Asteroide

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Imatge presa per la nau Galileu el 28 d'agost de 1993, on es veu l'asteroide (243) Ida i el seu satèl·lit Dactyl.

Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol. Un asteroide és un tipus de planeta menor, encara que sovint ambdós termes s'utilitzen com a sinònims.

L'1 de gener del 1801, l'astrònom sicilià Giuseppe Piazzi descobrí per casualitat el primer asteroide (Ceres), mentre elaborava un catàleg d'estels. Al descobriment de Piazzi en seguiren d'altres, però cap de tan gran com Ceres. L'any 1807 ja se'n coneixien quatre. Actualment hi ha més de 200.000 asteroides catalogats i s'ha observat que almenys un d'ells (el 24 Themis) té aigua,[1] cosa que recolza la hipòtesi que l'aigua i altres compostos terrestres van poder arribar des de l'espai, possiblement d'asteroides. El terme "asteroide", que significa "semblant a una estrella", va ser creat per l'astrònom William Herschel el 1802, poc després del descobriment del segon asteroide (Pal·les).

La major part dels asteroides coneguts giren, en òrbites el·líptiques, en una regió del sistema solar coneguda amb el nom de cinturó d'asteroides o cinturó principal. Aquesta regió està situada entre les òrbites de Mart i Júpiter, a entre 2,06 i 3,27 unitats astronòmiques del Sol. Els asteroides del cinturó principal tenen períodes orbitals d'entre 3 i 6 anys. Molts asteroides tenen òrbites molt excèntriques i alguns passen prop de la Terra de tant en tant. Alguns asteroides tenen satèl·lits.

Es creu que la majoria d'asteroides són les restes del disc protoplanetari que no es van incorporar a cap planeta durant la formació del sistema solar.

Definició[modifica | modifica el codi]

La definició exacta no està determinada. Això crea certa confusió a l'hora de saber si cert objecte ha de ser denominat com a asteroide, planeta menor o qualsevol altre nom. Actualment la Unió Astronòmica Internacional a través del Minor Planet Center utilitza el terme "planeta menor" (i no asteroide) per referir-se als objectes més petits que un planeta, més grans que un meteoroide i que no són ni satèl·lits ni cometes. Tot i això, el terme "asteroide" continua sent molt utilitzat per la comunitat mundial d'astrònoms.

El terme "planeta menor" no porta cap indicació sobre la composició de l'objecte o la seva localització general en el sistema solar. Per raons històriques, el terme "asteroide" porta implícita una composició rocosa de l'objecte i una òrbita interior a la de Júpiter. És per això que, a partir del 1992, amb el descobriment del primer objecte transneptunià (1992 QB1), i tenint en compte que a partir de llavors s'han descobert centenars d'aquests objectes, la validesa dels termes "asteroide" i "planeta menor" com a sinònims ha estat posada en dubte. Normalment, se sol utilitzar, el terme "asteroide" per referir-se a un tipus de planeta menor compost majoritàriament per roca (i no gel) amb òrbites que no van més enllà de la de Júpiter. El terme "objecte transeptunià" designa un altre tipus de planeta menor compost per gel i amb òrbites més enllà de la de Neptú. A més, també hi ha el grup dels centaures que són un entremig de planeta menor i cometa i que orbiten entre Júpiter i Neptú i el dels damocloides que són objectes amb òrbites cometàries però sense cua.

Asteroides propers a la Terra[modifica | modifica el codi]

Existeix un especial interès per identificar aquests asteroides a causa del perill que representen per a la Terra. Els tres grups més importants d'asteroides pròxims a la Terra són els asteroides Amor, els asteroides Apol·lo i els asteroides Aton.

Asteroides troians[modifica | modifica el codi]

Article principal: Asteroide troià
Imatge dels asteroides troians davant i darrere Júpiter al llarg del seu camí orbital. També es mostra el cinturó principal d'asteroides entre les òrbites de Mart i Júpiter.

