Paper
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Paper (desambiguació)». |
El paper és una làmina constituïda per un entramat tridimensional de fibres de cel·lulosa i altres substàncies (minerals, coles, colorants, etc.) que permeten millorar les seves propietats i fer-lo apte per l'ús al què està destinat.
La cel·lulosa per a la fabricació de paper s'obté principalment de la fusta (55%), d'altres fibres vegetal (9%) i del paper recuperat (16%).
Taula de continguts |
[edita] Història del paper
El paper més antic conegut utilitzat per contenir un missatge es va descobrir a la Xina i ha estat datat a l'any 8 aC, sota la dinastia Han occidental (206 aC – 25). Es tracta d'una peça d'uns 10 cm2, el paper va ser fet a partir de fibres de lli i és un fragment d'una carta amb una vintena de caràcters xinesos antics que han estat identificats. Va ser trobat l'any 2006 a Dunhuang, a la província de Gansu (nord-oest de la República Popular de la Xina). [1] Abans de l'aparició del paper els escrits s'havien de conservar sobre pergamins, sobre papirs o sobre superfícies com escorça, fulles de plantes, etc. Els papirs dels egipcis eren fabricats fa més de 5.000 anys amb làmines de papir.
Una tradició xinesa explica que el paper va néixer al segle II creat per Cai Lun, ministre d'agricultura, que el 105 hauria codificat per primer cop la tècnica de la seva fabricació i l'hauria millorat per permetre la fabricació massiva. El paper era elaborat a base de roba escaldada i de fibres d'alguns vegetals com el lli, el cànem, el bambú i la morera.
Però hi ha una altra història tradicional xinesa que explica que el paper hauria aparegut al segle III aC sota el regnat de Qin Shi Huangdi, fundador de la dinastia Qin, quan algunes persones van intentar reproduir els dipòsits d'escuma blanca que quedaven sobre els roques després de les crescudes.
Els artesans xinesos i japonesos del paper varen guardar el secret durant més de 6 segles, fins el segle VIII. Després de la batalla del Talas (751), on una força formada per àrabs i kirguisos van derrotar els xinesos frenant la seva expansió cap a l'oest, els vencedors van fer presoners nombrosos xinesos dels quals van aprendre les tècniques de la fabricació del paper. Tot i que és probable que coneguessin el paper abans d'aquesta data. Samarcanda esdevindria el primer centre productor de paper del món musulmà millorant el procediment de fabricació.
El paper arribaria a Europa a través de les conquestes àrabs, el trobem a Bagdad el 793, a El Caire el 900, a Xàtiva el 1056 i a Sicília el 1102. A Europa, l'exemplar de paper escrit més antic que es coneix és una carta àrab que data del 806 i es conserva a Holanda, a la Biblioteca Universitària de Leiden.
[edita] Procés de fabricació del paper
L'elaboració de paper era una feina artesana, lenta i costosa, fins el segle XIX la matèria primera utilitzada a la fabricació del paper eren els draps de fibres vegetals com el lli o el cànem, materials als que s'afegiria més tard el cotó. Però l'aparició de les fibres sintètiques a principis del segle XX va obligar a abandonar els draps com a matèria primera. Els drapaires passaven pels pobles i recollien draps vells i els portaven fins els molins paperers on en una primera fase els triaven, classificaven, tallaven i netejaven. Després es posaven a fermentar dins d'unes foses amb aigua durant unes setmanes i tot seguit passaven a ser trinxats amb l'ajut de maces de fusta de diferents tipus, aquest sistema per separar les fibres va ser inventat a Itàlia al segle XIII i habitualment era accionat per la força hidràulica. El procés durava d'un a tres dies i passava per diferents etapes on s'utilitzaven diferents maces per anar esmicolant els draps fins a quedar reduïts a una pasta fina.
La pasta obtinguda era barrejada amb aigua i ja podia ser utilitzada per l'alabrent (l'artesà paperer) per fer els fulls de paper amb l'ajut d'una eina amb la forma del futur full que emmarcava una tela metàl·lica. El procediment consistia a submergir l'eina a la pasta, en extreure-la l'aigua s'escolava mentre que les fibres quedaven atrapades formant una pel·lícula prima que seria el paper. Els fulls es dipositaven entre baietes de llana i després passaven a la premsa per extreure l'aigua. Finalment els fulls es posaven a assecar a un estenedors.
