Jawaharlal Nehru
De Viquipèdia
 |
Aquest article o secció no cita fonts o referències. Us animem a millorar aquest article afegint referències a fonts fiables. La verificabilitat és una norma oficial de la Viquipèdia i una de les millors maneres de fer creïble la Viquipèdia. Informeu als editors principals afegint {{subst:AvísFR|Jawaharlal Nehru}}--~~~~ a les seves pàgines de discussió. |
| Jawaharlal Nehru | |
 |
|
|
|
|
| Mandat 15 d'agost de 1947 – 27 de maig de 1964 |
|
| Precedit per | cap |
|---|---|
| Succeït per | Gulzarilal Nanda (interí) |
|
Ministre d'Afers Exteriors de l'Índia
|
|
| Mandat 15 d'agost de 1947 – 27 de maig de 1964 |
|
| Precedit per | cap |
| Succeït per | Gulzarilal Nanda |
|
Ministre de Finances de l'Índia
|
|
| Mandat 8 d'octubre de 1958 – 17 de novembre de 1959 |
|
| Precedit per | T. T. Krishnamachari |
| Succeït per | Morarji Desai |
|
|
|
| Naixement | 14 de novembre de 1889[1] Allahabad (Raj Britànic) |
| Mort | 27 de maig 1964 (74 anys) Nova Delhi (Índia) |
| Partit polític | Congrés Nacional Indi |
| Parella | Kamala Nehru |
| Professió | Procurador dels tribunals |
| Religió | Ateu[2] [3] |
Jawaharlal Nehru (Allahabad, 1989 - Nova Delhi, 1964) fou un líder de l'ala moderada socialista del partit del Congrés Nacional Indi. Es convertí en el primer ministre de l'Índia des de la independència el 15 d'agost de 1947 fins a la seva mort.
Fill de Motilal Nehru un destacat dirigent del Partit del Congres, després dels seus estudis a la Universitat de Cambridge va tornar a l'Índia per exercir d'advocat abans d'entrar en política de la ma del seu pare, arribant a ser la ma dreta de Mahatma Gandhi i arribant a la presidència del Partit del Congrés per primera vegada el 1929.
Després dels successos de 1942 va passar 32 mesos a la presó, i desprès va formar el primer govern indi el juliol de 1946 amb l'oposició de la Lliga musulmana que desitjava crear un estat separat (Pakistan), el 1947. Malgrat l'oposició de Pakistan va reclamar Caixmir, el que va ser causa de la primera guerra indo-pakistaní (1947-49). També es va annexionar Hyderabad el setembre de 1948.
Com a primer ministre, Nehru va du a terme una política exterior de no alineament convertint-se en el fundador i dirigent d'aquest moviment, però al mateix temps va mantenir una política exterior de fermesa i anticolonialisme, annexionant-se la colònia portuguesa de Goa el desembre de 1961.
El 1962 l'Índia va entrar en guerra amb la República Popular de la Xina, però va ser derrotada i des d'aleshores es realitza una política de bons veïnats.
Atret per els plans quinquennals soviètics, va intentar aplicar-los a l'Índia, amb el desig d'aprofitar el millor del capitalisme i del socialisme creant un Socialisme democràtic, però malgrat això va ser incapaç de treure al seu país de la cova dels països en vies de desenvolupament.
La seva única filla, Indira Gandhi, també es va dedicar a la política, convertint-se en primera ministra a la mort de Lal Bahadur Shastri el gener de 1966.
[edita] Bibliografia
- Tharoor, Shashi. Nehru. La invención de India (en castellà). Tusquets, 2009. ISBN 978-84-8383-116-8.
[edita] Referències
- ↑ Marlay, Ross; D. Neher, Clark. Patriots and Tyrants: Ten Asian Leaders (en anglès). Rowman & Littlefield, 1999, 368.
- ↑ [1]
- ↑ [2]
