Soneixa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Soneixa
Soneja
Escut de Soneixa
(En detall)
Localització

Localització de Soneixa respecte del País Valencià Localització de Soneixa respecte de l'Alt Palància


Municipi de l'Alt Palància
Plaça del Mesón
Plaça del Mesón
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Alt Palància
Manc. Alt Palància
Sogorb
Gentilici Soneixí, soneixina
Predom. ling. Castellà
Superfície 29,1 km²
Altitud 263 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.514 hab.
52,03 hab/km²
Coordenades 39° 49′ 2″ N, 0° 25′ 43″ O / 39.81722°N,0.42861°O / 39.81722; -0.42861Coord.: 39° 49′ 2″ N, 0° 25′ 43″ O / 39.81722°N,0.42861°O / 39.81722; -0.42861
Distàncies 50 km de València
57 km de Castelló de la Plana
7 km de Sogorb
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
5 PSPV i 4 PP
Benjamín Escriche Rivas (PSPV) (2011)
Codi postal 12480
Codi territorial 12106
Festes majors Crist de la Sang i Sant Miquel
Del 20 al 30 de setembre
Dies de mercat Dimarts i dijous
Agermanament França Boisseuil (França)
Web

Soneixa és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alt Palància.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme municipal de Soneja està travessat pel riu Palància. La major part del terme es troba situada en la vall del riu que comença a eixamplar-se. Per això a pesar de trobar-se en les estribacions de la Serra d'Espadà no hi ha elevacions muntanyenques de rellevància. El nucli urbà es troba molt proper al curs fluvial a una altitud de 263 metres.

Accessos[modifica | modifica el codi]

La manera més senzilla d'arribar és a través de l'autovia A-23, de Sagunt a Somport. el poble es troba a 50 km de València, 57 km de Castelló de la Plana, 23 km de Sagunt i 95 km de Terol. També té accés ferroviari a través de la línia de rodalies C-5 (Vegeu: Estació de Soneixa), que enllaça València i Caudiel, i mitjançant autobús des de Castelló i València.

Localitats limítrofs[modifica | modifica el codi]

Fondeguilla, Almedíxer, Assuévar, Castellnou, Xóvar, Sogorb, Sot de Ferrer, Algar de Palància i Sagunt.

Història[modifica | modifica el codi]

L'emplaçament de població en terres soneixines s'ha datat des de molt antic. L'entorn de La Dehesa ha revelat assentaments humans de l'Epipaleolític,[2] i els historiadors consideren que, ubicada al camí natural entre Sagunt i l'antiga Segobriga, totes dues aliades, es va haver d'establir un emplaçament romà, com ho demostra un castrum descobert en la Muntanya Gómez, limítrofa entre els termes municipals de Soneixa i Sot de Ferrer. D'altra banda, s'han trobat restes de finals dels temps ibèrics i de la plena romanització en diversos punts del territori, encara que hi ha raons per pensar que l'emplaçament on actualment es troba el nucli urbà de Soneixa no es podria considerar com a tal, com a població, fins al segle X o XI.

Després de la conquesta del Regne de València per Jaume I, es permeté als seus pobladors musulmans continuar vivint i conservar les seues creences i tradicions, així com pagar impostos als nous senyors cristians, pel que des de llavors s'anomenaren "mudèjars". Es conserva, probablement dels segles immediatament posteriors, un aqüeducte medieval que encara avui compleix la seva funció. L'any 1260 el rei la va cedir, amb Assuévar, Mosquera i Pollinos, a Simó Pérez d'Arenós, a la família del qual va ser confirmada el 1330 per Alfons IV (1299-1336), i a la que va pertànyer fins que es va unir per matrimoni als Folch de Cardona a mitjan segle XV.

A partir especialment de la guerra de les Germanies, els mudèjars del Regne de València van ser obligats a convertir-se al cristianisme, anomenats a partir de llavors "moriscos ". El 1534 es van crear noves parròquies en llocs habitats per moriscos, com va ser la de Soneixa, Assuévar i Xóvar,[3] encara que va seguir unida a l'església parroquial d'Almedíxer i el seu curato.

