Serpentina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Serpentina
Classificació
Categoria Mineral
Fórmula química Mg6[(OH)8 Si4O10]
Propietats fisicoquímiques:
Color verd, groc, marró, negre i vermellós
Sistema cristal·lí monoclínic
Exfoliació bona
Fractura concoïdal
Duresa en l'escala de Mohs 3 a 4
Lluïssor grassa, mat
Ratlla blanca, gris
Densitat 2,5 a 2,6

Serpentina és com es coneix popularment el grup serpentina de minerals, de la classe dels silicats. Quan s'empra el terme "serpentina", es refereix en general a qualsevol antigorita o amesita, tot i que també pot referir-se a la lizardita o a qualsevol de les espècies de crisòtil.[1] La roca composta principalment per aquests minerals s'anomena serpentinita.

Característiques[modifica | modifica el codi]

El seu color verd oliva i la seva aparença llisa o amb escates són la base del seu nom en llatí serpentinus, que significa "serp de roca". Aquest nom li va ser donat l'any 1564 per Georgius Agrigola. S'originen en alteracions metamòrfiques de la peridotita i el piroxè. Les serpentines també poden pseudomorficament substituir altres silicats de magnesi. El sòl de serpentina normalment conté molta argila i és tòxic per a moltes plantes degut al seu alt contingut de níquel, crom i cobalt. Degut a això, la flora d'aquests sòl és particular.

Grup serpentina[modifica | modifica el codi]

El grup serpentina descriu un grup de minerals fil·losilicats hidrosos amb magnesi i ferro; poden tenir petites quantitats d'altres elements incloent crom, manganès, cobalt i níquel. En mineralogia i gemmologia, la serpentina es pot referir a qualsevol de les 24 varietats que pertanyenal grup de la serpentina.

Els minerals que componen aquest grup són: amesita, antigorita, baumita, berthierina, brindleyita, cariopilita, crisòtil, clinocrisòtil, cronstedtita, dickita, fraipontita, greenalita, halloysita, caolinita, kellyita, lizardita, manandonita, nacrita, nepouïta, odinita, ortocrisòtil, paracrisòtil, pecoraïta i vorhauserita.[2][3]

Usos[modifica | modifica el codi]

Les serpentines tenen molts usos industrials com en les vies de ferrocarrils, material de construcció i els tipus asbestiformes en aïllants tèrmics i elèctrics. L'asbest de serpentina, alliberat a l'aire, és perjudicial a llarg termini per a la salut. Alguns tipus de serpentina s'han fet servir en joieria, de vegades sota el nom de jade fals o jade Teton.[4][5]

Emblema de l'estat de Califòrnia[modifica | modifica el codi]

L'any 1965 Califòrnia designà oficialment aquest mineral com La roca oficial de l'estat i l'emblema litològic (“the official State Rock and lithologic emblem”).[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Serpentine» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 juny 2014].
  2. «Serpentine Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 juny 2014].
  3. Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 10 juny 2014]. 
  4. National Park Service
  5. Hunter, Sir William Wilson and Burn, Sir Richard, The Imperial Gazeteer of India, Vol. 3, Oxford, England: Clarendon Press, Henry Frowde Publishers (1907), p. 242
  6. California Government Code § 425.2; see http://www.leginfo.ca.gov/cgi-bin/displaycode?section=gov&group=00001-01000&file=420-429.8
  • R. V. Dietrich – Gemrocks
  • Mineral description from Mineral galleries
  • Best, Myron G. (2003), Igneous and Metamorphic Petrology, 2nd edition. Blackwell Publishing. ISBN 1-4051-0588-7
  • Kruckeberg, Arthur R. (2002) Geology and Plant Life: the Effects of Landforms and Rock Types on Plants. Seattle: University of Washington Press. ISBN 0-295-98452-X
  • Evans, Bernard W. (2004), The Serpentinite Multisystem Revisited: Chrysotile is Metastable. In: International Geology Review, v. 46, pages 479–506
  • Hoskins, W. G. (1976) One Man's England. Chap. 7: Cornwall, pp. 73. London: BBC
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serpentina