Rugbi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un placatge

El rugbi és un esport d'equip de contacte, que consta de dos equips amb quinze jugadors cadascun; cada partit consta de dues parts de 40 minuts amb un descans de 10 enmig. Els jugadors lluiten per la possessió de la pilota i per aconseguir plantar-la a terra a la zona de marca o d'assaig de l'equip rival, amb una o dues mans i sense deixar-la anar. Aquesta acció suma cinc punts (un assaig) i dóna una oportunitat o intent per fer un xut directe entre pals (una transformació) i aconseguir-ne dos més. Igualment, l'equip atacant també pot marcar tres punts xutant la pilota entre els pals del rival, ja sigui amb un xut col·locat (cop de càstig) amb el joc detingut per una falta xiulada per l'àrbitre, o ja sigui amb un xut de sobrebot (un drop) amb el joc en acció en qualsevol moment.

Des dels orígens mateixos del rugbi i del futbol, quan tots dos esports es van separar a mitjans del segle XIX, ambdós es van presentar en oposició l'un de l'altre: força contra habilitat; joc net contra joc deslleial, etc.[1] Una antiga dita britànica diu que "el futbol és un joc de cavallers jugat per pinxos i el rugbi és un joc de pinxos jugat per cavallers" [2] i en el rugbi és característic el respecte per les regles, que han de practicar tant els jugadors com el públic. Les decisions de l'àrbitre poques vegades són discutides pels jugadors. En els partits internacionals entre seleccions i en molts dels campionats europeus i de l'hemisferi sud es pot recórrer, a sol·licitud de l'àrbitre principal, a la repetició en vídeo de les jugades produïdes dins de la zona d'assaig en cas de dubte. La revisió d'aquestes jugades està a càrrec d'un quart àrbitre anomenat TMO (Television Match Official), encara que la decisió final sempre correspon a l'àrbitre principal. Una peculiaritat d'aquest esport és que, tradicionalment, es fomenta la sociabilitat entre companys d'equips i els oponents amb una cordial reunió després dels partits, anomenada tercer temps, que els aplega amb els àrbitres, els entrenadors i part del públic, per parlar sobre el partit. Aquest apel·latiu s'empra també en les seccions dels mitjans de comunicació que cobreixen esdeveniments d'aquest esport.

Reglament[modifica | modifica el codi]

Les principals característiques del rugbi són l'ús d'una pilota ovalada i la prohibició de passar la pilota endavant amb les mans. La forma de guanyar terreny és, per tant, avançar corrent amb la pilota a la mà o xutant-la.

És un dels esports amb més jugadors entre els dos equips dins d'un mateix terreny de joc, 15 per equip, cosa que fa trenta en total presents alhora sobre el terreny de joc.

L'esport del rugbi té com a característica principal l'honor i la valentia que els jugadors han de tenir, ja que és un esport en el qual hi ha contacte físic, de manera que si no hi hagués un ordre i un respecte previ i continuat no seria possible la pràctica d'aquest esport en condicions òptimes. Quan un partit finalitza, acaba la rivalitat i el caràcter competitiu, és a dir, tots els jugadors es reuneixen i parlen sobre el partit i les jugades més rellevants succeïdes.

Per puntuar, cal fer un toc amb la pilota terra a la zona d'assaig de l'adversari, o fer passar la pilota a través dels seus pals, amb la finalitat d'aconseguir el màxim nombre de punts. Un assaig val 5 punts i la seva transformació 2 punts més. Els cops de càstig (o faltes) i els xuts a sobre bot (o "drops") valen 3 punts.

Història[modifica | modifica el codi]

Segons la tradició, es considera que el rugbi va ser iniciat per William Webb Ellis, alumne de l'escola de Rugby, al comtat de Warwickshire. L'esport consistia a avançar cap al camp contrari amb la pilota sota el braç, aprofitant l'ambigüitat que existia en les regles de l'antic futbol. En 1839, un antic membre de la Rugby School introduí el joc a la universitat de Cambridge i, d'aquesta manera, començà la seva difusió en terres britàniques. Al 1843 es formà el primer equip de rugbi, el "Guy's Hospital Rugby Club" de Londres. Dos anys més tard, la Rugby School impulsà un conjunt de regles per al joc. En 1851, William Gilbert formà la primera Rugby School Football. A poc a poc sorgiren nous clubs, com el del Trinity College (Dublín) (1854), el Liverpool RFC (1857), Edinburgh Academicals (1857), Club Blackheath de Londres (1858). El 1864 es funda el primer club de rugbi fora de les illes Britàniques, el Sydney University i, el 1870, el Nelson College i el Nelson FC s'enfronten en el primer partit de Nova Zelanda.