Es denomina asteroides troians a un grup d'asteroides que es mouen al llarg de l'òrbita de Júpiter. Estan situats en els dos punts de Lagrange del planeta, a 60 graus per davant (L4) i per darrere (L5) de Júpiter.

El mateix nom s'aplica als asteroides, descoberts posteriorment, que ocupen la mateixa posició respecte a altres planetes. Així, Mart té almenys un asteroide troià, (5261) Eureka, que ocupa el punt L5 del sistema Sol - Mart, i planeta Neptú té dos asteroides troians coneguts. Un d'ells és 2001 QR322, descobert el 2001, i l'altre és 2004 UP10 que orbita per davant de Neptú en el seu punt de Lagrange L4.

Mètode de denominació dels asteroides[modifica | modifica el codi]

L'organisme internacional que responsable de batejar i catalogar els asteroides és el Minor Planet Center (MPC) que forma part de la Unió Astronòmica Internacional.

Quan un asteroide és descobert, rep un nom provisional format per l'any del descobriment i una sèrie de dues lletres (i si cal també una o més xifres). Concretament, després de l'any s'afegeixen dues lletres que indiquen: la primera, la quinzena del descobriment i la segona, la seqüència dins de la quinzena. Es comença per AA, es continua fins a AZ i després es passa a AA1, AB1, AC1 i es continua fins on calgui. D'aquesta manera, 1989 AC, (Tutatis), indica que va ser el tercer (C) asteroide descobert durant la primera quinzena de gener (A) de 1989.

Una vegada que l'òrbita s'ha establert amb la suficient precisió per a poder predir la seua futura trajectòria, se'ls assigna un número (no necessàriament per l'ordre en què van ser descoberts) i, més tard i de forma opcional, un nom permanent triat pel descobridor i aprovat per un comitè de la Unió Astronòmica Internacional.

Anteriorment, tots els noms amb els quals es batejaven als asteroides eren de personatges femenins de la mitologia grega i romana però prompte es va acabar optant per formes més modernes. El primer asteroide que va rebre un nom no mitològic va ser el número 125 de la sèrie, Liberatrix (alliberadora en llatí) en honor de Joana d'Arc, encara que també s'especula que tal nom és un homenatge al primer president de la República Francesa, Adolph Thiers. Per la seua banda, el primer nom masculí, el va rebre el número 433, Eros. Avui en dia, les denominacions són molt menys restringides i van des de noms de ciutats i països com (945) Barcelona, (2247) Hiroshima, (136) Austria, (1215) Xina i (1279) Uganda fins a noms de persones famoses: (2399) Terradas batejat en memòria d'Esteve Terradas i Illa, (1005) Aragó per Francesc Joan Domènec Aragó, (1462) Zamenhof per Ludwik Lejzer Zamenhof o (1000) Piazzia en honor a Giuseppe Piazzi, personatges de ficció: (2309) Mr. Spock (però, curiosament, no pel personatge Mr. Spock de Star Trek, sinó pel gat del descobridor!), i altres conceptes com raça, gènere, d'animal i planta, etc. Hi ha una llista considerable de noms d'asteroides relacionats amb l'àmbit de la cultura catalana.

Les efemèrides dels mateixos estan arreplegades anualment en un volum titulat "Ephemerides of Minor Planets", que publica l'Institut d'Astronomia Teòrica de l'Acadèmia Russa de Ciències de Sant Petersburg.

Classificació per grup espectral[modifica | modifica el codi]

L'asteroide 2004 FH durant el seu pas a prop de la Terra el 18 de març de 2004. L'objecte que centelleja és un satèl·lit artificial.

