Assam

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Localització de l'estat d'Assam dins de l'Índia

Assam és un estat del nord-est de l'Índia. La capital n'és Dispur. El forma principalment la vall del Brahmaputra.

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Article principal: Districtes d'Assam

Els nou districtes existents amb els britànics (Sylhet va passar al Pakistan el 1947) es van incrementar a 10 després de 1970 amb la creació de Dibrugarh, separat de Lakhimpur. En els següents anys es van crear nous districtes; aquestes divisions administratives estan governades per jila-parishads (o panchayat de districte), i les àrees rurals i ciutats i viles per panchayats. Un total de 26.247 pobles són administrrats per 2.489 panchayats. Els darrers districtes es van crear el 2001 (Baksa, Chirag, Udalguri i Kamrup Metropolità, passant la resta de Kamrup a ser anomenat Kamprup Rural). Assam està dividit actualment (2009) en 27 districtes (vegeu Districtes d'Assam):

Districtes; el 22 és el de Sibsagar i el de Tinsukia és el 23; els 4 districtes creats després de 2001 no apareixen
  • Baksa
  • Barpeta
  • Bongaigaon
  • Cachar
  • Chirang
  • Darrang
  • Dhemaji
  • Dhubri
  • Dibrugarh
  • Goalpara
  • Golaghat
  • Jorhat
  • Hailakandi
  • Kamrup Metropolità
  • Kamrup Rural
  • Karbi Anglong
  • Karimganj
  • Kokrajhar
  • Lakhimpur
  • Marigaon o Morigaon
  • Nagaon
  • Nalbari
  • North Cachar Hills
  • Odalguri o Udalguri
  • Sibsagar
  • Sonitpur
  • Tinsukia

Territoris i districtes autònoms[modifica | modifica el codi]

Moviments armats[1][modifica | modifica el codi]

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història d'Assam

Fins al segle XIII formà el regne de Kamrup després dividits en petits principats que foren dominats pels ahom com estat dominant a la regió. Ahom va ser ocupat pels birmans el 1819 però aquestos foren derrotats a la guerra pels britànics i van cedir el territori. Fou part de la presidència de Bengala fins al 1874 i després província separada del 1874 al 1905, retornant a Bengala i altre cop província el 1919. El 1947 la major part va quedar dins l'Índia. L'estat es va reduir per reclamacions ètniques i es van formar nous estats: Nagaland el 1963, Meghalaya, Manipur i Tripura el 1972, i Arunachal Pradesh (abans North East Frontier Agency-NEFA com a territori des del 1972) i Mizoram (territori des del 1972) el 1987. La capital de l'estat Shillong va quedar dins de Meghalaya i el 1973 fou trasllada a Dispur, prop de Gawhati (Guwahati). Diversos grups van iniciar la lluita armada uns per aconseguir la independència d'Assam, altres per crear estats propis de les seves ètnies, i altres defensant als emigrants bengalins. La lluita més coneguda és la dels bodos.

Governadors britànics[modifica | modifica el codi]

Comandants britànics[modifica | modifica el codi]

  • 1824 George McMorine
  • 1824 - 1826 Arthur Richards

Agents polítics[modifica | modifica el codi]

  • 1826 - 1828 David Scott

Comissionats[modifica | modifica el codi]

  • 1828 - 1831 David Scott (abans agent polític)
  • 1831 - 1834 Thomas Campbell Robertson
  • 1834 - 1861 Francis Jenkins
  • 1861 - 1874 Henry Hopkinson

Caps comissionats[modifica | modifica el codi]

  • 1874 - 1878 Richard Harte Keatinge
  • 1878 - 1881 Stewart Colvin Bayley
  • 1881 - 1885 Charles Alfred Elliott
  • 1885 - 1887 William Erskine Ward
  • 1887 - 1889 Dennis Fitzpatrick
  • 1889 - 1891 James Wallace Quinton
  • 1891 - 1896 William Erskine Ward (segona vegada)
  • 1896 - 1902 Henry John Stedman Cotton
  • 1902 - 1905 Joseph Bampfylde Fuller

Tinents governadors de Bengala Oriental i Assam[modifica | modifica el codi]

  • 1905 - 1906 Joseph Bampfylde Fuller
  • 1906 - 1911 Lancelot Hare
  • 1911 - 1912 Charles Stuart Bayley

Caps commissionats[modifica | modifica el codi]

  • 1912 - 1918 Archdale Earle
  • 1918 - 1921 Sir Nicholas Dodd Beatson Bell

Governadors[modifica | modifica el codi]

