Los Angeles

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Los Angeles (desambiguació)».
Los Angeles
Los Angeles, California
Bandera de Los Angeles Escut de Los Angeles
(En detall) (En detall)
Localització
Ubicació de Los Angeles dins del comtat i l'estat
Localització al Comtat de Los Angeles
Vista de Los Angeles
Vista de Los Angeles
Estat
• Estat federal
• Comtat
Estats Units Estats Units
Califòrnia
Los Angeles
Superfície 1.290,6 km²
Altitud 0 msnm
Població (2011)
  • Densitat
3,819,702 hab.
2.959,63 hab/km²
Coordenades 34° 03′ 0″ N, 118° 15′ 0″ O / 34.05000°N,118.25000°O / 34.05000; -118.25000Coord.: 34° 03′ 0″ N, 118° 15′ 0″ O / 34.05000°N,118.25000°O / 34.05000; -118.25000
Dirigents:
• Batlle:

Eric Garcetti (D)
Zona horària PST (UTC-8)
Codis postals (ZIP) 90001-90068, 90070-90084,
90086-90089, 90091,
90093-90097, 90099,
90101-90103, 90174,
90185, 90189
Ciutats agermanades[1] Grècia Atenes (Grècia)

Nova Zelanda Auckland (Nova Zelanda)
Índia Ahmedabad (Índia)
Líban Beirut (Líban)
Alemanya Berlín (Alemanya)
França Bordeus (França)
Austràlia Brisbane (Austràlia)
Corea del Sud Busan (Corea del Sud)
Israel Elat (Israel)
Egipte Gizeh (Egipte)
Xina Guangzhou (Xina)
Itàlia Ischia (Itàlia)
Indonèsia Jakarta (Indonèsia)
Lituània Kaunas (Lituània)
Zàmbia Lusaka (Zàmbia)
Filipines Makati City (Filipines)
Mèxic Ciutat de Mèxic (Mèxic)
Austràlia Melbourne (Austràlia)
Canadà Mont-real (Canadà)
Rússia Moscou (Rússia)
Índia Bombai (Índia)
Japó Nagoya (Japó)
Rússia Sant Petersburg (Rússia)
Brasil Salvador (Brasil)
Croàcia Split (Croàcia)
República de la Xina Taipei (Taiwan)
Iran Teheran (Iran)
Canadà Vancouver (Canadà)
Armènia Erevan (Armènia)

Web

Los Angeles (sovint abreujat LA) és una ciutat estatunidenca situada a l'estat de Califòrnia, a la vora de l'oceà Pacífic i a uns 150 quilòmetres al nord de la frontera amb Mèxic.

Pel nombre d'habitants, Los Angeles, amb 3.819.702 habitants[2] és la segona ciutat més gran als Estats Units després de Nova York. A la seva àrea metropolitana viuen uns 16 milions de persones. Quant a la superfície que ocupa, és la primera ciutat d'Amèrica del Nord i una de les més grans del món. L'extensió des de l'extrem nord fins a l'extrem sud és d'uns 100 quilòmetres. Fou una ciutat pionera en la urbanització de grans àrees amb cases unifamiliars, que encetà la societat de l'automoció forçada (cosa que l'ha dut a tenir una gran xarxa d'autopistes, a l'hora que molts embussos). A la ciutat s'hi troben diversos llocs famosos. El més conegut és el barri de Hollywood, centre de la indústria del cinema als Estats Units.

Història[modifica | modifica el codi]

La fundació[modifica | modifica el codi]

La costa de Los Angeles estava habitada pels Tongva, Chumash, i altres Amerindis més antics durant centenars d'anys. Els espanyols van arribar-hi el 1542, quan Juan Cabrillo va visitar l'àrea.

El 1769, Gaspar de Portolà va guiar una expedició pel sud de Califòrnia amb els frares franciscans Fra Juníper Serra i Joan Crespí Fiol. Portolà va anomenar un "bell riu" que hi va descobrir com "El Riu de nostra Senyora la Reina dels Àngels de Porciúncula". Crespí havia seleccionat un lloc al llarg del riu per a una missió religiosa, però el 1771 Serra va construir la Missió San Gabriel Arcàngel prop de Whittier Narrows. Després d'una inundació l'any 1776, la missió va ser moguda a la seva ubicació actual a San Gabriel.

