Marbre
El marbre és una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta ,un aspecte cristalitzat i cristal·lina composta per grans microscòpics de calcita. El marbre és una roca ornamental amb un ús històric. Avui dia s'utilitza per a fer peces de paviments i revestiments, taulells de mobles, etc. El seu ús com a material d'escultura privilegiat a l'època clàssica l'ha convertit en signe d'elegància. El marbre millor considerat és el de Carrara. És famós el marbre blanc de Carrara a Itàlia. L'escultor del renaixement italià Miquel Àngel visitava les pedreres de Carrara per escollir personalment els marbres per a les seves escultures. Altre marbre blanc de gran qualitat i amb denominació d'origen és el de Macael, població coneguda com la "Ciutat de l'Or Blanc", en estar totes les seves places i voreres cobertes del mateix. Aquest marbre es pot trobar en obres tals com el Pati dels Lleons de l'Alhambra de Granada (Andalusia).
En la naturalesa, el marbre, es troba en aglomerats irregulars en el si de la roca cristal·lina primitiva, (on forma jaciments irregulars que amb freqüència resulten ser filons) i menys sovint formant estrats (en capes). Amb freqüència altres minerals apareixen junts a la calcita formant el marbre, com el grafit, clorita, talc, mica, quars, pirita i algunes pedres precioses com el corindó, granat, zirconita, etc. Atenint-se al concepte mineralògic, no a l'artesanal, només es consideren marbres als agregats grano-vitres, formades bàsicament per carbonat de calci i amb traces més o menys significatives de carbonat magnèsic (marbre dolomític).
En la història, com objecte d'art massiva, per primera vegada, va ser utilitzat en Yasemek Gaziantep, Turquia pels hitites, en els anys 1600 aC
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marbre |
  |
Açò és un esborrany sobre geologia. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
