Hindi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Hindi
हिन्दी
Altres denominacions: Hindi-urdú o hindustaní
Parlat a: Índia, Sud-àfrica (~900.000), illa Maurici (~700.000), Bangladesh (~350.000) i parlants dispersos en altres països
Regió: el Sud d'Àsia
Parlants: 480 milions (182 milons nadius)
Rànquing: 4
Classificació genètica: Indoeuropea

Indoiraniana
 Indoària
Subgrup central
 Hindi oriental
Hindi-Urdú Hindi

estatus oficial
Llengua oficial de: Índia
Regulat per: Central Hindi Directorate
codis de la llengua
ISO 639-1 hi
ISO 639-2 hin
ISO 639-3 hin
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

L'hindi (हिन्दी) és una llengua indoària,[1] derivada del sauraseni, un dels pràcrits medievals. L'hindi en escriptura devanagari és la llengua oficial de l'Índia. L'hindi modern deriva del hindvi, un dialecte de Delhi i de Meerut, el qual, gràcies al patronatge mogol i a la influència de l'urdú (virtualment idèntic a l'hindi, però escrit en caràcters àrabs i fortament influït pel persa), emergí com una mena de lingua franca del nord de l'Índia, anomenada kharīboli, és a dir, llengua pura. Té dues variants principals, l'oriental i l'occidental, situades globalment a dins i al voltant d'Uttar Pradesh. L'hindi oriental comprèn tres dialectes principals: el chattisgarhi, el bagheli i l'awadhi (a Oudh). L'hindi occidental es divideix en braj, kanauji, bundeli i bangara, parlat a la vora del Delhi, i els dialectes meerut, rohil, kaud i amtala.[2]

Tal com es defineix en la constitució de l'Índia, l'hindi és un dels dos idiomes oficials de comunicació, juntament amb l'anglès; també és una de les 22 llengües especificades en la Vuitena Constitució.[3] L'hindi oficial és sovint descrit com un hindi estàndard, i juntament amb l'anglès és utilitzat per l'administració del govern central.[4][5] L'hindi estàndard o hindustaní és també una de les llengües oficials de Fiji.

L'hindi és el segon idioma més parlat en el món, després del mandarí. El parlen com a primera llengua entre 500 i 680 milions (2008) de persones. 258 milions de "no urdu Khari Boli" i 400 milions de parlants d'hindi segons les dades del cens de 2001 de l'Índia, i fent un ajustament al creixement de la població fins al 2008. Com a segona llengua, hi ha entre 120 i 225 milions de parlants (1999) entre els no nadius de l'hindi estàndard, i els de l'hindi estàndard més l'urdú, segons SIL Ethnologue.[6]

Relació amb l'urdú[modifica | modifica el codi]

Per raons de rivalitat políticoreligiosa entre l'Índia i el Pakistan, se'l considera com un idioma diferent de l'urdú (que és l'idioma oficial del Pakistan). Però en la seua forma parlada col·loquial ambdós són mútuament intel·ligibles, sent des d'un punt de vista lingüístic varietats d'un mateix idioma. Les seues diferències es redueixen al sistema d'escriptura, que en el cas de l'hindi és l'alfabet devanagari, mentre que l'urdú empra l'alfabet àrab. Aquests dos idiomes també es diferencien en la seua terminologia culta, que en hindi es pren generalment del sànscrit (ja que els indis que el parlen són majoritàriament hindús), mentre que en urdú els cultismes són majorment d'origen persa-àrab (ja que la major part dels seus parlants són musulmans).

Abans de la partició de l'Índia en l'Índia i Pakistan, l'hindi i l'urdú parlats eren considerats el mateix idioma, l'hindi-urdú. Des de la partició, el "hindi estàndard" s'ha desenvolupat reemplaçant molts mots de l'àrab i del persa per paraules del sànscrit.

L'hindi i l'urdú tenen hui en dia quatre formes literàries: Hindi Estàndard, urdú, dakkhini (dakhini), i rehkta. El dakhini és un dialecte de l'urdú en la regió de Deccan de la part Sudcentral de l'Índia, majorment a Hyderabad, que utilitza menys préstecs perses i aràbics. El rehkta és una forma d'urdú que s'utilitza principalment per a la poesia.

Es parla en molts estats del nord i el centre de l'Índia. És una llengua indoeuropea, de la família Indoiraniana. Va evolucionar a partir dels idiomes pràcrit de l'edat mitjana (indoarià mijtà) i, indirectament, del sànscrit, del qual pren gran part del vocabulari tècnic, religiós i jurídic. Arran de la influència musulmana al nord de l'Índia, existeix també un gran nombre de préstecs del persa, l'àrab i el turc.

Fonologia[modifica | modifica el codi]

Bilabial Labiodental Dental/
Alveolar
Retroflexa Postalveolar/
Palatal
Velar Glotal
Nasal m n (ɳ)
Oclusiva p
b

t̪ʰ

d̪ʱ
ʈ
ʈʰ
ɖ
ɖʱ
k
ɡ
ɡʱ
Africada
tʃʰ

dʒʱ
Fricativa f s z ʃ ɦ
Batuda ɾ (ɽ)
(ɽʱ)
Aproximant ʋ l j
Vocals
Esquema de les vocals de l'hindi

Dialectes[modifica | modifica el codi]

L'alfabet devanagari utilitzat en l'hindi amb la seua pronunciació

Encara que pròpiament són idiomes distintes, les llengües del grup hindi occidental (i fins i tot alguns d'altres grups de la zona central) es consideren com a dialectes d'hindi/hindi-urdú segons la constitució de l'Índia.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Dhanesh Jain; George Cardona. The Indo-Aryan languages. Routledge, 2003, p. 251. ISBN 9780700711307. 
  2. «Hindi». Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 21 de juliol de 2009].
  3. Constitution of India, Part XVII, Article 343.
  4. The Union: Official Languages
  5. PDF from india.gov.in containing Articles 343 which states so
  6. Gordon, Raymond G., Jr.. Ethnologue: Languages of the World. SIL International (15th ed.), 2005. 

Bibliografia complementària[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hindi Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquipèdia
Hi ha una edició en hindi de la Viquipèdia