El 8 de febrer de 1563 va tenir lloc el desarmament dels moriscos valencians, amb la confiscació a Soneixa de 27 espases, 5 punyals, 2 ballestes, 1 rodela, 3 broquers, 3 cervellera i 1 daga.[4] L'any 1599 la parròquia de Soneixa, Assuévar i Xóvar es va convertir en curato, deslligant-se de l'església parroquial de Almedíxer i s'aprovà la fundació d'una església parroquial en el lloc de Soneixa, per forçar la conversió real dels seus moriscos.[5]

Després de l'expulsió del Regne de València de la població morisca, decretada 22 de setembre de 1609, Soneixa quedar convertit en un despoblat, ja que la totalitat dels habitants eren moriscos. El lloc va ser novament poblat per 39 famílies quan José Folch de Cardona els va atorgar -al costat de les 6 famílies arribades a Assuévar- la carta de població el 27 de novembre de 1609.[6]

Encara que tenia una església anterior (construïda el 1633), el 5 d'octubre de 1751 es va iniciar la construcció de l'actuals església de Sant Miquel Arcàngel, acabant-se l'any 1768.[7]

Durant la primera guerra carlina va patir diverses incursions de les forces carlistes, com va ser el saqueig i incendi ocorregut el 1836.[8] Per aquest i altres motius, la vila es va fortificar amb tres recintes emmurallats entre 1839 i 1840.

Trenta anys més tard, entre 1861 i 1869, es desenvoluparen desarrollaron les tasques de delimitació i amollonament per a la completa separació dels termes municipals de Soneixa i Assuévar.[9]

Ja en el segle XX, Soneixa va patir novament els rigors de la guerra civil i de la postguerra, ja que en els seus voltants va existir un camp de concentració que va albergar presoners republicans un cop va acabar la guerra (entre aquests presoners es va trobar el que seria posteriorment destacat dramaturg, Antonio Buero Vallejo).

Topònim[modifica | modifica el codi]

Pel que fa a la seua toponímia, tradicionalment s'ha pensat que el seu nom podria derivar del nom Sonexa, atès que -segons dades facilitades pel que fos procurador del Comte de Cervelló- "en el sitio que hoy ocupa el Palacio había una Alquería con su correspondiente torre, habitada por un moro llamado Sonexa; alfaquí de un grupo de moros establecidos en lo que hoy es la calle de la Hombría".[10] La toponímia actual, però, proposa la tribu berber dels sanhaja (Sanhâga, Sinhaja, Sinhaya) com la hipotètica fundadora de l'aljama de Soneixa, que sorgiria al voltant del segle XI a la part alta del turó on actualment hi ha la plaça de l'església.[11]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007 2011
1.814 1.804 1.713 1.855 1.656 1.720 1.801 1.607 1.525 1.435 1.379 1.365 1.429 1.533

Economia[modifica | modifica el codi]

La seua economia es reparteix gairebé a parts iguales entre l'agricultura, la indústria i el sector serveis, encara que darrerament potser hi guanye terreny el sector industrial.

Política i administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Ilidio Zorita Ballester PSPV-PSOE
1983 - 1987 Gerardo Soriano Piquer PSPV-PSOE
1987 - 1991 Emilio Ginés Rivas PSPV-PSOE
1991 - 1995 Emilio Ginés Rivas PSPV-PSOE
1995 - 1999 Emilio Ginés Rivas PSPV-PSOE
1999 - 2003 Emilio Ginés Rivas PSPV-PSOE
2003 - 2007 Emilio Ginés Rivas PSPV-PSOE
2007 - 2011 Benjamín Escriche Rivas PSPV-PSOE
Des del 2011 Benjamín Escriche Rivas PSPV-PSOE
Agermanaments

Monuments[modifica | modifica el codi]

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

Campanar de l'església de Sant Miquel

Acabada en 1766, encara que construïda entre 1751 i 1768, és d'estil neoclàssic, amb cor alt i capella de la comunió independent. A la dreta del creuer existeix una Verge dels Dolors d'Esteve Bonet i dues imatges representant a Santa Rosa i a la Verge del Rosari. El campanar és de base quadrada i escassa altura i remata la seva terrassa amb un templet. Com tantes altres potser està basada sobre els fonaments de la mesquita. Allotja una de les dues campanes més antigues del país (l'altra és a Torrent, datada en 1250. l'edifici fou un dels primers projectes d'Antoni Gilabert, en col·laboració amb Felip Rubio.

  • Ermita de Sant Francesc Xavier. Edifici d'interès arquitectònic. Beneïda l'any 1692, va complir funcions d'escola des del 1777 i fins als anys 60 del segle XX. La seva campana data de 1691.

