Moneda
De Viquipèdia
- Aquest article tracta sobre la moneda com a unitat monetària. Per a d'altres significats, vegeu moneda (peça de metall).
La moneda o unitat monetària d'un estat és una unitat de canvi que facilita la transferència de béns i serveis. Apareix en forma de peces de metall anomenades també monedes, generalment rodones, i de peces de paper (i modernament també de polímer) anomenades bitllets o paper moneda. Altres tipus de moneda són l'anomenat "diner de plàstic" (targetes de crèdit), els xecs o pagarés, els xecs de viatge o traveler cheques, etc. De la moneda estrangera en mans de particulars o de l'estat se'n diu divises.
Taula de continguts |
[edita] Zona monetària i control monetari
Una zona monetària és un territori en què una moneda específica és el mitjà d'intercanvi comercial dominant o oficial. Per a facilitar l'intercanvi entre dues zones monetàries diferents, s'estableixen les taxes de canvi, és a dir, els preus als quals les monedes (i els béns i serveis de les zones monetàries individuals) poden intercanviar-se. Les monedes es poden classificar com a monedes en lliure flotació o monedes fixes, d'acord amb el seu règim de canvi.
En la majoria dels casos, cada estat té el control monopolístic de la seva pròpia moneda. Una excepció en són els membres d'una unió monetària supranacional, com per exemple la Unió Monetària Europea, els membres de la qual han cedit el control de llur política monetària al Banc Central Europeu.
Diversos països poden compartir el mateix nom per a la pròpia unitat monetària (per exemple, els dòlars canadencs, nord-americans, australians o neozelandesos). També diversos països poden utilitzar la mateixa moneda (com per exemple passa amb l'euro), o bé un país pot declarar la moneda d'un altre país com de valor legal al seu territori (per exemple, el Panamà i El Salvador han declarat legal l'ús del dòlar dels Estats Units dins llurs territoris).
Cada unitat monetària té una moneda fraccionària, sovint valorada en 1/100 de la moneda principal: 100 cèntims = 1 euro, 100 cents = 1 dòlar, 100 penics = 1 lliura. Els valors d'1/10 o 1/1.000 també són comuns, però hi ha unitats monetàries que no tenen moneda fraccionària. Mauritània i Madagascar són els únics països que encara no usen el sistema decimal; així, l'ouguiya maurità es divideix en 5 khoums, mentre que l'ariary malgaix es divideix en 5 iraimbilanja. En aquests països, paraules com dòlar o lliura "eren simplement noms per a un determinat pes d'or".[1] De tota manera, a causa de la inflació, aquestes unitats fraccionàries a la pràctica han caigut en desús.
[edita] Política monetària
La política monetària és la part de la política econòmica que estableix les normes que regulen la quantitat de diner o liquiditat de l'economia amb la finalitat d'aconseguir algun objectiu determinat (control de la inflació, millores en la balança de pagaments, etc). Es refereix també a la utilització de controls monetaris per part del govern per a regular l'economia. En aquest sentit, inclou mesures com per exemple restricció o increment de l'oferta monetària, actuació sobre el tipus d'interès, etc. La política monetària suposa la intervenció del govern per regular qualsevol desviació del sistema monetari. Cadascun d'aquests objectius suposa la utilització de mètodes diferents, i el conjunt de mètodes es coneix amb el nom d'instruments de la política econòmica.[2]
Quan l'estat té el control de la seva pròpia moneda, aquest control s'exerceix per mitjà d'un banc central o per un ministeri de finances o d'hisenda. La institució que té el control de la política monetària es coneix com a "autoritat monetària". Les autoritats monetàries poden tenir diferents graus d'autonomia dels governs que les creen. Als Estats Units, el banc central, conegut com la Reserva Federal, opera amb completa independència del govern, però és responsable de les seves accions davant d'ell. En altres casos, com a Cuba, és el govern el que estableix la política monetària del país.
