Aragonita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aragonita

Aragonita d'Enguídanos, Conca, Castella - la Manxa, Espanya
Classificació
Categoria carbonats
Fórmula química CaCO3
Simetria cristal·lina ortoròmbic (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Classificació de Nickel-Strunz 05.AB.15
Propietats fisicoquímiques:
Estructura cristal·lina a = 4.95 Å, b = 7.96 Å, c = 5.74 Å; Z = 4
Color blanc, groc clar, groguenc, gris, rosat, violeta, vermell, taronja, blavós, verd
Hàbit cristal·lí sseudohexagonal, cristalls prismàtics, acicular, columnar, globular, reniforme, pisolític, coral·loide, estalactític, bandejat
Sistema cristal·lí ortoròmbic
Macles polisintètiques parel·leles a {100}, cíclicament {110}
Exfoliació distinta {010}, imperfecta {110} i {011}
Fractura subconcoïdal
Tenacitat fràgil
Duresa en l'escala de Mohs 3,5 a 4
Lluïssor vítria, mat, nacrada als plans d'exfoliació
Ratlla blanca
Diafanitat translúcida a transparent
Gravetat específica 2,95
Densitat 2,95
Propietats òptiques biaxial (-)
Índex de refracció nα = 1.529 - 1.530 nβ = 1.680 - 1.682 nγ = 1.685 - 1.686
Birefringència δ = 0,156
Angle 2V 18°
Fluorescència rosa pàl·lid, groc, blanc o blavós
Fosforescència verdós o blanc (LW UV); groguenc (SW UV)
Referències [1][2]

L'aragonita és una de les formes cristal·lines del carbonat de calci (CaCO3) més comunes juntament amb la calcita. L'aragonita s'assembla molt a la calcita però és més soluble en aigua, és per això que tendeix a transformar-se en calcita al llarg dels anys. L'aragonita també pertany a una sèrie isomorfa, això és, un grup de minerals que pertanyen a la mateixa classe i presenten la mateixa estructura cristal·lina, però la composició de la qual és diferent. És el membre principal del grup aragonita, al qual dóna nom. És el segon polimorf més comú de carbonat de calci natural (després de la calcita).

Formació[modifica | modifica el codi]

L’aragonita es forma a partir d'aigües termals o guèisers, és a dir, aigües filtrades que han entrat en contacte amb roques molt calentes situades a gran profunditat i que han tornat a emergir a la superfície. Aquestes aigües incorporen ions dels minerals de les roques que troben al seu pas, entre ells, el calci. A mesura que les aigües termals s'evaporen, el calci que conté precipita i, quan entra en contacte amb l'aire, es combina amb l'oxigen i el diòxid de carboni formant els cristalls de l’aragonita.

L’aragonita pot trobar-se formant estalactites en coves. També pot localitzar-se en roques metamòrfiques o en roques sedimentàries dels fons oceànics, així com en els esquelets de molts organismes marins vius, com els mol·luscs o els coralls, o recentment fossilitzats. A més, és comú en zones oxidades de jaciments metàl·lics.

Vista a través del microscopi petrogràfic del centre de la usual macla triple de l'aragonita on s'evicencia que hi ha 3 orientacions cristal·logràfiques diferents

Llocs on es troba[modifica | modifica el codi]

Els jaciments d'aragonita més importants es troben a Espanya, entre els quals destaquen el de la localitat de Luzón (Guadalajara), i els de Minglanilla, a Cuenca, on es troba en una gran varietat de colors. Poden trobar-se cristalls pseudohexagonals a Itàlia i Sicília, agregats en pinya al Marroc i varietats estalactítiques i coral·loides a Arizona, Chihuahua (Mèxic), França (de color blau), Àustria i Itàlia.

A Eslovàquia hi ha una cova sencera formada d'aragonita, anomenada Ochtinská. Aquesta cova està declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco i és una de les tres coves d'aragonita que s'han descobert en el món fins al moment.

Als Països Catalans els jaciments més importants són a Bolbait (Canal de Navarrès), Cirat (Alt Millars), Mura (Bages), Sogorb i Soneixa (Alt Palancià) i Villargordo del Cabriol (Plana d'Utiel).

Història[modifica | modifica el codi]

El nom aragonita el va proposar el mineralogista Abraham Gottlob Werner, que l’any 1788 va definir l’espècie mineral a partir d'uns exemplars procedents de Molina de Aragón, a Guadalajara, que ell va atribuir erròniament a Aragó. Els miners l'anomenaven flor de ferro perquè era freqüent trobar-la als dipòsits d'aquest metall.

Grup aragonita[modifica | modifica el codi]

El grup aragonita està compost per quatre carbonats ortoròmbics. Els cations d'aquests estan disposats en una estructura propera a la forma hexagonal, produint la marcada simetria pseudohexagonal, com s'il·lustra als seus angles i per les característiques macles mimètiques d'aquestes espècies. Només substitucions parcials de solució sòlida dels cations s'estenen entre els membres d'aquest grup a temperatura ambient. Una sèrie completa s'estén entre l'estroncianita i la witherita a temperatures elevades.

Els minerals que integren aquest grup, són: l'aragonita, la cerussita, l'estroncianita i la witherita.[3]

Varietats[modifica | modifica el codi]

  • Aragonita Satin Spar és el nom d'una varietat fibrosa d'aragonita emprada com a gemma, trobada a Crystal Lake Cave, Iowa, Estats Units.[4]
  • Flos ferri, literalment flor de ferro, també coneguda com a aragonita coral·loide, és una varietat estalactítica originària de Styrian Erzberg, Estíria, Àustria.[5]
  • Mossottita, o estronciaragonita, és una varietat que conté estronci amb fórmula (Ca,Sr)CO3.[6]
  • Nicholsonita, o zincaragonita, és una varietat rica en zinc, originària de la mina Wolftone, Leadville, Colorado, Estats units, i que també ha sigut localitzada al Tsumeb, Namíbia.[7]
  • Tarnowitzite, o aragonita plúmbica, és una varietat que conté plom. Va ser anomenada així el 1841 per August Breithaupt per la seva localitat tipus: Tarnowskie Góry, Alta Silèsia, Polònia.[8][9]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Aragonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 febrer 2014].
  2. «Aragonite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 16 febrer 2014].
  3. «Aragonite group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 febrer 2014].
  4. «Aragonite Satin Spar» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 febrer 2014].
  5. «Flos Ferri» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 febrer 2014].
  6. «Strontian Aragonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 febrer 2014].
  7. «Zincian Aragonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 febrer 2014].
  8. «Tarnowitzite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 febrer 2014].
  9. «Plumboan Aragonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 febrer 2014].

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]