Sistema Galileo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Logotip del sistema Galileo

Galileo és un sistema de navegació per satèl·lit actualment sent construït per la Unió Europea (UE) i l'Agència Espacial Europea (ESA). És un projecte amb un cost de 5 bilions d'euros[1] que porta el nom de l'astrònom italià Galileo Galilei. Un dels objectius del Galileo és proporcionar un sistema de posicionament d'alta precisió sobre la qual els països europeus poden confiar, independentment dels sistemes GLONASS rus, GPS americà, i Compass xinès, que poden ser deshabilitats en temps de guerra o de conflicte.[2] Les proves del febrer de 2014 van demostrar que la funció de recerca i rescat del Galileo, operant com a part del Programa internacional Cospas-Sarsat, el 77% de les ubicacions de socors simulades podien ser apuntades en 2 km, i el 95% en 5 km.[3]

Quan estigui en operació, el Galileo utilitzarà dos centres d'operacions terrestres, prop de Munic a Alemanya i a Fucino a Itàlia. En desembre de 2010, els ministres europeus a Brussel·les van votar Praga en la República Txeca com a seu del projecte Galileo.

El 21 d'octubre de 2011, els primers dos de quatre satèl·lits operacions van ser llançats per validar el sistema. Els dos següents van ser llançats el 12 d'octubre de 2012, permetent provar plenament el sistema.[4] Un cop finalitzada l'anomenada fase de validació en òrbita (In-Orbit Validation o IOV), es llançaran satèl·lits addicionals per a la fase de capacitat d'operació inicial (Initial Operational Capability o IOC) durant cinc anys. La primera determinació d'una posició basant-se en senyals emesos només des de satèl·lits Galileo va ser assolit el 12 de març de 2013.[5] La finalització del sistema constarà de 30 satèl·lits (27 operacionals i tres recanvis actius) programat pel 2019.[6]

Els serveis de navegació bàsica seran gratuïts. Galileo té com a objectiu proporcionar les mesures de posició horitzontal i vertical dins de la precisió d'1 metre, i millors serveis de posicionament en altes latituds que altres sistemes de posicionament. Com una característica addicional, Galileo proporcionarà una única funció global de recerca i rescat (search and rescue o SAR). Els satèl·lits estaran equipats amb un transponedor per transmetre senyals de socors des del transmissor de l'usuari al Centre de Coordinació de Rescat (Rescue Co-ordination Centre), que després iniciaria l'operació de rescat. Alhora, el sistema proporcionarà un senyal als usuaris, informant-los que la seva situació ha estat detectada i que l'ajuda està en camí. Aquesta última característica és nova i es considera una important actualització en comparació amb els sistemes existents GPS i GLONASS, que no proporcionen informació a l'usuari.[7] L'ús dels serveis bàsics (de baixa precisió) Galileo seran gratuïts i oberts a tothom. Les capacitats d'alta precisió estaran disponibles per al pagament dels usuaris comercials i per a ús militar.[8]

Història[modifica | modifica el codi]

Objectius principals[modifica | modifica el codi]

En 1999, els diferents conceptes del Galileo (des d'Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit) es van comparar i resumir en un per un equip d'enginyers de tots els quatre països. La primera etapa del programa Galileo es va acordar oficialment el 26 de maig de 2003 per la Unió Europea i l'Agència Espacial Europea.

El sistema està pensat principalment per a ús civil, a diferència dels sistemes més orientats militarment dels Estats Units (GPS), Rússia (GLONASS), i la Xina (Beidou-1/2, COMPASS). Els EUA es reserven el dret de limitar la intensitat del senyal o la precisió del GPS, o per apagar l'accés públic GPS completament, de manera que només les forces armades dels EUA i els seus aliats podrien utilitzar-lo en temps de conflicte.[9] El sistema europeu només estarà subjecta a la parada amb fins militars en condicions extremes. Estarà disponible a la seva precisió completa tant per usuaris civils com militars.

Fins l'any 2000 la precisió del senyal GPS disponible per als usuaris no militars fora dels Estats Units va ser deliberadament limitada per un procés de distorsió d'impulsos de temps conegut com a disponibilitat selectiva, una capacitat eliminada dels satèl·lits GPS posteriors.

Finançament[modifica | modifica el codi]

La Comissió Europea va tenir alguna dificultat en finançar la següent etapa del projecte, després de l'exposició de diversos gràfics de projecció de vendes presumptament "per annum" del projecte en novembre de 2001, com també a projeccions "acumulatives" que per a cada any projectat hi havia també inclòs totes les vendes en anys anteriors. L'atenció que es va portar a aquest error cada vegada més gran de milers de milions d'euros en les previsions de vendes es va traduir en una presa de consciència general a la Comissió i en altres llocs que no era probable que el programa produiria el retorn de la inversió que prèviament s'havia suggerit als inversors i els prenedors de decisions.[10]