Avui dia la matèria primera per a la fabricació de paper és la pasta de paper procedent de la cel·lulosa continguda a la fusta. Això ha portat a potenciar el conreu d'arbres de creixement ràpid com l'eucaliptus o els pins. Els arbres, un cop tallats i eliminades les branques, són traslladats a les papereres on començarà el procés de fabricació del paper. El primer que es fa és treure l'escorça dels troncs abans que siguin triturats a través de diferents fases, després la fusta es barreja amb aigua per ser sotmesa més tard a tractaments químics, cocció amb productes químics i blanquejants. Amb aquests processos s'obtindrà la pasta de cel·lulosa que serà la base de la fabricació del paper. La fabricació del paper pròpiament, comença amb una màquina que fa una làmina prima d'una barreja de pasta amb un 99% d'aigua, a continuació una altra màquina sacsejarà la làmina per tal d'orientar les fibres de la cel·lulosa i fer que la mescla quedi ben repartida.
[edita] Producció mundial
| Posició | País | Producció (en Mt) |
 |
Posició | País | Producció (en Mt) |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 |  Estats Units |
80,8 | 11 |  Brasil |
7,8 | |
| 2 |  Xina |
37,9 | 12 | .svg){kind=small} Indonèsia |
7 | |
| 3 |  Japó |
30,5 | 13 | .svg){kind=small} Regne Unit |
6,5 | |
| 4 |  Canadà |
20,1 | 14 | .svg){kind=small} Rússia |
6,3 | |
| 5 |  Alemanya |
19,3 | 15 |  Espanya |
5,4 | |
| 6 | .svg){kind=small} Finlàndia |
13,1 | 16 |  Àustria |
4,6 | |
| 7 |  Suècia |
11,1 | 17 |  Índia |
4,1 | |
| 8 | .svg){kind=small} Corea del Sud |
10,1 | 18 |  Mèxic |
4,1 | |
| 9 |  França |
9,9 | 19 |  Tailàndia |
3,4 | |
| 10 |  Itàlia |
9,4 | 20 |  Països Baixos |
3,3 | |
| Font: Handelsblatt - Die Welt in Zahlen (2005) | ||||||
[edita] Varietats de paper
Es calcula que actualment hi ha unes 14.000 varietats de paper. Per classificar-les s'han fet servir unes característiques diferencials:
- El tipus de pasta de paper
- El temps de trituració
- Els additius utilitzats
- El procés d'assecatge
- Els acabats de superfície
Aquí hi ha una llista d'alguns dels tipus de paper:
Alemany, arrissat, assecant (per eixugar la tinta), autofotocopiador, bíblia , canson, blanc, carbó (que copia al full inferior el que s'escriu a dalt), ceba, contracolat, continu (usat sobretot per a factures i faxos), couché, crepat, cristall, d'alumini (usat per embolicar aliments de manera temporal), d'amiant, d'armènia, arròs (per a al cal·ligrafia xinesa fina), barba, cartes, dibuix, draps, fil, filtre, macerat, folre, fumar (folra els cigarrets), embalatge, empaperar, espart, escriure, seda (fi i trencadís), solfa, estany, estrassa, empaperar, plata, tina, vidre, Xina, impremta, engomats, higiènic, indicador, japó, jaspí, kraft, mil·limetrat (per fer gràfics), mussolina, parafinat, palla, pergamí, ploma, premsa, quadriculat, quitrà, ratllat, reactiu, semivegetal, tèrmic, timbrat, vegetal (per calcar), vellutat, verjurat, viltel·la, pasta de paper, moneda, croquis...
[edita] Aplicacions
El paper és utilitzat en un gran nombre d'ocasions. A part de les més habituals (escriptura, impremta), n'hi ha alguns usos curiosos:
- Per a la papiroflèxia.
- Portes. Algunes portes de baixa qualitat consten de dues xapes de fusta i a l'interior tenen unes cel·les fetes de paper que els donen consistència.
- Decoratiu per a la fusta.
- Paper moneda. És un paper complicat de fabricar, i molt complicat d'imitar. Es fabrica amb un gran percentatge de pasta de cotó. Se li afegeixen fibres especials que brillen amb la llum ultraviolada, i se li apliquen filigranes o marques a l'aigua.
- Per fer vestits de paper.
- El paper de croquis és un tipus de paper de poc gramatge, blanc, mat o setinat, que s'utilitza per pendre apunts gràfics, per anotar mesures i per fer esbossos i croquis a mà alçada. El format més habitual és A4.
[edita] Museus dedicats al paper
- Museu Molí Paperer de Capellades[2]: situat a Capellades, l'Anoia, instal·lat a un molí paperer del segle XVIII. Mostra el procediment de fabricació artesana del paper i maquinària, utillatge, paper i documents.
- Museu Valencià del paper[3]: situat a Banyeres de Mariola, l'Alcoià, destaca l'espai dedicat al paper de fumar, una activitat molt important a la zona en el passat.
- Museu de Vestits de Paper: Situat a Mollerussa, el Pla d'Urgell, provisionalment instal·lat a unes galeries comercials, dedicat als vestits de paper. És previst que ocupi la seva seu definitiva al costat del Teatre L'Amistat a finals del 2009.
[edita] Referències
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
