Rugbi
De Viquipèdia
El rugbi (o rugby) és un esport d'equip de contacte, que consta de dos equips de quinze jugadors i consisteix en dues parts de 40 minuts i un descans de 10. Aquests lluitaran per la possessió de la pilota i per aconseguir fer un assaig al camp contrari; aquesta acció suma uns punts (cinc al Rugbi Union) i deixa una oportunitat per fer un xut als pals i aconseguir-ne dos més.
Una vella dita diu que el futbol és un esport de cavallers practicat per rufians, mentre que el rugbi és un esport de rufians practicat per cavallers.
Des dels orígens mateixos del rugbi i del futbol, quan tots dos esports es van separar a mitjans del segle XIX, ambdós es van presentar en oposició de l'altre: força contra habilitat; joc net contra joc deslleial, etc.[1] Un antic dit britànic diu que "el futbol és un joc de cavallers jugat per vilans i el rugbi és un joc de vilans jugat per cavallers".[2] El rugbi és característic el respecte per les regles que han de practicar tant els jugadors com el públic. Les decisions de l'àrbitre poques vegades són discutides pels jugadors. En els partits internacionals entre seleccions i en molts dels campionats europeus com el Top 14 es pot recórrer, a sol·licitud de l'àrbitre principal, a la repetició en vídeo de les jugades produïdes dins del in goal en cas de dubte. La revisió d'aquestes jugades estan a càrrec d'un quart àrbitre anomenat TMO (Television Match Official), encara que la decisió final sempre correspon a l'àrbitre principal. A més, es fomenta la sociabilitat, donant-generalment entre companys d'equips i oponents una cordial reunió després dels partits, anomenada tercer temps, juntament amb els àrbitres, entrenadors i part del públic, per parlar sobre el partit. Aquest apel·latiu s'ha fet extensiu als mitjans on s'analitza aquest esport.
Taula de continguts |
[edita] Reglament
Les principals característiques del rugbi són l'ús d'una pilota ovalada i la prohibició de passar la pilota endavant amb les mans. La forma de guanyar terreny és, per tant, avançar corrent amb la pilota a la mà o xutant-la.
És l'esport que més jugadors entre els dos equips aporta dins d'un mateix terreny de joc, més concretament 15 jugadors per equip, a la vegada entre els dos equips.
L'esport del rugbi té com a característica principal l'honor i la valentia que els jugadors han de tenir, ja que és un esport en el qual hi ha contacte físic, de manera que si no hi hagués un ordre i un respecte previ i continuat no podríem tenir una pràctica d'aquest esport en condicions òptimes. Quan un partit finalitza, finalitza la rivalitat i el caràcter competitiu, és a dir, tots els jugadors es reuneixen i parlen sobre el partit i les jugades que més rellevança han tingut.
Per puntuar, cal fer un toc amb la pilota terra a la zona d'assaig de l'adversari, o fer passar la pilota a través dels seus pals, amb la finalitat d'aconseguir el màxim nombre de punts. Un assaig val 5 punts i la seva transformació 2 punts més. Els cops de càstig (o faltes) i els xuts a sobre bot (o drops) valen 3 punts.
[edita] Història
El rugby va ser iniciat segons la tradició per William Webb Ellis, alumne de Rugby, en l'escola de teologia de Rugbi. L'esport consisteix en avançar cap el camp enemic amb la pilota sota el braç, aprofitant l'ambigüitat que existia en les regles de l'antic futbol. En 1839, un antic membre de la Rugby School introdueix el joc a la Universitat de Cambridge. En 1843 es formà el primer equip de rugbi, el Guy's Hospital Rugby Club de Londes. Dos anys més tard, la Rugby School impulsa unes regles per al joc. En 1851, William Gilbert forma la primera Rugby School Football. Poc a poc van sorgint nous clubs: Trinity College de Dublín (1854), Liverpool RFC (1857), Edinburgh Academicals (1857), Club Blackheath de Londres (1858). El 1864 es funda el primer club de rugbi fora de les illes Britàniques, el Sydney University i, el 1870, Nelson College i Nelson FC juguen el primer partit a Nova Zelanda.