Abans de Keynes la política monetària era l'únic instrument de la política econòmica global admès i tenia com a objectiu l'estabilitat de preus. Amb el que s'ha anomenat revolució keynesiana s'introduí la política fiscal i l'objectiu d'eliminar la desocupació. Altres objectius, com és ara la gestió del deute, l'equilibri de la balança de pagaments o el manteniment d'unes taxes de creixement predeterminades, han anat apareixent després de la Segona Guerra Mundial i han plantejat la qüestió de la comptabilització entre els objectius i de l'eficàcia dels instruments. La problemàtica referent als efectes estabilitzadors de la política monetària fou plantejada per M. Friedman, i la discussió posterior se centrà entorn dels efectes de la política monetària. A partir de la darreria dels anys setanta, l'actuació de la política monetària, s'ha vist considerablement complicada pel fort procés d'innovació financera que ha fet aparèixer una gran quantitat de nous actius líquids, de major rendibilitat que els dipòsits bancaris, creats sovint per institucions no bancàries, cap als quals s'ha desplaçat la preferència del públic. Això ha determinat la necessitat d'anar adoptant noves definicions de la variable diner, objecte de control per part de la política monetària, i a la consegüent imprecisió d'aquest control. Com a conseqüència, a mitjan anys vuitanta hom ha posat en qüestió la conveniència de continuar fent recolzar la política monetària en la quantitat de diner, esquema que havia estat àmpliament dominant des de la crisi econòmica internacional de 1973-74.[2]
[edita] Història de la moneda
Abans de la invenció de les monedes s'utilitzava la barata, que consistia en l'intercanvi directe dels béns que es desitjaven. Però aquest mètode era molt ineficaç. Al continent americà, per exemple, abans de l'arribada dels conquistadors espanyols s'utilitzava com a moneda el cacau.
Els grecs van introduir la moneda cap al final del segle VIII aC o primers del VII aC i es va difondre per tot el món antic. Les primeres monedes es varen fabricar a Lidia (avui Turquia), un poble de l'Àsia Menor, aproximadament entre els anys 680 i 560 aC. Va ser probablement durant el regnat de Ardis de Lidia quan els lidis començar a encunyar moneda, encara que alguns especialistes de la numismàtica han proposat dates anteriors o posteriors, com el regnat de Giges de Lidia o el de Cresa l'opulent. Aquestes peces encunyades porten com a símbol heràldic un lleó el símbol de la dinastia Mermnada a la qual pertanyien els reis. La peça va ser produïda en un aliatge natural d'or i plata, amb un pes de 4,75 grams i un valor d'un terç d'Estatera. Després de l'experiència de Lidia es van començar a encunyar monedes per ordre de Darios de Pèrsia, després de la conquesta de Lídia, a la Xina i posteriorment a Grècia, per a ser adoptat finalment per tots els pobles.
A Mohenjo-Daro, a l'actual Pakistan, s'han trobat monedes que daten del 2.900 aC. L'historiador nord-americà Will Durant assegura que "s'han trobat monedes més antigues que les lidia de Cresa (570-546 aC) a Mohenjo-Daro, cap a l'any 2.900 aC". Després, afegeix que "Senaquerib Rei d'Assíria (vers el 700 aC) va encunyar monedes de mig sicle".
A la Xina, a la regió de l'antic regne de Loulé, el 1979 i 1980 van ser descobertes algunes monedes que, segons sembla, daten de període mesolític, és a dir que haurien estat encunyades abans de l'any 5000 aC.
El seu nom prové del llatí "moneta", degut a que la casa on es va encunyar a Roma estava annexa al temple de la Deessa Juno l'avís o Juno Moneta, trobant aquesta activitat sota la seva protecció. A aquest lloc on es fa l'encunyació de monedes se'l coneix amb el nom de "seca" o "Casa de Moneda"
Romans i àrabs van continuar encunyant monedes, que eren d'or i argent. Carlemany va unificar el sistema monetari i va imposar les monedes d'argent, tot i que les d'or, que encara s'usaven a l'Orient Pròxim, no es van deixar de fer servir. D'aquí deriva la proliferació de diferents monedes medievals i modernes.
El 1865 a París es va crear la Unió Monetària Llatina, que establia un únic tipus de moneda que es podia usar a tots els estats membres. Es pot considerar un precedent de l'actual moneda comuna europea, creada l'1 de gener de 1999 per acord d'alguns països de la Unió Europea, que varen unificar les seves monedes nacionals i les van substituir per una nova moneda anomenada euro.
[edita] Referències
- ↑ Turk, James. The Collapse of the Dollar. Doubleday, 2007, 43 of 252. ISBN 9780385512244.
- ↑ 2,0 2,1 «Política monetària». Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 1 d'agost de 2009].
[edita] Enllaços externs
[edita] Vegeu també
- Unitat monetària de valor més alt
- Unitat monetària de valor més baix
- Llista de monedes del món
- ISO 4217, codificació de les diverses monedes del món
- Moneda catalana
- Diner
