Calcuta

De Viquipèdia

Calcuta és la capital de l'estat indi de Bengala Occidental. El seu nom oficial és Kolkata (en bengalí, কলকাতা), tot i que fins a l'1 de gener de 2001 era Calcutta. El seu nom original era Kolikata (en bengalí, কলিকাতা), nom que encara s'utilitza en alguns registres literaris cultes. Es coneguda com "la ciutat de l'alegria" i "la ciutat dels palaus". També se la coneix com a Michhil Nagari (মিছিল নগরী).

A data de 2008, la població de Calcuta era de més de 7.780.000 habitants, que suposa ser la quarta ciutat més poblada de l'Índia, després de Bombai, Bangalore i Delhi. Si es té en compte tota l'àrea dels suburbis, aleshores la població sobrepassa els 15 milions d'habitants, que suposa la tercera aglomeració urbana més important de l'Índia, i la 14a més gran del món.

Taula de continguts 1 Etimologia del topònim 2 Història 2.1 El Raj Britànic 2.2 Independència de l'Índia 3 Geografia 4 Referències 5 Bibliografia 6 Enllaços externs

[edita] Etimologia del topònim

Els noms de Kolkata i Calcuta estan probablement basats en la paraula sànscrita kalikata, que és el nom d'un dels tres pobles que existien a l'àrea abans de l'arribada dels britànics^[1] Kalikata és a la vegada, una versió anglesa de Kali-kshetra ('terra de la deesa Kali'). No obstant, existeixen altres teories sobre l'origen del nom. S'afirma que la ubicació original del poblat que s'ubicada en un khal ('canal') en bengalí. Es possible també que el nom derivi de la combinació de kali que significa llim i kata que significa closca marina, donat que exisitíen indústries a la zona basades en aquests dos productes. S'ha proposat també com a origen de la paraula bengalí kilkila (‘plana’).^[2].

El govern de Bengala occidental va canviar oficialment el nom de la ciuta de Calcula a Kolkata a partir de l'any 2001.

[edita] Història

Apareix esmentada per primer cop en un poema del 1495. Llavors era un petit poble a la riba de Hugli (Hoogly). Els portuguesos van començar a freqüentar la zona el 1530 però aleshores el principal empori comercial era Satgaon, al riu Saraswati. Els portuguesos van establir una factoria a Betor, prop de Sibpur, a la riba occidental del Hugli. Satgaon va haver de ser abandonada quan el riu es va omplir d'arena al llarg del segle XVI i molts habitants es van establir a la vora del Hugli. A meitat del segle dues famílies van fundar la ciutat de Gobinpur al lloc on després hi ha haver el segon Fort William. Una mica després els portuguesos es van traslladar a Hugli i van abandonar Betor i el comerç de Betor es va traslladar a Sutanuti al nord de la moderna Calcuta.

John Charnock de la Companyia Anglesa de les Índies Orientals va arribar a Sutanuti el 1686 després d'un enfrontament amb els mogols a Hugli, i va fer certes exigències al nawab que foren rebutjades; el nawab va ordenar expulsar als anglesos però Charnock va destruir fortaleses i fabriques; fou substituït poc després pel capità Heath que venia d'Anglaterra amb ordes d'ocupar Chittagong; ho va intentar però va fracassar i el 24 d'agost de 1690 els anglesos van retornar a Sutanuti a les ordes de Charnock, ara convidats pel nawab, i van iniciar la fundació de la moderna Calcuta.

Havia estat seleccionada com quarter general del comerç anglès a Bengala; el 1696 la rebel·lió de Subha Singh al zamindari de Burdwan, es va fer molt amplia, i els anglesos van demanar al nawab permís per fortificar la factoria, que els fou concedit. Es va iniciar un fort que s'acabaria anys després; el 1698 tres pobles, Calcutta, Sutanuti i Gobindpur foren comprats al governador d'Hugli; el fort es va acabar el 1702 i el 1707 la Companyia va declarar Fort William com a capçalera de la presidència de Fort William a Bengala, separada de l'autoritat de Madras o Bombai i responent només davant la direcció de la companyia a Londres. El nou establiment fou contínuament amenaçat pels governadors de Bengala i el 1717 el consell va enviar una ambaixada a Delhi que intentava aconseguir el reconeixement de la possessió i el dret de comprar més territoris al Hugli; l'emperador ho va concedir, amb l'oposició del nawab.

