ISO 4217

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'ISO 4217 és un estàndard internacional que descriu codis de tres lletres per definir els noms de les monedes establertes per l'Organització Internacional per a l'Estandardització, conegut per les sigles en anglès ISO.[1][2][3]

Les dues primeres lletres del codi són les dues lletres del codi de països de l'ISO 3166-1 (els quals són molt semblants als que s'utilitzen per a dominis de primer nivell a Internet) i la tercera lletra fa referència a la primera paraula de la pròpia moneda. Així doncs, la moneda del Japó és JPY (JP per Japan i Y de yen). Això elimina el problema causat pels noms de dòlar, franc i lliura, usats en dotzenes de països diferents, tots ells amb valors completament diferents. Igualment, si s'ha produït una revaluació de la moneda, l'última lletra del codi corresponent es canvia per distingir-la de la moneda antiga. En alguns casos, la tercera lletra és la inicial de "nou" en la llengua d'aquell país, per distingir-la de l'antiga moneda que ha estat revaluada; també pot ser que es posi una lletra diferent a la que indica "nou", sobretot en casos en què la moneda ha estat objecte de diverses revaluacions. Exemples de tot això els podem veure en el peso mexicà (MXN) i la lira turca (TRY), en què la darrera N i Y, respectivament, corresponen a l'espanyol nuevo i al turc yeni. Pel que fa als altres canvis, tenim per exemple el ruble rus, que va canviar de RUR a RUB, en què la B prové de la tercera lletra de la paraula "ruble".

També hi ha un codi numèric de tres dígits assignat per a cada moneda, de la mateixa manera que cada estat té un codi de tres dígits en l'estàndard ISO 3166-1.

La norma ISO 4217 també defineix les relacions entre la unitat monetària principal i les seves subdivisions. Sovint aquestes subdivisions són en cèntims o centèsims, tot i que també els dècims o els mil·lèsims són prou habituals. Algunes monedes no tenen subdivisions. En altres casos, la unitat monetària principal té tan poc valor que la moneda fraccionària ja no s'utilitza (per exemple el sen japonès, el cèntim del ien). Mauritània no fa servir una subdivisió decimal, ja que 1 ouguiya són 5 khoums, i Madagascar té l'ariary, que equival a 5 iraimbilanja.

L'ISO 4217 inclou codis no només per a les monedes, sinó també per als metalls preciosos (or, plata, pal·ladi i platí; normalment mesurats en unces) i per a algunes altres entitats usades en les finances internacionals, com per exemple els "drets especials de gir". També hi ha codis utilitzats com a prova (XTS) i per indicar l'absència de transaccions monetàries (XXX). Tots aquests codis comencen amb la lletra "X". Els metalls preciosos usen "X" més el símbol químic del metall; la plata, per exemple, és XAG. Com que l'ISO 3166-1 no assigna mai codis de països que comencin amb "X", l'ISO 4217 pot fer servir els codis començats amb "X" per a monedes no específiques d'un país determinat sense risc de coincidir amb futurs codis de país.

Les monedes supranacionals, com el dòlar del Carib oriental, el franc CFP, el franc CFA de l'Àfrica Central i el franc CFA de l'Àfrica Occidental, també es representen amb codis que comencen amb "X". Amb tot, però, l'euro es representa amb el codi EUR; encara que EU no sigui un codi nacional ISO 3166-1, igualment s'ha fet servir, i per això s'ha hagut d'afegir EU als codis reservats de l'ISO 3166-1 per representar la Unió Europea. El precedent de l'euro, la unitat de compte europea o ecu, tenia el codi XEU.

Amb el pas del temps, es van creant noves monedes i se'n deixen d'utilitzar d'altres. Com a resultat, la llista dels codis s'ha d'actualitzar de tant de tant. L'agència de manutenció (MA) de l'ISO 4217, la British Standards Institution, és la responsable de gestionar la llista dels codis.

Codis actuals[modifica | modifica el codi]

Índex A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z


A[modifica | modifica el codi]

B[modifica | modifica el codi]

C[modifica | modifica el codi]

D[modifica | modifica el codi]

E[modifica | modifica el codi]

F[modifica | modifica el codi]

G[modifica | modifica el codi]

H[modifica | modifica el codi]

I[modifica | modifica el codi]

J[modifica | modifica el codi]

K[modifica | modifica el codi]

L[modifica | modifica el codi]

M[modifica | modifica el codi]

N[modifica | modifica el codi]

O[modifica | modifica el codi]

P[modifica | modifica el codi]

Q[modifica | modifica el codi]

R[modifica | modifica el codi]

S[modifica | modifica el codi]

T[modifica | modifica el codi]

U[modifica | modifica el codi]

V[modifica | modifica el codi]

W[modifica | modifica el codi]

X[modifica | modifica el codi]

Y[modifica | modifica el codi]

Z[modifica | modifica el codi]

Sense codi[modifica | modifica el codi]

Hi ha territoris que no segueixen la norma ISO 4217 perquè les seves unitats monetàries no són ben bé monedes independents, sinó variants d'altres monedes. Són les següents:

Els següents no són codis ISO, tot i que sovint són usats comercialment:

  • GGP Lliura de Guernsey
  • JEP Lliura de Jersey
  • IMP Lliura de l'illa de Man
  • TVD Dòlar de Tuvalu

Codis obsolets[modifica | modifica el codi]

Substituïts per l'euro (EUR)[modifica | modifica el codi]

Altres[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


Referències[modifica | modifica el codi]