A més, després dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, el govern dels Estats Units va escriure a la Unió Europea oposant-se al projecte, argumentant que es posaria fi a la capacitat dels Estats Units de tancar la navegació per satèl·lit en els moments de operacions militars. El 17 de gener de 2002, un portaveu del projecte va declarar, que com a resultat de la pressió americana i les dificultats econòmiques, "Galileo està gairebé mort."[11]

Uns mesos més tard, però, la situació va canviar radicalment. Els Estats membres de la Unió Europea van decidir que era important comptar amb una infraestructura de posicionament basat en satèl·lits i que els EUA no podia desactivar fàcilment en temps de conflicte polític.[12]

La Unió Europea i l'Agència Espacial Europea van acordar el març de 2002 finançar el projecte, tot esperant una revisió en 2003 (que es va completar el 26 de maig de 2003). El cost inicial per al període que acaba en 2005 es va estimar en €1,1 bilions. Els satèl·lits necessaris (el nombre previst és de 30) serien llançats entre 2011 i 2014, amb el sistema en funcionament i sota control civil en 2019. El cost final previst va ser de €3 bilions, incloent la infraestructura a la Terra, construït en 2006 i 2007. El pla era que les empreses privades i els inversors invertissin almenys dues terceres parts del cost de la implementació, amb la UE i l'ESA dividint-se el cost restant. La base de Servei Obert estaria disponible sense cap cost per a qualsevol persona amb un receptor de ràdio compatible amb el Galileo, amb un Servei Comercial amb ample de banda superior, precisió millorada i xifrada disponible a un cost indeterminat. A principis de 2011, els costos del projecte van augmentar un 50% sobre les estimacions inicials.[13]

Cooperació amb els Estats Units[modifica | modifica el codi]

El juny de 2004, en un acord signat amb els Estats Units, la Unió Europea va acordar canviar a una modulació coneguda com a BOC(1,1) (Binary Offset Carrier 1.1) el que permet la coexistència d'ambdós GPS i Galileo, i el futur ús combinat de tots dos sistemes.

La Unió Europea també va estar d'acord per fer front a la "preocupacions mútues relacionades amb la protecció de les capacitats de seguretat nacional aliades i nord-americanes".[14]

Primers satèl·lits experimentals: GIOVE-A i GIOVE-B[modifica | modifica el codi]

El primer satèl·lit experimental, GIOVE-A, va ser llançat en 2005 i va ser seguit per un segon satèl·lit de prova, GIOVE-B, llançat en 2008. Un cop aquesta fase de validació en òrbita (In-Orbit Validation o IOV en anglès) va ser completada, es llançarien la resta de satèl·lits. El 30 de novembre de 2007, els 27 ministres de transport de la UE van arribar a un acord que hauria d'estar en funcionament en 2013,[15] però les notes de premsa posteriors van suggerir que es retardaria al 2014.[16]

Nou finançament i problemes governamentals[modifica | modifica el codi]

A mitjan de 2006, la col·laboració públicoprivada es va enfonsar, la Comissió Europea va decidir nacionalitzar el programa Galileo.[17]

A principis de 2007, la UE encara havia de decidir com pagar pel sistema i el projecte del qual tenia l'estatus de "crisi profunda" causa de la falta de més fons públics.[18] El ministre de transport alemany Wolfgang Tiefensee tenia dubtes particulars sobre la capacitat del consorci per posar fi a les lluites internes en un moment que un sol satèl·lit de banc de proves havia estat llançat amb èxit.

Tot i que la decisió estava encara per arribar, el 13 de juliol de 2007[19] Els països de la UE van discutir retallar €548m ($755m, £370m) del fons de competitivitat de la Unió per al següent any i traslladar part d'aquests diners a altres parts del finançament, una mesura que podria satisfer una part del cost del sistema de navegació per satèl·lit Galileo de la Unió. Els projectes de recerca i desenvolupament de la Unió Europea podrien ser descartats per superar un dèficit de finançament.

En novembre de 2007, es va acordar reassignar fons de l'agricultura i l'administració dels pressupostos de la UE[20] i per suavitzar el procés de licitació per tal de convidar a més empreses de la UE.[21]

En abril de 2008, els ministres de transport europeus van aprovar la Regulació d'Implementació del Galileo (Galileo Implementation Regulation). Això va permetre que €3,4 bilions fossin alliberats dels pressupostos de l'agricultura i l'administració de la UE[22] per permetre l'emissió dels contractes per iniciar la construcció de les estacions terrestres i els satèl·lits.