  • 1921 Sir Nicholas Dodd Beatson Bell (abans cap comissionat)
  • 1921 - 1922 Sir William Sinclair Marris
  • 1922 - 1927 Sir John Henry Kerr
  • 1927 - 1932 Sir Egbert Laurie Lucas Hammond
  • 1932 - 1937 Sir Michael Keane
  • 1937 - 1942 Robert Neil Reid
  • 1942 - 1947 Sir Andrew Gourlay Clow
  • 1947 - 1948 Sir Muhammad Salid Akbar Hydari (fins a 15 d'agost de 1947 sota autoritat britànica)
  • 1948 - 1949 Sir Ronald Francis Lodge (interi)
  • 1949 - 1950 Sri Prakasa
  • 1950 - 1956 Jairamdas Daulatram
  • 1956 - 1959 Sir Saiyid Fazl Ali
  • 1959 - 1959 Chandreswar Prasad
  • 1959 - 1960 Satyavant Mallannah Srinagesh
  • 1960 - 1961 Vishnu Sahay
  • 1961 - 1962 Satyavant Mallannah Srinagesh (segona vegada)
  • 1962 - 1968 Vishnu Sahay (segona vegada)
  • 1968 - 1973 Braj Kumar Nehru
  • 1973 - 1981 Lallan Prasad Singh
  • 1981 - 1984 Prakash Chandra Mehrotra
  • 1984 - 1985 Triveni Sahai Misra
  • 1985 - 1989 Bhishma Narain Singh
  • 1989 1989 Harideo Joshi
  • 1989 - 1990 Anisetti Roghuvir
  • 1990 - 1991 D.D. Thakur
  • 1991 - 1997 Loknath Mishra
  • 1997 - 2003 S.K. Sinha
  • 2003 Arvind Dave
  • 2003 - 2008 Ajai Singh
  • 2008 - 2009 Shiv Charan Mathur
  • 2009 K. Sankaranarayanan
  • 2009 Syed Sibtey Razi
  • 2009 - Janaki Ballabh Patnaik

Administració japonesa[modifica | modifica el codi]

  • 1944 Mutaguchi Renya (comandant militar japonès, març a juliol)
  • 1944 aC. Chatterjee (pel govern provisional de l'Índia Lliure, març a juliol)

Ministres en cap[modifica | modifica el codi]

  • 1937 - 1938 Maulavi Saiyid Sir Muhammad Saadulla (Lliga Musulmana)
  • 1938 - 1939 Gopinath Bordoloi (Partit del Congrés)
  • 1939 - 1941 Maulavi Saiyid Sir Muhammad Saadulla (segona vegada)
  • 1941 - 1942 Administració pel governador
  • 1942 - 1946 Maulavi Saiyid Sir Muhammad Saadulla (tercera vegada)
  • 1946 - 1950 Srijut Gopinath Bordoloi (segona vegada) (a l'Índia independent des de 1950) (partit del Congrés)
  • 1950 - 1957 Bishnuram Medhi (partit del Congrés)
  • 1957 - 1970 Bimali Prasad Chaliha (partit del Congrés)
  • 1970 - 1972 Mahendra Mohan Choudhury (partit del Congrés)
  • 1972 - 1978 Sarat Chandra Sinha (partit del Congrés)
  • 1978 - 1979 Golap Borbora (Janata Parishad)
  • 1979 Jogendra Nath Hazarika (Janata Parishad)
  • 1979 - 1980 Govern presidencial
  • 1980 - 1981 Sra. Anwara Taimur (partit del Congrés)
  • 1981 - 1982 Govern presidencial
  • 1982 - 1982 Keshav Chandra Gogoi (partit del Congrés)
  • 1983 - 1985 Hiteshwar Saikia (partit del Congrés)
  • 1985 - 1990 Prafulla Kumar Mahanta (Asom Gana Parishad, Associació Popular d'Assam, regionalista)
  • 1990 - 1991 Govern presidencial
  • 1991 - 1996 Hiteshwar Saikia (segona vegada, partit del Congrés)
  • 1996 Bhumidhar Barman (partit del Congrés)
  • 1996 - 2001 Prafulla Kumar Mahanta (segona vegada, Asom Gana Parishad, Associació Popular d'Assam, regionalista)

18 May 2001 - Tarun Gogoi (partit del Congrés)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Prakash, Ved. Terrorism in India. Gyan Publishing House, 2009. ISBN 817835747X. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Assam
The Flag de l'Índia, adopted on July 22, 1947.
Estats i territoris de l'Índia
Estats Andhra Pradesh  · Arunachal Pradesh  · Assam  · Bihar  · Chhattisgarh  · Goa  · Gujarat  · Haryana  · Himachal Pradesh  · Jammu i Caixmir  · Jharkhand  · Karnataka  · Kerala  · Madhya Pradesh  · Maharashtra  · Manipur  · Meghalaya  · Mizoram  · Nagaland  · Orissa  · Panjab  · Rajasthan  · Sikkim  · Tamil Nadu  · Tripura  · Uttaranchal  · Uttar Pradesh  · Bengala Occidental
Territoris de la Unió Illes Andaman i Nicobar  · Chandigarh  · Dadra i Nagar Haveli  · Territori de la Capital Nacional de Delhi  · Daman i Diu  · Lakshadweep  · Pondicherry

Coord.: 26° 09′ N, 91° 46′ E / 26.15°N,91.77°E / 26.15; 91.77