El 4 de setembre de 1781, 44 colons espanyols van arribar a la Missió San Gabriel per a fundar un poble al lloc triat per Crespí. El poble va ser anomenat El Poble de La nostra Senyora la Reina dels Àngels sobre El Riu Porciúncula. Es va mantenir com un ranxo durant dècades. Les restes més antigues de la ciutat es conserven com a monument històric a l'anomenada Olvera Street.

La independència de Mèxic va arribar durant els anys 1820, però el canvi més gran va esdevenir-se a l'actual Montebello, després de la Batalla del Riu San Gabriel el 1847, que va decidir el destí de Los Angeles.

Independència[modifica | modifica el codi]

Los Angeles al 1908

Els nord-americans van adquirir control després d'anar a Califòrnia durant el conflicte contra Mèxic en la Guerra d'Intervenció Nord-americana i van assegurar la posterior incorporació de Califòrnia als Estats Units el dia 9 de setembre de 1850.

Va ser incorporada com ciutat el 1850. Els ferrocarrils van arribar quan Southern Pacific va completar la seva línia fins a Los Angeles el 1876.

El petroli va ser descobert el 1892, i per a 1923, Los Angeles produïa la quarta part del petroli mundial. Un altre element important en el creixement de la ciutat va ser l'aigua.

El 1913, William Mulholland va completar l'aqüeducte que va assegurar el creixement de la ciutat i va crear l'annexió per Los Angeles, començant el 1915, de dotzenes de comunitats veïnes que no podien abastir-se d'aigua pel seu compte.

Segle XX[modifica | modifica el codi]

Durant els anys 1920 les indústries del cinema i l'aviació van arribar a Los Angeles i van ajudar al seu desenvolupament. La ciutat va ser l'amfitriona dels Jocs Olímpics de 1932.

La Segona Guerra Mundial va portar més creixement i prosperitat a la ciutat, encara que diversos habitants japonesos van ser duts a camps d'internament durant la guerra. En aquest període van arribar exiliats alemanys, entre els quals es troben Thomas Mann, Bertolt Brecht i Lion Feuchtwanger.

Posterior a la guerra, la ciutat va experimentar un gran creixement i expansió cap al Vall de San Fernando. El disturbi Watts el 1965 va mostrar a la nació la gran divisió entre races que hi havia a la ciutat.

El 1984 Los Angeles va ser amfitriona novament dels Jocs Olímpics. La ciutat va sofrir novament amb els disturbis de Los Angeles (1992) i el terratrèmol de Northridge (1994).

Geografia[modifica | modifica el codi]

Topografia[modifica | modifica el codi]

Oest de Los Angeles des de l'aire, es pot observar Santa Monica, Westwood i Marina del Rei, i la Vall de San Fernando.

Los Angeles té una àrea total de 1.290.6 km2, dels quals 1.214,9 km2 són terra, i la resta (75,7 km2), aigua. Això la converteix en la catorzena ciutat més extensa dels Estats Units.[3] Fa 71 km en sentit longitudinal i 47 km d'est a oest. El perímetre de la ciutat és de 550 km.

El punt més alt és el Monte Lukens, també anomenat Pic Sister Elsie. Està situat al nord-est de la Vall de San Fernando i té una alçada de 1548 m. El principal riu és el riu Los Angeles, que comença al barri Canogar Park i és en gran part estacional. Està gairebé totalment revestit de formigó i desemboca a l'Oceà Pacífic.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Los Angeles està exposada als terratrèmols degut a la seva ubicació en el Cinturó de Foc del Pacífic. La seva inestabilitat geològica produeix diverses falles sota i sobre la superfície terrestre, les quals generen aproximadament 10.000 tremolors sísmics cada any.[4] Una de les principals falles és la Falla de San Andrés. Ubicada en el límit entre la Placa Pacífica i la Nord-americana, es pensa que serà la causant d'un proper terratrèmol al sud de Califòrnia.[5] Els principals terratrèmols ocorreguts en l'àrea inclouen el Northridge el 1994, el de Whittier Narrows el 1987, el de San Fernando el 1971 prop de Sylmar i el de Long Beach el 1933.

