Recerca i desenvolupament

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Recerca, desenvolupament i innovació sovint abreujat R+D+I o tecnològica, qualsevol investigació destinada a millorar la producció de béns o la prestació de serveis. Les estadístiques sobre el nombre i entitat de les organitzacions que es dediquen a "R+D" poden revelar l'estat de la indústria en un país, el grau de competència o el progrés científic. Alguns mesuraments habituals són: pressupostos dedicats a R+D, nombre de patents presentades o publicacions científiques. La recerca és la indagació original planificada que persegueix descobrir nous coneixements i una superior comprensió en l'àmbit científic i tecnològic. S'entén per desenvolupament l'aplicació dels resultats de la investigació o de qualsevol altre tipus de coneixement científic per a la fabricació de nous materials o productes o per al disseny de nous processos o sistemes de producció, així com per a la millora tecnològica substancial de materials, productes, processos o sistemes preexistents. S'entén per innovació tecnològica l'activitat el resultat de la qual siga un avanç tecnològic en l'obtenció de nous productes o processos de producció o millores substancials dels ja existents. Es consideraran nous aquells productes o processos les característiques dels quals o aplicacions, des del punt de vista tecnològic, diferisquen substancialment de les existents amb anterioritat.

Taula de continguts

Indicadors [modifica]

Les estadístiques sobre el nombre i entitat de les organitzacions que es dediquen a "R+D" poden revelar l'estat de la indústria en un país, el grau de competència o el progrés científic. Alguns mesuraments habituals són: pressupostos dedicats a R+D, nombre de patents presentades o publicacions científiques. És en aquest sentit que la OCDE proposa al Manual Frascati[1][2] unes directrius per a l'elaboració dels indicadors de Recerca i desenvolupament.

Les taxes publicades pels bancs constitueixen una de les millors estadístiques perquè són públiques, periòdiques i reflecteixen el grau de risc assumit per la comunitat.

En Estats Units, la proporció d'investigació sobre desenvolupament per a una companyia industrial es troba entorn del 3.5% de la facturació. Una companyia de tecnologia com un fabricant d'ordinadors pugues arribar a gastar un 7%.[cal citació] Algunes organitzacions molt agressives gasten fins al 40%, i destaquen per la seua alta tecnologia.[cal citació] Entre les companyies d'aquesta categoria es troben les farmacèutiques com Merck & Co. o Novartis, i les d'enginyeria com Hewlett-Packard, IBM, Pratt & Whitney, o Boeing.

Aquestes companyies també són famoses per la seua falta de capacitat d'obtenir crèdits en els bancs degut al fet que les seues despeses són tan alts que els propis bancs interpreten que són massa arriscades.

Generalment, aquestes signatures prosperen tan sol en mercats que els consumidors tenen grans necessitats, com medicina, instruments científics, mecanismes de seguretat crítics (aviació) o armament d'alta tecnologia militar.

Personal altament qualificat [modifica]

Generalment, companyies de major tecnologia no només tenen el personal més qualificat sinó que aconsegueixen extraure el màxim valor dels mateixos. A Catalunya l'ICREA per mitjà d’un procés de selecció basat en el talent científic, contracta investigadors d’arreu del món. D’aquesta manera també contribueix a facilitar el retorn dels investigadors propis que han dut a terme la seva carrera investigadora en centres de fora de Catalunya.[3]

Generalitats [modifica]

En un nivell tècnic, les organitzacions intenten utilitzar qualsevol truc per a replantejar i aplicar les tecnologies avançades a diversos propòsits i productes. Sovint reutilitzen processos de fabricació, cares certificacions de seguretat, programari especialitzat, programari d'ajuda al disseny, dissenys electrònics i subsistemes mecànics.

Aquests conceptes són els reflectits pel Reial Decret 4/2004 - text refós de la Llei sobre l'Impost de Societats a Espanya.

Es tracta d'activitats que els països tracten de potenciar a través de subvencions, deduccions, préstecs bonificats i altres polítiques de suport, degut al fet que un alt nivell de R+D+I implica una major fortalesa de les empreses, atès que els seus productes o processos es diferencien positivament dels de la seua competència. A més, moltes de les les activitats són potencialment generadores d'avanços socials en forma de qualitat de vida (llavadores, GPS, ordinadors), millora del medi ambient (tractament de residus, motors menys contaminants, processos industrials estalviadors d'energia), la salut (indústria farmacèutica, equips per al tractament de malalties)...

Esko Aho defineix provocativament investigació com «invertir diners per a obtenir coneixement», mentre que innovació seria «invertir coneixement per a obtenir diners», el que expressa molt bé el fenomen de retroalimentació que es produeix amb una estratègia reeixida de R+D+I.[4]

Referències [modifica]

  1. ↑ [1]
  2. ↑ OCDE Frascati Manual: Proposed Standard Practice for Surveys on Research and Experimental Development, 6th edition
  3. ↑ ↑ Citat a la web d'ICREA [2] [Darrer accés 7.2.2013]
  4. ↑ Citat per Alejandro Jadad y Julio Lorca Innovación no es lo mismo que novedad, en Andalucía Investiga, nº 38, febrero de 2007, pg. 44. También aportan su propia definición: investigar es invertir recursos para obtener conocimiento, en tanto que innovar es invertir conocimiento para obtener valor.

Vegeu també [modifica]

Centres de recerca 

Enllaços externs [modifica]

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Recerca_i_desenvolupament&oldid=11864500»