El 2 de març de 1871 es disputa el primer encontre internacional entre Anglaterra i Escòcia al Raeburn Place d'Edimburg. El boig creixement de l'esport a les escoles privades i universitats va portar a la creació, el 26 de gener de 1871, de la Rugby Football Union a Londres. A Gal·les es funda el Neath RFC. A França el rugbi entra el 1872 amb la creació del Le Havre AC i el English Taylors Club a París. El 1873, es funda la Scottish Rugby Football Union i es disputa el primer encontre a l'Argentina entre Banks i City a Buenos Aires, així com el primer encontre oficial a Canadà entre canadencs i anglesos a Toronto. El següent any es disputa el primer encontre als Estas Units entre les universitats de McGill i Harvard amb unes regles mixtes. Es funda a Dublín la Irish Rugby Football Union on no era inclòs l'Ulster. El 1879 una segona fundació va incloure l'Ulster. L'any 1877, es decideix jugar amb 15 en lloc de 0 jugadors. El 1886 es funda la International Rugby Football Board organisme rector de l'esport. El 1895 es produeix una escissió dins el món del rugbi i apareix la variant de rugbi a 13.
El rugbi va mostrar un gran creixement a les Illes Britàniques entre el 1890 i el 1893. A Amèrica, en canvi, va decaure, a pesar de la creació, el 1894, de la Eastern Rugby Union amb 9 equips. A partir dels 80 torna a créixer el rugbi a Amèrica amb la formació el 1975 de la United States of America Rugby Football Unon.
En 1995 va tenir lloc la primera Copa del Món de Rugbi, que es va celebrar a Nova Zelanda i Austràlia i que van guanyar els All Blacks. L'èxit d'aquest esdeveniment mundial va portar a que en 1995 la IRB donés entrada al professionalisme del rugbi.
A Catalunya Sud va ser introduït el 121 per Baldiri Aleu i Torres a Sant Boi de Llobregat, fundant el primer equip català, la Unió Esportiva Santboiana.
- Vegeu per més informació: Història del rugbi a Catalunya
[edita] Antecedents del rugbi
Per trobar els orígens del rugbi ens hauríem de remuntar a segles enrere. Al llarg de la història sempre han existit cultures i pobles –maies, japonesos, xinesos, grecs o romans, entre d'altres - que practicaven jocs que incloïen una pilota i l'objectiu dels quals era aconseguir fer-la passar per una obertura, tot fent servir mans, peus, o altres parts del cos. Tot i així, l'antecessor del rugbi que avui coneixem no el trobem fins a l'Edat Mitjana europea, quan a França (soule, barette), a Itàlia (calcio), o a la Gran Bretanya, sense cap mena de reglamentació aparent, i durant la celebració dels quals acostumava a tenir com a resultat algun mort o alguna altra pèrdua fatal. Així, el rugbi modern constitueix una evolució directa del futbol medieval britànic, anomenat futbol de carnaval; esport violent i sense gairebé reglamentació.
[edita] Invenció i desenvolupament
Durant el segle XIX es va desenvolupar en els col·legis privats d'Anglaterra un procés de definició de les regles del futbol de carnaval, àmpliament practicat, en les seves múltiples variants, pels estudiants. En aquest procés de reglamentació sorgirien en rugbi i el futbol moderns, així com altres esports emparentats. La tradició atribueix la invenció del rugbi a un estudiant de teologia del Col·legi de Rugby. Segons el relat tradicional, en 1823, durant un partit de futbol, William Webb Ellis, "amb fina desobediència de les regles del futbol" va prendre la pilota amb les mans i la va dur fins a la meta contrària, obtenint un gol. La historicitat del fet ha estat reiteradament posada en dubte, però és acceptat oficialment per la International Rugby Board com primer antecedent del rugbi modern, fins al punt que el trofeu que es lliura als guanyadors de la Copa del Món de Rugbi duu el seu nom. oviària que va connectar entre si a les ciutats de l'illa i una de les seves conseqüències va ser impulsar i multiplicar les trobades esportives interescolars. Tot i que els contrincants acordaven abans de cada trobada les regles en què se subjectarien, les discussions i baralles sobre les accions que estaven permeses o prohibides va esdevenir un inconvenient cada vegada més notable.
