Indira Gandhi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Indira Gandhi
Indira Gandhi

15 de gener de 1980 – 31 d'octubre de 1984
President Neelam Sanjiva Reddy
Giani Zail Singh
Precedida per Choudhary Charan Singh
Succeïda per Rajiv Gandhi
19 de gener de 1966 – 24 de març de 1977
President Sarvepalli Radhakrishnan, Zakir Hussain, Varahagiri Venkata Giri, Muhammad Hidayatullah, Varahagiri Venkata Giri, i Fakhruddin Ali Ahmed
Adjunt Morarji Desai
Precedida per Gulzarilal Nanda
Succeïda per Morarji Desai

9 de març de 1984 – 31 d'octubre de 1984
Precedida per Pamulaparthi Venkata Narasimha
Succeïda per Rajiv Gandhi
22 d'agost de 1967 – 14 de març de 1969
Precedida per Mahommedali Currim Chagla
Succeïda per Dinesh Singh

14 de gener de 1980 – 15 de gener de 1982
Precedida per Chidambaram Subramaniam
Succeïda per R. Venkataraman
30 de novembre de 1975 – 20 de desembre de 1975
Precedida per Sardar Swaran Singh
Succeïda per Bansi Lal

27 de juny de 1970 – 4 de febrer de 1973
Precedida per Yashwantrao Chavan
Succeïda per Uma Shankar Dikshit

16 de juliol de 1969 – 27 de juny de 1970
Precedida per Morarji Desai
Succeïda per Yashwantrao Chavan
Dades biogràfiques
Naixement 19 de novembre de 1917
Bandera del Raj Britànic Allahabad (Índia Britànica)
Defunció 31 d'octubre de 1984
Índia Nova Delhi (Índia)
Nacionalitat Índia
Partit Congrés Nacional Indi
Cònjuge Feroze Gandhi
Religió Hinduisme

Indira Gandhi (इन्दिरा प्रियदर्शिनी गान्धी) (Allahabad, 19 de novembre de 1917 - Nova Delhi, 31 d'octubre de 1984)[1] fou una política índia, primera ministra de l'Índia des de 1966 fins a 1977 i des de 1980 fins a 1984. Va ser l'única filla de Jawaharlal Nehru, primer ministre de l'Índia. Va prendre el cognom del seu marit Feroze Gandhi, per la qual cosa, malgrat que de vegades es pensi, no tenia relació familiar amb Mahatma Gandhi.

El març de 1971, la primer ministra de l'Índia anunciava el suport al Mukti Bahini en la Guerra d'independència de Bangla Desh, proporcionant ajuda militar, convertint el conflicte en la Guerra indopakistanesa de 1971. Entre 300.000 a 3.000.000 de persones moriren en la guerra.[2] i milions d'hindús i bengalís fugiren a l'Índia.[3] El 27 de març de 1971, el major Ziaur Rahman, un bengalí veterà de guerra del Regiment De Bengala Oriental de l'Exèrcit del Pakistan, va declarar la independència de Pakistan Oriental com la nació nova de Bangla Desh

El 1983-84 fou guardonada amb el Premi Lenin de la Pau entre els pobles.

El 1984, tres mesos després de la seva reelecció com a presidenta, va ser assassinada pels seus propis guardaespatlles, que formaven part de la minoria Sikh.

Llegat[modifica | modifica el codi]

Indira Gandhi ha estat votada en un procés participatiu realitzat al març del 2010 a Palafrugell de dones que mereixen un carrer.[4]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Indira Gandhi». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Sission, Richard; Rose, Leo E. War and secession: Pakistan, India, and the creation of Bangladesh (en anglès). University of California Press, 1991, p. 306. ISBN 0520076656. 
  3. Tariq Ali, The Duel: Pakistan on the Flight Path of American Power (2008)
  4. Puig, Evarist. «Les dones esperantistas de la Vila». Revista de Palafrugell [Palafrugell], núm. 208, febrer 2011, pàg. 23.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Indira Gandhi Modifica l'enllaç a Wikidata