Els asteroides poden ser classificats segons el seu espectre òptic, que correspon a la composició de la seva superfície, i tenint en compte també la seva albedo. Amb aquest mètode s'obtenen els tipus següents:

  • Tipus C: el 75% dels asteroides coneguts. Tenen albedos menors de 0,04, són extremadament foscos, semblants a meteorits. Sembla que continguen un elevat percentatge de carboni.
  • Tipus D: Aquest tipus d'asteroides tenen una albedo molt baix (0,02-0,05). Són molt rojos en longituds d'ona llargues, potser a causa de la presència de materials amb gran quantitat de carboni. Són molt rars de trobar al cinturó principal i se'n troben amb major freqüència a distàncies superiors a 3,3 unitat astronòmiques del Sol. El seu període orbital és la meitat del de Júpiter, és a dir estan en ressonància 2:1 amb aquest planeta.
  • Tipus S: Aquest tipus representa al voltant del 17% dels asteroides coneguts. Tenen una albedo de 0,14 de mitjana. La seua composició metàl·lica està formada fonamentalment per silici.
  • Tipus M: Inclou la majoria de la resta d'asteroides. Són asteroides brillants (albedo 0,10-0,18), quasi exclusivament formats per níquel i ferro.

Hi ha altres grups d'asteroides rars. El nombre de tipus continua creixent i estan sent estudiats:

  • Tipus T: Es caracteritzen per una baixa albedo (0,04-0,11).
  • Tipus E
  • Tipus G
  • Tipus R
  • Tipus V: Per Vesta.

Satèl·lits asteroidals[modifica | modifica el codi]

Alguns asteroides tenen satèl·lits, com per exemple l'asteroide (243) Ida i el seu satèl·lit asteroidal Dactyl.

El 10 d'agost de 2005 es va anunciar el descobriment del primer asteroide amb més d'un satèl·lit. Es tracta de l'asteroide (87) Sílvia i els seus dos satèl·lits Ròmul i Rem. Ròmul es va descobrir el 18 de febrer de 2001 amb el Telescopi Keck II de 10 metres de Mauna Kea (Hawaii). Té 18 km de diàmetre i orbita a una distància de 1.370 km de Sílvia en un temps de 87,6 hores. Rem té 7 km de diàmetre i gira a una distància de 710 km, tardant 33 hores a completar una òrbita al voltant de Sílvia.

Asteroides destacats[modifica | modifica el codi]


