Rem (esport)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dos sense timoner.

El rem és un esport nàutic que té dues modalitats: banc fix i banc mòbil i consisteix en la propulsió d'una embarcació que es desplaça utilitzant com a palanca els rems que es recolzen sempre en un bot.

Els clubs de rem tenen diverses modalitats i categories (Alevins, Infantil, Cadet, Juvenil, Sènior i Veterans) i s'aglutinen i s'organitzen regates coordinadament amb les federacions esportives de cada àmbit esportiu.

En el banc mòbil, les competicions d’ergòmetre sempre es fan abans d’una regata, per la qual cosa ja se sap qui serà el timoner/a. Així doncs, a les competicions d’ergòmetre el timoner no pot tocar l’ergòmetre en cap moment perquè, si per qualsevol cosa, el timoner toqués l’ergòmetre, aquell equip seria eliminat al moment. Una de les normes principals del rem de banc mòbil és que no es pot pujar a l'embarcació amb sabates, ja que es podria fer malbé o embrutar. Hi ha una limitació de pes que, si és superada, pot portar a l'eliminació o a una sanció amb una suma de temps a les regates.

Modalitats[modifica | modifica el codi]

Modalitat de quatre amb timoner (4+)

Rem en punta[modifica | modifica el codi]

El rem en punta és una modalitat de rem, en la qual cada esportista propulsa l'embarcació amb un sol rem, sigui de la banda d'estribord o de babord. Amb el rem de punta es pot remar en diferents embarcacions: 2-, 2+, 4-, 4+ i 8+. D'aquestes modalitats només el 2-, el 4- i el 8+ són modalitats olímpiques.

Rem en couple[modifica | modifica el codi]

El rem en couple o escull és la modalitat de rem en la que l'esportista aplica la força amb dos rems, un a cada braç. Hi ha diferents modalitats de "couple"; l'individual o skiff (1x), el doble scull (2x) i el quatre scull (4x).

Nomenclatura bàsica[modifica | modifica el codi]

  • Proa: part davantera de l’embarcació.
  • Popa: part de darrere de l’embarcació.
  • Estribord: mirant el sentit de la barca (cap a proa) la dreta de l’embarcació.
  • Babord: mirant el sentit de la barca, l’esquerra de l’embarcació.
  • Escàlem: element del llagut on amarrem el rem.
  • Escalamera: peça que protegeix el llagut del fregament del rem.
  • Estrop: cap que serveix per lligar el rem a l’escàlem.
  • Timó: peça de fusta que serveix per fer girar el llagut a dreta o esquerra mitjançant l’arjau o canya del timó.
  • Rem: instrument de fusta o fibres sintètiques que serveix per propulsar el llagut. Les seves parts: pala, canya, coll, guió i puny.
  • Reglatges: sistemes utilitzats per graduar a la mida del remer els seients i peus.

Llagut català[modifica | modifica el codi]

El 1987 és l'any clau pel retorn del llagut. Des de dos punts del país comença amb força la recuperació. L'Associació Cap de Creus - Cap de Sant Vicenç, es va constituir amb la intenció de fer intercanvis culturals entre el Principat i la Catalunya Nord. Aquesta associació la formaven els pobles: Cadaqués, Port de la Selva, Llança, Colera, Portbou, Cervera, Banyoles, Portvendres i Cotlliure. Les regates de llaguts recuperades a proposta de l'alcalde de Cervera, Jean Martí van aixecar immediatament una gran expectació i hi van tenir un gran ressò maniàtic. El campionat de llaguts entre les esmentades poblacions va crear molt d'ambient. Des d'aquell any fins a l'actualitat cal destacar el paper del Club de Rem Colera PPG com a motor i capdavanter del rem a la Costa Brava Nord. També el mateix any, l'Obreria de Santa Cristina de Lloret de Mar va promoure la recuperació dels llaguts de la processó de les festes de Santa Cristina. Una representació lloretenca amb Joan Domenech i Moner, obrer major de l'Obreria, com a propulsor de la recuperació, i el Sr. Joan Sala Lloberas, patró major de la Confraria de Pescadors de Lloret, van proposar habilitar els llaguts que construïa Tallers Nicolas, de Sant Carles de la Ràpita, per a vuit remers. L'Obreria de Santa Cristina, l'Ajuntament de Lloret de Mar, el Gremi d'Hotelers de Lloret de Mar i la Confraria de Sant Elm de Lloret de Mar van ser els quatre primers llaguts. La recuperació fou rebuda amb molt d'entusiasme i l'any següent: l'any 1988 es compta ja amb quatre llaguts més que representaven a les entitats: Club Nàutic de Lloret de Mar, Confraria de Pescadors de Lloret de Mar, Club Marina/Casinet de Lloret de Mar i l'associació "Es Vano" de Lloret de Mar.

El 1989 l'onada d'entusiasme envers els llaguts es va contagiar a les viles veïnes. A Blanes es van comprar quatre llaguts: un el Club Vela Blanes, un l'Ajuntament de Blanes i dos la Confraria de Pescadors de Blanes. A Tossa de Mar, la Confraria de Pescadors de Tossa, sota l'impuls de Telm Zaragoza, el seu president, també va comprar un llagut. Molt ràpid va decaure l'interès i la barca fou aprofitada pels lloretencs. També passa el mateix amb dos dels llaguts de Blanes. Els altres dos, un es va fer malbé i l'altre, el de l'Ajuntament, el 1991 servir per l'escola de rem organitzada des del Patronat d'esports de Blanes.