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

  • Ajuntament. Del segle XIX.
  • Palau dels Ducs de Montellano
  • Aqüeducte "El Arco". Interessant mostra de l'arquitectura hidràulica de l'època musulmana que encara hui condueix les aigües de la séquia mare, presa del riu Palància per al reg de l'horta.
  • Cisterna. Aljub subterrani de finals del segle XVII o, amb major probabilitat, del segle XVIII, que es nodria de les aigües de la séquia mare. El seu ús es va reduir considerablement després de l'arribada de l'aigua potable des de la deu del Minguet (Sogorb), el 1891, i que va proveir primerament a la font de Sant Joan.[13] El seu ús com a magatzem sortidor d'aigua es va extingir a meitat del segle XX, quan l'aigua potable va arribar ja a l'interior dels habitatges.
  • Restes de la muralla. Es va construir entre 1839 i 1840, amb motiu de les incursions carlistes a la localitat. Conserva encara part de les seues espitlleres defensives.[14]

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

Llacuna de la Dehesa.
  • La Dehesa. Paratge Natural Municipal. Per la seua importància mediambiental va ser declarat paratge natural municipal el 2002 per la Generalitat Valenciana, si bé la declaració va ser anul·lada a 2008 i tornat a declarar aquest mateix any. El paratge compta amb un Centre d'Interpretació situat al km 1 de la carretera CV-230, Soneixa-Borriana.
  • Museu del Guix. Es va inaugurar el 12 d'abril de 2008, i està situat al número 11 de la cèntrica plaça del Mesón, sota els fonaments de l'església de Sant Miquel Arcàngel.
  • Àrea recreativa "Las Fuentes". Zona arbrada i amb taules i paellers, situada a la sortida del casc urbà, al costat de la ribera del riu Palància. Al costat hi ha l'aqüeducte "El Arco".
  • Àrea recreativa "El Rodeno". Petita zona de descans, poblada de pinedes, al paratge natural municipal "La Dehesa".
  • Llavador Noyanta. Originari de mitjans del segle XIX. El seu nom es deu al fet que no era necessari dur-se el yantar quan s'anava a fer la bugada, ja que estava pròxim al poble.
  • Llavador de la Mirla. Aquest safareig data de l'any 1952, quan va substituir un anterior de 1923 que estava sobre la séquia que transitava l'antiga plaça del Pou i actual plaça de la Mirla.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Gastronomia de l'Alt Palància

La gastronomia de Soneja és molt similar a la de la resta de la comarca de l'Alt Palància, en la qual està enclavada, i és un dels aspectes més destacables del seu patrimoni cultural. Aquesta, de transició entre la valenciana i aragonesa, es basa en la tradició mediterrània de les terres d'interior. És una cuina senzilla, basada en la qualitat de les matèries primeres, amb les quals s'elaboren embotits, un excel·lent oli d'oliva, o fruites i hortalisses de l'horta. Entre els plats de la cuina soneixera cal destacar l'"olla", en les seues tres variants (de dejuni, amb cap de porc i de col), i l'arròs al forn.

La seua rebosteria està representada pels "coquitos", els "cocotes" (empanades de tomaca), les coques de tomaca, la coca de "mollas", les "orilletas", els pastissos de Nadal (moniato i cabell d'àngel), els "rosigones", els mantecados, les torrades d'ametlla, els rotllos d'anís o vi, les coques de poma i les "margaritas" (magdalenes).

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Festes patronals. Se celebren a l'últim cap de setmana de setembre, en honor al Crist de la Sang i Sant Miquel Arcàngel. En elles destaquen, a més dels actes litúgics, una més que centenària Cavalcada, el ball de mantons de Manila, la presentació de la Reina de les Festes, l'homenatge a la Tercera Edat, el Gran Fons (cursa a peu amb un recorregut semiurbà de 15 km.), així com nombroses activitats lúdiques i festives.
  • Festa de Sant Antoni. Del 17 al 20 de gener. El dia 17 de gener se celebra la festa, tot i que les festes es realitzen durant el cap de setmana més proper. Aquests inclouen la benedicció d'animals sota la imatge de sant en el carrer Llarg, actes taurins i un rostit de sardines a la foguera a la nit.
  • Festa de Sant Maties. L'1 de febrer. Se celebra l'últim cap de setmana de febrer per commemorar el trasllat del Santíssim Sagrament al nou temple parroquial (ocorregut l'any 1766) i la seua consagració (el 1966). La vigília se celebren vaquetes, bou embolat i revetlla.
  • Setmana taurina. Té lloc entre l'últim cap de setmana de juliol i la primera setmana d'agost. Se celebra el Rock & Bulls, vaquetes, bous embolats, discomòbils i revetlles.
  • Jornades Culturals. A la segona quinzena de juliol. S'organitzen nombroses activitats de caràcter cultural: música, teatre, exposicions, conferències, etc.

