Bengalí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bengalí
বাংলা Bangla
Parlat a: Bangla Desh, Índia, i uns quants altres
Regió: Est de l'Àsia Meridional
Parlants:
  • nadius:
  • altres:
230 milions[1]
  • 189 milions
  • 41 milions
Rànquing: 5[2] o 6[3]
Classificació genètica: Llengües indoeuropees
 Llengües indoiranianes
Llengües indoàries
 Grup de l'Est
Bengalí-Assamès
 Bengalí
estatus oficial
Llengua oficial de: Bangladesh Bangladesh,
Índia Índia
Regulat per: Acadèmia Bengalí (Bangla Desh)
Paschimbanga Bangla Akademi (Bengalí Occidental)
codis de la llengua
ISO 639-1 bn
ISO 639-2 ben
ISO 639-3 ben
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El bengalí (বাংলা, bangla) és una llengua indoeuropea del grup índic oriental parlada per la majoria de la població de l'estat de Bengala Occidental (Índia), a l'estat de Tripura, i a Bangla Desh, on és l'idioma oficial. Té més de 200 milions de parlants nadius, fet que la converteix en la cinquena o sisena llengua més parlada del món. Els habitants de Bangladesh li diuen bangla, mentre que els parlants indis li diuen bengalí. El Bangla o Bengalí es una llengua nadiua de la regió de l'Índia coneguda com a Bengala que comprèn a dia d'avui Bangladesh, i l'estat indi de Bengala Occidental.

El bengalí és caracteritzat per una gran simplificació morfològica.[4] Posseeix un sistema sil·làbic d'escriptura que té els seus orígens cap al 1100 aC (proto-bengalí). La direcció de l'escriptura és d'esquerra a dreta. Té nombrosos dialectes i dos registres extrems, el sādhu-bhāsā, per a la literatura, i el calit-Bhāsā, propi de la parla popular.

Des de finals del segle XI aC, algunes inscripcions en nagari de l'Índia oriental mostren una evolució que anuncia la moderna escriptura bengalí. Es pot parlar d'una escriptura proto-bengalí, caracteritzada en particular per la presència de petits triangles a l'esquerra d'algunes lletres. Va evolucionar de les llengües Magadhi Prakrit i del Sànscrit. Al segle XIX i XX la literatura en aquesta llengua va gaudir d'un renaixement que la va situar entre les millors del sud d'Àsia. Hi van sorgir personalitats com Rabindranath Tagore, el primer asiàtic nominat a un premi Nobel.

Taula de continguts

Principals característiques [modifica]

Extensió geogràfica del bengalí

El bengalí és caracteritzat per una gran simplificació morfològica. La declinació és reduïda als casos absolut i oblic, i no posseeix formes especials per a notar el gènere. El plural és també sovint notat amb l'addició d'un terme, en aquest cas, quantitatiu. L'adjectiu és invariable respecte a gènere, nombre i cas. El verb no distingeix les formes del singular i del plural. El vocabulari posseeix nombrosos termes araboperses.

Hi ha notables diferències entre la llengua col·loquial i la llengua literària. La primera és basada fonamentalment en el parlar de Calcuta i de la vall del riu Hugli, posseeix freqüents contraccions sil·làbiques i nombrosos col·loquialismes, i es diferencia morfològicament per l'alternança vocàlica de l'arrel del verb en la conjugació. La segona posseeix un vocabulari molt influït pel sànscrit i unes formes gramaticals arcaiques, i pràcticament és intel·ligible únicament per les persones instruïdes. El bengalí fa servir una escriptura pròpia, l'alfabet bengalí, derivat de l'alfabet brahmi, com el devanagari.[4]

L'ordre canònic de la frase en bengalí és subjecte-verb-objecte. Compta amb paraules variables i invariables, les primeres marquen la concordança segons siguin entitats animades o inanimades.

