Gaibiel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gaibiel
Bandera de Gaibiel Escut de Gaibiel
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de Gaibiel respecte del País Valencià Localització de Gaibiel respecte de l'Alt Palància


Municipi de l'Alt Palància
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Alt Palància
Sogorb
Gentilici Gaibielà, Gaibielana
Predom. ling. Castellà
Superfície 18,08 km²
Altitud 517 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
184 hab.
10,18 hab/km²
Coordenades 39° 55′ 33″ N, 0° 29′ 45″ O / 39.92583°N,0.49583°O / 39.92583; -0.49583Coord.: 39° 55′ 33″ N, 0° 29′ 45″ O / 39.92583°N,0.49583°O / 39.92583; -0.49583
Distàncies 68,1 km de València
54,1 km de Castelló de la Plana
13 km de Sogorb
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
5 PP
Vicente Pelayo Calvete (PP) (2007)
Codi postal 12415
Codi territorial 12065
Festes majors Crist de la Sed
Primera quinzena de setembre
Dies de mercat Dimarts
Web

Gaibiel és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Limita amb Algímia d'Almonesir, Caudiel, Xèrica, Matet, Navaixes, Pavies i La Vall d'Almonesir.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme, situat en el vessant septentrional de la serra d'Espadà, està travessat pel riu Regajo, que amb els seus paratges constitueix el major atractiu paisatgístic, hi podem trobar les fonts del Camí de la Vall, indicada per a les malalties del ronyó, la del Xúquer, la del Vicari, etc. i pous com el Gasparini, el Cacao o l'Erizo. Les altures més importants són: La Costalata (713 m), El Pinar (608 m), l'Aceitenegro (709 m) i l'Ajedrea (649 m).

Història[modifica | modifica el codi]

El primer testimoni de població el trobem a les coves del cim de Las Simas on visqueren humans durant el paleolític i el bronze, però els primers documents que parlen del poble són del 28 d'agost de 1237, quan Jaume I (1208-1276) va donar l'alqueria, d'origen àrab, de Gaibiel a Pere Garcés de Roda; la pertinença del lloc a la família López d'Herèdia està documentada ja en 1320 quan el rei Jaume el Just (1267-1327), posa sota la seua protecció a Ferran López d'Herèdia; un incident de 1379 en què els moros falten a ses obligacions és aprofitat pel senyor pel senyor per endurir les condicions de vassallatge; en 1583 per matrimoni de Rafel Garcés Mansilla Fernández d'Herédia, senyor vigent, amb Antònia Hurtado de Mendoza y Carrillo, comtessa de Priego, passa als dominis d'aquesta casa; el 1639 Geroni Garcés Camino de Mendoza, baró de Gaibiel va concedir-hi carta pobla per a 14 veïns immigrats d'Aragó i Catalunya; el 1792 s'inauguraren les obres de l'església, de les quals posà la primera pedra el bisbe de Sogorb, Llorenç Haedo; el 1818 rere diversos plets amb els Priego passa a la Corona.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007
1.125 1.102 1.060 916 767 775 629 430 330 221 203 195 204

Economia[modifica | modifica el codi]

Està basada en l'agricultura de secà, destacant productes com la garrofa, l'ametlla o l'oliva.

Monuments[modifica | modifica el codi]

Castell de Gaibiel
  • Església de Sant Pere. De finals del segle XVIII.
  • Ermita de Sant Blai.
  • Castell. D'origen àrab.

S'alça en el cim de la muntanya Sajolida, enfront de la població, just a l'altre marge del riu Regajo. A pesar de trobar-se en ruïnes segueix mostrant un aspecte poderós. Amb planta poligonal irregular, encara manté elevats trams de muralles, gran part de la torre de l'homenatge i restes de diverses torres cúbiques.

  • Torre del Dit.

Torre guaita d'origen musulmà; rep aquest nom per la forma de les seues escasses deixalles que se semblen a un dit assenyalant el cel.

  • Antiga Casa de la Vila. Declarada BIC.
  • Casa de Ramon Àgueda. Antiga casa pairal dels comtes de Priego.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Crist de la Sed. Se celebren el primer dilluns de setembre. És la major festa. El dimecres següent, es munten entaulats de fusta i comencen els actes taurins fins al dilluns següent.
  • Divina Pastora. El darrer diumenge de setembre.
  • Les Filles de Maria. Darrer diumenge d'agost.
  • Moros i Cristians. La darrera setmana de juliol.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gaibiel