Pressupost

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un pressupost és la previsió de despeses i ingressos per a un determinat lapse, en general un any. Permet a les empreses, els governs, les organitzacions privades i les famílies establir prioritats i avaluar la consecució dels seus objectius. Per a arribar a aquestes fins pot ser necessari incórrer en dèficit (que les despeses superin als ingressos) o, per contra, pot ser possible estalviar, en aquest cas el pressupost presentarà un superàvit (els ingressos superen a les despeses).

En l'àmbit del comerç és també un document o informe que detalla el cost que tindrà un servei en cas de realitzar-se. El qual realitza el pressupost s'ha d'atenir a ell i no pot cobrar-lo si el client accepta el servei. El pressupost es pot cobrar o no en cas de no ser acceptat.

Usos del Pressupost[modifica | modifica el codi]

El pressupost és un instrument important, utilitzat com mitjà administratiu de determinació adequada de capital, costos i ingressos necessaris en una organització, així com la deguda utilització dels recursos disponibles d'acord amb les necessitats de cadascuna de les unitats i/o departaments. Aquest instrument també serveix d'ajuda per a la determinació de metes que siguin comparables a través del temps, coordinant així les activitats dels departaments a la consecució d'aquestes, evitant costos innecessaris i dolenta utilització de recursos. D'igual manera permet a l'administració conèixer el desenvolupament de l'empresa, per mitjà de la comparança dels fets i xifres reals amb els fets i xifres pressupostades i/o projectades per a poder prendre mesures que permetin corregir o millorar l'actuació organitzacional.

Un pressupost per a qualsevol persona, empresa o govern, és un pla d'acció de despesa per a un període futur, generalment d'un any, a partir dels ingressos disponibles. Un any calendari per a un govern se li denomina "any fiscal".

El procés pressupostari en les organitzacions[modifica | modifica el codi]

El procés pressupostari tendeix a reflectir d'una forma quantitativa, a través dels pressupostos, els objectius fixats per l'empresa a curt termini, mitjançant l'establiment dels oportuns programes, sense perdre la perspectiva del llarg termini, ja que aquesta condicionarà els plans que permetran la consecució de la fi última al que va orientat la gestió de l'empresa.

  • Definició i transmissió de les directrius generals als responsables de la preparació dels pressupostos.
  • Elaboració de plans, programes i pressuposats.
  • Negociació dels pressupostos.
  • Coordinació dels pressupostos.
  • Aprovació dels pressupostos.
  • Seguiment i actualització dels pressupostos.

Classificació dels pressupostos[modifica | modifica el codi]

Els pressupostos poden classificar-se des de diversos punts de vista. A continuació s'exposa una classificació d'acord amb els seus aspectes excel·lents:

Segons la flexibilitat[modifica | modifica el codi]

  • Rígids, estàtics, fixos o assignats.
  • Flexibles o variables.

Segons el període que cobreixin[modifica | modifica el codi]

La determinació del lapse que abastaran els pressupostos dependrà del tipus d'operacions que realitzi l'Empresa, i de la major o menor exactitud i detall que es desitgi, ja que a més temps correspondrà una menor precisió i anàlisi. Així doncs, poden haver pressuposats:

  • A curt termini
  • A llarg termini: en tant que sigui possible

Segons el camp d'aplicabilitat en l'empresa[modifica | modifica el codi]

  • Pressupost mestre
  • Pressupostos intermedis
  • Pressupostos operatius
  • Pressupostos d'inversions

Pressuposat de vendes[modifica | modifica el codi]

És la predicció de les vendes de l'empresa que tenen com prioritat determinar el nivell de vendes real projectat per una empresa, aquest càlcul es realitza mitjançant les dades de demanda actual i futura.

Investigació de motivació. S'han elaborat tècniques especials d'investigació de mercat, que es diuen investigació de motivació, per a amidar la motivació del client. Aquest enfocament depèn en gran part de les ciències del comportament, particularment de la psicologia, sociologia i antropologia.

Moltes companyies requereixen que els seus venedors preparin estimacions anuals de vendes dels productes, ja que coneixen millor les condicions locals i el potencial dels clients.

Observacions[modifica | modifica el codi]

La base sobre la qual descansa el pressupost de venda i les altres parts del pressupost mestre, és el pronostico de vendes, si aquest pronòstic ha estat elaborat curosament i amb exactitud, els passos següents en el procés del pressupost serien molts més *confiables, per exemple: El pronòstic de venda subministra les despeses per a elaborar els pressupostos de:

  • Producció.
  • Compres.
  • Despeses de vendes.
  • Despeses administratives...