No obstant això, la majoria dels moviments sísmics són de baixa intensitat i generalment no són percebuts per les persones.[6] Algunes parts de la ciutat són més vulnerables a tsunamis provinents de l'Oceà Pacífic; considerant aquell produït pel Terratrèmol de Valdivia de 1960 a Xile, que va danyar alguns ports.[7]

Clima[modifica | modifica el codi]

Un gran xicranda florida.

La ciutat té un clima mediterrani quasi subtropical. Generalment el clima és temperat i sec en totes les estacions. Les brises de l'Oceà Pacífic tendeixen a mantenir a les comunitats de la costa de Los Angeles més fresques a l'estiu i temperades a l'hivern, que les de l'interior, a l'estiu, pot arribar a haver diferències de temperatura de 10 °C entre unes i altres.

Les temperatures a l'estiu poden arribar als 32 °C (90 °F), però la mitjana és de 27 °C (82 °F), amb mínims durant la nit de fins a 17 °C (63 °F). Les temperatures diürnes a l'hivern són generalment de 18 °C (65 °F) de mitjana, amb mínims nocturns de 10 °C (48 °F) i durant aquesta estació són freqüents les pluges. El mes més calorós és l'agost, seguit per juliol i setembre.

La temperatura mitjana al gener és de 13 °C (57 °F) i 22 °C (73 °F) al juliol. La més alta temperatura registrada en els extrems de la ciutat vna ser de 48,3 °C (119 F) a Woodland Hills el 22 de juliol de 2006;[8] la més baixa temperatura va ser -7,8 °C (18 F) el 1989, en Canogar Park. La més alta temperatura registrada al centre de la ciutat va ser de 44,4 °C (112 F) el 26 de juny de 1990, i la més baixa va ser de -5 °C (24 F) el 9 de gener de 1937.

Les precipitacions passen majoritàriament en els mesos d'hivern i primavera (sent febrer el mes més plujós) amb grans variacions en la severitat de les tempestes any a any. Los Angeles té una mitjana de precipitació de 381 mm (15 polzades) a l'any. Generalment no neva a la conca de la ciutat, però les muntanyes situades en els límits d'aquesta reben neu tots els anys.

La neu és un fenomen força estrany a la conca de la ciutat. La nevada més gran registrada, va ocórrer el 15 de gener de 1932, i va assolir una alçada de 5 cm.

Dades climatològiques mitjanes:

Nuvola apps kweather.svg Temperatures i precipitacions mitjanes de Los Angeles, California Weather-rain-thunderstorm.svg
Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Any
Mitjana més altes °F (°C) 65.7
(19)
65.8
(19)
65.5
(19)
67.5
(20)
69.1
(21)
72.0
(22)
75.4
(24)
76.6
(25)
76.6
(25)
74.5
(24)
70.3
(21)
65.8
(19)
70,4
(21)
Mitjana més baixes °F (°C) 47.8
(9)
49.3
(10)
50.5
(10)
52.9
(12)
56.3
(14)
59.5
(15)
62.8
(17)
64.2
(18)
63.1
(17)
59.2
(15)
52.9
(12)
47.8
(9)
55,5
(13)
Precipitació inches (mm) 2.4
(61.0)
2.51
(63.8)
1.98
(50.3)
0.72
(18.3)
0.14
(3.60)
0.03
(0.80)
0.01
(0.30)
0.15
(3.80)
0.31
(7.90)
0.34
(8.60)
1.76
(44.7)
1.66
(42.2)
12,02
(305,3)
Mitjana dies amb precipitació 4.5 4.6 4.9 2.5 0.6 0.2 0.2 0.4 1.0 1.4 3.1 3.8 27,2
Font: World Meteorological Organization (UN)[9] 11 juny 2009

.