Els estudiants dels col·legis anglesos van començar llavors a escriure les regles, amb la finalitat d'unificar-les. El primer col·legi en fer-lo va ser el de Rugby, on el futbol s'havia practicat en una versió molt física, utilitzant travetes i apilaments ("hacking" i "maul") i permetent prendre, passar i córrer amb la pilota en les mans. Les Regles de Rugby van ser escrites el 28 d'agost de 1845 per tres estudiants, William Delafield Arnold, W.W. Shirley, i Frederick Hutchins. Estaven integrades per 37 regles que constituïxen el primer antecedent reglat del rugbi modern. Allí figuren regles que després assenyalarien la identitat del joc, com els arcs en forma d'H, la conversió, l'ús de les mans per a dur la pilota, la regles de l'off-side, el "knock-on", el "scrummage", el marck, el "hacking", etc.
A les regles de Rugby altres col·legis van oposar-ne d'altres que limitaven considerablement l'ús de les mans i el paper de la força física. Entre aquests col·legis es van destacar les regles escrites per Eton (187) i Cambridge (148). Aquests col·legis sostenien que en les seves regles es promovia més l'habilitat, mentre que en les de Rugby es promovia més la força. Al llarg d'aquests anys es van anar formant altres clubs que jugaven amb regles basades en les de l'escola de Rugby. El 1843 es creà el club de "football" més antic del món, el Guy's Hospital Football Club, format per ex-alumnes de l'escola. El Dublin University Footall Club, fundat el 1854, és el més antic dels clubs de "football" (sota qualsevol regla) encara en activitat. Finalment el 26 d'octubre de 1863 va començar una gran reunió de delegats dels estudiants de diversos col·legis a Londres, en una taverna anomenada Freemason's, amb la intenció de redactar un codi de regles que harmonitzessin els diversos mètodes de joc que responien a la denominació comuna de football. En la quarta reunió es va destacar que alguns periòdics havien publicat les regles de Cambridge de 1863, que diferien de l'esborrany de la Football Association en dos punts fonamentals: "córrer amb la pilota" i el "hacking" (colpejar les canyelles del rival).
Tot i algunes discrepàncies en certes regles, finalment es va impulsar un procés de pacificació del rugbi, per eliminar-ne la violència. La gran majoria de col·legis van acceptar la unificació de les regles i van fundar The Football Association. Alguns dels col·legis que estaven en desacord amb les regles establertes no van entrar-hi i van seguir un camí autònom. És en aquest moment quan rugbi i futbol emprenen camins diferents, separant-se del tronc comú. Els fets més importants de l'evolució del rugbi des de llavors són els següents:
- 26 de gener de 1871: es va fundar la primera federació de rugby football, la Rugby Football Union d'Anglaterra, integrada llavors per 22 clubs. Tres advocats que havien estat alumnes de Rugby es van encarregar de redactar el primer reglament, que es va aprovar al juny de 1871.
- 27 de març de 1871: es va disputar el primer partit internacional entre Anglaterra i Escòcia a Edimburg.
- 1877: el nombre de jugadors es va reduir de 20 a 15 per equip.
- 1886: Escòcia, Gal·les i Irlanda van fundar la International Rugby Football Board. Amb l'extensió del rugbi per Gran Bretanya, es va organitzar el primer torneig periòdic internacional, el de les Quatre Nacions, entre els quatre països britànics: Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda.
- 1931: Durant molts anys, les autoritats de l'esport havien sospitat que la junta directiva de de rugby union francès, la Federació de Rugbi Francesa (FRF), estava permetent l'abús de les regles sobre amateurisme, i el 1931 el Rugby Union Francès fou suspès de jugar contra les altres nacions de l'IRB (International Rugby Board). No obstant poc després, el 1947, França, on el rugbi va arribar a tenir un gran desenvolupament, quedà rehabilitada i es va incorporar al torneig internacional que es rebatejà com de les Cinc Nacions.
- 1934: El 24 de març de 1934, a Hannover, la Fédération Internationale de Rugby Amateur (FIRA) es formava a instàncies dels francesos. Estava dissenyada per organitzar el rugby union fora de l'autoritat de la Junta de Rugbi Internacional (IRB). Incloïa i reconeixia els equips nacionals d'Alemanya i França, naturalment, però també; Bèlgica, Catalunya, Espanya, Holanda, Itàlia, Portugal i Romania. Els estatuts i les regulacions segellaven l'operació, i la declaració oficial de naixement era enregistrada al Butlletí Oficial de la República Francesa de 10 de Juny de 1934.
