Viver

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viver
Escut de Viver
(En detall)
Localització

Localització de Viver respecte del País Valencià Localització de Viver respecte de l'Alt Palància


Municipi de l'Alt Palància
Vista de Viver
Vista de Viver
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Alt Palància
Manc. de l'Alt Palància
Sogorb
Gentilici Viverenc, viverenca
Predom. ling. Castellà
Superfície 49,93 km²
Altitud 559 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.633 hab.
32,71 hab/km²
Coordenades 39° 55′ 17″ N, 0° 35′ 50″ O / 39.92139°N,0.59722°O / 39.92139; -0.59722Coord.: 39° 55′ 17″ N, 0° 35′ 50″ O / 39.92139°N,0.59722°O / 39.92139; -0.59722
Distàncies 70 km de València
70 km de Castelló de la Plana
13 km de Sogorb
Formació
Fundació
 
Belsino 193 aC.
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

7
5 PSPV-PSOE i 4 PPCV
Patricio Gómez Gómez (PSPV-PSOE) (2011)
Codi postal 12460
Codi territorial 12140
Festes majors Sant Miquel i Verge de Gràcia
Finals de setembre
Dies de mercat Dimarts
Fira tradicional Festa de l'Oli
Juny
Web

Viver és un municipi del País Valencià de la comarca de l'Alt Palància que limita amb els de Xèrica, Teresa, Toràs, Barraques, Pina i Benafer.

Geografia[modifica | modifica el codi]

L'abundància de fonts (Ragudo, Pontón, La Chana, Morredondo, Ojos del Prado) i la presència del Palància i el barranc del Hurón al terme li donen el sobrenom de Viver de las Aguas. Els paratges més interessants són: el jaciment del Sargal, el bosc de Monleón, la Floresta, Peñas Rubias i la font de Sant Miquel, que abasteix el poble. Per practicar el senderisme hi ha diversos petits recorreguts i un tram del G7. Al seu terme trobem el, abans temut pels conductors, port del Ragudo amb 1.007 m d'altitud.

Nuclis de població[modifica | modifica el codi]

  • Viver
  • Aguas Blancas
  • Masada del Sordo
  • Masies de Parrela
  • Masies del Crist
  • Masies del Riu
  • Masies de El Ragudo

Història[modifica | modifica el codi]

Ja en el Paleolític Superior hi hagué assentaments humans com ho demostra el jaciment de les coves del Sargal. L'any 193 aC el romà Marc Ponci Cató va fundar Belsino, que poc després rebatejaria amb el nom de Vivarium. Pareix que en temps de Jaume I (1208-1276), qui la va ocupar en 1237 estava completament destruïda, malgrat això en 1244 la declara Reial Vila. En 1276 el rei concedeix l'establiment de pobladors sarraïns el 1276, a l'alqueria de Fula. La vila es va repoblar amb cristians, principalment aragonesos, el 1367 quan el senyor de Xèrica, Joan Alonso, va concedir carta pobla motivada probablement al quedar despoblada per la pesta negra. Formava part del senyoriu de Xèrica, fins que el 1432 Francesc Zarzuela va comprar-se-la a Berenguer de Requesens, que poc abans se l'havia comprat a Joan de Navarra, juntament amb El Toro i Novaliches. El 1518 fou comprada pel comte d'Aranda, qui el 1537 la va vendre al duc de Calàbria, virrei de València; mort aquest el 26 d'octubre de 1550, les seues possessions va heretar-les el monestir de Sant Miquel dels Reis, fundat per ell. El 1646 perdia el 54,8% de la seua població, fet explicat únicament per l'epidèmia de pesta i la greu crisi de producció. El 15 d'abril de 1814, coincidint amb les festes del seu patró, Sant Francesc de Paola, va menjar en la Casa Consistorial del poble, al seu regrés de França, Ferran VII (1784-1833). El 2 de desembre de 1862 s'hi instal·là l'enllumenament públic. El 2 de març de 1873 es proclama la I República al poble.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006 2007
2.479 2.742 2.497 1.949 2.071 3.005 2.248 2.056 1.683 1.205 1.297 1.441 1.511 1.611

Economia[modifica | modifica el codi]

La tradicional economia agrària hi ha anant quedant marginada pel sector serveis, ja que Viver és una típica localitat estiuenca, la qual cosa dóna empenta a aquest sector. Malgrat tot la Cooperativa Agrícola elabora un excel·lent oli verge d'oliva. També hi ha alguna petita indústria.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Francisco Martín Romero UCD
1983 - 1987 Manuel Juesas Moliner PSPV
1987 - 1991 Alejandro Sirvent Cabañés PSPV
1991 - 1995 Miguel Mañes Bertolín PSPV
1995 - 1999 Salvador Hernández Chulvi PSPV
1999 - 2003 Ismael Zarzoso Pradas PP
2003 - 2007 Francisco Campos Gallur PSPV
2007 - 2011 Francisco Campos Gallur PSPV
Des del 2011 Patricio Gómez Gómez PSPV

