Programa Apollo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
«Apollo» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Apol·lo (desambiguació)».
Els primers passos a la Lluna de Buzz Aldrin el 20 de juliol de 1969 durant la missió Apollo 11 amb el seu vestit espacial A7L.
Llançament del coet Saturn V de la missió Apollo 11.
El centre de control durant el llançament de l'Apollo 12. En l'època, els controladors de terminal tenien interfícies rudimentàries (1969)
« Això és un petit pas per a un home, però és un gran salt per a la humanitat »: per primera vegada hi ha persones sobre altre astre (Neil Armstrong - Apollo 11)
Gnome-mime-audio-openclipart.svg
Neil Armstrong a la Lluna - Apollo 11

Problemes per escoltar l'arxiu? Vegeu l'ajuda
Logotip del programa Apollo.

El programa Apollo fou un projecte espacial dels EUA desenvolupat durant els anys 1960 i 70. Va culminar els dos projectes estatunidencs anteriors, el Programa Mercury i el Programa Gemini. L'objectiu era col·locar un home sobre la superfície de la Lluna. El coet llançador fou l'immens Saturn V, que tenia una alçada de 110 metres i un pes de 2.000 tones. Els sis primers vols de l'Apollo foren llançaments de prova no tripulats.

Vols tripulats[modifica | modifica el codi]

Apollo 7[modifica | modifica el codi]

El primer vol tripulat del programa Apollo fou l'Apollo 7. El llançaren l'11 d'octubre de 1968 i estigué a l'espai exterior durant onze dies. Tripulat per Schirra, Eisele i Cunningham, la seva missió era fer proves en la càpsula i diverses maniobres d'encesa del motor principal de l'SPS. Per llançar aquest Apollo, es féu servir el Saturn IB, un coet més petit que el Saturn V, encara que el coet Saturn IB no s'utilitzaria posteriorment en el programa d'exploració lunar. El motiu era que l'Apollo 7 només havia d'orbitar al voltant de la Terra.[1]

Apollo 8[modifica | modifica el codi]

Article principal: Apollo 8

El 21 de desembre de 1968, es llançà l'Apollo 8 per tal d'estudiar les possibilitats d'un allunatge. El tripulaven Borman, Lovell i Anders com a comandant, pilot del mòdul de comandament i pilot del mòdul lunar respectivament, tot i que aquest darrer només era un pilot hipotètic, ja que -en ser aquesta missió una prova- la nau no portava aquesta etapa. Tres dies més tard, la nau quedà satel·litzada en una òrbita lunar estabilitzada a 112 quilòmetres de la superfície, que orbitaren 10 vegades durant 20 hores i, procedint a l'encesa de l'SPS, sortiren de l'òrbita lunar per retornar a la Terra el dia 27, després d'haver estat 147 hores a l'espai.

Apollo 9[modifica | modifica el codi]

Article principal: Apollo 9

El mes de març de 1969, entre els dies 3 i 13, l'Apollo 9 féu les proves del mòdul lunar al voltant de la Terra. El mòdul lunar, tripulat per McDivitt i Schweickart se separà del mòdul de comandament. Tot seguit, per tal de simular l'enlairament des de la Lluna, se separaren els dos components del mòdul lunar i, finalment, es féu la unió de la part superior del mòdul lunar amb el mòdul de comandament, on es trobava l'astronauta Scott, i es reuniren tots tres en aquesta nau.Smithsonian Institution : National Air and Space Museum. «Apollo 9 (AS-504) Manned Test of Lunar Hardware in Earth Orbit». [Consulta: 9 d'octubre de 2009].</ref>

Apollo 10[modifica | modifica el codi]

Article principal: Apollo 10

El 26 de maig de 1969, es llançà el darrer vol de prova abans del que seria el punt culminant del programa Apollo. Els astronautes Stafford, Young i Cernan partiren amb l'Apollo 10 per fer l'assaig general. Stafford i Cernan descendiren fins a 15 quilòmetres de la Lluna. Situats en aquest punt, es varen desfer de la fase descendent i tornaren a pujar per unir-se al mòdul de comandament, com si tornessin de la superfície lunar.[2]

Apollo 11[modifica | modifica el codi]

Article principal: Apollo 11

L'Apollo 11 -llançat el 16 de juliol- fou el primer que diposità dos éssers humans sobre la Lluna. Neil Armstrong i Buzz Aldrin foren els elegits, mentre que Collins es quedà al mòdul de comandament, orbitant la Lluna. Els dos astronautes allunaren al mare Tranquillitatis i posaren el peu sobre la superfície lunar el dia 20 de juliol de 1969.

Apollo 11

Armstrong i Aldrin recolliren 20 quilos de roques lunars, muntaren una càmera de televisió per retransmetre imatges des de la Lluna a milions de teleespectadors, muntaren un panell reflector per tal de mesurar la distància exacta entre la Terra i la Lluna i hi deixaren un sismògraf per mesurar possibles moviments sísmics.