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Ahrens, T.J. i A.W. Harris: Deflection and fragmentation of near-Earth asteroids. Nature 360:429-433 (1992).
  • Ahrens, T.J.: Deflection and fragmentation of near-Earth asteroids. A Proceedings of the Near-Earth-Object Interception Workshop (G. Canavan, J. Solem, i D.G. Rather, editors), Los Alamos Publication LANL 12476-C, 89-110 (1993).
  • Ahrens, T.J. i A.W. Harris: Deflection and fragmentation of near- Earth asteroids. A Hazards Due to Comets and Asteroids (T. Gehrels, ed.), University of Arizona Press, 897-928 (1994).
  • Asphaug, E., S.J. Ostro, R.S. Hudson, D.J. Scheeres, i W. Benz: Disruption of kilometre-sized asteroids by energetic collisions. Nature 393:437-440 (1998).
  • Benner, L. A. M., S. J. Ostro, K. D. Rosema, J. D. Giorgini, D. Choate, R. F. Jurgens, R. Rose, M. A. Slade, M. L. Thomas, R. Winkler, i D. K. Yeomans. Radar observations of asteroid 7822 (1991 CS). Icarus 137: 247-259 (1999).
  • Benner, L. A. M., R. S. Hudson, S. J. Ostro, K. D. Rosema, J. D. Giorgini, D. K. Yeomans, R. F. Jurgens, D. L. Mitchell, R. Winkler, R. Rose, M. A. Slade, M. L. Thomas, i P. Pravec. Radar observations of asteroid 3063 Bacchus. Icarus 139: 309-327 (1999).
  • Boattini, A. i A. Carusi: Atens: Importance among near-Earth asteroids and search strategies. Vistas in Astronomy 41:527-541 (1997).
  • Bottke, W.F., D.C. Richardson, & S.G. Love: Can tidal disruption of asteroids make crater chains on the Earth and Moon? Icarus 126:470-474 (1997).
  • Bowell, E. i K. Muinonen: Earth-crossing asteroids and comets: Groundbased search strategies. A Hazards Due to Comets and Asteroids (T. Gehrels, editor), University of Arizona Press, 149-198 (1994).
  • Chapman, C.R., A.W. Harris, i R. Binzel: Physical properties of near-Earth asteroids: Implicatins for the hazard issue. A Hazards Due to Comets and Asteroids (T. Gehrels, editor), University of Arizona Press, 537-550 (1994).
  • Chapman, C.R. i D. Morrison: Impacts on the Earth by asteroids and comets: assessing the hazard. Nature 367:33-39 (1994).
  • Chyba, C.F., P.J. Thomas, i K.J. Zahnle: The 1908 Tunguska explosion: atmospheric disruption of a stony asteroid. Nature 361:40- 44 (1993).
  • Conway, B.A.: Optimal low-thrust interception of Earth-crossing asteroid. J. Guidance Control Technology 20:995-1002 (1997).
  • Covey, C. et al.: Global climatic effects of atmospheric dust from an asteroid or comet impact on Earth. Global and Planetary Change 9:263-273 (1994).
  • Crawford, D.A.: Modeling asteroid impact and tsunami. Science of Tsunami Hazards 16:21-30 (1998).
  • Farinella, P. i M. Menichella: The flux of Tunguska-sized fragments from the main asteroid belt. Planetary Space Science 46:303-309 (1998).
  • Fortov, V., V. Kondaurov i I. Lomov: Investigation of the nuclear explosion effect on asteroids. International J. Impact Engineering 20:265-269 (1997).
  • Gehrels, T.: A proposal to the United Nations regarding the international discovery programs of near-Earth asteroids. Annals of the New York Academy of Science 822:603-605 (1997).
  • Gerrard, M.B.: Asteroids and comets: U.S. and international law and the lowest-probability, highest consequence risk. New York University Environmental Law Journal 6:1 (1997).
  • Harris, A.W.: Can we defend the Earth against impacts by comets and small asteroids? Mercury 25:12-13 (1996).
  • Harris, A.W.: Evaluation of ground-based optical surveys for near- Earth asteroids. Planetary & Space Science (1997).
  • Harris, A.W.: Evaluation of ground-based optical surveys for near-Earth asteroids. Planetary Space Science 46:283-290 (1998).
  • Harris, A.W.: Making and braking asteroids. Nature 393:418-419 (1998).
