Guix

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Guix (desambiguació)».
Guix

Rosa del desert (guix) de Tunísia
Classificació
Categoria Mineral
Fórmula química CaSO4 · 2H2O
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí monoclínic
Hàbit cristal·lí cristalls tabulars o prismàtics
Color Incolor. Blanc, groguenc, vermell, o fins i tot negre a causa de les seves impureses.
Macles en puntes de fletxa i llança.
Exfoliació perfecte
Duresa 1,5 a 2
Lluïssor nacrada (a causa de l'exfoliació perfecta), vítria i setinada en agregats fibrosos.
Ratlla blanca
Diafanitat transparent, tirant a translúcid
Densitat 2,3 a 3
Impureses comunes de vegades en fibres
Altres característiques De tenacitat fràgil, baixa conductivitat tèrmica.

El guix (algeps, ges o gessa) és un mineral format per sulfat de calci dihidratat (CaSO4·2H2O), que cristal·litza en el sistema monoclínic. És un material petri que transformat industrialment s'anomena sulfat de calci hemihidratat (CaSO4·½H2O). També se'l coneix com a "guix cuit". Les seves propietats, es van descobrir fa més de cinc mil anys a l’antic Egipte.

En estat natural, el guix conté un 79,07% de sulfat de calci anhídrid i un 20,93% d'aigua i quan es troba en grans quantitats és considerat també una roca sedimentària. És incolor o blanquinós, però a causa de les impureses també es pot presentar amb tons de gris, marró, groc, vermell, etc. Acostuma a ser transparent, amb lluïssor vítria o setinada, s’exfolia en escames fines i flexibles però no pas elàstiques, és tou, pot ser ratllat per l’ungla.

Forma cristalls tabulars transparents, de vegades de fins a un metre de llargada, macles en punta de llança, masses fibroses o sedoses. Una varietat particular són els agregats en rosa del desert (impregnats de partícules de sorra), que de vegades formen impressionants acumulacions en zones desèrtiques.

Sovint s'associa amb l’anhidrita en les roques sedimentàries i en jaciments hidrotermals. L'exfoliació i la baixa duresa permet diferenciar-lo d’altres minerals similars. L’anhidrita és guix deshidratat natural, CaSO4, que absorbeix ràpidament l’aigua incrementant el seu volum fins al 30-50% i convertint-se en guix natural.

El guix és un gran aïllant tèrmic, ja que és molt mal conductor de la calor. S'utilitza en la construcció, per millorar les terres agrícoles i per obtenir àcid sulfúric. En pintura, el guix de pintor és una pols de carbonat de calci que els fusters barregen amb ocre i aiguacuit i en fan una pasta amb la qual tapen forats i escletxes de la fusta.

Etimologia i aplicació[modifica | modifica el codi]

A l'escalfar-se, el guix perd aigua però la recupera ràpidament i endurint-se, aprofitant aquesta propietat s’utilitza per a múltiples aplicacions, moltes lligades al sector de la construcció. Segons la temperatura a la qual es produeix el procés de deshidratació el guix s’adorm (és a dir s’endureix) més o menys ràpidament. La indústria de la construcció n’és la principal consumidora.

Algunes de les seves aplicacions en construcció són:

  • Com a revestiment de parets i sostres.
  • Com a additiu en ciments, per exemple per a retardar la solidificació del ciment Portland.
  • Com a fundent ceràmic.
  • Com a aïllant tèrmic, ja que el guix no és bon conductor de calor i electricitat.
  • Per a confeccionar motllos de dentadures, en odontologia.
  • En traumatologia per a immobilitzar els ossos i facilitar la seva regeneració en una fractura.
  • Per a l’elaboració de guix d’escriure per a pissarres.
  • La seva composició química, amb una riquesa de sofre i calci, fa del guix un element de gran valor com fertilitzant dels sols, encara que en aquest cas s’utilitza el mineral polvoritzat (guix agrícola).
  • Així mateix, una de les aplicacions més recents de guix és la "remediació ambiental" en els sols, això és, l'eliminació d’elements contaminants dels mateixos, especialment metalls pesants.
  • Ha estat utilitzat per a obtenir àcid sulfúric.

Varietats[modifica | modifica el codi]

  • Quan el guix és transparent i apareix amb cristalls aplanats o en agregats fibrosos s'anomena guix selenita.
  • S'anomena alabastre quan es presenta en masses de cristalls fins o compactes.
  • Quan es presenta en rosetes, agregats amb fines fibres marronoses i rosades, i concrecions a la sorra s'anomena rosa del desert (vegeu foto).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guix Modifica l'enllaç a Wikidata