Més recentment, amb l'ingrés d'Itàlia, el torneig periòdic internacional es va denominar Torneig de les Sis Nacions, el més important del món, abans de la creació de la Copa del Món de Rugbi, en 1987.
El 1990 la FIRA reconeixia l'IRB com a la junta directiva mundial del rugby union i, després de negociacions amb l'IRB, acceptava integrar-se dins de l'IRB. El 1999 convertia el seu nom en "FIRA - Associació de Rugbi Europeu" (FIRA-A.E.R.), per a promoure i governar el rugby union a l'àrea Europea i fomentar el campionat mundial júnior FIRA-A.E.R.
El rugbi es va difondre pel món, especialment on hi havia importants comunitats britàniques, arrelant especialment a Sud-Àfrica, Austràlia, Nova Zelanda, les Illes del Pacífic Sud, i a l'Amèrica del Sud, especialment en l'Argentina, i en menor mesura a Xile i a l'Uruguai. El rugbi va tenir també una gran acceptació per part dels indígenes d'Oceania, on va substituir les guerres tribals. Una de les seleccions de rugbi més poderoses del món, els All Blacks de Nova Zelanda, integrada per jugadors tant d'origen maorí com britànic, va adoptar la "haka", una dansa guerrera maorí, com costum previ a cada trobada.
[edita] Indumentària de protecció
El rugby és un esport d'intens contacte físic. Tanmateix, les regles no permeten l'ús de cap protecció rígida, ja que aquestes podrien causar lesions als jugadors. Només es permeten proteccions encoixinades de fins a 5 mm de gruix en algunes zones del cos; aquestes proteccions han de ser aprovades per l'IRB.[3] Normalment s'empren un protector bucal de material siliconat; una samarreta elàstica (usada per sota de la samarreta del equip) amb proteccions per a les espatlles i coll, i a vegades també per estèrnum, costelles, ronyons, columna vertebral i bíceps; un casquet tou, destinat principalment a reduir l'efecte dels cops a les orelles, i unes falques curtes de contenció. Es permet l'ús d'altres proteccions no rígides i de gruix mínim per prevenir lesions, com genolleres o turmelleres.
[edita] Valors destacats del Rugbi
El rugby és un esport en el que tradicionalment s'ha donat gran importància als valors morals. Des de primerenca edat als jugadors de rugbi se'ls ensenyen una sèrie de qualitats positives, com són el companyerisme, l'honestedat, el respecte, la disciplina, el sacrifici i l'altruisme. A diferència d'altres esports d'equip, en el rugbi els jugadors no solen discutir als àrbitres les seves decisions, ni intenten enganyar per treure partit de les seves decisions. Els tants són necessària conseqüència de l'esforç de tots, per la qual cosa no es produeixen les celebracions individuals després de la consecució d'un assaig o una transformació que es produeixen en altres esports. Al final del partit els jugadors d'ambdós equips confraternitzen junts en l'anomenat «tercer temps», en què beuen i mengen junts per invitació de l'equip local.
[edita] Competicions
[edita] Rugbi a 15
La versió d'aquest esport més coneguda és la del rugbi jugat per equips de quinze jugadors, encara que no és l'única. És el que es coneix en el món anglosaxó com rugbi union, en referència a la federació (Union) de clubs que es regeixen per unes mateixes normes i que, tradicionalment, havien estat universitaris o aficionats. Un partit dura 80 minuts, dividit en dues parts de 40 minuts.
Segueix el model proposat per William Webb Ellis. Per cada equip juguen un total de 15 jugadors dividits en dos grups: forwards o davanters i backs o tres quarts. Les denominacions dels llocs, igual que la resta de la terminologia de joc, varia considerablement entre Espanya i els altres països hispanoparlants.