El 2 de març de1871 es disputa el primer encontre internacional entre Anglaterra i Escòcia al Raeburn Place d'Edimburg. El boig creixement de l'esport a les escoles privades i universitats va portar a la creació, el 26 de gener de 1871, de la Rugby Football Union a Londres. A Gal·les es funda el Neath RFC. A França el rugbi entra el 1872 amb la creació del Le Havre AC i el English Taylors Club a París. El 1873, es funda la Scottish Rugby Football Union i es disputa el primer encontre a l'Argentina entre Banks i City a Buenos Aires, així com el primer encontre oficial a Canadà entre canadencs i anglesos a Toronto. El següent any es disputa el primer encontre als Estas Units entre les universitats de McGill i Harvard amb unes regles mixtes. Es funda a Dublín la Irish Rugby Football Union on no era inclòs l'Ulster. El 1879 una segona fundació va incloure l'Ulster. L'any 1877, es decideix jugar amb 15 en lloc de 20 jugadors. El 1886 es funda la International Rugby Football Board organisme rector de l'esport. El 1895 es produeix una escissió dins el món del rugbi i apareix la variant del rugbi lliga o de rugbi a 13.

El rugbi va mostrar un gran creixement a les Illes Britàniques entre el 1890 i el 1893. A Amèrica, en canvi, va decaure, a pesar de la creació, el 1894, de la Eastern Rugby Union amb 9 equips. A partir dels 80 torna a créixer el rugbi a Amèrica amb la formació el 1975 de la United States of America Rugby Football Union.

En 1995 va tenir lloc la primera Copa del Món de Rugbi, que es va celebrar a Nova Zelanda i Austràlia i que van guanyar els All Blacks. L'èxit d'aquest esdeveniment mundial va portar al fet que en 1995 la IRB donés entrada al professionalisme del rugbi.

A la Catalunya Sud va ser introduït el 1921 per Baldiri Aleu i Torres a Sant Boi de Llobregat, que hi va fundar la Unió Esportiva Santboiana, l'equip més veterà de tots els actualment existents als Països Catalans.

Vegeu per més informació: Història del rugbi a Catalunya

Antecedents del rugbi[modifica | modifica el codi]

Per trobar els orígens del rugbi ens hauríem de remuntar a segles enrere. Al llarg de la història sempre han existit cultures i pobles –maies, japonesos, xinesos, grecs o romans, entre d'altres- que practicaven jocs que incloïen una pilota i l'objectiu dels quals era aconseguir fer-la passar per una obertura, tot fent servir mans, peus, o altres parts del cos.

Tot i així, l'antecessor del rugbi que avui coneixem no el trobem fins a l'Edat Mitjana europea, quan a França (soule, barette), a Itàlia (calcio), o a la Gran Bretanya, sense cap mena de reglamentació aparent, i durant la celebració dels quals acostumava a tenir com a resultat algun mort o alguna altra pèrdua fatal. Així, el rugbi modern constitueix una evolució directa del futbol medieval britànic, anomenat futbol de carnaval; esport violent i sense gairebé reglamentació.

Invenció i desenvolupament[modifica | modifica el codi]

Durant el segle XIX es va desenvolupar en els col·legis privats d'Anglaterra un procés de definició de les regles del futbol de carnaval, àmpliament practicat, en les seves múltiples variants, pels estudiants. En aquest procés de reglamentació sorgirien en rugbi i el futbol moderns, així com altres esports emparentats. La tradició atribueix la invenció del rugbi a un estudiant de teologia del Col·legi de Rugby. Segons el relat tradicional, en 1823, durant un partit de futbol, William Webb Ellis, "amb fina desobediència de les regles del futbol" va prendre la pilota amb les mans i la va dur fins a la meta contrària, obtenint un gol. La historicitat del fet ha estat reiteradament posada en dubte, però és acceptat oficialment per la International Rugby Board com primer antecedent del rugbi modern, fins al punt que el trofeu que es lliura als guanyadors de la Copa del Món de Rugbi duu el seu nom. L'expansió britànica del joc es va veure afavorida per la (aleshores recent) xarxa ferroviària que connectava les ciutats de l'illa entre elles, amb la conseqüència que es van impulsar i multiplicar les trobades esportives interescolars. Tot i que els contrincants acordaven abans de cada trobada les regles amb què se subjectarien, les discussions i baralles sobre les accions que estaven permeses o prohibides va esdevenir un inconvenient cada vegada més notable.

