Begís

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Begís
Bejís
Escut de Begís
(En detall)
Localització

Localització de Begís respecte del País Valencià Localització de Begís respecte de l'Alt Palància


Municipi de l'Alt Palància
Begís
Begís
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Alt Palància
Sogorb
Gentilici Begissà, Begissana
Predom. ling. Castellà
Pressupost 4.430.216,89 €
Superfície 42,35 km²
Altitud 799 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
429 hab.
10,13 hab/km²
Coordenades 39° 54′ 34″ N, 0° 42′ 33″ O / 39.90944,-0.70917Coord.: 39° 54′ 34″ N, 0° 42′ 33″ O / 39.90944,-0.70917
Distàncies 70,9 km de València
79,5 km de Castelló de la Plana
30,2 km de Sogorb
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

6
4 PP i 3 PSPV
Herminia Palomar Pérez (PP) (2007)
Codi postal 12430
Codi territorial 12022
Festes majors De l'1 al 7 de setembre
Dies de mercat Dimecres
Web

Begís (en castellà i oficialment, Bejís) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Se situa en la vessant NE de la serra d'Andilla, a 800 m d'altitud, el terme està solcat pels rius Palància i Canales i compta amb els cims de La Juliana (1.476 m), La Pericona (1.468 m) entre d'altres. Hi ha paratges que paga la pena conèixer com la ja esmentada Font de los Cloticos, el barranc d'Agualobos o el naixement del Palància, i, sobretot Peñaescabia (1.331 m) declarat Paratge Natural Municipal el 26 de novembre de 2004. La flora i la fauna mediterrànies està representada amb l'esquirol, la rabosa, el porc senglar, l'àliga real, el pi, el teix, l'àlber i gran varietat de plantes aromàtiques i medicinals.

Nuclis de població[modifica | modifica el codi]

  • Bejís
  • Masia dels Pérez
  • Ríos de Arriba
  • Ríos de Abajo
  • Arteas de Abajo
  • Arteas de Arriba

Municipis limítrofs[modifica | modifica el codi]

Limita amb Sacanyet, Teresa, Toràs i El Toro.

Història[modifica | modifica el codi]

D'origen romà (així ho testifica el seu aqüeducte), encara que es troben deixalles dels ibers en la mateixa localitat. Poblada per musulmans, fou conquerida per Jaume I (1208-1276) el 1228. Aqueix mateix any Pere Fernández d'Azagra s'apoderava del seu castell i la seua terra per a revertir-la a la Corona al mateix temps que la sotmetia al bisbat de Sogorb. Aquest mateix rei atorgà, el 1245, el castell de Begís i les seves terres a l'orde de Calatrava, en poder de la qual va romandre, amb el títol de baronia i vot en Corts, fins que s'incorporarà a la Corona en 1523. El 18 d'agost del 1276 Roi Pérez, comanador major d'Alcanyís, concedí carta de població, a fur de València, a 110 homes. No sabem més fins al 1838 que, amb motiu de les guerres carlines, fou ocupada la vila per ells i assetjada dues vegades pel general Azpírez. Durant el regnat d'Isabel II (1830-1904) va ser senyor el duc de Montpensier, infant Francesc de Paula.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007
1.276 1.285 1.238 1.101 1.010 1.103 891 680 524 376 383 413 428

Economia[modifica | modifica el codi]

A finals del segle XVI s'hi crea un important comerç de gel amb València gràcies a la major concentració de dipòsits de neu del Mediterrani que es localitzava en el cim de la Bellida. Actualment el motor de l'economia és l'envasament i venda de l'aigua de la font de Los Cloticos, de merescuda fama. També hi ha activitat agrícola i ramadera.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José Gil Pérez UCD
1983 - 1987 Andrés Capilla Castillo PSPV
1987 - 1991

Andrés Capilla Castillo (1987-1989)
Liberto Soriano Marco(1989-1991)

PSPV
1991 - 1995 Liberto Soriano Marco PSPV
1995 - 1999 Liberto Soriano Marco PSPV
1999 - 2003 Herminia Palomar Pérez PP
2003 - 2007 Herminia Palomar Pérez PP
2007 - 2011 Herminia Palomar Pérez PP
Des del 2011 Herminia Palomar Pérez (fins el 2012)
Olga Pradas Romero
PP

Monuments[modifica | modifica el codi]

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

  • Església dels Àngels.

Té portada renaixentista i un atri enjardinat complementat amb els arcs procedents de l'antic ajuntament.

  • Ermita del Loreto.
  • Ermita de Sant Blai.