En juny de 2009, el Tribunal de Comptes Europeu va publicar un informe, assenyalant els problemes de governança, demores substancials i excessos de pressupost que van portar a projectar un estancament en 2007, donant lloc a nous retards i fracassos.[23]

En octubre de 2009, la Comissió Europea va reduir el nombre de satèl·lits definitivament planificats de 28 a 22, amb plans per ordenar els sis restants posteriorment. També va anunciar que els primers senyals OS, PRS i SoL serien disponibles en 2013, i el CS i SOL més tard. El pressupost de €3,4 bilions durant el període 2006–2013 es va considerar insuficient.[24] En 2010, Open Europe va estimar que el cost total de Galileo des del principi fins a 20 anys després de la terminació sobre uns €22,2 bilions, assumits en la seva totalitat pels contribuents. En virtut de les previsions inicials realitzades en 2000, aquest cost hauria estat de €7,7 bilions, amb €2,6 bilions sufragats pels contribuents i la resta per inversors privats.[25]

En novembre de 2009, es va inaugurar una estació terrestre pel Galileo prop de Kourou (Guaiana francesa).[26]

El llançament dels quatre primers satèl·lits de in-orbit validation (IOV) va ser programat en la segona meitat de 2011, i el llançament dels satèl·lits de capacitat completament operacional (full operational capability o FOC en anglès) començarien a finals de 2012.

En març de 2010, es va verificar que el pressupost del Galileo només estaria disponible per a proporcionar 4 satèl·lits IOV i 14 FOC en 2014, sense fons després per comprometre a portar la constel·lació per sobre d'aquest 60% de capacitat.[27] Paul Verhoef, el director del programa de navegació per satèl·lit en la Comissió Europea, va indicar que aquest finançament limitat tindria greus conseqüències: "Perquè et facis una idea, això significaria que durant tres setmanes a l'any no disposaries de navegació per satèl·lit" en referència a la proposta de la constel·lació 18 naus.

En juliol de 2010, la Comissió Europea va estimar que més retards i costos addicionals del projecte creixerien fins a €1,5-€1,7 bilions, i es va traslladar la data estimada de finalització en 2018. Després de completar el sistema necessitarà ser subsidiat pels governs en €750 milions per any.[28] Es va preveure que es gastarien uns €1,9 bilions de manera que el sistema arribés als 30 satèl·lits (27 operacionals + 3 recanvis actius).[13][29]

En desembre de 2010, els ministres europeus a Brussel·les van votar Praga, en la República Txeca, com la seu del projecte Galileo.[30] En gener de 2011, els costos de la infrastructura fins el 2020 van ser en uns estimats €5,3 bilions. En el mateix mes, Wikileaks va revelar que Berry Smutny, el CEO de l'empresa alemanya de satèl·lits OHB-System, va dir que Galileo "és una idea estúpida que serveix principalment als interessos francesos".[31] La BBC va entendre en 2011 que €500 milions (£440M) estarien disponibles per fer la compra addicional, aconseguint el Galileo en uns pocs anys a partir de 18 satèl·lits operatius a 24.[32]

Llançament Galileo en un coet Soiuz, 21 d'octubre de 2011

Els primers dos satèl·lits Galileo de In-Orbit Validation van ser llançats per Soiuz ST-B des del Port Espacial Europeu de Kourou el 21 d'octubre de 2011,[33] i els dos restants el 12 d'octubre de 2012.[34]

Es van ordenar el llançament dels 22 posteriors satèl·lits de Full Operational Capability (FOC) en 2012, amb els dos primers que es llançarien junts en un coet Soiuz des de la Guaiana francesa a mitjans d'octubre de 2014.[35][36]

Participació internacional[modifica | modifica el codi]

En setembre de 2003, la Xina es va unir al projecte Galileo. La Xina hagués invertit €230 milions (US$302 milions, GBP 155 milions, CNY 2,34 bilions) en el projecte al llarg dels anys següents.[37]

En juliol de 2004, Israel va firmar un acord amb la UE per esdevenir soci en el projecte Galileo.[38]

El 3 de juny de 2005, la UE i Ucraïna van firmar un acord per a que aquest país s'unís al projecte, com es va assenyalar en un comunicat de premsa.[39]

Al novembre de 2005, el Marroc també es va unir al programa.

El 12 de gener de 2006, Corea del Sud es va unir al programa.

A mitjan de 2006, l'associació publicoprivada es va enfonsar i la Comissió Europea va decidir nacionalitzar Galileo com un programa de la UE.[17]

En novembre de 2006, la Xina va optar desenvolupar de forma independent el sistema de navegació Beidou.[40] Quan el Galileo va ser vist com un desenvolupament del sector privat, amb la participació financera del sector públic, els directors de programes de la Comissió Europea van buscar la participació de la Xina a la recerca de diners en efectiu d'aquest país a curt termini i un accés privilegiat al mercat xinès per al posicionament i temporització d'aplicacions a llarg termini. No obstant això, a causa de la política de seguretat i tecnologia de la independència de la Comissió Europea, la Xina, en efecte, es va desconvidar del Galileo i sense rendiment de la inversió monetària, una decisió que va ser reforçada per la decisió de la Xina de construir el seu propi sistema global, anomenat Beidou/Compass. Al Munich Satellite Navigation Summit el 10 de març, un funcionari del govern xinès va dir a la Comissió Europea que ja no volia treballar amb ells, que la inversió d'efectiu de la Xina en el Galileo seria retornada.[41]

