Universitat de Cambridge

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióUniversitat de Cambridge
(en) The Chancellor, Masters, and Scholars of the University of Cambridge Modifica el valor a Wikidata
Escut de la Universitat de Cambridge Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata

LemaHinc lucem et pocula sacra Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusuniversitat col·legiada
universitat pública de recerca
centre educatiu Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació 1209 (Gregorià)Declaració amb data gregoriana anterior a l'any 1584
Activitat
Membre deRussell Group
International Alliance of Research Universities
arXiv
Lliga d'Universitats d'Investigació Europees
IIIF Consortium
ORCID
Joint Information Systems Committee
Committee on Publication Ethics (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Nombre d'estudiants18.977 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Filial
Propietari de
Format per
Part deOxbridge
ELIXIR UK (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
Número de telèfon+44-1223-337733 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcam.ac.uk Modifica el valor a Wikidata
Facebook: cambridge.university Twitter (X): Cambridge_Uni Instagram: cambridgeuniversity LinkedIn: university-of-cambridge Flickr: 36773394@N08 Modifica el valor a Wikidata
Vista del King's College nevat.

La Universitat de Cambridge és la segona universitat de parla anglesa més antiga del món, després de la d'Oxford. Segons la llegenda, la Universitat de Cambridge, a Anglaterra, va ser fundada el 1209 per acadèmics que van fugir d'Oxford, després d'una baralla amb agents d'aquesta ciutat.[1][2] El rei Enric III d'Anglaterra els va concedir el monopoli de l'ensenyament en aquell lloc el 1231.[3] Cambridge és la segona universitat més antiga de parla anglesa i la quarta més longeva que segueix oberta.[4] Els trenta-un colleges que integren la universitat són institucions independents i separades de la mateixa universitat, que gaudeixen d'un ample nivell d'autonomia. La història i la influència de la Universitat de Cambridge l'han convertit en una de les més prestigioses del món.[5]

Al costat de la Universitat d'Oxford, la Universitat de Cambridge forma a una gran quantitat dels més destacats científics, escriptors i polítics de la Gran Bretanya. Ambdues institucions són conegudes conjuntament amb el malnom de Oxbridge i són integrants del Grup d'Universitats Russell i del Grup Coïmbra.

Cambridge és la universitat que acumula més receptors del Premi Nobel entre ex-alumnes i professors, fet que la situa en un punt molt alt del rànquing d'universitats.[6]

Classificacions[modifica]

En el Rànquing de Xangai de 2021 estava classificada la tercera del mon i primera del Regne Unit, per darrere de la Universitat Harvard i la Universitat de Stanford.[7]

D'entre les persones afiliades a Cambridge (alumni, personal acadèmic i altres càrrecs) es compten 121 Premis Nobel, el més recent dels quals Sir Roger Penrose l'any 2020.[8] Entre els alumni notables de la universitat, hi ha 14 primers ministres britànics i 92 ors olímpics,[9] i diverses figures icòniques que han transformat els seus camps respectius, inclosos Francis Bacon, Lord Byron, Oliver Cromwell, Charles Darwin, Stephen Hawking, John Maynard Keynes, John Milton, Vladímir Nabókov, Jawaharlal Nehru, Isaac Newton, Bertrand Russell, Alan Turing, i Ludwig Wittgenstein. A data de 2023, la universitat es troba en el quart lloc mundial del rànquing Rànquing de Shanghai, segon a nivell mundial en el QS World University Rankings, tercer a nivell mundial en el Times Higher Education World University Rankings, segon del Regne Unit en el Complete University Guide, i tercer a nivell nacional en el Guardian University Guide i en el Times and Sunday Times Good University Guide.

Història[modifica]

El pont matemàtic sobre el Riu Cam al Queens' College.

El 1209 els mestres van suspendre la seva docència a la Universitat d'Oxford i es van traslladar a altres ciutats, inclosa Cambridge.[10][11] Tant a Oxford com a Cambridge se'ls va concedir drets de disciplina sobre els estudiants i de fixar els lloguers en cartes emeses pel rei Enric III d'Anglaterra el 1231.[12] El college més antic és Peterhouse, fundat el 1284 per Hugh Balsham, Bisbe d'Ely. El segon college més antic va ser King's Hall, fundat el 1317, encara que ja no existeix com una institució independent. Molts colleges es van fundar als segles xiv i xv. Més avall es lliura una llista completa dels colleges que componen actualment la universitat. No obstant això, alguns d'ells com Michaelhouse (que es va unir a King's Hall per crear Trinity, per ordre del rei Enric VII) i Gonville Hall ja no existeixen.

En aquests primers anys, els colleges van ser fundats perquè els estudiants resessin per les ànimes dels fundadors i per aquest motiu aquestes institucions estaven vinculades amb freqüència a capelles o abadies. Al costat de la Dissolució dels Monestirs, ordenada el 1536, el rei Enric VIII va ordenar la dissolució de la Facultat de Dret Canònic i el cessament de les classes de "filosofia escolàstica". Així que en lloc de dedicar-se al dret canònic, els plans d'estudi dels colleges es van orientar als clàssics llatins i grecs, la Bíblia i les matemàtiques.