Fonètica [modifica]

L'inventari fonèmic del bengalí consisteix en 29 consonants i 14 vocals, incloent-hi set de nasals. Un esquema fonètic aproximat és el mostrat a sota amb l'Alfabet Fonètic Internacional.

Vocals
  Frontals Centrals Posteriors
Tancades i   u
Mig tancades e   o
Mig obertes æ   ɔ
Obertes   a  
Consonants
  Labial Dental Alveolar Retroflexa
Postalveolar
Postalveolar Velar Glotal
Nasal m   n     ŋ  
Oclusiva sordes p
1

t̪ʰ
  ʈ
ʈʰ

tʂʰ
k
 
sonores b

d̪ʱ
  ɖ
ɖʱ

dʐʱ
ɡ
ɡʱ
 
Fricativa f
 
 
 
s
z
 
 
ʃ
 
 
 
ɦ
 
Líquides     l, r ɽ      

La majoria de paraules porten l'accent fònic a la primera síl·laba.

Evolució del vocabulari [modifica]

Fonts de les paraules del bengalí modern
  •  Tôdbhôbo (natiu)
  •  Tôtshômo (préstec del sànscrit)
  •  Deshi (préstec indígena) i Bideshi (préstec estranger)

El bengalí té unes 100.000 paraules per separat, de les quals 50.000 paraules es consideren tôtshômo (préstec directe del sànscrit), 21.100 són tôdbhôbo (natives, tot i que relacionades amb el sànscrit), i la resta es bideshi (préstecs de llengües estrangeres) i deshi (préstecs d'altres llengües indígenes).

Tanmateix, aquestes xifres no tenen en compte el fet que una gran proporció d'aquestes paraules són arcaiques o molt tècniques, minimitzant el seu ús real. El vocabulari utilitzat en la producció moderna d'obres literàries, de fet, està formada en la seva majoria (67%) per paraules tôdbhôbo, mentre que paraules tôtshômo només representen el 25% del total.[5][6] Les paraules deshi i bideshi juntes formen només el 8% del vocabulari utilitzat en la moderna literatura bengalí.

A causa de segles de contacte amb els europeus, mughals, àrabs, turcs, perses, afganesos, i pobles de l'est d'Àsia, el bengalí ha incorporat moltes paraules de llengües estrangeres. El més comú dels préstecs de llengües estrangeres provenen de tres tipus de contacte:

  • Un estret contacte amb els pobles veïns va facilitar el préstec de paraules de l'hindi, assamès austroasiàtic i diversos idiomes indígenes, com el santali de Bengala.[7]
  • Després de segles d'invasions de Pèrsia i l'Orient Mitjà, es van incorporar nombroses paraules del persa, àrab, turc, i pashtun.
  • Paraules del portuguès, francès, holandès i anglès van ser afegides més tard, durant el període colonial.

Vegeu també [modifica]

Referències [modifica]

  1. El llenguatge bengalí al web de l'Asiatic Society of Bangladesh 2003 (en anglès)
  2. «Statistical Summaries» (en anglès). Ethnologue, 2005. [Consulta: 2007 març 03].
  3. «Languages spoken by more than 10 million people» (en anglès). Encarta Encyclopedia, 2007. [Consulta: 2007 març 03].
  4. 4,0 4,1 «Bengalí». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Tatsama in Asiatic Society of Bangladesh 2003
  6. Tatbhava in Asiatic Society of Bangladesh 2003
  7. Byomkes Chakrabarti A Comparative Study of Santali and Bengali, K.P. Bagchi & Co., Kolkata, 1994, ISBN 81-7074-128-9

Bibliografia complementària [modifica]

