Esport
De Viquipèdia
En el seu sentit més ampli, l'esport és qualsevol joc o activitat de lleure, basada en un reglament estricte i que procura de millorar el benestar físic i mental de l'ésser humà.
Originalment, el terme esport (de l'anglès sport) s'utilitzava per designar activitats com la pesca esportiva i la cacera, practicades per l'aristocràcia britànica. Més endavant el terme es va estendre per abastar també jocs d'equip i qualsevol activitat atlètica en general.
Es conserven proves d'entrenament esportiu des del 4000 aC i als Jocs Olímpics grecs va assolir un aura de prestigi. Amb tot, no va ser fins a la revolució industrial que es va generalitzar la seva pràctica, a causa de l'augment del temps lliure de les classes benestants. Posteriorment es va lligar amb la salut, fent que augmentés el nombre de gent que el practicava. S'ha introduït a les escoles modernes amb l'educació física per formar integralment la persona.
[edita] Història
Hi ha indicis com utensilis i estructures que suggereixen que els xinesos ja practicaven activitats esportives des del 4000 aC.[1] La gimnàstica sembla ser que fou un esport popular a l'antiga Xina. Els monuments als faraons indiquen que una quantitat considerable d'esports, com la natació i la pesca esportiva, foren dissenyats i regulats fa milers d'any a l'Antic Egipte.[2] Altres esports egipcis inclouen el llançament de javelina, el salt d'altura i la lluita. Alguns esport de l'Antiga Pèrsia com l'art marcial iraní de Zourkhaneh es troben lligats a les habilitats en la batalla.[3] Entre d'altres esports originals de Pèrsia estan el polo i la justa.
Una extensa varietat d'esports ja estaven establert en l'època de l'Antiga Grècia, i la cultura militar i el desenvolpament dels esports a Grècia s'influïren mútuament. Els esports es convertiren en una part tan important de la seva cultura que els grecs crearen els Jocs Olímpics que es disputaven, en temps antics, cada quatre anys en una petita població del Peloponès anomenada Olímpia.[4]
Els esports augmentaren la seva capacitat d'organització i regulació des de l'antiga Grècia fins a l'actualitat. La industrialització permeté incrementar el temps d'oci dels ciutadans dels països desenvolupats, conduint-los així a un increment del temps dedicat a veure competicions esportives, una major participació en activitats esportiives i una major accesibilitat. Aquestes pautes continuaran amb l'arribada dels mitjans de comunicació de masses.
La professionalitat a l'esport es va convertir en un comú denominador conforme augmentava la popularitat dels esports i el nombre d'aficionats que seguien les fites dels atletes professionals a través dels mitjans d'informació, a la vegada que aquests podien disfrutar de l'esport de forma aficionada.
[edita] Professionalitat
L'aspecte d'entreteniment de l'esport, juntament amb el creixement dels mitjans de comunicació i l'increment del temps de lleure, ha provocat que es professionalitzi el món de l'esport. Això ha conduït a una certa polèmica, ja que per a l'esportista professional pot arribar a ser més important els diners o la fama que el propi acte esportiu en si. Al mateix temps, alguns esports han evolucionat per aconseguir majors beneficis o ser més populars, en ocasions perdent algunes valuoses tradicions.
El futbol a Europa, o el futbol americà als Estats Units, són exemples d'esports que mouen a l'any enormes quantitats de diners.
Aquesta evolució condueix a un augment de la competitivitat, donat que la lluita per la victòria adquireix un altre significat al incloure també l'apartat econòmic. Aquest augment, així mateix, porta a l'aparició d'un important costat negatiu de la professionalitat, l'ús de diverses argucias o trampes, que pot acabar en ocasions en la pràctica del dopatge per part dels esportistes.
[edita] Art físic
Els esports comparteixen un alt grau d'afinitat amb el Art,. Disciplines com el patinatge sobre gel així com l'hoquei sobre patins o el tai-txí, són esports molt propers espectacles artístics en si mateixos. Activitats tradicionals com la gimnàstica i el ioga, o més recents com el culturisme i el Parkour, també comparteixen elements propis de l'esport amb elements artístics.
El fet que l'art sigui tan proper a l'esport en algunes situacions està probablement relacionat amb la naturalesa dels esports. La definició d'esport estableix la idea d'executar una activitat no només per al propòsit habitual, per exemple, no córrer només per arribar a alguna part, sinó córrer per voluntat pròpia, amb la finalitat de mantenir l'estat físic.
Això és similar a una visió comú de la estètica, que contempla els objectes més enllà de la seva utilitat. Per exemple, valorar un cotxe no per portar d'un lloc a un altre, sinó per la seva forma, figura, etc. De la mateixa manera, una activitat esportiva com el salt no es valora només com una manera efectiva d'evitar obstacles; també compten l'habilitat, la destresa i l'estil.