  • Helin, E.F., S.H. Pravdo, D.L. Rabinowitz, i K.J. Lawrence: Near-Earth asteroid tracking (NEAT) program. Annals of the New York Academy of Science 822:6-25 (1997).
  • Hills, J.G. i M.P. Goda: The fragmentation of small asteroids in the atmosphere. Astronomical J. 105:1114-1144 (1993.) Melosh, H.J. i I.V. Nemchinov: Solar asteroid diversion. Nature 366:21-22 (1993).
  • Hills, J.G., I.V. Nemchinov, S.P. Popov, i A.V. Teterev: Tsunami generated by small asteroid impacts. A Hazards Due to Comets and Asteroids (T. Gehrels, editor), University of Arizona Press, 779-790 (1994).
  • Hills, J.G. i C.L. Mader: Tsunami produced by the impacts of small asteroids. Annals of the New York Academy of Science 822 (1997).
  • Hills, J.C. i M.P. Goda: Damage from the impacts of small asteroids and comets. Planetary Space Science 46:219-229 (1998).
  • Hills, J.C. i P. Goda: Tsunami from asteroid and comet impacts: The vulnerability of Europe. Science of Tsunami Hazards 16:3-10 (1998).
  • Hudson, R.S. i S.J. Ostro: Shape of asteroid 4769 Castalia (1989 PB) from inversion of radar images. Science 263:940-943 (1994).
  • Hudson, R.S. i S.J. Ostro: Shape and non-principal-axis spin state of asteroid 4179 Toutatis. Science 270:84-86 (1995).
  • Hudson, R.S., S.J. Ostro, i A.W. Harris: Constraints on spin state and Hapke parameters of asteroid 4769 Castalia using lightcurves and a radar-derived shape model. Icarus 130:165-176 (1997).
  • Keller, G.: Asteroid impacts and mass extinctions: No cause for concern. Annals of the New York Academy of Science 822 (1997).
  • Kozai, Y.: Dynamical behaviour of Earth orbit crossing asteroids. Planetary Space Science 12:1557-1560 (1997).
  • Lazzarin, M., M. DiMartino, M.A. Barucci, A. Doressoundiram, i M. Florczak: Compositional properties of near-Earth asteroids: Spectroscopic comparison with ordinary chondrite meteorites. Astronomy & Astrophysics 327:388-391 (1997).
  • Lewis, J.: Rain of Iron and Ice; The Very Real Threat of Comet and Asteroid Bombardment. Addison-Wesley, pp 236 (1996).
  • Mader, C.L.: Asteroid tsunami inundation of Japan. Science of Tsunami Hazards 16:11-16 (1998).
  • Melosh, H.J., I.V. Nemchimov, i Yu.I. Zetzer: Non-nuclear strategies for deflecting comets and asteroids. A Hazards Due to Comets and Asteroids (T. Gehrels, editor), University of Arizona Press, 1111-1134 (1994).
  • Melosh, H.J. & E.V. Ryan: Asteroids: Shattered but not dispersed. Icarus 129:562-564 (1997).
  • Melosh, H.J.: Atmospheric screening of comet and asteroid impacts. Annals of the New York Academy of Science 822 (1997).
  • Michel, P., C. Froeschle i P. Farinella: Secular dynamics of asteroids in the inner Solar System. Celestial Mechanics and Dynamical Astronomy 69:133-147 (1998).
  • Milani, A., A. Villani i M. Stiavelli, Discovery of very small asteroids by automated trail detection, Earth Moon and Planets 72:257-262, 1996.
  • Mitchell, D.L., R.S. Hudson, S.J. Ostro, i K.D. Rosema: Shape of asteroid 433 Eros from inversion of Goldstone radar doppler spectra. Icarus 131:4-14 (1998).
  • Muinonen, K., E. Bowell, i K. Lumme: Interrelating asteroid size, albedo, and magnitude distributions. Astronomy & Astrophysics 293:948-952 (1995).
  • Muinonen, K.: Discovery and follow-up simulations for small Earth crossing asteroids. Planet Space Science 46:291-297 (1998).
  • Ostro, S.J. et al.: Extreme elongation of asteroid 1620 Geographos from radar images. Nature 375: 474-477 (1995).
  • Ostro, S.L. et al.: Radar images of asteroid 4179 Toutatis. Science 270: 80-83 (1995).
  • Ostro, S.J. et al.: Radar observations of asteroid 1620 Geographos. Icarus 121: 44-66 (1996).
  • Ostro, S.J. et al.: Asteroid 4179 Toutatis: 1996 radar observations. Icarus 137:122-139 (1998).