Flora[modifica | modifica el codi]

L'àrea de Los Angeles és rica en espècies de plantes natives, degut en part a la seva diversitat d'hàbitats, que inclouen platges, pantans i muntanyes. L'ambient botànic més comú són les garrigues costaneres, les quals cobreixen les vessants. Alguns noms de plantes natives són: rosella de Califòrnia (Eschscholzia californica), rosella matilija (Romney Harvey), toyon (Heteromeles arbutifolia), roure costaner (Quercus agrifolia) i sègol gegant salvatge (Secale cereal). Moltes d'aquestes espècies, com el gira-sol de Los Angeles (Helianthus nuttallii), són tan escasses que han estat considerades en perill d'extinció. Encara que no és nativa de l'àrea, la flor oficial de la ciutat és l'anomenada au del paradís.[10]

Contaminació[modifica | modifica el codi]

Centre de la ciutat de Los Angeles en una tarda coberta de smog. Es pot albirar l'observatori Griffith en primer pla.

Degut a la seva geografia i a la dependència dels automòbils com a mitjà de transport principal, la ciutat pateix d'una severa contaminació atmosfèrica en forma de smog. L'aire de la Conca de Los Angeles i la Vall de San Fernando és susceptible a la inversió tèrmica que reté els gasos d'automòbils, i de motors dièsel de camions, vaixells i locomotores, com també d'indústries i altres fonts.[11]

A diferència d'altres ciutats que compten amb pluges que eliminen el smog, Los Angeles només rep 381 mm de pluja cada any, per la qual cosa la contaminació sol acumular durant diversos dies. Això va preocupar molt a l'estat de Califòrnia, que va exigir als seus habitants adquirir vehicles amb baixa emissió de gasos,[12] donant com a resultat una progressiva reducció en els nivells de contaminació durant les últimes dècades. El nombre d'alertes mediambientals ha disminuït d'aproximadament cent cada any durant la dècada de 1970, a pràcticament zero en el nou mil·lenni.

Malgrat aquest avanç, l'informe anual de l'American Lung Association 2006 situa la ciutat dins de les més contaminades del país.[13][14] A més, l'aigua subterrània de la ciutat està afectada per la creixent contaminació mitjançant MTBE de benzineres i perclorats de motors de coets. Essent la contaminació un dels seus principals problemes, la ciutat contínua esforçant per millorar la qualitat de l'aire i aigua.[15][16]

Paisatge urbà[modifica | modifica el codi]

La ciutat està dividida en nombrosos barris, molts dels quals van ser pobles annexats pel creixement de la ciutat. Hi ha diverses ciutats independents al voltant de Los Angeles, les quals es consideren part d'aquesta causa de la seva proximitat. Generalment, la ciutat és dividida en les àrees següents: Centre de la ciutat, Est de Los Angeles, no confondre amb L'Est L.A. que és una comunitat no incorporada al comtat de Los Angeles, Sud de Los Angeles, el Port, Hollywood, Wilshire, Oest de Los Angeles, la Vall de San Fernando, Vall de San Gabriel, Vall de Santa Clarita i Vall de antelope.

Algunes conegudes comunitats de la regió de Los Angeles inclouen el districte comercial central, Century City, Los Feliz, Silver Lake, Hollywood, Hancock Park, Koreatown, i els opulents barris i pobles de la zona oest de Los Angeles com a Bel Air, Westwood i Brentwood.

Vista del centre de Los Angeles des de l'autopista Santa Ana. Amb els seus 73 pisos, la US Bank Tower ha estat el gratacel més alt de la costa oest dels Estats Units des de 1989.

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia de Los Angeles està basada en el comerç internacional, entreteniment (televisió, cinema, i la indústria de la música), aeronàutica, agricultura, petroli, i el turisme.

Los Angeles és a més el major centre manufacturer dels Estats Units. Els ports de Los Angeles i Long Beach componen el centre portuari més important d'Amèrica del Nord i un dels més importants del món. Són vitals per a l'intercanvi amb els països situats a la vora de l'Oceà Pacífic.

