Sistema Galileo
El sistema de navegació per satèl·lit Galileo és una alternativa de la Unió Europea a l'actual constel·lació GPS dels Estats Units i del GLONASS rus. Pren el nom de l'astrònom italià Galileo Galilei i estava previst que fos operatiu al 2010. Per problemes organitzatius i financers, fins al 21 d'octubre de 2011 no es van enlairar els primers 2 satèl·lits (del total de 30 que ha de tenir).
Les millores que ofereix Galileo respecte GPS són les següents:
- Millor precisió per a tots els usuaris.
- Millor cobertura en latituds extremes (nord d'Europa, sud d'Àfrica i Amèrica).
- Independència d'un sistema controlat pels Estats Units de cara a finalitats tàctiques i comercials.
- El senyal a mès a més inclou la correcció sobre la posició real del satèl·lit.
Galileo és concebut com un projecte civil, destinat a millorar la seguretat en el transport, especialment aeri i naval. GPS en canvi, neix com un sistema tàctic militar que posteriorment s'explota comercialment (això sí, després de degradar la qualitat del servei per tal d'oferir molta menys precisió que el d'ús militar).
Taula de continguts |
Història [modifica]
El projecte Galileo neix oficialment l'any 2003 a la Unió Europea com a resultat de quatre anys de negociacions entre diferents potències, amb objectius divergents. El principal obstacle, a més del finançament, és el govern dels Estats Units, que bloqueja contínuament qualsevol intent d'actuació, especialment després dels atemptats del 11 de setembre de 2001.
Finalment el 2003 s'aconsegueix recollir la xifra de 1100 milions d'euros per finançar el desenvolupament fins el 2005. De forma paral·lela, Galileo Industries comença a construir les infraestructures necessàries per a desenvolupar el projecte, entre elles el GSTB-v1 (Galileo System Test Bed v1).
El 2004, després d'anys de negociacions i pressions per part del govern dels Estats Units, el projecte aconsegueix adquirir un rang de freqüències (conegut com Binary Offset Carrier 1.1) a través del qual es farà la transmissió.
El desembre de 2005 és llançat el GIOVE-A (Galileo In-Orbit Validation Element), el primer satèl·lit de la constel·lació Galileo. Tot i no ser operatiu encara, aquest llançament és crucial per l'èxit de Galileo: a més de tranquil·litzar als inversors, queda reservada ja l'òrbita que ocuparan els primers satèl·lits operatius. També es comença a utilitzar el rang de freqüències i es posen a prova alguns dels equipaments, alguns d'ells mai posats en òrbita fins al moment. La segona versió del banc de proves (GSTB-v2) comença a funcionar.
A finals de 2006 encara es realitzen experiments sobre el GIOVE-A i es prepara el llançament del GIOVE-B, el segon i últim satèl·lit experimental.
El 21 d'octubre de 2011 s'enlaira el coet rus Soyuz, des de la Guaiana Francesa, amb els primers 2 satèl·lits (del total de 30 que ha de tenir el Sistema Galileo).
Descripció del sistema [modifica]
La constel·lació Galileo està formada per 30 satèl·lits en una Òrbita terrestre mitjana a 23.222 Km, dividida en tres plans orbitals amb 56º d'inclinació, 9 satèl·lits operatius i un de reserva es troben en cadascun d'aquests plans. Cadascun d'aquest satèl·lits té una vida estimada superior als 12 anys.
El Sistema Galileo també consta d'una sèrie d'estacions terrestres que serveixen per determinar la posició exacta de cadascun dels satèl·lits per tal de millorar la precisió del senyal i corregir-ne la trajectòria.
Serveis [modifica]
- Servei obert: de lliure accés per a qualsevol receptor. Té un marge d'error de 8m/4m (vertical/horitzontal) o 30m/15m en receptors d'una sola banda (single band), comparable al Navstar GPS.
- Servei comercial: servei encriptat amb marge d'error inferior a 1m, destinat a sistemes de posicionament d'alta precisió que requereixen un abonament (assistència a la navegació aèria, serveis de cartografia, etc). Combinat amb emissors terrestres, pot reduir el marge d'error a un màxim de 10cm.
- Servei públic regulat (PRS): similar al servei comercial però amb molta més fiabilitat. En cas d'error el sistema pot recuperar-se en pocs segons. Serà destinat a les autoritats de seguretat (policia, exèrcit, etc.), i permetrà en un futur proper l'aterratge automàtic.
Finançament [modifica]
S'estimava que el projecte tindria un cost d'entre 2.200 i 2.950 milions d'euros durant el període 1999-2008, que podria variar segons les aportacions d'altres governs interessats en el sistema, sent assumit en fases inicials del seu desenvolupament per organismes governamentals europeus per a després ser completat amb 2/3 del total amb capital privat. Les companyies involucrades més importants són: EADS, les espanyoles Hispasat i AENA, la britànica Inmarsat, la italiana Finmeccanica, les franceses Alcatel i Thales Alenia Space, i les alemanyes Deutsche Telekom i German Aerospace Centre.
No obstant això, la posada en funcionament del sistema s'ha endarrerit fins al 2011.
Participació [modifica]
La República Popular de la Xina és, des del 9 d'octubre de 2004, el primer país no europeu que participa en el programa Galileo, després de la signatura de l'acord a Pequín per la, en aquell moment, vicepresidenta de la Comissió Europea, Loyola de Palacio. Xina aportarà 200 milions d'euros del total de 3.200 milions del projecte, malgrat les reticències d'alguns membres europeus per transferir tecnologia a Xina. Al juliol de 2005 la UE va signar contractes amb diverses companyies xineses per a desenvolupar aplicacions comercials per a Galileo.
El setembre del 2005 es va signar un acord amb Israel i amb l'Índia, i s'està en converses amb Brasil, Japó, Corea del Sud, Austràlia i Ucraïna.
Les empreses espanyoles que participen en el desenvolupament del sistema de navegació Galileo són les següents: Thales Alenia Space, Consorci GSS, EADS Astrium Crisa, DEIMOS Space, EADS CASA, GMV, Indra, Mier, Sener, RYMSA.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sistema Galileo  |
- Article al Viquinotícies
- El Sistema Galileo, al portal de la Comissió Europea (anglès)
- Portal de l'Agència Espacial Europea (ESA) (anglès) (castellà)
- Article sobre el Sistema Galileo, al web Cartesia (castellà)
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