Després de fer tot això, els astronautes tornaren al mòdul lunar per descansar una estona abans de reunir-se amb el mòdul de comandament. En total, els astronautes romangueren 21 hores i mitja a la Lluna. Després retornaren a la Terra on foren rebuts com herois. Com a mesura de precaució, els tres astronautes varen estar tres setmanes en quarantena, per si de cas haguessin tornat amb microorganismes extraterrestres. Però un cop demostrat que la Lluna és estèril, es va suprimir aquest protocol en les successives missions.Smithsonian Institution : National Air and Space Museum. «Apollo 11 (AS-506) Lunar Landing Mission» (en anglès). [Consulta: 9 d'octubre de 2009].</ref>

Apollo 12[modifica | modifica el codi]

Article principal: Apollo 12

L'Apollo 12 fou llançat el 14 de novembre de 1969 i allunà el dia 19 sobre l'Oceanus Procellarum. Conrad, Bean i Gordon recolliren 34 quilos de roques lunars i a més, anaren fins a la nau soviètica Surveyor 3, que era molt a la vora del punt d'aterratge, dipositada allí dos anys i mig abans. Com a record, en desmuntaren algunes peces i se les emportaren.[3]

Apollo 13[modifica | modifica el codi]

Article principal: Apollo 13

L'11 d'abril de 1970 s'enlairà l'Apollo 13, tripulat per Lovell, Haise i Swigert. A causa d'una explosió al mòdul de servei, aquesta missió no arribà a allunar i la vida dels tres astronautes va estar en greu perill. L'explosió s'esdevingué a uns 280.000 quilòmetres de la Terra i la nau continuà endavant amb el propòsit de fer la volta per la cara posterior de la Lluna i tornar a la Terra, cosa que feren gràcies al fet que el mòdul lunar havia quedat intacte. Els astronautes se n'aprofitaren per extreure'n l'electricitat i l'oxigen que necessitaven per al seu retorn a la Terra, cosa que finalment aconseguiren.[4]

Apollo 14[modifica | modifica el codi]

Article principal: Apollo 14

L'Apollo 14 allunà on ho hagués hagut de fer l'Apollo 13, a la regió de Fra Maur. Fou llançat el gener de 1971 i tripulat per Roosa, Shepard i Mitchell. Aquests dos, romangueren a la superfície lunar durant 33 hores i mitja, efectuant dues sortides de la nau.[5]

Apollo 15[modifica | modifica el codi]

Article principal: Apollo 15

L'Apollo 15 marcà l'inici d'una nova fase de l'exploració lunar tripulada. Llançat el juliol de 1971, per primera vegada utilitzà un vehicle lunar mogut per electricitat que va permetre els astronautes explorar una zona més extensa del que havien fet altres missions. Scott i Irvin, varen allunar prop de la depressió Hadley, recorregueren 27 quilòmetres amb el vehicle recollint tantes mostres com totes les missions anteriors juntes. En total varen romandre 66 hores sobre la superfície lunar.Smithsonian Institution : National Air and Space Museum. «Apollo 16 (AS-510) Exploration of Hadley-Apennine Region». [Consulta: 9 d'octubre de 2009].</ref>

Apollo 16[modifica | modifica el codi]

Article principal: Apollo 16

L'abril de 1972 fou llançat l'Apollo 16, el mòdul lunar, tripulat per John Watts Young i Charles Duke, es posà prop del cràter Descartes, portant de retorn més mostres lunars. Varen portar terme diversos experiments i recorregueren 26,7 quilòmetres amb l'ajut d'un vehicle lunar. Varen llançar un minisatèl·lit dissenyat per estudiar les partícules i el camp magnètic solar.[6]

Final del programa[modifica | modifica el codi]

Article principal: Apollo 17
Apollo 17

El programa Apollo fou dissenyat per arribar a 20 missions, però havent assolit l'objectiu de ser els primers d'arribar a la Lluna, el públic nord-americà considerà que continuar amb el programa era un malbaratament econòmic, i es cancel·là el programa amb l'Apollo 17, missió que tancà el programa amb una precisió total i absoluta. El comandant de la missió, Cernan, i el geòleg Schmitt, allunaren sobre una vall propera a les muntanyes Taurus, a l'extrem sud-oriental del mare Serenitatis, i varen batre diferents rècords, com el de permanència sobre la Lluna, el de distància recorreguda i el del pes de les mostres lunars portades de retorn.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Smithsonian Institution : National Air and Space Museum. «Apollo 7 (AS-205) First manned test flight of the CSM». [Consulta: 9 d'octubre de 2009].
  2. Smithsonian Institution : National Air and Space Museum. «Apollo 10 (AS-505) Man's Nearest Lunar Approach». [Consulta: 9 d'octubre de 2009].
  3. Smithsonian Institution : National Air and Space Museum. «Apollo 12 (AS-507) Beyond Apollo 11». [Consulta: 9 d'octubre de 2009].
  4. Smithsonian Institution : National Air and Space Museum. «Apollo 13 (AS-508) « Houston, we've had a problem »». [Consulta: 9 d'octubre de 2009].
  5. Smithsonian Institution : National Air and Space Museum. «Apollo 14 (AS-509) The Third Manned Lunar Landing». [Consulta: 9 d'octubre de 2009].
  6. Smithsonian Institution : National Air and Space Museum. «Apollo 16 (AS-511) Landing in the Descartes highlands». [Consulta: 9 d'octubre de 2009].
  7. Smithsonian Institution : National Air and Space Museum. «Apollo 17 (AS-512) The Last Manned Lunar Landing». [Consulta: 9 d'octubre de 2009].