Altres àrees importants inclouen finances, telecomunicacions, lleis, medicina i transport. La ciutat és la llar de tres companyies del Fortune 500, incloent-hi al contractista aeroespacial Northrop Grumman, la companyia d'energia Occidental Petroleum Corporation, i la companyia immobiliària KB Home.

Altres companyies situades a Los Angeles inclouen 20th Century Fox, Herbalife, Univisión, Metre Interactive, LLC, Premier America, CB Richard Ellis, Gibson, Dunn & Crutcher LLP, Guess, Inc., O'Melveny & Myers LLP, Paul, Hastings, Janofsky & Walker LLP, TokyoPop, The Jim Henson Company, Paramount Pictures, Robinsons-May, Sunkist, Fox Sports Net, Health Net, Inc., 21st Century Insurance, i The Coffee Bean & Tea Leaf. L'àrea metropolitana alberga a més companyies, moltes de les quals eludeixen els alts impostos situant-se en ciutats veïnes.

Algunes d'aquestes companyies situades als voltants de Los Angeles són The Walt Disney Company (Fortune 500 - Burbank), Warner Bros (Burbank), DirecTV, ICANN,...)

Demografia[modifica | modifica el codi]

Poblacions històriques
Cens Pob.
1850 1.610
1860 4.385
1870 5.728
1880 11.183
1890 50.395
1900 102.479
1910 319.198
1920 576.673
1930 1.238.048
1940 1.504.277
1950 1.970.358
1960 2.479.015
1970 2.816.061
1980 2.966.850
1990 3.485.398
2000 3.694.820
2010 3.792.621
Referència:[17]

Segons el cens del 2010, la composició ètnica i racial era la següent:[18]

Segons l'enquesta 2006-2008 American Community Survey, les 10 ascendències més comunes eren dels països següents:[19]

Art i entreteniment[modifica | modifica el codi]

El famós rètol de Hollywood, símbol de la mundialment coneguda cultura de l'entreteniment en la ciutat.

Los Angeles és un centre de l'entreteniment. Les indústries de l'entreteniment més grans en la ciutat són les del cinema i televisió, amb el negoci de la música i l'art sent grans indústries també.

La ciutat a més ha començat a oferir més institucions artístiques, seguint a les ciutats de Nova York i Chicago. Algunes de les més notables institucions artístiques inclouen:

  • Museu d'Art del Comtat de Los Angeles (LACMA),
  • Getty Center
  • Museu d'Art Contemporani (MOCA)
  • Museu d'Art en Neó (MICO)
  • Museu Norton Simon
  • Centre Simon Wiesenthal
  • Centre Cultural Skirball
  • Museu d'Història, Art i Cultura Llatina
  • Museu George C. Page
  • Museu Nacional de Japonesos Americans
  • Centre Científic de Califòrnia
  • Museu d'Història Natural del Comtat de Los Angeles

Hi ha a més nombroses galeries d'art en l'àrea, especialment a Hollywood i Santa Mònica. En consideració a les presentacions artístiques, hi ha diversos locals com el Centre Musical del Comtat de Los Angeles (consistent en el Dorothy Chandler Pavilion, llar de l'Òpera de Los Angeles, el Teatre Ahmanson, on es realitzen diverses produccions de Broadway, i el Fòrum de Mark Taper), el Amfiteatre Ford, el Teatre Grec, el Hollywood Bowl, el Teatre Pantages, i la nova llar dels Premis Oscar, el Teatre Kodak.

Hi ha a més diversos icones arquitectònics com la Sala de Concerts de Walt Disney, llar de la mundialment coneguda Orquestra Filharmònica de Los Angeles, la Catedral de La nostra Senyora dels Àngels, i l'edifici Bradbury.

A més, la regió és la llar de diversos parcs d'atraccions com el de Universal Studios Hollywood, i diverses platges famoses que inclouen Santa Mònica, Venice, i Malibú. A causa de ser el centre de la indústria del cinema, la ciutat té diversos teatres de cinema com el Grauman's Chinese Theatre, llar de diverses estrenes mundials.

La Biblioteca Central se situa al centre de la ciutat i ha estat reconeguda com a lloc nacional històric.