El pronòstic de venda comença amb la preparació dels benvolguts de venda, realitzat per cadascun dels venedors, després aquests benvolguts es remeten a cada gerent d'unitat. L'elaboració d'un pressupost de venda s'inicia amb un bàsic que té línies diverses de productes per a un mateix rubro el qual es projecta com pronostico de vendes per cada trimestre.

Pressupost de producció[modifica | modifica el codi]

Són estimacions que es troben estretament relacionades amb el pressupost de venda i els nivells d'inventari desitjat. En realitat el pressupost de producció és el pressupost de venda projectat i ajustats pel canvi en l'inventari, primer cal determinar si l'empresa pot produir les quantitats projectades pel pressupost de venda, amb la finalitat d'evitar un cost exagerat en la mà d'obra ocupada.

Procés[modifica | modifica el codi]

  • Elaborant un programa de producció que consisteix a estimar el temps requerit per a desenvolupar cada activitat, evitant una despesa innecessària en paga de mà d'obra ocupada.
  • Pressupostant les vendes per línia de producció.

Pressupost de mà d'obra (PMO)[modifica | modifica el codi]

És el diagnòstic requerit per a contar amb una diversitat de factor humà capaç de satisfer els requeriments de producció planejada. La mà d'obra indirecta s'inclou en el pressupost de cost indirecte de fabricació, és fonamental que la persona encarregada del personal ho distribueixi d'acord a les diferents etapes del procés de producció per a permetre un ús del 100% de la capacitat de cada treballador.

Components[modifica | modifica el codi]

  • Personal divers
  • Quantitat hores requerides
  • Quantitat hores trimestrals
  • Valor per hora unitària

Pressupost de despesa de fabricació[modifica | modifica el codi]

Són benvolguts de manera directa o indirecta intervenen en tota l'etapa del procés producció, són despeses que s'han de carregar al cost del producte. És important considerar un pressupost de Despeses de Manteniment, el qual també impacta les despeses de Fabricació.

Sustentació[modifica | modifica el codi]

  • Hores - homes requerides.
  • Operativitat de màquines i equips.
  • Estoc d'accessoris i lubrificants.

Observacions[modifica | modifica el codi]

Aquest pressupost ha de coordinar-se amb els pressupostos anteriors per a evitar una despesa innecessària que després no es pugui revertir...

Pressupost de cost de producció[modifica | modifica el codi]

Són benvolguts que de manera específica intervenen en tot el procés de fabricació unitària d'un producte, vol dir que del total del pressupost del requeriment de materials s'ha de calcular la quantitat requerida per tipus de línia produïda la mateixa que ha de concordar amb el pressupost de producció.

Característiques[modifica | modifica el codi]

  • Ha de considerar-se solament els materials que es requereix per a cada línia o motlle.
  • Ha d'estimar-se el cost.
  • No tots requereixen els mateixos materials.
  • El valor coincidir amb el cost unitari establert en el cost de producció.

Pressupost de Requeriment de Materials (PRM)[modifica | modifica el codi]

Són càlculs de compra de materials preparat sota condicions normals de producció, mentre no es produeixi una manca de materials això permet que la quantitat es pugui fixar sobre un estàndard determinat per a cada tipus de producte així com la quantitat pressupostada per cada línia, ha de respondre als requeriment de producció, el departament de compres ha de preparar el programa que concordi amb el pressupost de producció, si hagués necessitat d'un major requeriment es prengués la flexibilitat del primer pressupost per a una ampliació oportuna i així cobrir els requeriment de producció.

Pressupost de Despesa de Vendes (PGV)[modifica | modifica el codi]

És el Pressupost de major cura en el seu maneig per les despeses que ocasiona i la seva influència en la despesa Financera. Se li considera com benvolguts projectats que s'origina durant tot el procés de comercialització per a assegurar la col·locació i adquisició del mateix en els mercats de consum.

Característiques[modifica | modifica el codi]

  • Comprèn tot el Màrqueting.
  • És base per a calcular el Marge d'Utilitat.
  • És permanent i costós.
  • Assegura la col·locació d'un producte.
  • Amplia comprat de consumidors.
  • Es realitza a tot cost.

Desavantatges[modifica | modifica el codi]

  • No genera rendibilitat.
  • Pot ser mal utilitzat.
  • No considera imprevists.
  • Desequilibri financer

Pressupost de Despeses Administratives (PGA)[modifica | modifica el codi]

Considerant com la part medul·lar de tot pressupost perquè es destina la major part del mateix; són benvolguts que cobrixen la necessitat immediata de contar amb tot tipus de personal per a les seves diferents unitats, buscant donar-li operativitat al sistema. Ha de ser el més auster possible sense que això impliqui un retard en el maneig dels plans i programes de l'empresa.

