Alabastre (mineral)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alabastre
Classificació
Categoria Mineral
Fórmula química CaSO4 · 2H2O
Propietats fisicoquímiques:
Color blanc
Duresa 2
Ratlla blanca
Referències [1]

L'alabastre és una varietat de guix massiva i translúcida de gra fi, diferent de la selenita (que és una varietat fibrosa del guix). El nom prové del grec antic αλάϐαστρος («alabastros», atuell sense anses), ja que també s'anomenen alabastres els flascons de perfum sense anses fets d'aquest material. L'alabastre, en ser guix, es pot ratllar amb l'ungla (duresa de Mohs d'1,5 a 2). Cristal·litza en el sistema monoclínic.

Tallat en fines làmines fou utilitzat com si fos vidre en les finestres dels edificis romànics. Avui s'utilitza en escultura i com a pedra decorativa. Com que és molt tou se'l pot tallar amb formes molt elaborades. En ser soluble en l'aigua, hom no el pot fer servir en exteriors.

L'alabastre també és un tipus de recipient que originàriament era fet d'aquest mineral.

En foren famosos els tallers de Nottingham, York i Londres als segles XIV i XV. També se'n troba la Toscana. A Catalunya són conegudes les pedreres de Beuda i de Sarral. L'escola escultòrica a Girona va començar a fer servir aquest material de les pedreres catalanes al segle XIV i més tard hi van destacar Antoni Canet, Pere Oller, Pere Joan i altres.

L'alabastre calcari és una varietat de calcita o roca calcària amb un agregat estalagmític translúcid i de colors clars. També se l'anomena «alabastre dels antics», «alabastre de la Bíblia» o «alabastre de l'est», ja que els primers objectes que coneixem fets amb alabastre calcari procedeixen de Pròxim Orient.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Alabaster» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 gener 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alabastre