El 30 de novembre de 2007, els 27 estats membres de la Unió Europea van acordar per unanimitat seguir endavant amb el projecte, amb plans de seus a Alemanya i Itàlia. Espanya no estava d'acord en la votació inicial, però ho va aprovar aquell mateix dia. Això va millorar en gran mesura la viabilitat del projecte Galileo: "L'executiu de la UE havia dit prèviament que si l'acord no s'aconseguia al gener de 2008, aquest projecte tan problemàtic seria essencialment mort."[42]

El 3 d'abril de 2009, Noruega també es va unir al programa aportant €68,9 milions per als costos de desenvolupament i permetre a les seves empreses a presentar ofertes per als contractes de construcció. Noruega, mentre que no és membre de la UE, és membre de l'ESA.[43]

Les empreses espanyoles que participen en el desenvolupament del sistema de navegació Galileo són les següents: Thales Alenia Space, Consorci GSS, EADS Astrium Crisa, DEIMOS Space, EADS CASA, GMV, Indra, Mier, Sener, RYMSA.

Implicacions polítiques de projecte Galileo[modifica | modifica el codi]

Tensió amb els Estats Units[modifica | modifica el codi]

Carta de Paul Wolfowitz als Ministres dels Estats de l'EU el desembre de 2001 com a part de la campanya americana contra el Galileo

Galileo està destinat a ser un GNSS civil europeu que permet a tots els usuaris el seu accés. GPS és un GNSS militar americà que proporciona senyals de localització que compten amb una alta precisió per als usuaris militars dels Estats Units, mentre que també proporciona senyals de localització menys precisos a la resta d'usuaris. El GPS tenia la capacitat per bloquejar els senyals "civils" sense deixar de ser capaç d'utilitzar el senyal "militar" (banda M). Una motivació principal per al projecte Galileo va ser la preocupació europea que els EUA podrien negar als altres l'accés del GPS durant els desacords polítics.[12]

Des que Galileo va ser dissenyat per proporcionar la màxima precisió possible (millor que el GPS) a qualsevol persona, els EUA estaven preocupats que un enemic podria utilitzar els senyals de Galileo en els atacs militars contra els EUA i els seus aliats (algunes armes com els míssils utilitzen sistemes GNSS per al seu guiatge). La freqüència inicialment escollida pel Galileo hauria fet impossible als EUA bloquejar els senyals de Galileo també sense interferir amb les seves pròpies senyals GPS. Els EUA no volien perdre la seva capacitat GNSS amb el GPS mentre es negués l'ús d'enemics al GNSS. Alguns funcionaris nord-americans es van preocupar especialment quan es va informar l'interès de la Xina en el Galileo.[44]

Un funcionari anònim europeu va afirmar que els funcionaris dels Estats Units podrien considerar l'abatiment de satèl·lits Galileo en cas d'un conflicte extrem en el que s'utilitzés el Galileo en els atacs contra les forces nord-americanes.[45] La postura de la UE és que Galileo és una tecnologia neutral, a disposició de tots els països i per a tothom. Al principi, els funcionaris de la UE no volien canviar els seus plans originals de Galileo, però ja han arribat a un compromís, que Galileo utilitzaria una freqüència diferent. Això va permetre que el bloqueig o l'embús de qualsevol dels sistemes GNSS, no afectaria a l'altra (bloqueig del Galileo sense afectar GPS, o a l'inrevés amb GPS sense afectar el Galileo), donant als EUA un avantatge més gran en els conflictes en què es trobi la guerra electrònica com a determinant.[46]

GPS i Galileo[modifica | modifica el codi]

Comparativa de les òrbites dels sistemes de navegació per satèl·lit GPS, GLONASS, Galileo i Compass (òrbita terrestre mitjana) amb les òrbites de l'Estació Espacial Internacional, el Telescopi Espacial Hubble i la constel·lació Iridium, en òrbita terrestre geoestacionària, i la mida nominal de la Terra.[lower-alpha 1] La òrbita de la Lluna és al voltant de 9 vegades més gran (en radi i longitud) que l'òrbita geoestacionària.[lower-alpha 2]

Una de les raons donades per al desenvolupament de Galileo com un sistema independent va ser que la informació de posició de GPS pot fer que sigui significativament inexacta per l'aplicació deliberada per la disponibilitat selectiva universal (Selective Availability o SA en anglès) per a l'exèrcit americà. GPS s'utilitza àmpliament a tot el món per a aplicacions civils; els defensors de Galileo van argumentar que la infraestructura civil, incloses la de navegació i l'aterratge d'avions, no s'hauria de confiar únicament en un sistema amb aquesta vulnerabilitat.

El 2 de maig de 2000, el SA va ser desactivat pel President dels Estats Units, Bill Clinton; a finals de 2001 l'entitat gestora del GPS va confirmar que no tenien la intenció de permetre la disponibilitat selectiva mai més.[47] Tot i que encara hi ha la capacitat de disponibilitat selectiva, el 19 de setembre de 2007, el Departament de Defensa dels EUA va anunciar que els satèl·lits GPS nous no serien capaços d'implementar la disponibilitat selectiva;[48] la onada de satèl·lits Block IIF llançats en 2009, i tots els satèl·lits GPS posteriors, no donar suport al SA. Com que els satèl·lits vells són reemplaçats en el programa GPS Block IIIA, el SA deixarà de ser una opció. El programa de modernització també conté característiques estandarditzades que permeten els sistemes GPS III i Galileo a interoperar, permetent que els receptors que es desenvolupin puguin utilitzar tan el GPS com el Galileo junts per crear un sistema GNSS encara més precís.

Descripció final del sistema[modifica | modifica el codi]

Satèl·lits Galileo[modifica | modifica el codi]

  • 30 naus espacials en òrbita (incloent 3 de reserva)
  • Altitud orbital: 23.222 km (MEO)
  • 3 plans orbitals, 56° inclinació, nodes ascendents separats per 120° longitud (9 satèl·lits operatius i un recanvi actiu per pla orbital)
  • Vida útil per satèl·lit: >12 anys
  • Massa per satèl·lit: 675 kg
  • Dimensions: 2,7 m × 1,2 m × 1,1 m
  • Conjunt de panells solars: 18,7 m
  • Energia dels panells solars: 1,5 kW (fi de vida útil)

Serveis[modifica | modifica el codi]

El sistema Galileo comptarà amb cinc serveis principals:

El lliure accés de navegació
Estarà disponible sense càrrec per al seu ús per qualsevol persona amb l'equip adequat per al mercat massiu, calendari simple, i el posicionament de fins a 1 metre. Té un marge d'error de 8m/4m (vertical/horitzontal) o 30m/15m en receptors d'una sola banda (single band), comparable al Navstar GPS.
Navegació comercial (xifrada)
Alta precisió al centímetre; servei garantit per al qual els proveïdors de serveis realitzaran càrrecs honoraris. Exemples: assistència a la navegació aèria, serveis de cartografia, etc. Combinat amb emissors terrestres, pot reduir el marge d'error a un màxim de 10cm.
Seguretat vital de la navegació
Servei obert, per a aplicacions on la precisió garantida és essencial. Missatges d'integritat en advertir d'un error.
Navegació pública regulada (xifrada)
Disponibilitat contínua encara que altres serveis estan deshabilitats en temps de crisi, les agències governamentals seran els usuaris principals. En cas d'error el sistema pot recuperar-se en pocs segons. Serà destinat a les autoritats de seguretat (policia, exèrcit, etc.), i permetrà en un futur proper l'aterratge automàtic.
Recerca i rescat
El sistema recollirà llocs de balises de socors; és factible enviar comentaris, per exemple, confirmant que l'ajuda està en camí.

Hi ha altres serveis secundaris que també estaran disponibles.

El concepte[modifica | modifica el codi]

Cada satèl·lit tindrà dos rellotges atòmics de rubidi i dos rellotges atòmics de màser d'hidrogen passius, fonamental per a qualsevol sistema de navegació per satèl·lit, i tot un seguit d'altres components. Els rellotges proporcionen un senyal de temporització precís per permetre que un receptor pugui calcular el temps que triga el senyal en arribar-hi. Aquesta informació s'utilitza per calcular la posició del receptor per trilaterant la diferència en els senyals rebuts des de múltiples satèl·lits. El Sistema Galileo també consta d'una sèrie d'estacions terrestres que serveixen per determinar la posició exacta de cadascun dels satèl·lits per tal de millorar la precisió del senyal i corregir-ne la trajectòria.

Per obtenir més informació sobre el concepte dels sistemes globals de navegació per satèl·lit, vegeu GNSS i càlcul de posicionament GNSS.

Sistema de satèl·lits[modifica | modifica el codi]

Bancs de proves de satèl·lits Galileo: GIOVE[modifica | modifica el codi]

GIOVE-A va ser llançat amb èxit el 28 de desembre de 2005.
Viquinotícies Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: L'Agència Espacial Europea llança amb èxit el satèl·lit Giove-A.

En 2004, el projecte Galileo System Test Bed Version 1 (GSTB-V1) va validar els algoritmes terrestres pel Orbit Determination and Time Synchronisation (OD&TS). Aquest projecte, liderat per l'ESA i European Satellite Navigation Industries, ha proporcionat la indústria uns coneixements fonamentals per desenvolupar el segment de missió del sistema Galileo.[49]

Es va programar originalment un tercer satèl·lit, el GIOVE-A2, construït per SSTL per a ser llançat en la segona meitat de 2008.[50] El muntatge del GIOVE-A2 va ser cancel·lat a causa del llançament i operació amb èxit del GIOVE-B.

