Agència Espacial Europea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
ESA LOGO.svg
Propietari
Establert 1975
Seu París, França
Base espacial principal Centre Espacial Guaianès
Administrador Jean-Jacques Dordain
Pressupost Augment 4.020 milions d'euros (2012)[1]
Llengua(es) oficials Anglès, Francès i Alemany[2]
Lloc web www.esa.int
La seu de l'ESA a París

L'Agència Espacial Europea (European Space Agency, ESA) fou creada l'any 1975. És una organització intergovernamental dedicada a l'exploració de l'espai. Actualment 17 estats participen en el projecte, i la seva seu està a París, França. L'agència té un personal de 1900 empleats, excloent empreses subcontractades, i un pressupost de 3.000 milions d'euros (2005).

La plataforma de llançament de l'ESA és el Centre espacial de la Guaiana a Kourou, Guaiana Francesa, un indret escollit per la seva proximitat a l'equador, des d'on es pot accedir més fàcilment a òrbites comercials. Durant l'era dels Ariane 4 l'ESA es va guanyar la posició líder del mercat, i actualment és el competidor més important de la NASA en l'exploració de l'espai.

Les missions científiques de la ESA tenen la base al ESTEC a Noordwijk, Països Baixos, les missions d'observació de la Terra estan al ESRIN a Frascati, Itàlia, el control de missions (ESOC) està a Darmstadt, Alemanya, i el Centre Europeu d'Astronautes (EAC), que entrena futurs astronautes està a Colònia, Alemanya. Finalment, l'ESAC, el Centre Europeu d'Astronomia Espacial, localitzat a Villanueva de la Cañada, Madrid, és el centre des del qual es duen a terme les operacions científiques de les missions d'astronomia i planetàries de l'ESA, a més de la recopilació, l'arxiu i la distribució de les dades obtingudes a la comunitat científica.

Història i objectius[modifica | modifica el codi]

Orígens[modifica | modifica el codi]

A finals de l'any 1960 es crea l'Organització Europea de Recerca a l'Espai (European Space Research Organization, ESRO), organisme orientat principalment al desenvolupament de satèl·lits. Quasi al mateix període alguns governs europeus volgueren iniciar activitats en el camp de la construcció de transportadors per a satèl·lits, Això va donar lloc a l'Organització Europea per al Desenvolupament i Llançament de Vehicles Espacials (European Space Vehicle Launcher Development Organization, ELDO), que tenia com a finalitat desenvolupar el projecte del gran transportador Europa. A principis del 1964 les dues organitzacions estaven operatives. La ELDO reunia als estat membre sde la Unió Europea Occidental, Austria i altres estats no membres aleshores de la Unió, com Espanya i Dinamarca, mentre que estaven exclosos països neutrals com Suïssa i Suècia. La ESRO agrupava tots els països de l'Europa occidental amb poques i insignificants excepcions. Com a fruit del programa d'inversions de la ESRO, sorgeixen el Centre Europeu de Recerca i Tecnologia Espacial (European Space Research and Technology Centre, ESTEC), encarregat del desenvolupament de satèl·lits i vehicles espacials, i el Centre Europeu d'Operacions Espacials ( (European Space Operations Centre, ESOC), responsable del control de les operacions dels satèl·lis en òrbita.

L'any 1973, amb l'acord global de tots els països membres, s'aproven tres projectes: l'Spacelab, l'Ariane i el Marots. També es pren una decisió fonamental, la creació de l'Agència Espacial Europea (ESA).

Els inicis de l'ESA[modifica | modifica el codi]

La primera missió científica de l'ESA fou l'any 1975, el Cos-B, un programa de proves de monitorització d'emissions de rajos gamma a l'univers.

Coet Ariane 4

El projecte estrella de l'ESA és el programa Ariane consistent en una sèrie de sistemes de llançament. Durant els anys 80, la ESA va desenvolupar diferents models del coet. La versió més usada fou l'Ariane 4, que fou operativa entre el 1988 i el 2003, i que consagrà l'ESA com la líder en llançaments comercials.

La ESA actualment[modifica | modifica el codi]

Actualment l'ESA opera amb l'Ariane 5, una nova versió, que si bé tingué uns primers llançaments (el 1996 i el 1997) infructuosos, fins a l'any 2006 ja s'han completat amb èxit 25 missions.

Objectius[modifica | modifica el codi]

Els plans de l'ESA es poden dividir en tres categories:

  • L'ESA vol mantenir els seus projectes de recerca i desenvolupament de sistemes de propulsió, per reduir-ne els costos.
  • Observació espacial, amb el llançament de satèl·lits per l'estudi del cosmos. Aquí cal remarcar la seva participació en l'Estació Espacial Internacional, ISS.
  • Exploració i descoberta de planetes dins i fora del sistema solar. Exemples d'aquest objectiu són els exitosos llançaments i aterratges de sondes d'exploració de superfície a Mart, com els aterratges dels Rovers a Mart.

Membres[modifica | modifica el codi]

Membres de la ESA

La ESA està formada per les organitzacions espacials i altres entitats de 17 països: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Països Baixos, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Noruega, Portugal, Regne Unit, Suècia i Suïssa. Pròximament s'hi uniran països que recentment s'han unit a la Unió Europea.

Comparació amb altres agències espacials[modifica | modifica el codi]

LA ESA té un pressupost de 3.000 milions de euros (després s'han d'afegir els pressupostos de les agències espacials de cada país membre), cosa que la situa en segon lloc per darrere de la NASA, amb un pressupost de 13.000 milions d'euros. En tercer lloc està l'agència espacial japonesa JAXA amb un pressupost de 1.600 milions d'euros i l'agència xinesa, amb un pressupost de 1.000 milions d'euros. No obstant s'ha de tenir en compte que països com la Xina, tenen un poder adquisitiu més petit (sous més barats i materials més barats), i amb uns càlculs senzills es pot deduir que equitativament l'agència espacial xinesa és com si es gastés 9.000 milions d'euros, i l'agència Índia, 3.000 milions d'euros.

L'Agència Espacial Russa, que abans fou pionera i primera potència mundial ha hagut de reduir dràsticament el pressupost i té actualment un pressupost al voltant de 900 milions d'euros.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Funding». esa.int, 10 gener 2012.
  2. «Convention for the establishment of a European Space Agency» (PDF). ESA, 2003. [Consulta: 29 desembre 2008].

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agència Espacial Europea Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 48° 50′ 54″ N, 2° 18′ 15″ E / 48.8482°N,2.3042°E / 48.8482; 2.3042