Els jugadors de l'1 al 8 (forwards) formen el pack, la "davantera" o "paquet" per realitzar el scrum (la Melé):
Primera línia: Els jugadors que intenten portar la pilota al seu costat i que estan en el xoc; la funció en els scrums és mantenir el scrum estable, els pilars (números 1 i 3) solen ser els més forts i pesats d'entre tots els jugadors
Segona línia: Generalment els jugadors més alts de l'equip i que es fan càrrec de empènyer en els scrums, també encarregats de guanyar la pilota en els treguis des del lateral. (touche,line-out)
- 4 -'2 nd row '- Segona línia o lock
- 5 -'2 nd row '- Segona línia o lock
Tercera línia: Els jugadors que mantenen la formació equilibrada perquè no es desarmament cometent una falta.
- 6 - 'flanked' - Ala o flanked
- 7 - 'flanked' - Ala o flanked
- 8 - 'Number 8' - Vuitè, tercera centre o número 8
Línia de tres quarts o "backs": En els diferents països, aquests jugadors reben diferents noms d'acord amb la seva pròpia tradició. Així, a Austràlia i Nova Zelanda l'obertura (núm. 10) i el primer centre (núm. 12) s'anomenenfirstisecond five eights, respectivament.
- 9 - 'scrum-half' - Medi scrum o mitjà Melé: És l'encarregat de dirigir als davanters i enllaçar amb lalínia de tres quarts
- 10 - 'Fly-half' - Obertura o mitjà obertura
- 11 - 'Left wing' -Wingo ala esquerre
- 12 - 'Inside center' - Primer centre o primer inside
- 13 - 'Outside center' - Segon centre o segon inside
- 14 - 'Right wing' -Wingo ala dret
- 15 - 'Full back' - Zaguero oarrière
[edita] Rugbi a 13
Des del segle XIX a Anglaterra hi ha una variant on les seves regles difereixen en part i en la que juguen equips de 13 jugadors; aquests van ser professionals pràcticament des de la implantació d'aquesta modalitat. A aquest joc s'ho va cridar rugby league,[4] en referència al campionat de lliga en què s'enfrontaven els clubs que remunerades als seus jugadors. D'Anglaterra va passar a alguns països de l'esfera cultural i d'influència britànica (Austràlia, Nova Zelanda), així com a França.
Rugby League Football o Rugbi a 13 és un esport d'equip jugat per dos equips de 13 jugadors, amb 4 al banc (reserves). L'objectiu fonamental, com en el rugby de a 15, consisteix en donar suport a una pilota ovalada a terra amb les mans sobre o després de la línia d'assaig. Això es denomina assaig i té un valor, en el Rugby League de 4 punts. Després de l'assaig, l'equip anotador té el dret d'expulsar la pilota cap a la porteria adversària, i si aconsegueix passar (transformació) entre els dos pals verticals i per damunt del travesser, anota 2 punts més. També poden aconseguir punts tirant a pals després d'un penal, que consisteix en tirar a pals durant el joc obert deixant prèviament botar la pilota a terra. En ambdós casos el seu valor és d'1 punt. L'equip adversari intenta impedir a l'equip d'atac realitzar aquest gol obstaculitzant el jugador amb la pilota.
En àrees d'Anglaterra on el Rugbi a 13 predomina - Yorkshire i el Noroest - l'ús del terme rugbi es refereix, generalment, al rugbi a 13, a diferència de la major part del país, on aquest terme es refereix al Rugby Union o Rugbi a 15. En àrees d'Austràlia i Nova Zelanda on predomina el Rugbi a 13, el joc és comunament conegut com League o futbol. A França, el joc és anomenat el Rugby à Treize, que significa Rugbi a tretze en francès. A l'Argentina (únic país de parla hispana a practicar) el nom adoptat va ser Rugbi 13.
El Rugbi a 13 va ser jugat al principi per una facció que es va escindir de la Federació Anglesa de Rugbi (RFU) conegut com la Unió del Nord. Quan es van produir també escissions similars a les federacions de Rugbi afiliades a la RFU a Austràlia i Nova Zelanda, el 1907 i 1908 formaren associacions conegudes com Rugbi Leagues i usaren les regles de la Unió del Nord modificades. La Unió del Nord més tard canvià el seu nom a la Rugby Football League. Així, el joc es va fer conegut com la Rugby League.
[edita] Rugbi a 7
El format de rugbi de 7 es juga normalment en tornejos curts (d'un dia o un cap de setmana). S'utilitza el mateix camp que en la modalitat de 15 homes, però amb només 7 jugadors per equip. El partit es divideix en dos temps que duren entre set i deu minuts. Actualment existeix un Campionat del Món de Rugbi a 7 i un circuit mundial.