La segment de la Missió GIOVE[51][52] operat per European Satellite Navigation Industries està explotant els satèl·lits GIOVE-A/B per proporcionar resultats experimentals en base a les dades reals per a ser utilitzats per a la mitigació de riscos en els satèl·lits IOV que serà una continuació dels bancs de proves. L'ESA va organitzar una xarxa global d'estacions terrestres per recollir els mesuraments dels GIOVE-A/B amb l'ús de receptors GETR per a un estudi més sistemàtic. Els receptors GETR són subministrats per Septentrio així com els primers receptors de navegació Galileo que s'utilitzaran per posar a prova el funcionament del sistema en altres etapes de la seva implementació. L'anàlisi dels senyals de les dades dels GIOVE-A/B ha confirmat la operació reeixida de tots els senyals de Galileo amb el rendiment de seguiment previst.

Satèl·lits In-Orbit Validation (IOV)[modifica | modifica el codi]

Aquests satèl·lits del banc de proves van ser seguits per quatre satèl·lits Galileo IOV que estan molt més a prop del disseny final dels satèl·lits Galileo. La funció de Recerca i Rescat no va estar implementada. Els dos primers satèl·lits van ser llançats el 21 d'octubre de 2011 des del Centre Espacial Europeu a la Guaiana francesa utilitzant un llançador Soiuz,[53] els altres dos el 12 d'octubre de 2012.[4] Això permet proves clau de validació, com ara els receptors terrestres, perquè els cotxes i els telèfons necessiten ser "vistos" per un mínim de quatre satèl·lits per tal de calcular la seva posició en tres dimensions.[4] Aquests 4 satèl·lits Galileo IOV van ser fabricats per Astrium GmbH i Thales Alenia Space. Un cop finalitzada aquesta fase de In-Orbit Validation (IOV), els satèl·lits restants serien instal·lats per formar el Full Operational Capability.

Satèl·lits Full Operational Capability (FOC)[modifica | modifica el codi]

El 7 de gener de 2010, es va anunciar el contracte per fabricar els primers 14 satèl·lits FOC a OHB System i Surrey Satellite Technology Limited (SSTL). Catorze satèl·lits van ser construïts a un cost de €566M (£510M; $811M).[54] Arianespace llança els satèl·lits a un cost de €397M (£358M; $569M). La Comissió Europea també va anunciar que el contracte de €85 milions pel suport al sistema que cobreix serveis industrials requerits per l'ESA per a la integració i validació del sistema Galileo havia estat adjudicat a Thales Alenia Space. Thales Alenia Space té subcontractat a Astrium GmbH pel rendiment i la seguretat a Thales Communications.

En febrer de 2012, una comanda addicional de vuit satèl·lits va ser atorgada a OHB Systems per €250M ($327M), després de licitar a EADS Astrium com a adquisició pública. Així, es forma un total de 22 satèl·lits FOC.[55]

Projectes científics, monedes i noms dels satèl·lits[modifica | modifica el codi]

Projectes científics utilitzant Galileo[modifica | modifica el codi]

En juliol de 2006, un consorci internacional d'universitats i institucions de recerca es van embarcar en un estudi de les possibles aplicacions científiques de la constel·lació Galileo. Aquest projecte, anomenat GEO6,[56] és un ampli estudi orientat a la comunitat científica en general, amb l'objectiu de definir i implementar noves aplicacions pel Galileo.

Entre els diversos usuaris del GNSS identificats pel Galileo Joint Undertaking,[57] the GEO6,[56] s'aborda el projecte Scientific User Community (UC).

The GEO6[56] project aims at fostering possible novel applications within the scientific UC of GNSS signals, and particularly of Galileo.

El projecte AGILE[58] és un projecte finançat per la UE dedicada a l'estudi dels aspectes tècnics i comercials de serveis basats en localització (LBS). Inclou l'anàlisi tècnic dels beneficis aportats pel Galileo (i EGNOS) i estudia la hibridació de Galileo amb altres tecnologies de posicionament (basada en xarxa, WLAN, etc). Dins d'aquests projectes, es van dur a terme i realitzar alguns prototips experimentals.

Sobre la base del nombre potencial d'usuaris, els ingressos potencials pel Galileo Operating Company or Concessionaire (GOC), la rellevància internacional, i el nivell d'innovació, un conjunt d'aplicacions prioritàries (Priority Applications o PA) seran seleccionats pel consorci i desenvolupat dins del marc de temps del mateix projecte.

Aquestes aplicacions ajuden a augmentar i optimitzar l'ús dels serveis EGNOS i les oportunitats que ofereix el Galileo Signal Test-Bed (GSTB-V2) i la fase Galileo (IOV).

Monedes[modifica | modifica el codi]

Moneda de 25€ austríaca commemorativa de la Navegació per Satèl·lit Europea, cara posterior

El projecte European Satellite Navigation va ser seleccionat com el motiu principal de la moneda d'un valor molt alt de col·leccionista: la moneda austríaca commemorativa de la Navegació per Satèl·lit Europea, encunyada l'1 de març de 2006. La moneda té un anell de plata i or-marró de niobi. Al revers, la porció de niobi representa els satèl·lits de navegació en òrbita al voltant de la Terra. L'anell mostra els diferents modes de transport, un avió, un cotxe, un vaixell de contenidors, un tren i un camió, pel qual es va desenvolupar la navegació per satèl·lit.