  • Park, R.L., L.B. Garver, i T. Dawson: The lesson of Grand Forks: Can defense against asteriods be sustained? A Hazards Due to Comets and Asteroids (T. Gehrels, editor), University of Arizona Press, 1225- 1232 (1994).
  • Pope, K.O. et al.: Impact winter and the Cretaceous/Tertiary extinction: results of a Chicxulub asteroid impact model. Earth & Planetary Science Letters 128:719-725 (1994).
  • Rabinowitz, D.L.: The flux of small asteroids near the Earth. A Asteroids, Comets, Meteors 1991 (A.W. Harris i E. Bowell, editors), Lunar and Planetary Institute, 481-486 (1992).
  • Rabinowitz, D.L. et al.: Evidence for a near-Earth asteroid belt. Nature363:704-706 (1993).
  • Rabinowitz, D.L., E. Bowell, E.M. Shoemaker, i L. Muinonen: The population of Earth-crossing asteroids. A Hazards Due to Comets and Asteroids (T. Gehrels, editor), University of Arizona Press, 285-312 (1994).
  • Ryan, E.V. i H.J. Melosh: Impact fragmentation: From the laboratory to asteroids. Icarus 133:1-24 (1998).
  • Sagan, C. i S. Ostro: Dangers of asteroid deflection. Nature 369:501 (1994).
  • Sansaturio, M.E., A. Milani i L. Cattaneo: Nonlinear optimization and the asteroid identification problem. A Dynamics, Ephemerides and Astrometry of the Solar System, (ed. Ferraz-Mello) Kluwer, 193-198 (1996).
  • Scheeres, D.J., S.J. Ostro, R.S. Hudson i R.A. Werner: Orbits close to asteroid 4769 Castalia. Icarus 121: 67-87 (1996).
  • Scheeres, D.J., S.J. Ostro, R.S. Hudson, S. Suzuki, i E. de Jong: Dynamics of orbits close to asteroid 4179 Toutatis. Icarus 132:53-79 (1998).
  • Simonenko, V.A. et al.: Defending the Earth against impacts from large comets and asteroids. A Hazards Due to Comets and Asteroids (T. Gehrels, editor), University of Arizona Press, 929-954 (1994).
  • Solem, J.C.: Interception of comets and asteroids on collision course with the Earth. A Proceedings of the Near-Earth-Object Interception Workshop (G. Canavan, J. Solem, i D.G. Rather, editors), Los Alamos Publication LANL 12476-C, 131-154 (1993).
  • Steel, D.: Rogue Asteroids and Doomsday Comets; The Search for the Million-Megaton Menace that Threatens Life on Earth. Wiley, pp 308 (1995).
  • Steel, D.I.: The ABC of ACM: Asteroids, Buffon and comets. Planetary & Space Science 45:1501-1503 (1997).
  • Steel, D.I., R.H. McNaught, G.J. Garradd, D.J. Asher i A.D. Taylor: Near-Earth asteroid 1995 HM: a highly-elongated monolith rotating under tension? Planetary Space Science 45:1091-1098 (1997).
  • Steel, D.I.: Distributions and moments of asteroid and comet impact speeds upon the Earth and Mars. Planetary Space Science 46:473-478 (1998).
  • Toon, O.B., K. Zahnle, D. Morrison, R.P. Turco, i C. Covey: Environmental pertubations caused by the impacts of asteroids and comets. Reviews of Geophysics 35:41-78 (1997).
  • Verschuur, G.L.: Impact: The Threat of Comets and Asteroids. Oxford University Press, pp 237 (1996).
  • Weissman, P.R.: The comet and asteroid impact hazard in perspective. A Hazards Due to Comets and Asteroids (T. Gehrels, editor), University of Arizona Press, 1191-1212 (1994).
  • Yabushita, S.: On the possible hazard on the major cities caused by asteroid impact in the Pacific Ocean - II. Earth Moon Planets 76:117-121 (1997).
  • Yabushita, S.: On the transfer of radiation at asteroidal surfaces in relation to their orbit deflection. Monthly Notices Royal Astronomical Society 296:662-668 (1998).
  • Yeomans, D.K. i P.W. Chodas: Predicting close approaches of asteroids and comets to Earth. A Hazards Due to Comets and Asteroids (T. Gehrels, editor), University of Arizona Press, 241-258 (1994).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Descobert el primer asteroide amb gel El Periódico, 29 d'abril de 2010

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Asteroide Modifica l'enllaç a Wikidata