Soneixins destacats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. «El poblamiento prehistórico del Alto Palancia: Estado actual de nuestros conocimientos». Boletín del Centro de Estudios del Alto Palancia, 1, gener-març 1984, pàg. 9–18.
  3. Aguilar Serrat, Francisco de Asís. Noticias de Segorbe y de su obispado por un sacerdote de la diócesis. Parte primera. Segorbe (Castellón): Publicaciones de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Segorbe, 1975, p. 222–224. 
  4. Iquino Parra, Félix. Historia de Soneja. Soneja (Castellón): Caja de Ahorros y M. P. de Segorbe, 1982, p. 39-40. 
  5. Rodríguez Rodríguez, Miguel Ángel. La carta puebla de Soneja y Azuébar. Estudio preliminar y edición. Soneja (Castellón): Ayuntamiento de Soneja, 2009, p. 21. 
  6. Rodríguez Rodríguez, Miguel Ángel. La carta puebla de Soneja y Azuébar. Estudio preliminar y edición. Soneja (Castellón): Ayuntamiento de Soneja, 2009. 
  7. Iquino Parra, Félix. Historia de Soneja. Soneja (Castellón): Caja de Ahorros y M. P. de Segorbe, 1982, p. 113-117. 
  8. Iquino Parra, Félix. Historia de Soneja. Soneja (Castellón): Caja de Ahorros y M. P. de Segorbe, 1982, p. 176-180. 
  9. Rodríguez Rodríguez, Miguel Ángel. La carta puebla de Soneja y Azuébar. Estudio preliminar y edición. Soneja (Castellón): Ayuntamiento de Soneja, 2009, p. 145. 
  10. Iquino Parra, Félix. Historia de Soneja. Soneja (Castellón): Caja de Ahorros y M. P. de Segorbe, 1982, p. 18. 
  11. Rodríguez Rodríguez, Miguel Ángel. La carta puebla de Soneja y Azuébar. Estudio preliminar y edición. Soneja (Castellón): Ayuntamiento de Soneja, 2009, p. 17. 
  12. Sarthou Carreres, Carlos. Geografía general del reino de Valencia. Provincia de Castellón. Barcelona: Alberto Martín Editor, 1913, p. 938. 
  13. Iquino Parra, Félix. Historia de Soneja. Soneja (Castellón): Caja de Ahorros y M. P. de Segorbe, 1982, p. 227-235. 
  14. Iquino Parra, Félix. Historia de Soneja. Soneja (Castellón): Caja de Ahorros y M. P. de Segorbe, 1982, p. 183. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Aguilar Serrat, Francisco de Asís (1975). Noticias de Segorbe y de su obispado por un sacerdote de la diócesis. Parte primera. Segorbe (Castellón): Publicaciones de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Segorbe.
  • Iquino Parra, Félix (1982). Historia de Soneja. Soneja (Castellón): Caja de Ahorros y M. P. de Segorbe. ISBN 84-7231-680-7.
  • Palomar Macián, Vicente (1984). «El poblamiento prehistórico del Alto Palancia: Estado actual de nuestros conocimientos». Boletín del Centro de Estudios del Alto Palancia, 1 (gener-març), p. 9–18.
  • Rodríguez Rodríguez, Miguel Ángel (2009). «Diagnóstico territorial planificación estratégica de la villa de Soneja» [CD]. En Joan Noguera Tur, Mª Dolores Pitarch Garrido y Javier Esparcia Pérez (Coord.). Gestión y promoción del desarrollo local. València: Publicacions de la Universitat de València. ISBN 978-84-370-7616-4.
  • Rodríguez Rodríguez, Miguel Ángel (2009). La carta puebla de Soneja y Azuébar. Estudio preliminar y edición. Soneixa (Castelló): Ajuntament de Soneixa. ISBN 978-84-606-4960-1.
  • Sarthou Carreres, Carlos (1913). Geografía general del reino de Valencia. Provincia de Castellón. Tom IV. Barcelona: Alberto Martín Editor.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Soneixa