Els estudiants dels col·legis anglesos van començar llavors a escriure les regles, amb la finalitat d'unificar-les. El primer col·legi en fer-lo va ser el de Rugby, on el futbol s'havia practicat en una versió molt física, utilitzant travetes i apilaments ("hacking" i "maul") i permetent prendre, passar i córrer amb la pilota en les mans. Les Regles de Rugby van ser escrites el 28 d'agost de 1845 per tres estudiants, William Delafield Arnold, W.W. Shirley, i Frederick Hutchins. Estaven integrades per 37 regles que constituïxen el primer antecedent reglat del rugbi modern. Allí figuren regles que després assenyalarien la identitat del joc, com les porteries en forma de lletra H, la conversió, l'ús de les mans per a dur la pilota, la regles de l'off-side, el "knock-on", el "scrummage", el marck, el "hacking", etc.

A les regles de Rugby altres col·legis van oposar-ne d'altres que limitaven considerablement l'ús de les mans i el paper de la força física. Entre aquests col·legis es van destacar les regles escrites per Eton (187) i Cambridge (148). Aquests col·legis sostenien que en les seves regles es promovia més l'habilitat, mentre que en les de Rugby es promovia més la força. Al llarg d'aquests anys es van anar formant altres clubs que jugaven amb regles basades en les de l'escola de Rugby. El 1843 es creà el club de football més antic del món, el Guy's Hospital Football Club, format per exalumnes de l'escola. El Dublin University Footall Club, fundat el 1854, és el més antic dels clubs de "football" (sota qualsevol regla) encara en activitat. Finalment el 26 d'octubre de 1863 va començar una gran reunió de delegats dels estudiants de diversos col·legis a Londres, en una taverna anomenada Freemason's, amb la intenció de redactar un codi de regles que harmonitzessin els diversos mètodes de joc que responien a la denominació comuna de football. En la quarta reunió es va destacar que alguns periòdics havien publicat les regles de Cambridge de 1863, que diferien de l'esborrany de la Football Association en dos punts fonamentals: "córrer amb la pilota" i el "hacking" (colpejar les canyelles del rival).

Tot i algunes discrepàncies en certes regles, finalment es va impulsar un procés de pacificació del rugbi, per eliminar-ne la violència. La gran majoria de col·legis van acceptar la unificació de les regles i van fundar The Football Association. Alguns dels col·legis que estaven en desacord amb les regles establertes no van entrar-hi i van seguir un camí autònom. És en aquest moment quan rugbi i futbol emprenen camins diferents, separant-se del tronc comú. Els fets més importants de l'evolució del rugbi des de llavors són els següents:

