Alt Palància

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
l'Alt Palància
Alto Palancia
Localització

Mapa de l'Alt Palància

Comarca del País Valencià
Entrada de bous i cavalls de Sogorb
Entrada de bous i cavalls de Sogorb
Estat
• Autonomia
• Província
Espanya
Comunitat Valenciana
Província de Castelló
Capital Sogorb
Llengua pròpia Castellà
Superfície 964,90 km²
Població 
  • Densitat
24.737 hab.
25,64 hab/km²
Coordenades 39° 51′ 11.79″ N, 0° 29′ 5.98″ O / 39.8532750°N,0.4849944°O / 39.8532750; -0.4849944Coord.: 39° 51′ 11.79″ N, 0° 29′ 5.98″ O / 39.8532750°N,0.4849944°O / 39.8532750; -0.4849944
Organització
Municipis

27
Municipi més populós Sogorb (8.889 hab.)
Municipi més dens Geldo (1.362,00 hab./km²)
Municipi més extens Altura (129,50 km²)

L'Alt Palància és una comarca de l'interior del País Valencià, amb capital a Sogorb.

Limita al nord amb l'Alt Millars, a l'est amb la Plana Baixa i el Camp de Morvedre, al sud amb el Camp de Túria i a l'oest amb els Serrans i l'Aragó.

Geografia[modifica | modifica el codi]

És una ampla vall separada de l'Alt Millars per les serres de Pina i Espadà al nord, i pel sud la delimita la Serra del Toro i la Serra Calderona.

La comarca es troba situada en el domini ibèric sent un punt de transició entre els altiplans de Terol i la plana costanera valenciana, per això les màximes altures es donen en l'interior.

Es poden distingir quatre unitats de relleu principals:

  • Vall del riu Palància. Aquest riu neix en la zona més occidental de la comarca i la recorre en sentit nord-oest sud-est. En la comarca es pot trobar tant el curs superior del riu (des del naixement fins a la localitat de Navaixes), com el mig (des de Navaixes fins a Sot de Ferrer).
  • Pla de Barraques. Zona considerar com una prolongació geològica de l'altiplà del sud de la província de Terol. Amb una altura de 1.000 a 1.100 m es caracteritza per un clima fred i escassa població. En ell es localitzen les serres del Toro i Pina prolongacions de la serra de Javalambre que suposen les màximes altituds de la comarca amb 1.618 m en la serra del Toro o 1.538 en la Penya Salada.
  • Serra d'Espadà. Serra situada al nord del riu Palància que serveix de línia divisòria entre la conca d'aquest i la del riu Millars. Es caracteritza pels seus sòls de rodeno i perd altitud conforme s'acosta al mar, sent les màximes altituds el pic de la Ràpita amb 1.106 m i el d'Espadà amb 1.086.

El clima és suau al fons de la vall, però fred a les zones muntanyoses.

El riu de Sogorb o Morvedre, i modernament Palància permet àmplies zones de regadiu on es conreen hortalisses, creïlles, dacsa i arbres fruiters. A la zona de secà abunda l'olivera, el blat, el garrofer i el raïm.

Comarca històrica[modifica | modifica el codi]

L'Alt Palància és una comarca històrica que ja apareixia al mapa de comarques d'Emili Beüt "Comarques naturals del Regne de València" publicat l'any 1934. L'única diferència és que ençà s'hi inclouia el municipi de Gàtova, que actualment es troba a l'actual comarca del Camp de Túria.

Llengua[modifica | modifica el codi]

La població actual és de parla castellana (la qual cosa fa que als seus habitants se'ls conega, juntament amb els de la Foia de Bunyol i Els Serrans amb el malnom de "xurros") producte segurament de la repoblació establerta arran de l'expulsió dels moriscos de 1609. Però bé els elements de la toponímia o bé, sobretot, els arxius de la seu sogorbina permeten afirmar que durant segles fou de llengua valenciana.

Economia[modifica | modifica el codi]

La indústria hi és escassa, tot i que hi ha almassores i molins de farina. A Sogorb, la capital de la comarca, hi ha indústria tèxtil, ceràmica i paperera.

A banda de Sogorb són també importants les poblacions d'Altura, Xèrica i Viver.

Administració[modifica | modifica el codi]

La comarca pertany a la província de Castelló, i pertanyen tots els municipis al Partit judicial de Sogorb, encara que antigament existia també el de Viver.

