BepiColombo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
BepiColombo

Logotip de la missió BepiColombo
Tipus de missió Dos orbitadors
Operador European Space Agency, Japan Aerospace Exploration Agency
COSPAR ID BEPICLMBO
Lloc web ESA JAXA ISAS
Duració de la missió >1 any de la fase científica
Propietats de la nau espacial
Massa de llançament en el llançament: 4.100 kg
MPO: 1.150 kg
MMO: 275 kg[1]
Potència MPO: 150 W
MMO: 90 W
Inici de la missió
Data de llançament 9 juliol 2016 (planificat)[1] des del Port Espacial Europeu de Kourou[2]
Coet Ariane 5
Lloc de llançament Port Espacial Europeu de Kourou
Contractista Per l'ESA: EADS Astrium
Per la JAXA: ISAS
Paràmetres orbitals
Sistema de referència Geoestacionària
Peri MPO: 400 km
MMO: 400 km
Apo MPO: 1.508 km
MMO: 11.824 km
Inclinació òrbita polar (90°)
Període MPO: 2,3 h
MMO: 9,3 h
Sobrevol de Terra, Venus, i Mercuri
Orbitador de Mercuri
Inserció orbital 1 gener 2024 (planificat)

BepiColombo és una missió i vehicle espacial, dissenyat conjuntament per l'Agència Espacial Europea (ESA) i l'Agència Espacial Japonesa (JAXA) per a l'exploració de Mercuri. El seu nom prové del matemàtic i enginyer italià Giuseppe (Bepi) Colombo. El 31 de gener de 2007 l'ESA aprovà aquesta missió, formalitzant un contracte de 329 milions d'euros entre Astrium i Alcatel Alenia Space.

A causa de problemes pressupostaris la part de la sonda que havia d'aterrar sobre el planeta (el Mercury Surface Element o MSE, «Element de Superfície de Mercuri») ha estat cancel·lada, tot i que Rússia ha mostrat interès a col·laborar precisament amb una sonda de superfície. Actualment el programa previst de la missió se centra en dos components: l'orbitador (Mercury Planetary Orbiter, MPO), construït per l'ESA, i l'orbitador magnetosfèric (Mercury Magnetospheric Orbiter, MMO) construït per la JAXA.

La sonda serà llançada per un coet Ariane 5 des de Kourou, a la Guaiana Francesa, l'any 2015. El viatge de la sonda fins a Mercuri durarà 6,5 anys, i hi arribarà l'any 2022. El sistema de propulsió principal de la BepiColombo és un motor de propulsió iònica, però també utilitzarà assistències gravitatòries de la Lluna, Venus i Mercuri. Els dos orbitadors disposen també de coets químics estàndard per a diverses maniobres orbitals. Una vegada arribi al planeta l'estudiarà durant un any sencer.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «ESA Science & Technology: Fact Sheet». esa.int. [Consulta: 5 febrer 2014].
  2. «MM - BepiColombo». Japan Aerospace Exploration Agency, 2008. [Consulta: 2014-02-07].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: BepiColombo