L'art i l'esport probablement estiguessin més clarament lligats en temps de la Antiga Grècia. La proximitat entre ambdues disciplines queda palès en la naturalesa dels Jocs Olímpics, celebracions dels èxits tant esportius com artístics.
[edita] Classificació dels esports
Els esports es poden classificar segons múltiples criteris. Un de bàsic és si es tracta d'esports individuals (com l'atletisme) o d'equip (com l'hoquei). Igualment es poden dividir segons els accessoris necessaris per praticar-los. Així hi ha esports on només cal el propi cos, com la lluita greco-romana, mentre que d'altres necessiten una pilota (com el futbol), patins, cintes etc. Alguns fins i tot es juguen amb animals (com el polo) o amb transports (com la vela).
Un altre criteri divisori és l'indret on es practiquen, si és a l'aire lliure, en una pista determinada o sobre una superfície concreta com la neu (el cas de l'esquí). Això fa que tradicionalment es parli d'esports d'estiu i esports d'hivern, si bé la majoria es poden dur a terme tot l'any gràcies als avenços tecnològics en climatització i construcció. Segons l'objectiu de l'esport, és a dir, de com s'obté la victòria, es parla d'esports de tir o de lliscament, per exemple, amb termes que descriuen l'activitat que practica la persona.
Per últim es pot classificar l'esport segons el grau d'implicació dels practicants (i així hi ha esportistes professionals i amateurs) o del públic (parlant d'esports de masses o minoritaris). A cada època hi ha certs esports que predominen, com el futbol, que comporta una major presència mediàtica, econòmica i d'equips que hi juguen.
[edita] Llista d'esports
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y- Z
[edita] A
Acampada - Aeròbic - Aeròbic karate - Aikido - Aixecament de pesos - Alpinisme - Apnea - Aquagym - Art marcial - Atletisme - Automobilisme - Esports d'aventura
[edita] B
Bàdminton - Bàsquet - Beisbol - Biatló - Billar - Billar americà - Bitlles - Bitlles catalanes - Bobsleigh - Body pump - Bo-jitsu - Botxes - Boxa
[edita] C
Caiac - Canotatge - Ciclisme - Ciclisme de carretera - Ciclisme en pista - Corfbol - Cricket - Curling - Cursa - Cursa d'orientació - Cursa de muntanya
[edita] D
[edita] E
Escacs - Escalada - Esgrima - Espeleologia - Espeleologia subaquàtica - Espeleosub - Esquaix - Esquí - Esquí acrobàtic - Esquí alpí - Esquí aquàtic - Esquí artístic - Esquí artístic i acrobàtic - Esquí de muntanya - Esquí de riu - Esquí de travessa - Esquí nàutic - Esquí nòrdic - Esquí-bob - Esquí-pneumàtic - Excursionisme
[edita] F
Futbol - Futbol 7 - Futbol americà - Futbol australià - Futbol gaèlic - Futbol sala
[edita] G
[edita] H
Halterofília - Handbol - Hidrotrineu - Hípica - Hoquei en línia - Hoquei sobre gel - Hoquei sobre herba - Hoquei sobre patins - Hoquei subaquàtic - Hoquei taula
[edita] I
[edita] J
Jiujitsu - Jodo - Jorkyball - Judo
[edita] K
Karate - Kàrting - Kayakpolo - Kendo - Kick boxing - Kung-fu - Korfbal
[edita] L
Lluita - Lluita a terra - Lluita grecoromana - Lluita lliure - Luge
[edita] M
Marató - Motociclisme - Motopolo - Múixing
[edita] N
Natació - Natació sincronitzada - Nòrdic walking
[edita] O
[edita] P
Pàdel - Paraaquàtic - Paracaigudisme - Paracaigudisme aquàtic - Paracraft - Patinatge - Patinatge artístic - Patinatge de velocitat - Patinatge sobre gel - Pesca - Petanca - Pentatló - Pentatló modern - Piragüisme - Pilota - Pilota basca - Pilota valenciana - Ping-pong - Pitch and Putt - Polo
[edita] R
Ràfting - Raquetbol - Raquetes de neu - Rem - Rem en couple o en scull - Rem en punta - Rugbi
[edita] S
Salts - Salt amb perxa - Short Track - Skeleton - Snowboard - Softbol - Submarinisme - Submarinisme espeleològic - Surf - Surf de neu - Surfesquí
[edita] T
Taekwondo - Tennis - Tennis de taula - Tir amb arc - Tir i arrossegament - Tir olímpic - Touch Rugby - Tres per tres - Triatló
[edita] U
[edita] V
Vela - Voleibol - Vòlei platja
[edita] W
[edita] Referències
[edita] Bibliografia
- Deporte y sociedad, d'Antonio Franco Estadella. Barcelona, 1973, Salvat Editores. ISBN 84-345-7436-5