Noms dels satèl·lits[modifica | modifica el codi]

Els primers satèl·lits porten els noms del nen d'onze anys Thijs de Bèlgica i Natalia de nou de Bulgària, que són els primers guanyadors del Concurs de dibuix per a nens del Galileo gràcies a la Comissió Europea. Els guanyadors del concurs de la resta dels 28 estats membres nomenaran els satèl·lits que es llançaran fins el 2019.[59]

Satèl·lit Nom Data Vehicle de Llançament
Galileo-IOV PFM Thijs (BEL) 2011-10-21 Soiuz-2-1b Fregat-MT
Galileo-IOV FM2 Natalia (BGR) 2011-10-21 Soiuz-2-1b Fregat-MT
Galileo-IOV FM3 David (CZE) 2012-10-12 Soiuz-2-1b Fregat-MT
Galileo-IOV FM4 Sif (Dinamarca) 2012-10-12 Soiuz-2-1b Fregat-MT
Galileo-IOV PFM, FM2, FM3, FM4 Galileo Competition

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Unió Europea

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Els períodes i les velocitats orbitals es calculen utilitzant les relacions 4π²R³ = T²GM i V²R = GM, on R = radi de l'òrbita en metres, T = període orbital en segons, V = velocitat orbital en m/s, G = constant gravitacional ≈ 6,673×10−11 Nm²/kg², M = massa de la Terra ≈ 5,98×1024 kg.
  2. Aproximadament 8,6 vegades quan la lluna està més a prop (363 104 km ÷ 42 164 km) a 9,6 vegades quan la Lluna està més lluny (405 696 km ÷ 42 164 km).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Galileo navigational system enters testing stage». Deutsche Welle. [Consulta: 13 octubre 2012].
  2. «Why Europe needs Galileo». ESA, 12 abril 2010 [Consulta: 21 abril 2010].
  3. Space Daily
  4. 4,0 4,1 4,2 «Galileo: Europe's version of GPS reaches key phase». BBC, 12 octubre 2012 [Consulta: 12 octubre 2012].
  5. First position determined with Galileo. Ec.europa.eu. Retrieved on 12 January 2014.
  6. Launch of first 2 operational Galileo IOV Satellites. Ec.europa.eu (21 October 2011). Retrieved on 29 October 2011.
  7. «What is Galileo?». ESA, 11 abril 2010 [Consulta: 21 desembre 2010].
  8. https://www.sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=3&cad=rja&ved=0CEkQFjAC&url=https%3A%2F%2Fwww.thetrumpet.com%2Farticle%2F3092.27561.89.0%2Fworld%2Fmilitary%2Feu-admits-military-use-for-galileo%3Fpreview&ei=jyDuUr3qMqL8ygPm3YGQBQ&usg=AFQjCNGnJ-mJW0w_PkqV9OLo3MGEQ2SY2g&sig2=Ui8SsRBK_AYNTswm2-g2Ww&bvm=bv.60444564,d.bGQ
  9. Jaizki Mendizabal Samper, Roc Berenguer Pérez, and Juan Meléndez Lagunilla. GPS & Galileo : Dual RF Front-end Receiver and Design, Fabrication, and Test. 
  10. Van Der Jagt, Culver "Galileo: The Declaration of European Independence" a presentation at the Royal Institute of Navigation 7 November 2001
  11. Ian Sample Europe and US clash on satellite system. Guardian.co.uk. 8 December 2003. Retrieved 29 October 2011.
  12. 12,0 12,1 Johnson, Chalmers. Nemesis: The Last Days of the American Republic. Holt, 2008, p. 235. ISBN 0-8050-8728-1. 
  13. 13,0 13,1 Taverna, Michael A.. «Completing Galileo To Cost $2.5 Billion». Aviation Weekly, 1 febrer 2011.
  14. Christine Johnson U.S., EU to Sign Landmark GPS-Galileo Agreement. dublin.usembassy.gov. U.S.-EU Summit: County Clare 25–26 June 2004
  15. «'Unanimous backing' for Galileo». BBC, 30 novembre 2007 [Consulta: 19 abril 2010].
  16. «Commission awards major contracts to make Galileo operational early 2014», 7 gener 2010. [Consulta: 19 abril 2010].
  17. 17,0 17,1 http://www.insidegnss.com/node/1426
  18. EU: Galileo project in deep 'crisis'. CNN. 8 May 2007
  19. MSN.com[Enllaç no actiu]
  20. EU agrees 2008 budget to include Galileo financing. EUbusiness.com – business, legal and financial news and information from the European Union. 26 November 2007
  21. «Galileo 'compromise' is emerging». BBC News, 23 novembre 2007 [Consulta: 3 maig 2010].
  22. «Galileo legal process ticks over». BBC News, 7 abril 2008 [Consulta: 3 maig 2010].
  23. European Court of Auditors – Special Report on the management of the Galileo programme's development and validation phase
  24. Europe Cuts Galileo Sats Order. Aviation Week (26 October 2009). Retrieved 29 October 2011.
  25. openeurope.org.uk (17 octubre 2010). "The EU's Galileo satellite project could cost UK taxpayers £2.6 billion more than originally planned". Nota de permisa. Consulta: 24 novembre 2010. ´