  • 26 de gener de 1871: Es va fundar la primera federació de rugby football, la Rugby Football Union d'Anglaterra, integrada llavors per 22 clubs. Tres advocats que havien estat alumnes de Rugby es van encarregar de redactar el primer reglament, que es va aprovar al juny de 1871.
  • 27 de març de 1871: Es va disputar el primer partit internacional entre Anglaterra i Escòcia a Edimburg.
  • 1877: el nombre de jugadors es va reduir de 20 a 15 per equip.
  • 1883: Amb l'extensió del rugbi per Gran Bretanya, es va organitzar el primer torneig periòdic internacional, el de les Quatre Nacions, entre els quatre països britànics: Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda.
  • 1886: Escòcia, Gal·les i Irlanda van fundar la International Rugby Football Board, organisme rector de l'esport.
  • 1895: Es produeix una escissió dins el món del rugbi i apareix la variant del rugbi lliga, també anomenat rugbi XIII.
  • 1931: Durant molts anys, les autoritats de l'esport havien sospitat que la junta directiva de rugby union francès, la Federació de Rugbi Francesa (FRF), estava permetent l'abús de les regles sobre amateurisme, i el 1931 el Rugby Union Francès fou suspès de jugar contra les altres nacions de l'IRB (International Rugby Board). No obstant poc després, el 1947, França, on el rugbi va arribar a tenir un gran desenvolupament, quedà rehabilitada i es va incorporar al torneig internacional que es rebatejà com de les Cinc Nacions.
  • 1934: El 24 de març de 1934, a Hannover, la Fédération Internationale de Rugby Amateur (FIRA) es formava a instàncies dels francesos. Estava dissenyada per organitzar el rugby union fora de l'autoritat de la Junta de Rugbi Internacional (IRB). Incloïa i reconeixia els equips nacionals d'Alemanya i França, naturalment, però també; Bèlgica, Catalunya, Espanya, Holanda, Itàlia, Portugal i Romania. Els estatuts i les regulacions segellaven l'operació, i la declaració oficial de naixement era enregistrada al Butlletí Oficial de la República Francesa de 10 de juny de 1934.

Més recentment, amb l'ingrés d'Itàlia, el torneig periòdic internacional es va denominar Torneig de les Sis Nacions, el més important del món, abans de la creació de la Copa del Món de Rugbi, en 1987.

El 1990 la FIRA reconeixia l'IRB com a la junta directiva mundial del rugby union i, després de negociacions amb l'IRB, acceptava integrar-se dins de l'IRB. El 1999 convertia el seu nom en "FIRA - Associació de Rugbi Europeu" (FIRA-A.E.R.), per a promoure i governar el Rugby Union a l'àrea Europea i fomentar el campionat mundial júnior FIRA-A.E.R.

El rugbi es va difondre pel món, especialment on hi havia importants comunitats britàniques, arrelant especialment a Sud-àfrica, Austràlia, Nova Zelanda, les Illes del Pacífic Sud, i a l'Amèrica del Sud, especialment en l'Argentina, i en menor mesura a Xile i a l'Uruguai. El rugbi va tenir també una gran acceptació per part dels indígenes d'Oceania, on va substituir les guerres tribals. Una de les seleccions de rugbi més poderoses del món, els All Blacks de Nova Zelanda, integrada per jugadors tant d'origen maorí com britànic, va adoptar la "haka", una dansa guerrera maori, com a costum previ a cada trobada.

El 2008 neix la pàgina web del Rugbynistère, per analitzar el rugbi a 15.

Proteccions[modifica | modifica el codi]

El rugbi és un esport d'intens contacte físic. Tanmateix les regles no permeten l'ús de cap protecció rígida, ja que aquestes podrien causar lesions als jugadors. Només es permeten proteccions encoixinades de fins a 5 mm de gruix en algunes zones del cos; aquestes proteccions han de ser aprovades per l'International Rugby Board.[3] Normalment s'empren un protector bucal de material siliconat; una samarreta elàstica (usada per sota de la samarreta de l'equip) amb proteccions per a les espatlles i coll, i a vegades també per estèrnum, costelles, ronyons, columna vertebral i bíceps; un casquet tou, destinat principalment a reduir l'efecte dels cops a les orelles, i unes falques curtes de contenció. Es permet l'ús d'altres proteccions no rígides i de gruix mínim per prevenir lesions, com genolleres o turmelleres.

Valors destacats del rugbi[modifica | modifica el codi]

El rugbi és un esport en el qual tradicionalment s'ha donat gran importància als valors morals. Des que s'nicien al joc, als jugadors de rugbi se'ls ensenyen una sèrie de qualitats positives, com són la companyonia, l'honestedat, el respecte, la disciplina, el sacrifici i l'altruisme. A diferència d'altres esports d'equip, en el rugbi els jugadors no solen discutir als àrbitres les seves decisions, ni intenten enganyar-los per treure partit de les seves decisions. Els punts són conseqüència necessària de l'esforç col·lectiu, per la qual cosa no es produeixen celebracions individuals després de la consecució d'un assaig o una transformació, a diferència d'altres esports en què es felicita el jugador que ha marcat o el que ha fet el passi decisiu. Al final del partit els jugadors d'ambdós equips confraternitzen junts en l'anomenat «tercer temps», en què beuen i mengen junts per invitació de l'equip local.