L'any 2009 el Comitè Olímpic Internacional va decidir incloure aquest esport al programa dels Jocs Olímpics d'estiu de 2016.[5]
[edita] Curiositats
[edita] Sobrenom de les seccions
En general, i a diferència d'altres esports, les seleccions nacionals de rugbi tenen uns sobrenoms afectuosos pels quals són coneguts els seus equips. Els dels deu primers equips segons la classificació de l'IRB a finals d'octubre de 2007 són:
- Els Springboks de Sud-àfrica: L'emblema de la Unió de Rugbi de Sudàfrica és un antílop, l'Antidorcas marsupialis (en afrikaans, spring = saltar, Bok = antílop). El símbol estava bastant lligat al període de l'apartheid i per això es va intentar substituir-lo per la flor de Protea, sense èxit.
- Els All Blacks de Nova Zelanda: Fa referència al seu uniforme totalment negre. També són coneguts com a kiwis per l'ocell de l'esmentat nom molt comú en el país. Una llegenda discutida [21] sosté que quan l'equip neozelandès va jugar contra Hartlepool el 1905, un periodista escrigué que semblaven tots jugadors de la línia ("all backs", amb referència al seu maneig de la pilota).
- Els Pumas de Argentina: Curiosament, l'emblema és un yaguareté (jaguar) que en una gira per Sud-àfrica el 1965 van confondre amb un puma.
- La XV de la Rosa d'Anglaterra: És l'emblema dels Lancaster (rosa vermella) que porten els anglesos a la samarreta.
- Els Wallabies d'Austràlia: El Wallaby és un petit cangur australià i que és l'emblema de la Unió de Rugby del país.
- Les Bleus de França: Pel color blau de la samarreta de França, també els tricolors, per la bandera reflectida en la seva indumentària (pantaló blanc, mitges vermelles) i el XV del Gall (coq), que serveix per al joc de paraules, gallus (gall en llatí) amb Gauloises (gal en francès), emblema de la federació francesa.
- El XV del Trébol (Shamrock) d'Irlanda: Representa Sant Patrici, l'evangelitzador de l'illa, és el símbol d'ambdues Irlanda que juguen juntes en la selecció.
- La XV del Cardo (Thistle) d'Escòcia: Segons la tradició, el "cardo guardian" alertà a les defenses escoceses quan els danesos intentaven conquerir el país i es va punxar amb les seves pues. El card va acompanyat del lema Nemo me impune lacessit (en llatí: Ningú que em danya amb impunitat).
- Els Fliying Fijians de Fiji o fijians voladors': Pel seu joc ràpid, encara que el seu emblema és una palmera.
- Els Xarxa Dragons de Gal·les: La bandera gal·lesa està formada per dues bandes horitzontals, una blanca i una altra verda, de les quals sobresurt un enorme drac vermell, color a més de la samarreta dels seus jugadors. Tanmateix, els gal·lesos tenen diversos sobrenoms més, com el XV del porro (Leek), en referència a la llegenda dels porros col·locats en els cascos gal·lesos per distingir en la batalla de l'enemic saxó durant el segle VI. En l'emblema gal·lès apareixen tres plomes d'estruç concedides al Príncep de Gal·les a la batalla de Crecy, però els gal·lesos les identifiquen amb els porros. Un altre sobrenom és dels miners, la professió més habitual dels antics jugadors gal·lesos.
Altres equips destacats:
- Els Azzurri d'Itàlia: Pel color de la samarreta; en els mitjans britànics se'l coneix també com Gladiators de manera gens original.
- Els Canucks de Canadà: De dubtós origen, alguns ho fan derivar CAN (ada) + UK (United Kigdom), altres parlen de la deformació en francès de Kanada i moltes altres hipòtesis, de totes maneres per alguns és despectiu. També solen ser coneguts com Grizzlies, ja que la majoria són originaris de la Colúmbia Britànica, on abunda aquest ós.
- Els Manu Samoa de Samoa: Fa referència a un antic cabdill de l'illa.
- Els Ikale Tahi de Tonga: En Tonga, les àligues marines.
- The Eagles dels EUA: L'àguila emblema de la seva federació.