  26. Inauguration of site of Galileo station at Kourou, official website of esa
  27. Initial Galileo Validation Satellites Delayed. Spacenews.com (10 March 2010). Retrieved 29 October 2011.
  28. «EU Expects Galileo Project Costs to Explode». Spiegel.
  29. «Galileo's navigation control hub opens in Fucino». ESA, 20 desembre 2010 [Consulta: 20 desembre 2010].
  30. Prague To Host EU Satellite Navigation Agency – Radio Free Europe, 13 December 2010
  31. OHB-System CEO Calls Galileo a Waste of German Tax Payer Money Date 22 October 2009. Aftenposten.no. Retrieved 29 October 2011.
  32. «Europe's Galileo sat-nav in big cash boost». BBC News, 22 juny 2011.
  33. Arianespace website. Arianespace.com. Retrieved 29 October 2011.
  34. Arianespace website. Arianespace.com. Retrieved 12 October 2012.
  35. «Galileo: Europe's version of GPS reaches key phase». BBC, 12 octubre 2012 [Consulta: 12 octubre 2012].
  36. European Space Agency website (Retrieved 22 December 2013)
  37. China joins EU's satellite network – BBC News, 19 September 2003
  38. Israel joins Galileo. The Israel Entity MATIMOP, on the way to becoming a Member of the Galileo Joint Undertaking. eu-del.org.il. 18 May 2005
  39. Press release. Europa.eu (3 June 2005). Retrieved 29 October 2011.
  40. Marks, Paul. «China's satellite navigation plans threaten Galileo». NewScientist.com [Consulta: 19 novembre 2006].
  41. China was dis-invited from Galileo-spacenews.com, 12 March 2010
  42. «'Unanimous backing' for Galileo». BBC News, 30 novembre 2007 [Consulta: 3 maig 2010].
  43. Norway joins EU's Galileo satnav project. GPSdaily.com. 3 April 2009. Retrieved 29 October 2011.
  44. «EU, U.S. split over Galileo M-code overlay». GPS World. FindArticles.com, desembre 2002 [Consulta: 9 desembre 2008].
  45. «US Could Shoot Down EU Satellites if Used by Foes in Wartime». AFP, 24 octubre 2004 [Consulta: 9 setembre 2008].
  46. Giegerich, Bastian. Paper presented at the annual meeting of the International Studies Association, Hilton Hawaiian Village, Honolulu, Hawaii, Mar 05, 2005. Unpublished Manuscript, 2005. «Satellite States – Transatlantic Conflict and the Galileo System» 
  47. Selective Availability. Retrieved 31 August 2007.
  48. «DoD Permanently Discontinues Procurement of Global Positioning System Selective Availability». DefenseLink, 18 setembre 2007. [Consulta: 17 desembre 2007].
  49. Galileo System Test Bed Version 1 experimentation is now complete, ESA News release, 7 January 2005
  50. GIOVE-A2 to secure the Galileo programme, ESA News release, 5 March 2007
  51. GIOVE mission core infrastructure, ESA press release, 26 February 2007.
  52. One year of Galileo signals; new website opens, ESA press release, 12 January 2007.
  53. Soyuz carrying Galileo satellites launched. Bangkok Post (21 October 2011). Retrieved 29 October 2011.
  54. Amos, Jonathan. «EU awards Galileo satellite-navigation contracts». BBC News, 7 gener 2010.
  55. Dunmore, Charlie. «UPDATE 1-OHB beats EADS to Galileo satellite contract -sources». Reuters, 1 febrer 2012.
  56. 56,0 56,1 56,2 gnss-geo6.org
  57. galileoju.com
  58. galileo-in-lbs.com
  59. European children will name Galileo satellites constellation – Press release, 1 September 2011. Europa.eu (1 September 2011). Retrieved 29 October 2011.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Per a més informació[modifica | modifica el codi]

  • Psiaki, M. L., "Block Acquisition of weak GPS signals in a software receiver", Proceedings of ION GPS 2001, the 14th International Technical Meeting of the Satellite Division of the Institute of Navigation, Salt Lake City, Utah, 11–14 September 2001, pp. 2838–2850.
  • Bandemer, B., Denks, H., Hornbostel, A., Konovaltsev, A., "Performance of acquisition methods for Galileo SW receivers", European Journal of Navigation, Vol.4, No. 3, pp 17–9, July 2006
  • Van Der Jagt, Culver W. Galileo : The Declaration of European Independence : a dissertation (2002). CALL #JZ1254 .V36 2002, Description xxv, 850 p. : ill. ; 30 cm. + 1 CD-ROM

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sistema Galileo Modifica l'enllaç a Wikidata