Mòdul lunar Apollo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fotografia del mòdul lunar de l'Apollo 11 a la Lluna

El mòdul lunar és un vehicle espacial de dues etapes dissenyat per a l'allunatge durant el programa Apollo.

Conegut primerament com a L.M., la idea inicial es va deure a John C. Houbolt del Centre d'Investigacions Langley, que el va presentar juntament amb Charles Mathews del Marshall Space Flight Center el 6 de febrer de 1962 com a resposta al programa de descens lunar basat en la trobada en òrbita del tipus L.O.R. del programa Apollo.

La NASA va sol·licitar ofertes per al desenvolupament i construcció del L.M. a 11 empreses aeroespacials. Finalment se n'assignà la construcció a la companyia nord-americana Grumman Aircraft Engineering Corporation, l'11 de març de 1963. Se'n feren 20 unitats, 9 de les quals eren vehicles de prova i la resta unitats de vol.

Estructura[modifica | modifica el codi]

L'estructura del L.M. era d'alumini, amb unes dimensions totals de 6,98 m d'altura per 9,45 d'amplària i un pes total en buit de 15.061 kg. Constava de dos mòduls ben diferenciats, el mòdul de descens i el d'ascens, que anaven units mitjançant quatre perns explosius, que feien actuar els dos mòduls com una astronau única durant el descens a la lluna.

El mòdul de descens mesurava 3,23 m d'altura per 4,52 m d'amplària i tenia un pes de 2.033 kg en buit. Formava una espècie de caixa octagonal que se subjectava sobre quatre potes articulades, les quals acabaven en uns discs de 94 cm de diàmetre destinats a absorbir el xoc mitjançant un sistema de panells deformables en forma de rusc i evitar l'enfonsament del vehicle en la regolita.

Aquest mòdul servia de suport al motor coet de frenada, els dipòsits de propergol d'aquest, els dipòsits d'aigua, oxigen i heli, així com l'instrumental científic (ALSEP), les bateries elèctriques, el radar altímetre i en alguna missió el LRV o cotxe lunar replegat, tot això revestit d'una pantalla de protecció tèrmica i anti-micrometeorits.

Tres de les quatre potes del mòdul de descens anaven equipades amb un sensor de 173 cm de llargària, que tenia com a missió indicar als pilots el moment del contacte amb la superfície lunar per a així aturar el motor de frenada. L'última pota tenia l'escaleta de descens amb barana i 9 esglaons.

El mòdul d'ascens feia 3,76 m d'alt per 4,52 m de diàmetre i pesava 2.179 kg en buit. Constava de tres seccions principals: el post de pilotatge, la secció central i el compartiment d'equip, als quals s'afegia el suport del motor, la pantalla tèrmica i anti-micrometeorits i l'antena.

El post de pilotatge era de forma cilíndrica, de 2,34 m de diàmetre i 1,07 m de longitud, amb capacitat per a dos astronautes en un volum habitable de 4,53 m³ i amb una atmosfera interior d'oxigen al 100% i 23,8 °C de temperatura, dotat d'indicadors i elements de control similars als del mòdul de comandament.

Els astronautes no disposaven de seients, sinó que es mantenien drets mitjançant un sistema de tirants i abraçadores que evitaven les sacsejades, ja que, segons els tècnics, era la millor posició perquè els tripulants suportessin bé el xoc amb la superfície lunar.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mòdul lunar Apollo Modifica l'enllaç a Wikidata