Mòdul lunar Apollo
El mòdul lunar és un vehicle espacial de dues etapes dissenyat per al allunatge durant el programa Apollo.
Conegut primerament com L.M., la idea inicial es va deure a John C. Houbolt del Centre d'Investigacions Langley, que el va presentar juntament amb Charles Mathews del Marshall Space Flight Center el 6 de febrer de 1962 com a resposta al programa de descens lunar basat en la trobada en òrbita del tipus L.O.R. del programa Apollo.
La NASA va sol·licitar ofertes per al desenvolupament i construcció del L.M. a 11 empreses aeroespacials, assignant la seva construcció finalment a la companyia nord-americana Grumman Aircraft Engineering Corporation, l'11 de març de 1963, construint-se 20 unitats, 9 de les quals eren vehicles de prova i la resta unitats de vol.
Estructura [modifica]
L'estructura del L.M. era d'alumini, sent les seves dimensions totals de 6,98 m d'altura i 9,45 d'amplària amb un pes total en buit de 15.061 kg. Consta de dos mòduls bén diferenciats, el mòdul de descens i el d'ascens que anaven units mitjançant quatre perns explosius actuant ambdós com una astronau única.
El mòdul de descens, el qual anava unit en el moment del allunatge al d'ascens, mesurava 3,23 m d'altura, 4,52 m d'amplària i 2.033 kg en buit, formant una espècie de caixa octagonal que és subjectava sobre quatre potes articulades, les quals acabaven en un disc de 94 cm de diàmetre destinats a absorbir el xoc mitjançant un sistema de panells deformables en forma de rusc i evitar l'enfonsament del vehicle en el regolit.
Aquest mòdul servia de suport al motor coet de frenat, els dipòsits de propergol del mateix, els dipòsits d'aigua, oxigen i heli, així com l'instrumental científic (ALSEP), les bateries elèctriques, el radar altímetre i en alguna missió el LRV o cotxe lunar replegat, tot això revestit d'una pantalla de protecció tèrmica i anti-micro meteorits.
Tres de les quatre potes del mòdul de descens anaven equipades amb un sensor de 173 cm de llargària, que tenia com a missió indicar als pilots el moment del contacte amb la superfície lunar per a així aturar el motor de frenat, portant l'última pota la escalereta de descens amb barana i 9 esglaons.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mòdul lunar Apollo |