Competicions[modifica | modifica el codi]

Rugbi a 15[modifica | modifica el codi]

Article principal: Rugbi a 15

La versió d'aquest esport més coneguda és la del rugbi jugat per equips de quinze jugadors, encara que no és l'única. És el que es coneix en el món anglosaxó com rugbi union, en referència a la federació (Union) de clubs que es regeixen per unes mateixes normes i que, tradicionalment, havien estat universitaris o aficionats. Un partit dura 80 minuts, dividit en dues parts de 40 minuts.

Segueix el model proposat per William Webb Ellis. Per cada equip juguen un total de 15 jugadors dividits en dos grups: forwards o davanters i backs o tres quarts. Les denominacions dels llocs, igual que la resta de la terminologia de joc, varia considerablement entre Espanya i els altres països hispanoparlants.

Els jugadors de l'1 al 8 (forwards) formen el pack, la "davantera" o "paquet" per realitzar el scrum (la Melé):

Primera línia: Els jugadors que intenten portar la pilota al seu costat i que estan en el xoc; la funció en els scrums és mantenir el scrum estable, els pilars (números 1 i 3) solen ser els més forts i pesants d'entre tots els jugadors

  • 1 - Prop - Pilar esquerre
  • 2 - Hooker -Hookero taloner
  • 3 - Prop - Pilar dret o pilar interior

Segona línia: Generalment els jugadors més alts de l'equip i que es fan càrrec d'empènyer en els scrums, també encarregats de guanyar la pilota en els treguis des del lateral (touche,line-out)

  • 4 - 2 nd row - Segona línia o lock
  • 5 - 2 nd row - Segona línia o lock

Tercera línia: Els jugadors que mantenen la formació equilibrada perquè no és desarmament[Aclariment necessari] cometent una falta.

  • 6 - flanker - Tercera línia ala esquerra o flanker
  • 7 - flanker - Tercera línia ala dreta o flanker
  • 8 - Number 8 - Vuitè, tercera línia centre, tercera clau o número 8

Línia de tres quarts o "backs": En els diferents països, aquests jugadors reben diferents noms d'acord amb la seva pròpia tradició. Així, a Austràlia i Nova Zelanda l'obertura (núm. 10) i el primer centre (núm. 12) s'anomenen first i second five eights, respectivament.

  • 9 - scrum-half - Medi scrum, mitjà Melé o Mig de Melé: És l'encarregat de dirigir als davanters i enllaçar amb lalínia de tres quarts
  • 10 - Fly-half - Mig d'Obertura o mitjà obertura
  • 11 - Left wing -Wingo tres quart ala esquerre
  • 12 - Inside center - Primer centre, Tres Quart centre esquerre o primer inside
  • 13 - Outside center - Segon centre, segon inside o tres quart centre dret
  • 14 - Right wing -Wing, tres quart ala dret
  • 15 - Full back - Darrere o arriere

Rugbi a 13[modifica | modifica el codi]

Article principal: Rugbi a 13

Des del segle XIX a Gran Bretanya hi ha una variant on les seves regles difereixen en part i en la que juguen equips de 13 jugadors; aquests van ser professionals pràcticament des de la implantació d'aquesta modalitat. A aquest joc se'l va anomenar rugby league,[4] en referència al campionat de lliga en què s'enfrontaven els clubs que remuneraven els seus jugadors. De Gran Bretanya va passar a alguns països de l'esfera cultural i d'influència britànica (Austràlia, Nova Zelanda), així com a França.

Rugby League Football o rugbi a 13 és un esport d'equip jugat per dos equips de 13 jugadors, amb 4 al banc (reserves). L'objectiu fonamental, com en el rugbi a 15, consisteix a dipositar amb les mans una pilota ovalada a terra sobre o més enllà de la línia d'assaig. Això es denomina assaig i en el Rugby League té un valor de 4 punts. Després de l'assaig, l'equip anotador té el dret de xutar la pilota cap a la porteria adversària, i si aconsegueix passar (transformació) entre els dos pals verticals i per damunt del travesser, anota 2 punts més. També poden aconseguir punts tirant a pals després d'un penal, que consisteix a tirar a pals durant el joc obert deixant prèviament botar la pilota a terra. En ambdós casos el seu valor és d'1 punt. L'equip adversari intenta impedir a l'equip d'atac realitzar aquest gol obstaculitzant el contrincant que ha de jugar la pilota.