- Els Stejarii de Romania: Roures, pel seu símbol la fulla de roure.
- Els Brave Blossoms de Japó, o Cherry Blossoms: De les flors de cirerer del seu emblema.
- La XV del Lleó d'Espanya: L'emblema de la FER. També Toros.
- Els Lelos de Geòrgia: Per un antic joc Georgià semblant al rugbi.
- Els Teros d'Uruguai: Per l'au (Vanellus chilensis) que és el seu emblema.
- Els còndors de Xile: Per l'au andina Vulture gryphus, au nacional d'aquest país.
- Els Welwitschias de Namíbia: Per la Welwitschia Mirabilis, planta del desert de Namíbia.
- Els Sables de Zimbabwe: Per l'antílop sabre (Hippotragus niger).
- Els Isards d'Andorra: Isard pirinenc, Rupicapra rupicapra.
- Els Zwarte Duivels de Bèlgica: Diables negres.
- The Vultures de Botswana: Els voltors.
- Els Yacarés de Paraguai: En referència al yacaré, un rèptil aligatòrid que habita en regions tropicals de Sud-amèrica.
- Els Tumis del Perú: Fa referència al ganivet cerimonial utilitzat en l'antic Perú.
- Les Orquídies de Veneçuela: En referència a la orquídia, flor nacional de Veneçuela.
- Els Nomades de Kazakhstan: En referència a l'antiga tradició de guerrers nòmades d'aquesta nació de l'Àsia Central.
- Les Serps de Mèxic: fent referència a Quetzalcóatl.
[edita] Jocs olímpics
L'últim torneig olímpic en que va participar el rugbi va ser París 1924, amb la participació de França, EUA i Romania. Allà els nord-americans buscaven repetir l'or aconseguit a Anvers 1920. El 4 de maig França va vèncer als petits romanesos, 59-3, una setmana després el 11 de maig, Estats Units, golejà també a Romania 39-0. A la final el dia 17 de maig, els nord-americans es van dur l'or en superar 17-3 als incrèduls francesos. Durant el torneig l'equip nord-americà va viure nombroses dificultats, algunes imposades com el no cedreles cap camp d'entrenament, i per això anar a entrenar a un parc, les constants acusacions de professionalisme, la negativa francesa a filmar el partit entre EUA i Romania, i una altra imprevista com el robatori de les seves pertinences durant un dia d'entrenament... Algunes notes:
- A França jugà l'espectacular Adolphe Jaureguy, Wing del Stade Francais.
- Tot el planter dels EUA jugava a la Stanford University.
- Tots els partits es disputaren a l'Stade Colombes.
- El rugbi va ser promogut per el Baró Pierre de Coubertin, impulsor de les Olimpíades modernes, del rugbi francès, primer referee de la final de 1892, entre Stade Francais i Racing Club de France.
- El rugbi va ser olímpic a Paris 1900, Londres 1908, Anvers 1920 i París 1924, els factors de la seva sortida van ser la manca d'interès dels britànics a participar, el debut de les dones a Amsterdam 1928, i el major èmfasi del COI en els esports individuals.
[edita] Referències
- ↑ Galindo, Carlos R.. «Rugby vs. Fútbol: Caballeros... y villanos.».
- ↑ "Football is a gentleman's game played by thugs and rugby is a game for thugs played by gentlemen". Henderson, Charlie. «When is a fight not a fight?».
- ↑ Una llista completa de les proteccions aprovades està disponible en http://www.irb.com/lawregulations/approvedequipment/index.html
- ↑ Rugby league(anglès)
- ↑ http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3641612
[edita] Vegeu també
- Clubs de rugbi als Països Catalans
- Selecció Catalana de Rugbi
- Partits de la Selecció Catalana de Rugbi
- William Webb Ellis
[edita] Enllaços externs
- Associació Catalana de Rugby Lliga
- Federació Catalana de Rugbi
- Unió Esportiva Santboiana
- FC Barcelona rugbi
- Club de Rugbi Sant Cugat
- USAP, de Perpinyà
- Rugbybloc
- Rugbi Català
- Catalunya Sud rugby site Rugby a les comarques de Tarragona
- Les Dragons Catalans / Els Dracs Catalans
| Copes del Món de Rugbi | |||
|---|---|---|---|