Municipis[modifica | modifica el codi]

Els municipis d'aquesta comarca són:

Alt Palància (2008)
Municipi     Població     Extensió     Densitat
Algímia d'Almonesir 321 20,30 14,93
Almedíxer 256 20,90 12,82
Altura 3.784 129,50 28,13
Assuévar 343 23,40 15,17
Barraques 179 42,10 4,42
Begís 452 42,40 10,09
Benafer 179 17,00 9,88
Castellnou 1.080 19,20 54,79
Caudiel 724 62,40 11,44
Figueres 54 11,80 5,68
Gaibiel 213 18,10 11,27
Geldo 702 0,50 1.362,00
Matet 125 14,90 8,19
Navaixes 733 7,90 88,61
Pavies 57 14,40 4,17
Pina 151 31,60 4,94
Sacanyet 100 30,50 3,74
Sogorb 9.131 106,10 83,78
Soneixa 1.476 29,10 49,11
Sot de Ferrer 471 8,60 56,28
Teresa 303 19,90 15,63
Toràs 250 16,80 15,36
El Toro 309 110,00 2,65
La Vall d'Almonesir 275 21,10 13,22
Viver 1.703 49,90 32,28
Xèrica 1.642 78,30 20,57
Xóvar 354 18,20 19,07
Total 25.367 964,90 23,64

Mancomunitats[modifica | modifica el codi]

Vies de comunicació[modifica | modifica el codi]

L'autovia A-23, o Autovia Mudèjar, és l'eix de comunicació comarcal. Enllaça amb l'A-7 (Autovia del Mediterrani) a l'altura de Sagunt (Camp de Morvedre) i arriba fins a la frontera amb Aragó, al municipi de Barraques, després de superar el Port del Ragudo, barrera orogràfica que històricament ha estat el pas entre els dos antics regnes i que després de les darreres obres. Aquesta Autovia, que actualment es troba en obres (2008) comunicarà l'Arc Mediterrani amb la frontera amb França, concretament a la població de Somport.

També existeix una via ferroviària que surt de l'Estació del Nord de València, passa per Sagunt i Terol, i arriba fins a Saragossa. Estacions:

  • Barraques
  • Caudiel
  • Sogorb (dos estacions)
  • Xèrica-Viver
  • Navaixes

Tant l'autovia A-23 com el ferrocarril trascorren pel centre de la vall del Palància, corredor estratègic de comunicacions entre el País Valencià i Aragó.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Llista de monuments de l'Alt Palància
  • Santuari de la Cova Santa d'Altura. Situat a 820 m d'altitud en el fons d'un avenc de 20 m de profunditat a uns 12 km del nucli urbà. És un lloc de gran devoció en tota la comarca i fora d'ella, realitzant-se romeries des de diverses localitats al llarg de l'any.
  • Cartoixa de Vall de Crist d'Altura. Situat a menys d'un quilòmetre del nucli urbà, encara és possible impregnar-se de la solemnitat d'un dels més importants monuments del Regne de València visitant les restes que queden després de quasi dos segles d'abandó.
  • Aqüeducte romà de Begís del segle II. Declarat Monument Nacional en l'any 1982, situat al peu del Castell. L'aqüeducte tenia en origen set arcs de mig punt dels quals en l'actualitat es conserven solament cinc, aquests juntament amb el mur situat a l'inici del mateix arriba a una longitud de 82 metres. Originàriament va tenir 125 metres, incloent la conducció d'aigües en canal sobre arquejades, els dos murs extrems, la connexió amb el canal de proveïment i la connexió subterrània de subministrament al poble. A pesar de ser un aqüeducte, la seva tipologia sembla respondre més a un pont a causa del sistema estructural utilitzat, al tenir tallamars en totes les piles i contraforts en les piles imparells. La fàbrica és de carreus en els arcs i les piles, mentre que en els elements restants s'utilitza la maçoneria. Cada pila i tallamar es corona amb una rematada piramidal.
  • Castell de Castellnou. Dels segles del XIII al XV, ha sigut declarat Bé d'Interès Cultural. Es troba dalt del puig de Sant Cristòfol. S'atribueix als romans, després pel segle XII foren els musulmans els qui el donaren la forma de les fortificacions islàmiques, fins que el 1228 les hosts d'en Jaume I el conqueriren.
  • Torre del Mal Paso de Castellnou. Torre ibera de vigilància. Recentment declarada Bé d'Interès Cultural.
  • Om monumental de Castellnou. Data de 1812 i va ser plantat en el centre de la plaça que en l'actualitat duu el seu nom com commemoració de la Constitució de Cadis.
  • Torre d'Anníbal de Caudiel. Del segle II aC. Va ser utilitzada en el període de dominació musulmana i en els primers temps de la reconquesta cristiana. Va ser, en aquesta època, una torre defensiva vinculada a la frontera del castell de Xèrica.
  • El Pilón de Matet. Del segle XI. Torre defensiva d'origen musulmà es troba situada en el cim del pujol rocós on està situada la població. Aquesta esvelta torre de cos cilíndric amb construcció de maçoneria disposa d'un accés principal elevat. Ha estat parcialment restaurada encara que la rematada superior ha desaparegut. Va ser declarada Bé d'Interès Cultural l'any 1985.
  • Nucli històric de Sogorb. Destaquen monuments com la Catedral, les muralles, l'aqüeducte, el castell, els palaus, la Font dels cinquanta canons, etc.
  • Església de la Immaculada de Sot de Ferrer. D'estil neoclàssic. Destaca sobretot per l'altar major obra de Joan de Joanes, un exemple de les obres més importants de la pintura renaixentista valenciana. La pintura és un oli sobre taula estant format per dues parts principals. La inferior, en la qual apareix la Immaculada en el centre envoltada pels seus pares i la superior, en la qual apareix Déu.
  • Nucli històric del Toro. Destaquen monuments com les esglésies de la Mare de Déu dels Àngels i de Sant Miquel, ermita de Sant Roc, l'Ajuntament, el Castell o el pont medieval.
  • Castell d'Almonecir. Del segle XII. És l'únic cas al País Valencià de ribat (monestir musulmà fortificat) en el qual residien els morabatins, monjos guerrers.
  • Nucli històric de Xèrica. Destaca la torre-campanar d'estil mudèjar, a més d'altres monuments com les diferents esglésies i convents, les muralles i els portals, ponts i torres, etc.