Districtes i comunitats[modifica | modifica el codi]

Sunset Strip

La ciutat està dividida en nombrosos barris, molts dels quals van ser pobles annexats durant el creixement de la ciutat. Hi ha diverses ciutats independents al voltant de Los Angeles, però estan popularment unides a la ciutat, ja que estan situades al comtat de Los Angeles i estan pràcticament entrellaçades.

Generalment, la ciutat és dividida en les següents àrees:

Centre de la ciutat, Est de Los Angeles, Sud de Los Angeles, Area del Port i la Península de Rancho Palos Verdes, Hollywood, Wilshire, Westside, Vall de San Fernando, Vall de San Gabriel, Vall de Santa Clarita, i Vall de Antelope.

Algunes conegudes comunitats de la regió de Los Angeles inclouen el districte comercial central, Century City, Los Feliz, Silver Lake, Hancock Park, Koreatown, i els opulents barris i pobles de la zona oest de Los Angeles com Bel-Air, Westwood, i Brentwood.

Transport[modifica | modifica el codi]

Una autopista de gran capacitat de L.A.

Los Angeles té un dels sistemes més grans d'autopistes del món, en el qual transiten milions d'usuaris diàriament recorrent 99 milions de milles (160 milions de km).

L'Autoritat de Transport Metropolità del Comtat de Los Angeles i altres agències operen un extens sistema de línies d'autobús, metro i tren lleuger, les quals duen a més d'un milió de passatgers al dia. Les majors línies de ferrocarrils són la línia vermella de metre, la daurada, blava, i verda de tren lleuger, i la línia taronja, dedicada als autobusos.

L'àrea metropolitana de Los Angeles té un major nombre d'aeroports que qualsevol altra ciutat gran del món, amb 5 grans aeroports comercials, i molts altres d'aviació general. El principal és l'Aeroport Internacional de Los Angeles (LAX), el cinquè aeroport mundial en aspectes comercials. L'Aeroport Internacional de Los Angeles (LAX Int.) va tenir 55 milions de passatgers i 2 milions de tones d'equipatge el 2003.

Altres importants aeroports comercials:

  • Aeroport Internacional Ontario (ONT) [comtat de San Bernardino]
  • Aeroport Bob Hope, actualment conegut com a Aeroport Burbank (BUR) [Burbank/Glendale/Pasadena]
  • Aeroport Municipal de Long Beach (LGB) [Long Beach/Palos Verdes peninsula]
  • Aeroport John Wayne (SNA) [Orange County /Santa Ana] (comtat d'Orange).

Els ports de Los Angeles i Long Beach junts conformen el Port Los Angeles - Long Beach, el més concorregut i el tercer més gran del món. Hi ha a més petits ports no industrials al llarg de les costes de L.A. La majoria d'aquests contenen embarcacions de vela i iots, com Manhattan Beach, Rodó Beach i Marina Del Rey.

Educació[modifica | modifica el codi]

Instituts i universitats[modifica | modifica el codi]

Universitat de Califòrnia, Los Angeles
Universitat de Califòrnia del sud

Existeixen diversos instituts i universitats públiques en la ciutat:

Les universitats privades de la ciutat:

  • Universitat del Sud de Califòrnia (USC)
  • Universitat de Ciències i Salut de Califòrnia del sud
  • Universitat Pepperdine
  • Universitat Loyola Marymount (LMU)
  • Institut Mount St. Mary
  • Institut Occidental (Oxy)
  • Institut d'Art i Dissenyo Otis (Otis)
  • Universitat Internacional Alliant
  • Institut d'Arquitectura de Califòrnia del sud (SCI-Arc).

Escoles i biblioteques[modifica | modifica el codi]

El Districte Unificat Escolar de Los Angeles lliura els seus serveis a la ciutat de Los Angeles. És el segon districte escolar més gran dels Estats Units, amb prop de 700.000 estudiants. El sistema de biblioteca pública de Los Angeles opera 72 biblioteques dins la ciutat.