El 1742 es van produir atacs marathes a Bengala. Els atacs marathes van portar a molta gent a la ciutat i la població el 1752 es calculava en 400.000 persones encara que segurament era inferior ja que les cases només eren 15000.

El 1756 Siraj al-Dawla, nawab de Bengala, va conquerir la ciutat; les tropes natives van desertar i els europeus foren assetjats al fort que era de difícil defensa ja que els canons només tocaven als edificis veïns; el governador i part dels oficials van poder escapar en vaixell; la guarnició sota el comandant Holwell es va rendir. 146 homes foren posats en una petita cambra de 4,5 x 5,5 metres coneguda com el "Forat Negre" (i "Matança del Forat Negre"), i foren deixats allí tota la nit del 20 de juny; feia calor i les dues finestres no podien aportar prou aire; al dia següent nomes 23 foren trobats vius.

Robert Clive i l'almirall Watson van recuperar la ciutat al començament del 1757. Després de la batalla de Plassey, Mir Jaffar, nou nawab favorable als britànics, va concedir a aquestos el zamindari de "24 Parganas" i la ciutat de Calcuta i pobles adjacents i es va pagar una compensació als mercaders i servidors d'aquestos per les pèrdues. Una fabrica de moneda es va crear a la ciutat. El fort fou reconstruït a Gobinpur (es va acabar el 1773). El 1774 fou establerta com a capital de tota l'Índia sota domini britànic.

La primera administració municipal es va crear el 1727 però era molt reduida. El 1757 es va intentar ampliar el seu fons econòmic. L'administració municipal regular fou establerta el 1794. Des de 1757 en endavant la ciutat no va parar de créixer i prosperar. La municipalitat es va estendre als suburbis el 1810; el 1840 es va administrar en 4 divisions. El 1863 l'administració municipal fou reorganitzada i els límits municipals es van estendre el 1888, cosa que després s'ha anat repetint. El govern municipal també ha sofert diverses reformes entre les quals la del 1900. El 1901 la població era de 847.796 habitants.

[edita] El Raj Britànic

El 1772, la ciutat va ser nomenada capital de l'Índia britànica (l'anomenat Raj britànic), rang que conservaria fins a 1911.^[3][4] Fou a partir d'aquest moment quan es van emprendre obres de sanejament per a la ciutat, consistents en la dessecació de les zones de maresmes que envoltaven a la ciutat, així com es va construir, als costats del riu Hugli, una zona residencial i d'oficines governamentals. Richard Wellesley, governador entre 1797 i 1805, va donar un destacat impuls a les obres a la ciutat.

Cap a principis del segle XIX té lloc la divisió interna de la ciutat a dos sectors diferenciats: un sector europeu i un altre reservat per a la població índia, zona coneguda com a ciutat negra.

A partir dels anys 1850, té lloc un procés d'industrialització a la ciutat, especialment relativa al sector tèxtil i a la indústria del jute. Això, al seu torn, fa que el Govern britànic faci inversions en el sector de comunicacions, especialment en el ferrocarril i el telègraf. Com a resultat de la bonança econòmica i del contacte entre la societat britànica i l'índia, fa la seva aparició a la ciutat una nova classe social, la dels babu, grup d'oficinistes i buròcrates d'estirp freqüentment angloíndia i relacionats en la majoria dels casos amb les castes superiors de l'Índia.

Des de finals del segle XIX, té lloc a l'Índia un procés gradual de presa de consciència nacionalista, que acaba per cristal·litzar en les ànsies d'independència del que ja és una colònia britànica, assumint Calcuta en aquest procés un lloc destacat. Així, ja el 1883, va ser organitzada a la ciutat una Conferència Nacional per part de Surendranath Banerjea, que era la primera de les seves característiques a l'Índia.

El 1905, George Curzon, primer marquès Curzon de Kedleston, que se sol conèixer com a Lord Curzon, i que aleshores era Governador General de l'Índia, va decidir partir la regió de Bengala en dos districtes diferents, la qual cosa va actuar com a detonador per a una sèrie de disturbis que es van succeir a la ciutat, que fins i tot va incloure el boicot indi a les mercaderies d'origen britànic.