Espais Naturals[modifica | modifica el codi]

  • Parc Natural de la Serra d'Espadà.
  • Parc Natural de la Serra Calderona.
  • Peñaescabia. El cim de la Serra del Toro declarat Paratge Natural Municipal del municipi de Begís. En les proximitats se situa el naixement del riu Palància.
  • Salt de la Nòvia a Navaixes. Paratge situat en el riu Palància, està format per la cascada del Brazal, un impressionant salt d'aigua de 30 metres. Una llegenda local diu que, quan les parelles anaven a casar-se, les núvies havien de saltar el riu en aquest punt, i si ho aconseguien, el matrimoni seria feliç. Però una vegada una no ho va assolir i fou atrapada juntament amb el seu nuvi que es va llançar a rescatar-la en un remolí del riu, on tots dos moriren.
  • Paratge de la Esperanza de Sogorb. La muntanya de La Esperanza es correspon a un xicotet turó que s'eleva fins a una altura màxima de 445 metres des d'un nivell de cota dels terrenys que la rodegen de vora els 400 metres. Ha estat declarat Paratge Natural Municipal.
  • La Dehesa. Paratge Natural Municipal de Soneixa situat en un altiplà a uns 440 metres d'altitud. En ella es troben situades dues llacunes, una de les quals ha estat dessecada.
  • Pozo Junco de El Toro. Paratge Natural Municipal d'interés paisatgístic, faunístic i de flora.
  • Coves del Sargal de Viver. Situades a la riba esquerra del Palància hi ha un grup de coves que van servir de refugi als primers pobladors de la zona, des del Paleolític Superior fins al neolític. Geològicament es van formar per l'acció de les aigües de la font del Pontón. Existeixen formacions càrstiques d'interès.
  • Coves de los Calaricos de Xòvar. En aquest impressionant conjunt es poden observar magnífiques estalactites i estalagmites.
  • La via verda d'Ojos Negros travessa en direcció nord-oest-sud-est la comarca.

Fires, festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Cicle Internacional de Concerts, Ciutat de Navaixes. Durant els mesos de juliol i agost.
  • Fira de la Mel de Pina. Se celebra a començaments d'abril.
  • Entrada de bous i cavalls de Sogorb. Festa declarada d'Interès Turístic Internacional. Se celebra a finals d'agost i principis de setembre.
  • Festa de la Siega y Trilla de El Toro. Celebració on s'observen les tradicions ancestrals i útils del camp. Mostra d'indumentàries, artesania i maquinaria amb esmorzar típic. Entre juliol i agost.
  • Festa de l'Oli de Viver. Se sol celebrar al juny. A aquesta fira acudeixen més de 50 expositors, entre aquests expositors estan comerços del poble i associacions culturals del poble. Aquesta Fira està organitzada per l'Ajuntament i per la Cooperativa Oleícola de Viver, també compta amb diversos patrocinadors.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alt Palància Modifica l'enllaç a Wikidata