A causa del gran nombre de remers que mobilitzaven les dues lligues existents: la de sis i timoner, a la Catalunya Nord, i la de vuit i timoner a Lloret i rodalia, més la necessitat de federar-los, el 1993 la Federació Catalana de Rem reconeix el rem en llagut i crea la secció de banc fix (modalitat llagut).

Durant la dècada dels noranta a la lliga de l'Associació Cap de Creus - Cap de Sant Vicenç s'hi afegiren les poblacions de Barcarès i Sant Cebrià del Rosselló de la Catalunya Nord i Roses i L'Escala del Principat. EL 1999 a causa d'una escissió d'una tripulació de l'Obreria de Santa Cristina es crea el Club Rem Sant Roma de Lloret de Mar que completa les nou entitats (que no clubs) actuals de Lloret de Mar. També es crea el Club Rem Treumal de Blanes que vol tornar a iniciar el rem a la població. Aquest mateix any al barri Baixamar de Torredembarra s'impulsa el rem amb llagut recuperant les regates que s'havien fet antigament amb bots petits. Paral·lelament, a Calafell, celebrant els deu anys de la recuperació del Bot de Salvament, i sentint-se esperonats pels seus veïns de Torredembarra, comencen la recuperació dels llaguts. L'any 2000, a Torredembarra, amb ajudes municipals i d'altres institucions compren els tres primers llaguts propis. Amb aquests poden tornar a fer el triangular ja tradicional, anomenat "desafiament", entre les poblacions de Calafell, Vilanova i Torredembarra. Cap a finals d'aquest any a Calafell compren el seu primer llagut. L'any 2001 compren el segon. Vilanova i la Geltrú participa només en el triangular amb les altres dues poblacions. El mateix 2001 a Arenys de Mar un grapat d'amics cercant la possibilitat d'accedir als esports nàutics de manera popular i engrescar una vila marinera que vivia d'esquena al mar aconsegueixen un llagut facilitat des de Colera i participen en la lliga de sis i timoner. EL 2002 l'Ajuntament d'Arenys de Mar compra un llagut per la població i el cedeix al club. És important la vessant lúdic d'aquesta població doncs deis 70 socis només dos equips competeixen. La majoria dels socis del club surten a remar de forma recreativa.

Durant el mes de maig d'aquest any a Mataró des de l'escola Santa Anna / Escolapis de Mataró es comença a fer un taller de rem per veure si és viable comprar uns llaguts per a la classe d'educació física dels alumnes de secundària i batxillerat. També, aprofitant que es porta un llagut de l'Obreria de Santa Cristina, components de la Colla Castellera dels Capgrossos de Mataró fan unes sessions d'iniciació al rem. L'escola veient l'èxit que té entre els seus alumnes a finals d'any compra dos llaguts. Mentre a Arenys de Mar compren el seu primer llagut i a Mataró fan classes de rem, a Badalona el Club Nàutic Bétulo, animats des de l'Ajuntament pel coordinador de medi ambient Sr. Gregori Muñoz-Ramos s'estrenen amb el rem en llagut. El 2003 és una altra data important pels llaguts perquè es fa un altre gran pas endavant. Per fi s'aconsegueix trobar la fórmula per unificar les dues lligues i es crea la Comissió de Banc Fix de la Federació Catalana de rem. Aquesta comissió junta tots els clubs actuals, n'és el seu president n'Antoni Pujol de Lloret de Mar.

El Club Nàutic Bétulo el 2004 compra els seus dos primers llaguts i a Mataró la Colla Castellera Capgrossos de Mataró crea la seva secció de rem per poder competir a les regates de la lliga. Aquest any 2005 fruit d'una escissió del Club Nàutic Bétulo es crea el Club Rem Badalona. Tarragona, Flix i Barcelona són altres poblacions que participen amb els seus equips a la lliga de la comissió.

A Cambrils el 2005 es crea el Club Vent d’Estrop. Més endavant es creen una sèrie de clubs a diferents punts de Catalunya: Palamós, Deltebre,... El 2007 d’altres clubs existents, marxen vogadors que creen altres clubs: Empuriabrava, procedents del Club de Rem Colera; 2008 Natació Badalona, procedents del Club Nàutic Bétulo i el Club de Rem Badalona; 2009 Nàutic Premià, procedents dels Capgrossos de Mataró.

A les terres de l’Ebre competeixen a la lliga de muletes, que són llaguts de 6 i amb les puntones que són de 4. Hi ha clubs com: Nàutic Flix, Mora, Nàutic Amposta, l’Ampolla, l’Ametlla, Sant Carles de la Ràpita, Xino Xano de Deltebre.... Algun d'aquests clubs també participen en la lliga catalana de llagut.

Proves[modifica | modifica el codi]

La selecció espanyola de Rem entrenant a l´Estany de Banyoles

Les proves que es disputen en rem són les següents:

Prova Modalitat Timoner Remers Eslora
Scull individual o skiff en couple no 1 8 m
Doble scull en couple no 2 10 m
Quàdruple scull en couple no 4 13 m
Dos sense timoner en punta no 2 10 m
Quatre sense timoner en punta no 4 13 m
Dos amb timoner en punta si 2 11 m
Quatre amb timoner en punta si 4 14 m
Vuit amb timoner en punta si 8 17 m

Vegeu també[modifica | modifica el codi]