Mitjans de comunicació[modifica | modifica el codi]

Premsa[modifica | modifica el codi]

El major diari en l'àrea és Los Angeles Times. La Opinión és el major periòdic en castellà. Hi ha a més una gran varietat de petits diaris regionals i revistes com el Daily News (que se centra a cobrir fets de la Vall de San Fernando), L.A. Weekly, L.A. City Beat, la revista Los Angeles, Los Angeles Business Journal, Los Angeles Daily Journal, The Hollywood Reporter i la revista Variety. A més de les revistes i periòdics en idioma anglès i espanyol, existeixen nombrosos diaris locals per a comunitats immigrants en els seus respectius llenguatges (per exemple el coreà, persa i japonès).

Televisió[modifica | modifica el codi]

Los Angeles té una gran varietat d'emissores de televisió locals. Les majors cadenes de televisió afiliades inclouen KABC-TV 7 (ABC), KCBS 2 (CBS), KNBC 4 (NBC), KTTV 11 (FOX), KTLA 5 (WB), KCOP 13 (UPN), i KPXN 30 (I).

Hi ha a més quatre cadenes PBS en l'àrea, KVCR 24, KCET 28, KOCE 50, i KLCS 58. Hi ha diverses cadenes de televisió en espanyol, KMEX 34 (Univisión), KFTR 46 (Telefutura), KVEA 52 (Telemundo), i KAZA 54 (Azteca América).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Los Angeles te 22 ciutats germanes, designades pel Sister Cities International, Inc. (SCI).
  2. «Interactive Population Map». US Census Bureau. [Consulta: 3/8/2011].
  3. «Top 100 Cities with Largest Land Areas». City-Data. [Consulta: 7 d'octubre de 2007].
  4. «Earthquake Facts». U.S. Geological Survey. [Consulta: 7 d'octubre de 2007].
  5. San Andreas Fault Set for the Big One
  6. Earthquake Facts
  7. «22 maig 1960 South Central Chile Tsunami Damage along the Alaska, British Columbia, Washington, Oregon, and California coasts». West Coast and Alaska Tsunami Warning Center. [Consulta: 7 d'octubre de 2007].
  8. Pool, Bob. «In Woodland Hills, It's Just Too Darn Hot». Los Angeles Times, 26 de juliol de 2006, pàg. B1.
  9. «Weather Information for Los Angeles, California». Organització Meteorològica Mundial (UN). [Consulta: 11 de juny de 2009].
  10. «Bird-of-paradise Strelitzia reginae» (en anglès). San Diego Zoo. [Consulta: 7 d'octubre de 2007].
  11. «How Smog Forms in Los Angeles» (Imagen). LA Weekly, 2005. [Consulta: 19 de setembre de 2007].
  12. «California Emissions Certification». Driveclean. [Consulta: 19 de setembre de 2007].
  13. «People at Risk In 25 U.S. Cities Most Polluted by Short-Term Particle Pollution». American Lung Association. [Consulta: 19 de setembre de 2007].
  14. «People at Risk In 25 U.S. Cities Most Polluted by Year-Round Particle Pollution». American Lung Association. [Consulta: 19 de setembre de 2007].
  15. «Air Quality Programs at the Port of Los Angeles saw Refinement in 2005 with Focus on Ramping up in 2006». Puerto de Los Ángeles. [Consulta: 19 de setembre de 2007].
  16. «Air Quality Protections Take Off». Environmental Defense, 6 de diciembre de 2004. [Consulta: 19 de setembre de 2007].
  17. (en anglès) «Annual Estimates of the Resident Population for Incorporated Places Over 100,000, Ranked by July 1, 2009 Population: April 1, 2000 to July 1, 2009.» Oficina del Cens dels Estats Units. [Consulta: 16/04/2011.]
  18. (en anglès) «Los Angeles, CA Census Profile.» [Publicació: 08/03/2011.] [Consulta: 16/04/2011.]
  19. (en anglès) «Selected Social Characteristics in the United States: 2006–2008: Los Angeles city, California.» 2006–2008 American Community Survey. Oficina del Cens dels Estats Units. [Consulta: 16/04/2011.]
Viquinotícies Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:Los Angeles