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

Declarat Monument Nacional en l'any 1982, situat al peu del Castell. L'aqüeducte tenia en origen set arcs de mig punt dels quals en l'actualitat es conserven solament cinc, aquests juntament amb el mur situat a l'inici del mateix arriba a una longitud de 82 metres. Originàriament va tenir 125 metres, incloent la conducció d'aigües en canal sobre arquejades, els dos murs extrems, la connexió amb el canal de proveïment i la connexió subterrània de subministrament al poble. A pesar de ser un aqüeducte, la seva tipologia sembla respondre més a un pont a causa del sistema estructural utilitzat, al tenir tallamars en totes les piles i contraforts en les piles imparells. La fàbrica és de carreus en els arcs i les piles, mentre que en els elements restants s'utilitza la maçoneria. Cada pila i tallamar es corona amb una rematada piramidal.

Ruïnes d'origen romà, va ser adaptat per musulmans i cristians. Només es conserven sitges, aljubs i restes de muralla. Construït en un pujol protegit per dos rius i amb una tallada natural pel sud i l'oest. Va estar construït amb carreus en els angles, maçoneria i argamassa, observant-se diferents formes de disposició de les pedres en funció potser de l'època de construcció. Les rondes de la muralla, en 1580, estaven cobertes de lloses de rodé i la calç i la pedra van ser els elements més usats. La porta va estar en la cara nord, a l'esquerra de l'entrada queda la pedra de l'escut, i una vegada dintre havia un gran pati i al fons una construcció. Un segon pati albergava cavalleries, ferreries i magatzems, és on està avui la cridada cisterna. Una tercera porta donava a altre pati, pel qual s'accedia al nucli o fortalesa en el qual havia una torre alta i les zones nobles en altra torre més ampla que és on avui situem la cova fosca. Nou escales comunicaven el camí de ronda amb els patis. Aquest camí vorejava la muralla exterior, que era més alta i fortificava en la part que recau al poble. Les sales interiors presenten volta de mig canó i un passadís que hi ha al costat de la cova fosca té el sostre pla en el qual s'ha utilitzat el rodeno.

El castell en la seva època d'esplendor va tenir les seves portes principals de fusta recoberta amb planxes de ferro. Avui sota les ruïnes s'amaguen càmeres buides.

  • Graner de l'infant. Dels segle XVIII.

Una antiga fonda derrocat i totalment reconstruït i en el qual han sobreviscut dues bells blasons originals. Desafortunadament la meitat de la nova edificació del Graner està pràcticament en ruïnes encara que es conserva en la façana de ciment un dels blasons.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

La Peñaescavia

El nou paratge natural té una superfície de 475 hectàrees i posseïx un ecosistema d'alt interès des del punt de vista botànic. Es tracta de l'Ombria dels Talls, on existeixen pinedes mediterrànies de pins negres (endèmics) i boscos de teixos.

  • Font de Los Cloticos.

L'aigua brolla de la font, després de diversos anys de llarg recorregut pel cor de la muntanya, que actua com filtre natural, garantint que l'aigua conservi la seva puresa original i una mineralització equilibrada. La seva composició i característiques essencials es mantenen constants dintre dels limitis imposats per les fluctuacions naturals, segons exigeix la Reglamentació Tècnic-Sanitària d'Aigües de beguda envasades per a aigües de deu. L'aigua s'embotella a la planta encarregada.

Cultura[modifica | modifica el codi]

  • Museu Etnològic i Arqueològic.

En 1985 l'Ajuntament i l'Associació d'Amics del Museu van iniciar el projecte d'instal·lar un Museu d'Etnologia i Història a Begís, i ja des de 1987, s'inaugura la primera instal·lació. Així, el museu roman obert fins que en l'any 1994 es decideix tancar el mateix al públic per a realitzar profundes reformes. Durant 3 anys roman tancat en reformes fins que en l'estiu de 1997 reobre les seves portes al públic. El nou museu disposa d'11 sales d'exposició permanent i 1 dedicada a exposicions de caràcter temporal, el que suposa incrementar en 4 les existents amb anterioritat. Conté una col·lecció de làpides romanes i vaixelles i un altre dedicada a l'etnologia local.

  • Museu de l'Aigua.

Es divideix en dues parts. La primera de les àrees se centra en la cultura hidràulica, amb una mostra sobre l'aprofitament de l'aigua al llarg dels segles en el Museu d'Etnologia i Arqueologia de Begís. La segona part consisteix en una exposició interactiva del cicle de l'aigua en el planta embotelladora dels Cloticos en la qual es tracta tant a l'element natural de l'aigua com els aprofitaments de l'aigua de Begís i la seva explotació en aquesta planta.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Festes patronals. Se celebren de l'1 al 7 de setembre en honor a Nostra Senyora de Loreto i als Sants Màrtirs Victorí i Pelegrí.
  • Sant Blai. Se celebra el 3 de febrer.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Begís