  • Alam, M. (2000), Bhasha Shourôbh: Bêkorôn O Rôchona (The Fragrance of Language: Grammar and Rhetoric), S. N. Printers (Dhaka).
  • Ali, Shaheen Sardar & Rehman, Javaid (2001), Indigenous Peoples and Ethnic Minorities of Pakistan: Constitutional and Legal Perspectives, Routledge, ISBN 0700711597.
  • Asiatic Society of Bangladesh (2003), Banglapedia, the national encyclopedia of Bangladesh, Asiatic Society of Bangladesh (Dhaka).
  • Baxter, C. (1997), Bangladesh, From a Nation to a State, Westview Press, ISBN 0813336325.
  • Bhattacharya, T. (2000), "Bangla (Bengali)", in Gary, J. i Rubino. C., Encyclopedia of World's Languages: Past and Present (Facts About the World's Languages), WW Wilson, New York, ISBN 0824209702, <http://www.homepages.ucl.ac.uk/~uclyara/bong_us.pdf>.
  • Bonazzi, Eros (2008), "Bangla (Bengali)", Dizionario Bengali (italian to bangla, bangla to italian), Avallardi (Itàlia), ISBN 9788878871687.
  • Cardona, G. & Jain, D. (2003), The Indo-Aryan languages, RoutledgeCurzon (London).
  • Chakrabarti, Byomkes, A Comparative Study of Santali and Bengali, K.P. Bagchi & Co., Calcuta, 1994, ISBN 81-7074-128-9 Byomkes Chakrabarti
  • Chatterji, S. K. (1921), "Bengali Phonetics", Bulletin of the School of Oriental and African Studies.
  • Chatterji, S. K. (1926), The Origin and Development of the Bengali Language, Calcutta Univ. Press.
  • Chisholm, H. (1910), Hugh Chisholm, ed., The Encyclopædia Britannica : A Dictionary of Arts, Sciences, Literature and General Information, Cambridge (Anglaterra), Nova York: At the University Press, ISBN OCLC 266598.
  • Ferguson, C. A. & Chowdhury, M. (1960), "The Phonemes of Bengali", Language, 36(1), Part 1.
  • Haldar, Gopal (2000), Languages of India, National Book Trust, India, ISBN 81-237-2936-7.
  • Hayes, B. & Lahiri, A. (1991), "Bengali intonational phonology", Natural Language & Linguistic Theory (Springer Science).
  • Keith, Arthur Berriedale (1998), The Sanskrit Drama, Motilal Banarsidass Publ, ISBN 8120809777.
  • Klaiman, M. H. (1987), "Bengali", in Bernard Comrie, The World's Major Languages, Croon Helm (Londres i Sydney), ISBN 0195065115.
  • Masica, C. (1991), The Indo-Aryan Languages, Cambridge Univ. Press.
  • Radice, W. (1994), Teach Yourself Bengali: A Complete Course for Beginners, NTC/Contemporary Publishing Company, ISBN 0844237523.
  • Ray, P.; Hai, M. A. & Ray, L. (1966), Bengali language handbook, Center for Applied Linguistics, Washington, ISBN ASIN B000B9G89C.
  • Sen, D. (1996), Bengali Language and Literature, International Centre for Bengal Studies (Calcuta).
  • Shah, Natubhai (1998), Jainism: The World of Conquerors, Sussex Academic Press, ISBN 1898723311.
  • Tagore, Rabindranath & Das, Sisir Kumar (1996), The English Writings of Rabindranath Tagore, Sahitya Akademi, ISBN 8126000945.
  • Wilson, A. J. & Dalton, D. (1982), The States of South Asia: Problems of National Integration. Essays in Honour of W. H. Morris-Jones, University of Hawaii Press, ISBN 0824811836.
  • Shaw, Rameswar : sadharan Bhasabigna O Bangal Bhasa, Pustak Bipani (Calcuta), 1997
  • Haldar, Narayan : Bangla Bhasa Prsanga : Banan Kathan Likhanriti, Pustak Bipani (Calcuta), 2007
  • Bonazzi, E. (2008), Grammatica Bengali, Librera Bonomo Editrice, Bologna, ISBN 9788860710178.

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bengalí
Viquipèdia
Hi ha una edició en bengalí de la Viquipèdia