Característiques[modifica | modifica el codi]

  • Les remuneracions es fixen d'acord a la realitat econòmica de l'empresa i no en forma paral·lela a la inflació.
  • Són despeses indirectes. Són despeses considerades dintre del preu que es fixa al producte o servei.
  • Per a calcular el total net, s'ha de calcular al total la deducció de les retencions i aportacions per llei de cada país.

Pressupost Financer[modifica | modifica el codi]

Consisteix a fixar els benvolguts d'inversió de venda, ingressos varis per a elaborar al final un flux de caixa que amidi l'estat econòmic i real de l'empresa, comprèn:

  • Pressupost d'ingressos (el total brut sense descomptar despeses).
  • Pressupost de despeses(per a determinar el líquid o net).
  • Flux net (diferència entre ingrés i despeses).
  • Caixa final.
  • Caixa inicial.
  • Caixa mínima.

Aquest inclou el càlcul de partides que incideixen en el balanç com són la caixa o tresoreria i el capital, també conegut com a erogacions de capitals.

Pressupost de Tresoreria[modifica | modifica el codi]

Es formula amb l'estimació prevista de fons disponibles en caixa, bancs i valors de fàcil realització. També es denomina pressupost de caixa o d'efectiu perquè consolida les diverses transaccions relacionades amb l'entrada de fons monetaris (vendes al comptat, recuperacions de cartera, ingressos financers, etc.) o amb sortida de fons líquids ocasionats per la congelació de deutes o amortitzacions de crèdits o proveïdors o pagament de nòmina, impostos o dividends. Es formula en dos períodes curts: mesos o trimestres.

Pressupost d'erogacions capitalitzables[modifica | modifica el codi]

Controla les diferents inversions en actius fixos com són les adquisicions de terrenys, construccions o ampliacions d'edificis i compra de maquinàries i equips, serveix per a avaluar alternatives possibles d'inversió i conèixer la suma de fons requerits i la seva disponibilitat en el temps.

Pressupost públic[modifica | modifica el codi]

Són aquells que realitzen els Governs, Estats, Empreses Descentralitzades, etc., per a controlar les finances de les seves diferents dependències. En aquests es quantifiquen els recursos que requereix l'operació normal, la inversió i el servei del deute públic dels organismes i les entitats oficials.

Ingressos públics i la seva classificació[modifica | modifica el codi]

Dels Recursos (Ingressos) Públics: Són les diverses formes d'agrupar, ordenar i presentar els recursos (ingressos) públics, amb la finalitat de realitzar anàlisi i projeccions de tipus econòmic i financer que es requereix en un període determinat. La seva classificació depèn del tipus d'anàlisi o estudi que es desitgi realitzar; no obstant això, generalment s'utilitzen tres classificacions que són:

D'acord a la seva periodicitat[modifica | modifica el codi]

Aquesta agrupa als ingressos d'acord a la freqüència amb què el Fisc els percep. Es classifiquen en ordinaris i extraordinaris, sent els ordinaris, aquells que es recapten en forma periòdica i permanent, provinents de fonts tradicionals, constituïdes pels tributs, les taxes i altres mitjans periòdics de finançament de l'Estat. Els ingressos, extraordinaris per exclusió, serien els quals no compleixen amb aquests requisits.

D'acord a l'Article 14 de Llei Orgànica de Règim Pressupostari Veneçolà: "Són extraordinaris els ingressos fiscals no recurrents, tals com els provinents d'operacions de crèdit públic, de Lleis que originin ingressos de caràcter eventual o la vigència del qual no excedeixi de tres anys i de la venda d'actius propietat de l'Estat".

No obstant això, per a efectes de la classificació pressupostària, han de considerar-se també com ingressos extraordinaris l'existència del Tresor no compromeses al trenta-u de desembre de l'exercici fiscal anterior al vigent, utilitzades d'acord a l'article 17 de la mateixa Llei que a aquest efecte establix: "Quan fos indispensable per a complir amb el disposat en l'article 3º de la present Llei, en el pressupost d'ingressos es podrà incloure fins a la meitat de les existències del Tresor no compromeses i benvolgudes per al trenta-u de desembre de l'any de presentació del Projecte de Pressupost". "Aquesta font de finançament tindrà caràcter d'ingrés extraordinari".

Econòmica[modifica | modifica el codi]

Segons aquesta classificació els ingressos públics es classifiquen en corrents, recursos de capital i fonts financeres. Els ingressos corrents són aquells que procedeixen d'ingressos tributaris, no tributaris i de transferències rebudes per a finançar despeses corrents.

Els recursos de capital són els quals s'originen per la venda de béns d'ús, mobles i immobles, indemnització per pèrdues o danys a la propietat, cobraments de préstecs atorgats, disminució d'existències, etc.

Les fonts financeres es generen per la disminució d'actius financers (ús de disponibilitats, venda de bons i accions, recuperació de préstecs, etc.) i l'increment de passius (obtenció de préstecs, increment de comptes per pagar, etc.)

Per Sectors d'Origen[modifica | modifica el codi]

Aquesta classificació es fonamenta en un dels aspectes que caracteritzen l'estructura econòmica de Veneçuela, on una elevada proporció de productes es realitzen en activitats petrolieres i de ferro, la qual cosa implica que la majoria dels ingressos sorgeixen de les operacions executades en l'exterior. Aquesta classificació presenta aquests

  • Sector extern
    • Petroliers
    • Ingressos del Ferro
    • Utilitat canviaria
    • Endeutament Extern
  • Sector Intern:
    • Impostos
    • Taxes
    • Domini Territorial
    • Endeutament Intern
    • Altres Ingressos

De les Despeses Públiques i la seva classificació[modifica | modifica el codi]

Aquests constituïxen les diverses formes de presentar les despeses públiques previstes en el pressupost, amb la finalitat d'analitzar-los, proporcionant a més informació per a l'estudi general de l'economia i de la política econòmica que té previst aplicar el Govern Nacional per a un període determinat. A continuació es presenten les diferents formes de classificar la despesa pública prevista en el pressupost:

Classificació Institucional[modifica | modifica el codi]

A través d'ella s'ordenen les despeses públiques de les institucions o dependències a les quals s'assignen els crèdits pressupostaris, en un període determinat, per al compliment dels seus objectius.

Classificació per Naturalesa de Despesa[modifica | modifica el codi]

Permet identificar els béns i serveis que s'adquireixen amb les assignacions previstes en el pressupost i la destinació de les transferències, mitjançant un ordre sistemàtic i homogeni d'aquests i de les transferències, mitjançant un ordre sistemàtic i homogeni d'aquests i de les variacions d'actius i passius que el sector públic aplica en el desenvolupament del seu procés productiu.

Classificació Econòmica[modifica | modifica el codi]

Ordena les despeses públiques d'acord amb l'estructura bàsica del sistema de comptes nacionals per a acoblar els resultats de les transaccions públiques amb el sistema, a més permet analitzar els efectes de l'activitat pública sobre l'economia nacional. Descripció dels principals rubros de la Classificació Econòmica:

  • Despeses Corrents: són les despeses de consum o producció, la renda de la propietat i les transaccions atorgades als altres components del sistema econòmic per a finançar despeses d'aquestes característiques.
  • Despeses de Capital: són les despeses destinades a la inversió real i les transferències de capital que s'efectuen amb aquest propòsit als exponents del sistema econòmic.

Classificació Sectorial[modifica | modifica el codi]

Aquesta presenta la despesa pública desagregat en funció dels sectors econòmics i socials, on el mateix té el seu efecte. Persegueix facilitar la coordinació entre els plans de desenvolupament i el pressupost governamental.

Classificació per programes[modifica | modifica el codi]

Aquesta presenta la despesa pública desagregat en funció dels sectors econòmics i socials, on el mateix té el seu efecte. Persegueix facilitar la coordinació entre els plans de desenvolupament i el pressupost governamental.

Classificació Regional[modifica | modifica el codi]

Permet ordenar la despesa segons la destinació regional que se li dóna. Reflecteix el sentit i abast de les accions que realitza el sector públic, en l'àmbit regional.

Classificació Mixta[modifica | modifica el codi]

Són combinacions de les despeses públiques, que s'elaboren amb fins d'anàlisis i presa de decisions. Aquesta classificació permet mostrar una sèrie d'aspectes de gran interès, que possibiliten l'estudi sistemàtic de la despesa pública i la determinació de la Política Pressupostària per a un període donat. Les següents són les classificacions mixtes més usades:

  • Institucional per Programa
  • Institucional per la Naturalesa de la Despesa
  • Institucional Econòmic
  • Institucional Sectorial
  • Per objecte de la Despesa Econòmica
  • Sectorial Econòmica
  • Per Programa i per la Naturalesa de la Despesa

Privats[modifica | modifica el codi]

Són els pressupostos que utilitzen les empreses particulars com a instrument de la seva administració.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pressupost Modifica l'enllaç a Wikidata