Eurozona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Eurozona (1999/2002)

L'eurozona o zona euro és el conjunt d'estats membres de la Unió Europea (UE) que han adoptat l'euro i han creat, així, una unió monetària.

Estats que utilitzen l'euro[modifica | modifica el codi]

Membres oficials[modifica | modifica el codi]

En blau clar, els estats de l'eurozona.
En verd, els estats de l'ERM II.
En vermell, els altres estats de la UE.
En groc, els territoris no pertanyents a la UE que utilitzen l'euro mitjançant un acord (Andorra, Mònaco, San Marino i el Vaticà).
En lila, els territoris no pertanyents a la UE que fan servir l'euro sense haver-se adoptat cap acord (Akrotiri i Dekélia, Kosovo i Montenegro)

Hi ha 18 membres que formen l'eurozona: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Eslovènia, Eslovàquia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França (excepte els territoris del Pacífic, que utilitzen el franc CFP), Grècia, Irlanda, Itàlia (excepte l'enclavament de Campione d'Italia on circula el franc suís), Letònia, Luxemburg, Malta, els Països Baixos (tret de les Antilles Neerlandeses que tenen el florí de les Antilles Neerlandeses i d'Aruba amb el florí d'Aruba), Portugal i Xipre.

D'aquests 18 membres actuals, el 1998 n'hi havia 11 que complien els criteris de convergència, cosa que va permetre la creació de l'eurozona amb el llançament oficial de l'euro l'1 de gener del 1999. Grècia va assolir els criteris de convergència l'any 2000 i fou admesa a l'eurozona l'1 de gener del 2001. Les monedes i els bitllets d'euro van començar a circular l'1 de gener del 2002. Posteriorment, van adoptar l'euro Eslovènia l'1 de gener del 2007, Malta i Xipre la mateixa data del 2008, Eslovàquia l'1 de gener del 2009, Estònia l'1 de gener del 2011, i Letònia l'1 de gener de 2014.

El Banc Central Europeu és l'entitat responsable de la política monetària dels 18 estats.

Estats i territoris amb acords amb la UE[modifica | modifica el codi]

La Ciutat del Vaticà, Mònaco i San Marino també utilitzen l'euro malgrat que no són membres de la UE (anteriorment usaven monedes que van ser reemplaçades per l'euro). Tots tres estats emeten monedes amb els símbols nacionals propis al revers. Utilitzen l'euro d'acord amb els acords establerts amb alguns estats membres de la UE (Itàlia en el cas de la Ciutat del Vaticà i San Marino, i França en el cas de Mònaco) en nom d'aquesta. També usen l'euro, fora d'Europa, segons aquest mateix acord, els territoris d'ultramar francesos de Mayotte i Saint-Pierre i Miquelon. aproximadament tots els països en van acordar per acceptar l'euro entre l'any 1999 i 2001

Andorra, on abans de l'entrada en vigor de l'euro s'hi utilitzaven la pesseta i el franc francès com a unitats monetàries legals de facto, ha negociat, amb algunes dificultats derivades de la manca de moneda pròpia anterior i de les exigències de seguretat europees, un acord amb la Unió Eoropea signat el febrer de 2011, pel qual a partir del març de 2012 s'integra oficialment en la zona de l'euro i podrà batre monedes de disseny propi, essent les primeres monedes metàl·liques de curs general amb la llegenda en català de la història (anteriorment n'hi havia hagut de locals i d'emergència).

Estats i territoris sense acords amb la UE[modifica | modifica el codi]

Kosovo i Montenegro, que utilitzaven el marc alemany com a moneda, també han adoptat l'euro sense cap acord formal i explícit amb la UE. Kosovo, abans de la seva independència de Sèrbia, utilitzava el marc i l'euro en comptes del dinar serbi per motius polítics.

El territori britànic d'ultramar d'Akrotiri i Dekélia, a l'illa de Xipre, tenia com a moneda oficial la lliura xipriota i va adoptar l'euro quan Xipre entrà a l'eurozona el gener de 2008.

Des de l'1 de desembre del 2002, Corea del Nord ha substituït el dòlar dels Estats Units per l'euro com a moneda per als seus intercanvis internacionals, ja que la seva pròpia moneda, el won, no és convertible i no es pot usar per adquirir béns forans. Igualment l'euro rep una certa popularitat interna, especialment per part dels residents estrangers.

Abans de la invasió de l'Iraq del 2003, el president Saddam Hussein va dir que vendria el petroli en euros en comptes de dòlars nord-americans, ja que la major part dels compradors eren la Unió Europea, la Xina i l'Índia.

Altres estats[modifica | modifica el codi]

Estats de la UE que no pertanyen a l'eurozona[modifica | modifica el codi]

Els altres 10 estats de la UE que no utilitzen l'euro són Dinamarca, el Regne Unit i Suècia, la majoria dels nous membres incorporats l'1 de maig del 2004 (Hongria, Lituània, Polònia i la República Txeca), Bulgària i Romania, incorporats l'1 de gener del 2007, i Croàcia, incorporat l'1 de juliol del 2013.

Estats amb monedes lligades a l'euro[modifica | modifica el codi]

L'escut de Cap Verd (abans lligat a l'escut portuguès), el marc convertible de Bòsnia i Hercegovina (abans lligat al marc alemany) i els francs CFA, CFP i el de les Comores (abans lligats al franc francès) tenen una taxa de canvi fixa respecte a l'euro.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eurozona Modifica l'enllaç a Wikidata