Jet Propulsion Laboratory

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 34° 11′ 59″ N, 118° 10′ 30″ O / 34.1996°N,118.175°O / 34.1996; -118.175

Portada del Jet Propulsion Laboratory a Pasadena, Califòrnia.

El Jet Propulsion Laboratory (o Laboratori de Propulsió a Raig, JPL per la seva sigla en anglès), ubicat a La Cañada Flintridge, a prop de Los Angeles, Califòrnia, EUA, construeix i opera sondes espacials no tripulades per a la National Aeronautics and Space Administration.[1]

El JPL és un centre de recerca i desenvolupament finançat federalment, administrat i operat per Caltech sota contracte amb la NASA. Alguns dels projectes del JPL inclouen la missió Galileo a Júpiter i els rovers de Mart, incloent-hi el Pathfinder el 1997 i la missió Mars Exploration Rovers el 2003. JPL ha enviat missions no tripulades a cada planeta del sistema solar. Addicionalment, JPL també ha dut a terme missions extenses de cartografia a la Terra, i administra la Xarxa de l'Espai Profund, amb instal·lacions al desert de Mojave (Califòrnia), a Espanya, prop de Madrid, i a Austràlia, a prop de Canberra.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

El centre de control del JPL.

Els començaments del JPL es remunten a la dècada del 1930,[3] quan el professor Theodore von Kármán de Caltech va començar a realitzar experiments de propulsió de coets al Laboratori Aeronàutic Guggenheim (GALCIT), al lloc on finalment s'ubicaria el JPL.[4] JPL va ser cofundat el 1944 amb els científics de coets Tsien Hsue-shen i Jack Parsons, el que ha portat que algunes persones es refereixin al mateix en forma afectuosa com el «Jack Parsons Lab».[5] Malgrat el seu nom, JPL sempre s'ha centrat en el desenvolupament i la construcció de motors de coet, no turboreactors o altres tipus de motors a reacció; els coets eren sovint anomenats «raigs» o «ramjets» abans de mitjans dels anys 1940. Durant la Segona Guerra Mundial, l'Exèrcit dels Estats Units va demanar a les Forces d'Aire JPL per analitzar els coets V2 que van ser desenvolupats per l'Alemanya nazi, així com treballar en altres projectes per a l'esforç de guerra.[6]

Durant els anys de JPL al servei de l'Exèrcit, el Laboratori ha desenvolupat dos sistemes d'armes que van ser implementades, MGM-5 Corporal i MGM-29 Sergeant, míssils balístics d'abast intermedi. Aquests míssils van ser els primers míssils balístics estatunidencs desenvolupats en el JPL.[7] També va desenvolupar una sèrie d'altres prototips de sistemes d'armes, tals com el sistema de míssils antiaeris «Loki», i el precursor del coet sonda Aerobee. En diverses ocasions, va dur a terme proves de coets al White Sands Proving Ground, Edwards Air Force Base, i Goldstone, Califòrnia. Un mòdul d'aterratge lunar també es va desenvolupar en 1938-39 i va influir en el disseny del mòdul lunar Apollo en la dècada del 1960.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «J.P.L, Jet Propulsion Laboratory» (en castellà). RoboticSpot.com. [Consulta: 03-12-2011].
  2. «About the Deep Space Network» (en anglès). NASA. [Consulta: 03-12-2011].
  3. «First Rocket Test» (en anglès). NASA. [Consulta: 03-12-2011].
  4. «Setting Down Stakes» (en anglès). NASA. [Consulta: 03-12-2011].
  5. Cecilia Rasmussen. «Life as Satanist Propelled Rocketeer» (en anglès). Los Angeles Times, 19-03-2000. [Consulta: 03-12-2011].
  6. «War Time» (en anglès). NASA. [Consulta: 03-12-2011].
  7. «MGM-5 Corporal Surface to Surface Missile» (en anglès). Camp San Luis Obispo. [Consulta: 19-08-2012].
  8. Launius, Roger. University of Kentucky. To Reach High Frontier, A History of U.S. Launch Vehicles (en anglès), 2002, p. 39–42. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jet Propulsion Laboratory Modifica l'enllaç a Wikidata