En àrees d'Anglaterra on el rugbi a 13 predomina - Yorkshire i el Nord-oest - l'ús del terme rugbi es refereix, generalment, al rugbi a 13, a diferència de la major part del país, on aquest terme es refereix al Rugby Union o Rugbi a 15. En àrees d'Austràlia i Nova Zelanda on predomina el rugbi a 13, el joc és comunament conegut com a League o futbol. A França, el joc és anomenat el Rugby à Treize, rugbi a tretze en francès. A l'Argentina (únic país de parla hispana a practicar-lo) el nom adoptat va ser Rugbi 13.

El rugbi a 13 va ser jugat al principi per una facció que es va escindir de la Federació Anglesa de Rugbi (RFU), coneguda com la Unió del Nord. Quan es van produir també escissions similars a les federacions de rugbi afiliades a la RFU a Austràlia i Nova Zelanda, el 1907 i 1908, formaren associacions conegudes com a Rugbi Leagues i usaren les regles de la Unió del Nord modificades. La Unió del Nord més tard canvià el seu nom a Rugby Football League. Així, el joc es va fer conegut com la Rugby League.

Els jugadors del 8 al 13 (forwards) formen el pack, la "davantera" per realitzar el scrum (la Melé):

Primera línia: Els jugadors que intenten portar la pilota al seu costat i que estan en el xoc; la funció dels scrums és donar més espai als "back" quan surt la pilota. Els pilars (números 8 i 10) solen ser els més forts d'entre tots els jugadors.

  • 8 - Prop - Pilar
  • 9 - Hooker -Hooker o Taloner
  • 10 - Prop - Pilar

Segona línia

  • 11 - Second row - Segona línia
  • 12 - Second row - Segona línia
  • 13 - 'Loose Forward - Davanter lliure o Lock

Línia de tres quarts o "backs": En els diferents països, aquests jugadors reben diferents noms d'acord amb la seva pròpia tradició. Així, a Austràlia i Nova Zelanda el mitja melé (núm. 7) i el stand-off (núm. 6) s'anomenen half-back i five-eighth, respectivament.

  • 7 - Scrum half - Mitjà Melé o Mig de Melé: És l'encarregat de dirigir als davanters i enllaçar amb la línia de tres quarts
  • 6 - Stand-off
  • 5 - Left wing - Ala esquerre
  • 4 - Left centre - Centreesquerra
  • 3 - Right centre - Centre dret
  • 2 - Right wing - Ala dret
  • 1 - Full back - Darrere

Rugbi a 7[modifica | modifica el codi]

Article principal: Rugbi a 7

El format de rugbi de 7 es juga normalment en tornejos curts (d'un dia o un cap de setmana). S'utilitza el mateix camp que en la modalitat de 15 homes, però amb només 7 jugadors per equip. El partit es divideix en dos temps que duren entre set i deu minuts. Actualment existeix un Campionat del Món de Rugbi a 7 i un circuit mundial.

L'any 2009 el Comitè Olímpic Internacional va decidir incloure aquest esport al programa dels Jocs Olímpics d'estiu de 2016.[5]

Curiositats[modifica | modifica el codi]

Sobrenom de les seleccions del rugbi a 13[modifica | modifica el codi]

  • Els Dragons (dracs) de Gal·les
  • Els Bravehearts d'Escòcia
  • El XIII of Saint George d'Anglaterra
  • Els Wolfhounds d'Irlanda
  • Els Chanticleers (galls) de França
  • Els Azzuri d'Itàlia
  • Els Medvedi (óssos) de Rússia
  • Els Beli Orlovi (àguiles blanques) de Sèrbia
  • Els Cedars (cedres) del Líban
  • Els Tomahawks dels Estats Units
  • Els Wolverines (óssos goluts) de Canadà
  • Els Reggae Boyz (nois del Reggae) de Jamaica
  • Els Kiwis de Nova Zelanda
  • Els Kangaroos (cangurs) d'Austràlia
  • Els Kumuls de Papua Nova Guinea
  • El Bati de Fiji
  • El Mate Ma'a de Tonga
  • Els Rhinos (rinoceronts) de Sud-àfrica
  • El Toa Samoa de Samoa