L'educació de les dones[modifica]

Durant molts anys, només els estudiants de sexe masculí es matriculaven a la universitat. Els primers col·legis per a les dones van ser el Girton College (fundat per Emily Davies) el 1869 i el Newnham College el 1872 (fundat per Anne Clough i Henry Sidgwick), seguit pel Hughes Hall el 1885 (fundat per Elizabeth Phillips Hughes com el Col·legi d'Ensenyament de Cambridge per a dones), el Murray Edwards College (fundat per Rosemary Murray com a nou pavelló) el 1954, i el Lucy Cavendish College el 1965. Les primeres estudiants dones van ser examinades el 1882 però els intents de fer que les dones fossin membres de ple dret de la universitat no van tenir èxit fins al 1948.[13] A les dones se'ls hi va permetre estudiar cursos, fer exàmens, i els seus resultats estan registrats des de 1881; per un breu període a la volta del segle xx, això va permetre a les "Steamboat Ladies" (dames del vaixell de vapor) rebre graus eundem (grau honorífic) per part de la Universitat de Dublín.[14]

A partir de 1921 les dones van ser guardonades amb diplomes que els hi conferien el Títol del Grau de Bachelor of Arts. Però com no havien estat admeses als estudis de Grau de Bachelor of Arts, estaven excloses de les posicions de govern de la universitat. Atès que els estudiants han de pertànyer a una universitat, i donat que les universitats (colleges) encara no acceptaven a les dones, les dones van trobar que les seves admissions quedaven restringides a les escoles establerts només per a les dones. El 1964 es va crear el Darwin College, la primera universitat que des dels inicis permetia la graduació tant de dones com d'homes. Els altres col·legis universitaris, començant amb Churchill, Clare i el King's College, que antigament eren només per homes entre 1972 i 1988 van començar a admetre a les dones. Un dels col·legis només per a dones, Girton, també va començar a admetre als estudiants de sexe masculí a partir del 1979, però d'altres Colleges femenins no van fer el mateix. Finalment el St Hilda College, Oxford, el 2008 va posar fi a la seva prohibició d'estudiants de sexe masculí. Cambridge és ara l'única universitat del Regne Unit que manté Colleges només per dones (Newnham, Murray Edwards i Lucy Cavendish) i quatre són exclusivament per a estudiants de postgrau (Clare Hall, Darwin, Wolfson i St. Edmunds).[15][16]

L'any acadèmic 2004-5, el percentatge d'alumnes per sexe a la universitat, incloent postgraduats, era de 52% homes 48% de dones.[17]

Altres activitats[modifica]

Hi ha certes activitats d'esplai associades a Cambridge. El rem és un esport popular i existeixen competicions entre colleges i contra Oxford. També existeixen competicions en altres esports, com el cricket i el rugbi. Entre els clubs de teatre, es troba el famós Footlights.

Colleges[modifica]

Alumnes famosos[modifica]

Persones a qui la universitat ha concedit un grau acadèmic honorífic[modifica]

La Universitat de Cambridge a la ficció[modifica]

  • Porterhouse Blue, de Tom Sharpe, i Grantchester Grind, la seva seqüela, transcorren al fictici Porterhouse College.
  • A la sèrie Doctor Who, al capítol titulat Shada.
  • Dirk Gently's Holistic Detective Agency, de Douglas Adams.

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. Catto, J. I.. The History of the University of Oxford: I The Early Oxford Schools (en english). 1st. Oxford: Clarendon Press, 1984, p. 37–41. ISBN 0199510113. 
  2. «A Brief History: Early records». University of Cambridge. [Consulta: 17 agost 2008].
  3. «A Brief History: Early records». University of Cambridge. [Consulta: 17 agost 2008].
  4. . 
  5. «{{{título}}}». ,  .
  6. «2014-2015» (en anglès). The world iniversity rankings. The Times, 2015. [Consulta: 24 maig 2015].
  7. «2021 Academic Ranking of World Universities» (en anglès). Shanghai Ranking. [Consulta: 31 octubre 2021].
  8. «Nobel prize winners». University of Cambridge. [Consulta: 10 juny 2022].
  9. "All Known Cambridge Olympians". Hawks Club. Retrieved 17 May 2019.
  10. «Early records». University of Cambridge, 28-01-2013. Arxivat de l'original el 11 octubre 2013.
  11. Davies, Mark «'To lick a Lord and thrash a cad': Oxford 'Town & Gown'». BBC, 04-11-2010 [Consulta: 3 gener 2014].
  12. Hackett, M. B.. Constituciones Universitatis Cantebrigiensis (en anglès). CUP Archive, 1970, p. 72. 
  13. «At last, a degree of honour for 900 Cambridge women» (en anglès). The Independent, 31-05-1998.
  14. «Trinity Hall's Steamboat Ladies» (en anglès). Trinity News | Ireland's Oldest Student Paper, 14-03-2012.
  15. Martin, By Nicole «St Hilda's to end 113-year ban on male students» (en anglès). Telegraph.co.uk.
  16. «Single-sex colleges: a dying breed?» (en anglés). HERO, 12-06-2008. Arxivat de l'original el 2008-06-12. [Consulta: 17 juny 2017].
  17. «Cambridge University Reporter, 26 August 2005». [Consulta: 17 juny 2017].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]