

És el conjunt de béns, drets i obligacions (deutes) expressats en unitats monetàries que es posseïxen en un moment determinat del temps. El valor d'aquest patrimoni net es troba sumant per una banda els béns i els drets (a aquesta suma se l'anomena actiu) i restant el conjunt d'obligacions (deutes) que té l'empresa (que són anomenades passiu corrent, si es tracta de deutes a menys d'un any, i passiu no corrent, si es tracta de deutes a més d'un any).

La comptabilitat a l'estat espanyol[modifica | modifica el codi]

La competència per a establir la legislació comptable correspon a l'estat, bé i que la Unió Europea ha marcat algunes pautes de convergència a nivell europeu. L'organisme que regula la normativa comptable a Espanya és l'Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC), que depèn del Ministeri d'Economia i Hisenda.

Les obligacions en matèria comptable que han de complir les PIMES i les grans empreses residents a l'Estat Espanyol estan regulades per la legislació mercantil espanyola en vigor, que inclou com a disposicions més importants el Codi de Comerç, la llei de Societats de Capital, la llei de Cooperatives, la llei d'Auditoria de Comptes i la llei de l'impost sobre societats. El Pla General de Comptabilitat,i el Pla General de Comptabilitat de petites i mitjanes empreses aprovats pels Reials Decrets 1514 i 1515 del 16 d'octubre de 2007 respectivament, constitueixen el desplegament reglamentari de la legislació mercantil en matèria comptable pel que fa als comptes anuals individuals que obligatòriament han de presentar totes les empreses cada any, i substitueixen al Pla General de Comptabilitat de l'any 1990 aprovat pel Reial Decret 743/1990 de 20 de desembre que restarà vigent fins al 31 de desembre de 2007, aplicant-se per als exercicis econòmics que comencen a partir de l'1 de gener de 2008 els plans de comptabilitat aprovats pels referits decrets. Posteriorment, el Reial Decret 1159/2010 de 17 de setembre, així com determinades adaptacions sectorials, han anat modificant i ampliant el Pla General de Comptabilitat de 2007. En aquest mateix sentit, l'Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) emet, periòdicament, interpretacions de la normativa comptable, en base a consultes realitzades per les empreses o les firmes d'auditoria.

Les "Quatre Grans" firmes de l'auditoria[modifica | modifica el codi]

Les quatre grans empreses d'auditoria a nivell mundial són:

Amb anterioritat a l'escàndol de la companyia multinacional Enron, hi havia cinc grans empreses, anomenades les "cinc grans". A partir de la separació de la branca d'assegurament d'Arthur Andersen, que es va unir, a Espanya, a Deloitte & Touche (que després s'anomenaria únicament Deloitte), Arthur Andersen va abandonar el grup. Enron s'ha convertit només en el primer d'una sèrie d'escàndols comptables en els quals s'ha vist embolicada la indústria comptable en 2002. Això va provocar conseqüències de llarg abast en la indústria d'EUA.

L'aplicació d'estàndards comptables internacionals provinents de la International Accounting Standards Board situada a Londres i que estan més relacionades amb les pràctiques del Regne Unit que a les de nord-americanes, són freqüentment invocades per aquells que adverteixen la relativa estabilitat del sistema comptable britànic (que va ser reformat després dels escàndols dels últims anys 1980 i primers anys 1990). S'invoca una reforma comptable de major importància per aquells que veuen problemes en el capitalisme o economia, i busquen una comptabilitat ecològica o social.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comptabilitat Modifica l'enllaç a Wikidata