Sobrenom de les seleccions del rugbi a 15[modifica | modifica el codi]

En general, i a diferència d'altres esports, les seleccions nacionals de rugbi tenen uns sobrenoms afectuosos pels quals són coneguts els seus equips. Els dels deu primers equips segons la classificació de l'IRB a finals d'octubre de 2007 són:

  • Els Springboks de Sud-àfrica: L'emblema de la Unió de Rugbi de Sud-àfrica és un antílop, l'Antidorcas marsupialis (en afrikaans, spring = saltar, Bok = antílop). El símbol estava bastant lligat al període de l'apartheid i per això es va intentar substituir-lo per la flor de Protea, sense èxit.
  • Els All Blacks de Nova Zelanda: Fa referència al seu uniforme totalment negre. També són coneguts com a kiwis per l'ocell de l'esmentat nom molt comú en el país. Una llegenda discutida [21] sosté que quan l'equip neozelandès va jugar contra Hartlepool el 1905, un periodista escrigué que semblaven tots jugadors de la línia ("all backs", amb referència al seu maneig de la pilota).
  • Els Pumas de Argentina: Curiosament, l'emblema és un yaguareté (jaguar) que en una gira per Sud-àfrica el 1965 van confondre amb un puma.
  • La XV de la Rosa d'Anglaterra: És l'emblema dels Lancaster (rosa vermella) que porten els anglesos a la samarreta.
  • Els Wallabies d'Austràlia: El Wallaby és un petit cangur australià i que és l'emblema de la Unió de Rugby del país.
  • Els Bleus de França: Pel color blau de la samarreta de França, també els tricolors, per la bandera reflectida en la seva indumentària (pantaló blanc, mitges vermelles) i el XV del Gall (coq), que serveix per al joc de paraules, gallus (gall en llatí) amb Gauloises (gal en francès), emblema de la federació francesa.
  • El XV del Trèvol (Shamrock) d'Irlanda: Representa Sant Patrici, l'evangelitzador de l'illa, és el símbol d'ambdues Irlanda que juguen juntes en la selecció.
  • La XV del Card (Thistle) d'Escòcia: Segons la tradició, el "card guardià" alertà a les defenses escoceses quan els danesos intentaven conquerir el país i es va punxar amb les seves pues. El card va acompanyat del lema Nemo me impune lacessit (en llatí: Ningú que em danya amb impunitat).
  • Els Fliying Fijians de Fiji o fijians voladors: Pel seu joc ràpid, encara que el seu emblema és una palmera.
  • Els red dragons (dracs vermells) de Gal·les: La bandera gal·lesa és formada per dues bandes horitzontals, una blanca i una altra verda, de les quals sobresurt un enorme drac vermell, color a més de la samarreta dels seus jugadors. Tanmateix, els gal·lesos tenen diversos sobrenoms més, com el XV del porro (Leek), en referència a la llegenda dels porros col·locats en els cascs gal·lesos per distingir en la batalla de l'enemic saxó durant el segle VI. En l'emblema gal·lès apareixen tres plomes d'estruç concedides al Príncep de Gal·les a la batalla de Crecy, però els gal·lesos les identifiquen amb els porros. Un altre sobrenom és dels miners, la professió més habitual dels antics jugadors gal·lesos.

Altres equips destacats:

