Bengalí
|
বাংলা Bangla |
|
|---|---|
| Parlat a: | Bangla Desh, Índia, i uns quants altres |
| Regió: | Est de l'Àsia Meridional |
Parlants:
|
230 milions[1]
|
| Rànquing: | 5[2] o 6[3] |
| Classificació genètica: | Llengües indoeuropees Llengües indoiranianes Llengües indoàries Grup de l'Est Bengalí-Assamès Bengalí |
|
|
|
| Llengua oficial de: | |
| Regulat per: | Acadèmia Bengalí (Bangla Desh) Paschimbanga Bangla Akademi (Bengalí Occidental) |
|
|
|
| ISO 639-1 | bn |
| ISO 639-2 | ben |
| ISO 639-3 | ben |
|
|
|
El bengalí (বাংলা, bangla) és una llengua indoeuropea del grup índic oriental parlada per la majoria de la població de l'estat de Bengala Occidental (Índia), a l'estat de Tripura, i a Bangla Desh, on és l'idioma oficial. Té més de 200 milions de parlants nadius, fet que la converteix en la cinquena o sisena llengua més parlada del món. Els habitants de Bangladesh li diuen bangla, mentre que els parlants indis li diuen bengalí. El Bangla o Bengalí es una llengua nadiua de la regió de l'Índia coneguda com a Bengala que comprèn a dia d'avui Bangladesh, i l'estat indi de Bengala Occidental.
El bengalí és caracteritzat per una gran simplificació morfològica.[4] Posseeix un sistema sil·làbic d'escriptura que té els seus orígens cap al 1100 aC (proto-bengalí). La direcció de l'escriptura és d'esquerra a dreta. Té nombrosos dialectes i dos registres extrems, el sādhu-bhāsā, per a la literatura, i el calit-Bhāsā, propi de la parla popular.
Des de finals del segle XI aC, algunes inscripcions en nagari de l'Índia oriental mostren una evolució que anuncia la moderna escriptura bengalí. Es pot parlar d'una escriptura proto-bengalí, caracteritzada en particular per la presència de petits triangles a l'esquerra d'algunes lletres. Va evolucionar de les llengües Magadhi Prakrit i del Sànscrit. Al segle XIX i XX la literatura en aquesta llengua va gaudir d'un renaixement que la va situar entre les millors del sud d'Àsia. Hi van sorgir personalitats com Rabindranath Tagore, el primer asiàtic nominat a un premi Nobel.
Taula de continguts |
Principals característiques [modifica]
El bengalí és caracteritzat per una gran simplificació morfològica. La declinació és reduïda als casos absolut i oblic, i no posseeix formes especials per a notar el gènere. El plural és també sovint notat amb l'addició d'un terme, en aquest cas, quantitatiu. L'adjectiu és invariable respecte a gènere, nombre i cas. El verb no distingeix les formes del singular i del plural. El vocabulari posseeix nombrosos termes araboperses.
Hi ha notables diferències entre la llengua col·loquial i la llengua literària. La primera és basada fonamentalment en el parlar de Calcuta i de la vall del riu Hugli, posseeix freqüents contraccions sil·làbiques i nombrosos col·loquialismes, i es diferencia morfològicament per l'alternança vocàlica de l'arrel del verb en la conjugació. La segona posseeix un vocabulari molt influït pel sànscrit i unes formes gramaticals arcaiques, i pràcticament és intel·ligible únicament per les persones instruïdes. El bengalí fa servir una escriptura pròpia, l'alfabet bengalí, derivat de l'alfabet brahmi, com el devanagari.[4]
L'ordre canònic de la frase en bengalí és subjecte-verb-objecte. Compta amb paraules variables i invariables, les primeres marquen la concordança segons siguin entitats animades o inanimades.
Fonètica [modifica]
L'inventari fonèmic del bengalí consisteix en 29 consonants i 14 vocals, incloent-hi set de nasals. Un esquema fonètic aproximat és el mostrat a sota amb l'Alfabet Fonètic Internacional.
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La majoria de paraules porten l'accent fònic a la primera síl·laba.
Evolució del vocabulari [modifica]
El bengalí té unes 100.000 paraules per separat, de les quals 50.000 paraules es consideren tôtshômo (préstec directe del sànscrit), 21.100 són tôdbhôbo (natives, tot i que relacionades amb el sànscrit), i la resta es bideshi (préstecs de llengües estrangeres) i deshi (préstecs d'altres llengües indígenes).
Tanmateix, aquestes xifres no tenen en compte el fet que una gran proporció d'aquestes paraules són arcaiques o molt tècniques, minimitzant el seu ús real. El vocabulari utilitzat en la producció moderna d'obres literàries, de fet, està formada en la seva majoria (67%) per paraules tôdbhôbo, mentre que paraules tôtshômo només representen el 25% del total.[5][6] Les paraules deshi i bideshi juntes formen només el 8% del vocabulari utilitzat en la moderna literatura bengalí.
A causa de segles de contacte amb els europeus, mughals, àrabs, turcs, perses, afganesos, i pobles de l'est d'Àsia, el bengalí ha incorporat moltes paraules de llengües estrangeres. El més comú dels préstecs de llengües estrangeres provenen de tres tipus de contacte:
- Un estret contacte amb els pobles veïns va facilitar el préstec de paraules de l'hindi, assamès austroasiàtic i diversos idiomes indígenes, com el santali de Bengala.[7]
- Després de segles d'invasions de Pèrsia i l'Orient Mitjà, es van incorporar nombroses paraules del persa, àrab, turc, i pashtun.
- Paraules del portuguès, francès, holandès i anglès van ser afegides més tard, durant el període colonial.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ El llenguatge bengalí al web de l'Asiatic Society of Bangladesh 2003 (en anglès)
- ↑ «Statistical Summaries» (en anglès). Ethnologue, 2005. [Consulta: 2007 març 03].
- ↑ «Languages spoken by more than 10 million people» (en anglès). Encarta Encyclopedia, 2007. [Consulta: 2007 març 03].
- ↑ 4,0 4,1 «Bengalí». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Tatsama in Asiatic Society of Bangladesh 2003
- ↑ Tatbhava in Asiatic Society of Bangladesh 2003
- ↑ Byomkes Chakrabarti A Comparative Study of Santali and Bengali, K.P. Bagchi & Co., Kolkata, 1994, ISBN 81-7074-128-9
Bibliografia complementària [modifica]
|
|
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bengalí |
- Bangla Academy, cos regulador de la llengua a Bangladesh. Plantilla:Bn (en anglès)