El clima d'agitació va fer que els britànics prenguessin el 1911 la decisió que la ciutat de Calcuta deixés de ser la capital del Raj britànic, assumint l'esmentada funció la ciutat de Nova Delhi, ja que es considerava que aquesta ciutat ocupava una millor situació estratègica a l'Índia.

Durant la Segona Guerra Mundial, el port de Calcuta va ser bombardejat en dues ocasions pels japonesos. El 1943 es va produir a la ciutat una greu crisi de subsistències, que va degenerar en una gana que va provocar nombroses morts, i que els nacionalistes indis van considerar que es va produir com a conseqüència de l'acaparament de subministraments destinats als exèrcits dels Aliats.

El 1946 es van produir forts disturbis a la ciutat, amb motiu de la petició de la creació d'un estat separat per als indis de religió musulmana, que van acabar desembocant en una lluita oberta que va provocar més de 2.000 víctimes.

[edita] Independència de l'Índia

Va ser una important al comerç i l'exportació del jute, però el 1947, quan va tenir lloc la partició (línia divisòria entre musulmans i hinduistes) es va veure envaïda per onades d'emigrants procedents d'àrees on la lluita per la independència havia ocasionat gran violència, alhora que des de la pròpia Calcuta partien emigrants de confessió musulmana cap al recentment creat Pakistan oriental (avui independent amb el nom de Bangla Desh). Per si això fos poc, les terres en les quals es conreava el jute que es proveïa la indústria jutera de Calcuta van quedar a l'altre costat de la nova frontera.^[4] Tot això va provocar un període d'estancament econòmic.

En els anys 1960 i 1970, una sèrie de greus avaries al sector elèctric, seguits per vagues i per l'activitat d'una guerrilla d'ideologia maoista, els naxalites, va continuar generant inestabilitat econòmica a la ciutat.

El 1971 el conflicte entre l'Índia i Pakistan, la guerra indo-pakistanesa de 1971, que va provocar la creació de Bangla Desh com a estat independent, va originar noves onades de refugiats, que -units als que havien ocasionat tres sequeres successives-, van obligar la gent del camp a emigrar a la ciutat.^[4] L'increment de la població conseqüent a l'explosió demogràfica després de la guerra, ha convertit a Calcuta en un formiguer humà on les imatges d'amuntegament, decrepitud, malaltia i mort hi són tan habituals. Calcuta és la ciutat del món on hi ha un major nombre de població sense llar que viu al carrer i el major nombre de leprosos.

Tota aquesta situació explica que cap als anys 1980 Bombai passés a ser la ciutat més poblada de l'Índia, en detriment de Calcuta.

Des de 1977, la ciutat és governada pel Partit Comunista de l'Índia (Marxista).

[edita] Geografia

Calcuta es troba ubicada a l'est de l'Índia, al delta del Ganges, a una altura d'entre 1,5 i 9 metres sobre el nivell del mar.^[5] S'estén a vores del riu Hugli en direcció nord-sud, a uns 154 km del golf de Bengala cap a l'interior del continent. La major part del terreny sobre el qual s'assenta la ciutat va ser originalment un gran aiguamoll, guanyat després de dècades d'assentament de la població a la ciutat.^[6] La zona humida restant, coneguda com Aiguamolls occidentals de Calcuta (East Calcutta Wetlands) han sigut designats com a "zona humida d'importància internacional" pel Conveni de Ramsar el 19 d'agost de 2002.^[7]

Com en la majoria de les planes de l'Indo-Ganges, el tipus de terra predominant és el d'al·luvions. La ciutat s'assenta sobre terres quaternaris consistents en diverses capes de sediments d'argila, llot i grava. Aquests sediments es troben compresos entre dos llits d'argila, la inferior amb una profunditat d'entre els 250 i 650 metres, i la superior amb una grossor d'entre 10 i 40 metros.^[8] Segons el Bureau of Indian Standards, la població s'assenta sobre una zona sísmica de grau III en una escala d'I a V (segons la propensió de la zona a sofrir un terratrèmol),^[9] mentre que la zona és considerada d'un "molt alt risc de danys" per vent i ciclons segons el PNUD.^[9]

[edita] Referències

[edita] Bibliografia

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calcuta

• Pàgina oficial de la Corporació Municipal de Calcuta (anglès)

Aquest article és un esborrany sobre l'Índia. Podeu ajudar la Viquipèdia ampliant-lo.