  • Els Azzurri d'Itàlia: Pel color de la samarreta; en els mitjans britànics se'l coneix també com Gladiators de manera gens original.
  • Els Canucks del Canadà: De dubtós origen, alguns ho fan derivar CAN (ada) + UK (United Kigdom), altres parlen de la deformació en francès de Kanada i moltes altres hipòtesis, de totes maneres per alguns és despectiu. També solen ser coneguts com a Grizzlies, ja que la majoria són originaris de la Colúmbia Britànica, on abunda aquest ós.
  • Els Manu Samoa de Samoa: Fa referència a un antic capitost de l'illa.
  • Els Ikale Tahi de Tonga: En Tonga, les àligues marines.
  • The Eagles dels EUA: L'àguila emblema de la seva federació.
  • Els Stejarii de Romania: Roures, pel seu símbol la fulla de roure.
  • Els Brave Blossoms del Japó, o Cherry Blossoms: De les flors de cirerer del seu emblema.
  • La XV del Lleó d'Espanya: L'emblema de la FER. També Toros.
  • Els Lelos de Geòrgia: Per un antic joc georgià semblant al rugbi.
  • Els Teros de l'Uruguai: Per l'ocell (Vanellus chilensis) que és el seu emblema.
  • Els Còndors de Xile: Per l'ocell andí Vulture gryphus, au nacional d'aquest país.
  • Els Welwitschias de Namíbia: Per la Welwitschia Mirabilis, planta del desert de Namíbia.
  • Els Sabres de Zimbabwe: Per l'antílop sabre (Hippotragus niger).
  • Els Isards d'Andorra: Isard pirinenc, Rupicapra rupicapra.
  • Els Zwarte Duivels de Bèlgica: Diables negres.
  • The Vultures de Botswana: Els voltors.
  • Els Yacarés de Paraguai: En referència al yacaré, un rèptil aligatòrid que habita en regions tropicals de Sud-amèrica.
  • Els Tumis del Perú: Fa referència al ganivet cerimonial utilitzat en l'antic Perú.
  • Les Orquídies de Veneçuela: En referència a l'orquídia, flor nacional de Veneçuela.
  • Els Nòmades del Kazakhstan: En referència a l'antiga tradició de guerrers nòmades d'aquesta nació de l'Àsia Central.
  • Les Serps de Mèxic: fent referència a Quetzalcóatl.

Jocs olímpics[modifica | modifica el codi]

Article principal: Rugbi als Jocs Olímpics
Selecció de rugby d'Alemanya que disputà els Jocs Olímpics de 1900

L'últim torneig olímpic en què va participar el rugbi va ser a París el 1924, amb la participació de França, EUA i Romania. Allà els nord-americans buscaven repetir l'or aconseguit a Anvers quatre anys abans. El 4 de maig França va vèncer els petits romanesos, 59-3, i una setmana després, l'11 de maig, Estats Units golejà també a Romania 39-0. A la final del dia 17 de maig, els nord-americans es van endur l'or en superar per 17-3 els incrèduls francesos. Durant el torneig l'equip nord-americà va viure nombroses dificultats, algunes imposades com la no cessió de cap camp per a entrenar-se, i per això li va caldre anar a un parc públic a preparar-se, les constants acusacions de professionalisme, la negativa francesa a filmar el partit entre EUA i Romania, i una altra imprevista com el robatori de les seves pertinences durant un dia d'entrenament... Algunes notes:

  • A França va jugar l'espectacular Adolphe Jaureguy, Wing del Stade Francais.
  • Tot el planter dels EUA jugava a la Stanford University.
  • Tots els partits es van disputar a l'Stade de Colombes.
  • El rugbi va ser promogut pel baró Pierre de Coubertin, impulsor dels Jocs Olímpics moderns i del rugbi francès, i que fou primer àrbitre de la final del 1892, entre l'Stade Francais i el Racing Club de France.
  • El rugbi va ser olímpic a Paris 1900, Londres 1908, Anvers 1920 i París 1924. Diversos factors s'ajuntaren perquè deixés de ser-ho: manca d'interès dels britànics a participar-hi; el debut de les dones a Amsterdam 1928; i que el COI posés un èmfasi més gran en els esports individuals per davant dels d'equip.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Galindo, Carlos R.. «Rugby vs. Fútbol: Caballeros... y villanos». Diari Sport, 23 d'octubre de 2007 [Consulta: 21 novembre 2008].
  2. Football is a gentleman's game played by thugs and rugby is a game for thugs played by gentlemen Henderson, Charlie. «When is a fight not a fight?» (en anglès). BBC, 15 de juny de 2005 [Consulta: 21 novembre 2008].
  3. Una llista completa de les proteccions aprovades està disponible en http://www.irb.com/lawregulations/approvedequipment/index.html
  4. «Rugby league» (en anglès).
  5. «El rugbi VII i el golf, nous esports olímpics». Vilaweb, 9.10.2009 [Consulta: 1 dabril del 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rugbi Modifica l'enllaç a Wikidata