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

Paratge del Sargal amb el riu Palància
Parc La Floresta
  • Bosc de Monleón. Bosc mediterrani.
  • Coves del Sargal. Situat en el marge esquerre del Palància són un grup de coves que van servir d'abric als primers pobladors de la zona, des del Paleolític Superior fins al neolític. Geològicament es van formar per l'acció de les aigües de la font del Pontón. Existeixen formacions càrstiques d'interès.
  • Parc La Floresta. Parc natural de 40.000 metres quadrats d'extensió, se situa en la llera del barranc Hurón, que travessa la població. Les parets del barranc, cobertes de falagueres i estalactites, les cases penjades, construïdes sobre elles, la variada i frondosa vegetació i les seves cascades i salts d'aigua, fan d'aquest lloc un insòlit, esglaiador i bellíssim paratge. Potser el nom del poble va néixer a la Floresta. Probablement els romans, aprofitant la frescor de l'ombreig paratge i el corrent continu i abundant de les aigües de diverses deus, van construir aquí la seva Vivarium de peixos.
  • Església de Nostra Senyora de Gràcia. Del segle XVII.

Temple de tres naus amb capelles laterals i creuer, presbiteri i capella de la comunió als peus. Conserva interessants murals i un sortit campanar. En el conjunt arquitectònic que emmarca la pintoresca Plaça de l'Àngel destaca en primer lloc la Torre-Campanar de 25 metres d'altura. En les seves parets es troben diverses làpides romanes i una escrita el 1608 per Francisco Diago a la qual assenyala la construcció de la torre i la canalització de l'aigua a la font de l'Assumpció. Exteriorment consta d'una nau central amb creuer i contraforts, en l'interior el temple és elegant, d'estil renaixentista, d'ordre corinti, claustral, amb bons altars de fusta i alguns frescos de bona escola. Destaquen les pintures al fresc executades pel nostre paisà Rafael Posades. En la parròquia es guarden algunes peces d'orfebreria com un copó del segle XVIII, una naveta de plata del segle XVII, un calze del segle XVIII, una custòdia del segle XVI amb escut de la vila. Destaca la pila baptismal de 1568.

  • Ermita de Sant Roc. Del segle XVII. Dominant el poble es troba l'ermita, enclavada a la part alta de la muntanya del mateix nom. Especialment important el dia 16 d'agost ja que, en un clima festiu, es reuneixen els habitants després de la tradicional pujada a la muntanya. Des d'allí s'aprecia un gran panorama del poble.
  • Ermita i Convent de Sant Francesc de Paula. Del segle XVII.

Amb decoració barroca. Es conserva el claustre del convent molt transformat i l'església conventual de 1605, amb decoració barroca on es venera al patró de la vila Sant Francesc de Paula.

  • Ermita de Santa Bàrbara.
  • Torre de Viver. D'origen àrab, encara que es diu que sobre fonaments romans. És una torre de maçoneria amb cos cilíndric que formava part del sistema defensiu del castell de Xèrica. Es troba en estat de ruïna.
  • Torre íbera de Ragudo. Es coneixen els seus orígens íbers, i els seus fonaments són clarament d'aquesta època, però la seva construcció elevada presenta elements àrabs. Durant l'època musulmana va estar en ús com torre de vigilància al servei de les fortaleses de Xèrica i Sogorb. Era de planta rectangular. Actualment conserva només la seva part inferior fins a una altura d'escassament 3 metres.
  • Font de l'Assumpció. Commemorativa de l'arribada de les aigües al municipi. Va ser aixecada gràcies a l'historiador Francisco Diago en l'any 1608, i reformada en 1619, va ser la primera font pública de Viver, és d'estil barroc i aspecte de calze eucarístic, i està rematada per una imatge de l'Assumpció.
  • Altres fonts urbanes. El Abrevadero, Sant Francesc, Mossèn Vilar, el Baile, Duc de Calabria, la Teja, el Garrón (safareig), Cazadores i el Chorrillo.

Cultura[modifica | modifica el codi]

  • Museu etnològic municipal.
  • Union Musical Santa Cecilia de Viver
  • Falles. Dissabte següent al 19 de març (Sant Josep).
  • Sant Antoni. El 17 de gener amb curses de caballs i altres actes típics.
  • Sant Francesc de Paula. Se celebra el divendres de la segona setmana de Pascua quan és típic menjar caldera d'arròs beneït.
  • Festa de l'Oli. Se sol celebrar al juny, en el Parc de La Floresta. A aquesta fira acudeixen més de 50 expositors, entre aquests expositors estan comerços del poble i associacions culturals del poble. Aquesta Fira està organitzada per l'Ajuntament i per la Cooperativa Oleícola de Viver, també compta amb diversos patrocinadors.
  • Festes d'estiu. Se celebren en el mes d'agost amb actes religiosos (Romiatge a Sant Roc el 16 d'agost), revetlles i bous al carrer.
  • Festes patronals. Se celebren a finals de setembre o principis d'octubre en honor a Sant Miquel i a la Verge de Gràcia.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Viver