Aragonita

Aragonita
Classificació
Categoria	Mineral
Fórmula química	CaCO3
Propietats fisicoquímiques:
Color	blanc, groc clar, groguenc, rosat, blavós
Sistema cristal·lí	ròmbic.
Exfoliació	imperfecta
Fractura	irregular, concoide.
Duresa en l'escala de Mohs	2,9-3
Lluïssor	Vítria.
Ratlla	blanc
Densitat	2,95 (3,5 - 4)
Altres característiques	Cristalls: columnar, agulla, tabular. Origen: hidrotermal, sedimentari.

L'aragonita és una de les formes cristal·lines del carbonat de calci (CaCO₃) juntament amb la calcita. Pot trobar-se en forma d'estalactites, i també a la closca de gairebé tots els mol·luscs i en l'esquelet dels corals. Entre les varietats de l'aragonita destaca la flos-ferri (flor de ferro), que s'assembla a un bell coral. L'aragonita s'assembla molt a la calcita però és més soluble en aigua. Per això l'aragonita tendeix a transformar-se en calcita al llarg dels anys. L'aragonita també pertany a una sèrie isomorfa, això és, un grup de minerals que pertanyen a la mateixa classe i presenten la mateixa estructura cristal·lina, però la composició de la qual és diferent. L'aragonita conté substitucions isomorfes de bari (witherita), plom (cerussita), zinc (bromlita) o estronci (estroncianita). Aquests minerals formen el grup de l’aragonita.

Formació

L’aragonita es forma a partir d'aigües termals o guèisers, és a dir, aigües filtrades que han entrat en contacte amb roques molt calentes situades a gran profunditat i que han tornat a emergir a la superfície. Aquestes aigües incorporen ions dels minerals de les roques que troben al seu pas, entre ells, el calci. A mesura que les aigües termals s'evaporen, el calci que conté precipita i, quan entra en contacte amb l'aire, es combina amb l'oxigen i el diòxid de carboni formant els cristalls de l’aragonita.

L’aragonita pot trobar-se formant estalactites en coves. També pot localitzar-se en roques metamòrfiques o en roques sedimentàries dels fons oceànics, així com en els esquelets de molts organismes marins vius o recentment fossilitzats. A més, és comú en zones oxidades de jaciments metàl·lics.

Vista a través del microscopi petrogràfic del centre de l'usual macla triple de l'aragonita on s'evicencia que hi ha 3 orientacions cristal·logràfiques diferents

Llocs on es troba

Els jaciments d'aragonita més importants es troben a Espanya, entre els quals destaquen el de la localitat de Luzón (Guadalajara), i els de Minglanilla, a Cuenca, on es troba en una gran varietat de colors. Poden trobar-se cristalls pseudohexagonals a Itàlia i Sicília, agregats en pinya al Marroc i varietats estalactítiques i coral·loides a Arizona, Chihuahua (Mèxic), França (de color blau), Àustria i Itàlia.

A Eslovàquia hi ha una cova sencera formada d'aragonita, anomenada Ochtinská. Aquesta cova està declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco i és una de les tres coves d'aragonita que s'han descobert en el món fins al moment.

Als Països Catalans els jaciments més importants són a Bolbait (Canal de Navarrès), Cirat (Alt Millars), Mura (Bages), Sogorb i Soneixa (Alt Palancià) i Villargordo del Cabriol (Plana d'Utiel).

Història

El nom aragonita el va proposar el mineralogista Abraham Gottlob Werner, que l’any 1788 va definir l’espècie mineral a partir d'uns exemplars procedents de Molina de Aragón, a Guadalajara, que ell va atribuir erròniament a Aragó. Els miners l'anomenaven flor de ferro perquè era freqüent trobar-la als dipòsits d'aquest metall.

Articles relacionats

• Ikaita.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: aragonita