Llengües indoiranianes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Temes indoeuropeus

Llengües indoeuropees
Albanès · Armeni · Bàltic
Cèltic · Eslau · Germànic ·

Grec
Indoiranià (Indoari, Indoirànic)
Itàlic
extingides: Llengües anatòliques
Paleobalcànic (Dàcic,
Frigi, Traci) · Tokhari

Pobles indoeuropeus
Albanesos · Armenis
Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics
Grecs · Indo-aris
Irànics · Llatins

Històrics: Anatòlics (Hittites, Luvites)
Celtes (Galàcia, Gals) · Germànics
Il·liris · Indoirànics
Itàlics · Sàrmates · Tracis · Tocaris  

Protoindoeuropeus
Protoindoeuropeu · Religió
 
Urheimat
Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica
Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT)
 
Estudis indoeuropeus

Les llengües indoiranianes o indoiràniques constitueixen un subgrup de llengües dins de la família indoeuropea format per dues grans branques lingüístiques genèticament relacionades: indoària (situada a la Península Índica) i iraniana (al territori d'Iran). La seua formació és el resultat de les migracions massives de pobles indoeuropeus cap al sud-est d'Europa durant el tercer mil·lenni aC, fins que finalment es van assentar en una regió d'Àsia Central pròxima a l'Hindu Kush, al nord de l'Afganistan. Després de travessar àrids deserts i grans muntanyes, algunes d'aquestes tribus —que es denominaven a si mateixos "aris" (sànscrit arya-, avèstic airya-), arrel de la qual deriva l'actual nom d'Iran— es van assentar finalment a l'Índia cap a l'any 1500 aC; altres, al contrari, es van dirigir en direcció cap al mar Caspi, Iran i Afganistan al començament del primer mil·lenni aC. Amb el temps, els dialectes parlats per aquests pobles indoaris i iranians van arribar a ser prou diferents com per a poder ser considerats variants distintes, i el seu posterior desenvolupament va configurar l'actual distribució de llengües indoiranianes.

A aquest subgrup de llengües pertanyen: