Gansu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
甘肃省
Gānsù Shěng
Abreviació(ns): 甘 or 陇

(pinyin: Gān or Lǒng)

Gansu is highlighted on this map
Origen del nom 甘 gān - Ganzhou (Zhangye)
肃 sù - Suzhou (Jiuquan)
Tipus d'administració Província
Capital i
Principal Ciutat
Lanzhou
CPC Gansu Secretari de Comité Su Rong
Governador Lu Hao
Àrea 454,000 km² (7è)
Població (2004)
 - Densitat
26,190,000 (22è)
57.7/km² 27è)
PIB (2004)
 - per càpita
CNY 155.9 bilions (27è)
CNY 5950 (30è)
HDI (2005) 0.675 (28è) — medium
Nacionalitats principals (2000) Han - 91%
Hui - 5%
Dongxiang - 2%
Tibetans - 2%
Nombre de prefectures 14
Nombre de comtats 86
Nombre de ciutats 1344
ISO 3166-2 CN-62
Lloc web:
http://www.gansu.gov.cn
(xinès simplificat)

Gansu Gansu (pàg.) (Xinès simplificat: 甘肃; Xinès tradicional: 甘肅; pinyin: Gānsù; Wade-Giles: Kan-su, Kansu, o Kan-suh) és una província situada al nord-oest de la República Popular de la Xina. Està situada entre Qinghai, Mongòlia Interior, i els planells de Huangtu, en la frontera amb Mongòlia al nord. El riu Huang He travessa la part meridional de la província. Té aproximadament 25 milions d'habitants (1997) i una important concentració de població Hui. La capital de la província és Lanzhou, situada al sud-est de la província.

Gansu és abreujat Gan o Long (陇/隴), i també és conegut com a Long Oest o Long Dret, en referència a la Muntanya Long a l'est de Gansu.

El nom de Gansu té el seu origen en la dinastia Song. Prové de l'acrònim del nom de les dues prefectures principals establertes en la província durant les dinasties La seva (prefectura de Gan, prop de la ciutat de Zhangyi) i Tang (prefectura de Su, prop de l'actual ciutat de Jiuquan).

Geografia[modifica | modifica el codi]

La major part de la província té una elevació d'un quilòmetre sobre el nivell del mar. Part del desert de Gobi pertany a Gansu. El nord de la província és pla mentre que el sud és muntanyenc. El pic més elevat de la zona és la muntanya Qilian Shan de 5.547 metres d'altitud. La província és un dels hàbitats naturals del panda gegant.

Economia[modifica | modifica el codi]

La base de l'economia de la regió és la mineria. Gansu posseïx importants dipòsits d'antimoni, crom, carbó, cobalt, coure, iridi, mercuri, petroli, tungstè i zinc. Entre els productes agrícoles produïts a la província destaquen el cotó, l'oli de llinassa, els melons, el blat de moro i el blat. A Gansu hi creixen també nombroses herbes salvatges utilitzades en la medicina tradicional xinesa.

Administració[modifica | modifica el codi]

Hi ha 14 àrees administratives després del nivell provincial: 12 prefectures i dues prefectures autònomes:

Història[modifica | modifica el codi]

Fort del pas de Jiayuguan

Gansu és un nom utilitzat per primer cop sota la dinastia Song (960-1279) per dues prefectures diferents de les dinasties Sui (581-618) i Tang (618-907): la de Gan (part nord-oest) i la de Su (extrem nord-oest).

Torre Han a Dunhuang, Gansu

A la prehistòria Gansu va acollir un cert nombre de cultures neolítiques. La cultura Dadiwan (大地灣文化) ha deixar un considerable nombre d'objectes que s'han trobat a les excavacions, a la part oriental de la província, corresponents a una data entre 6000 i 3000 aC.[1] La cultura de Majiayao (馬家窯文化) i en part la de Qijia (齊家文化) també estan basades a Kansu entre 3100 i 2700 aC la primera i entre 2400 aC i 1900 aC la segona.

L'estat Qin (秦) del 778 al 207 aC que va donar pas a la dinastia Qin (221-207 aC) es va originar al sud-est de Gansu, específicament a la regió de Tianshui (天水). El mateix nom Qin es creu que es va originar en part també a la mateixa zona .[2][3] Tombes i objectes Qin s'han excavat a Fangmatan, prop de Tianshui, inclouen un mapa de fa 2200 anys de la regió de Guixian .[4]

Posteriorment Gansu fou un important centre de comunicacions per l'imperi, doncs l'anomenat corredor d'Hexi (河西走廊) corre pel coll de la província. La dinastia Han (206 aC -220 dC) va estendre la Gran Muralla pel corredor i hi va construir les fortaleses i ciutats estratègiques del Pas de Yumenguan (o de la Porta de Jade, prop de Dunhuang), i de Yangguan (阳关|阳关). Restes de la muralles i les ciutats són encara visibles; una antiga forma de paper amb caràcters xinesos i datat de vers 8 aC es va trobar al lloc d'una antiga guarnició Han al pas de Yumen.[5] A l'oest de Yumenguan i les muntanyes Qilian, i al nord-oest de la província, els Yuezhi, Wusun, i altres nòmades són esmentats als primers segles de l'era actual en relació a Xina.

A la caiguda de l'imperi uigur es va establir a Kansu un estat uigur que va existir del 848 al 1036 i fou en aquest període quan es va introduir el islam. Situada a la ruta de la seda, Gansu fou una província econòmicament important. Temples i coves budistes[6] cpm les coves de Mogao (les Coves dels Mil Budes) i les coves de Maijishan tenen artistics murals.[7]

A l'inici de l'imperi mongol, la regió formava un regne tangut governat per la dinastia Hsia o Hsi-hsia (vers 1032-1227) amb Ningshia (Yintchwan) com a capital. Rashid al-Din en la seva llista de províncies xineses, va dividir la regió dels tanguts en dos parts que tenien per centres a Kindjanfu (moderna Sian i ara Xi'an capital del Shaanxi) i Kamdju (Kantchou, ara transcrit Lanzhou) al propi Kansu. Aleshores els dos territoris formaven un govern únic, però la capital i residència del governador era Xi'an; el límit entre els dos territoris després separats era el riu Hoang-Ho de manera que Lanzhou quedava dins el Shaanxi. Segons Marco Polo el país tangut era governat pel príncep Mangalay (Mangkala), tercer fill de Kubilay Khan, que va morir el 1280; segons Rashid al-Din el governador era el príncep Ananda (un germà de Mangalay) nascut vers 1270 que fou criat amb parents musulmans i a partir del 1295 es va declarar obertament per aquesta religió; gran part del seu exèrcit de 150000 homes, i dels tanguts sobre els que governava, van adoptar el islam com a religió seguint al seu cap. El gran khan Temur Oldjeitu (1294-1307) li va recriminar la seva conversió però Ananda va restar fidel a l'islam; va perdre temporalment el seu govern però el va recuperar i fou erigit en pretendent al tron del khanat el 1307 però fou derrotat i mort pel seu rival Khayshan (1307-1311), nebot de Temur Oldjeitu; el 1323 Orug Temur, fill d'Ananda, va acabar sent nomenat príncep de Tangut.

La dinastia mongola o Yuan es va enfonsar el 1368. Amb la dinastia Ming (1368-1644) els turcs salar es van establir a la riba sud del riu Hoang-Ho. Els mings van construir la fortalesa de Jiayuguan a Gansu. A l'imperi de Tamerlà és deia que s'havia produït una matança de musulmans el 1398, rumors que no han pogut ser confirmats per dades històriques procedents de la Xina. Els Hui-hui musulmans establerts a Xina foren absorbits i van esdevenir xinesos físicament i lingüísticament, adoptant noms xinesos (Muhammad va passar a ser Ma), però van conservar la seva religió; els musulmans del Gansu van tenir un procés similar; molts dels musulmans d'aquesta regió van emigrar a l'Àsia central, a Samarcanda o altres llocs musulmans, però el islam s'havia ja estès per tota la regió fins al Shaanxi

La dinastia Qing o mantxú va accedir al poder el 1644 no va canviar gaire les coses. El Kansu era un dels punts de concentració principal dels musulmans; els que parlaven xinès eren anomenats Hui-min (poble islàmic). L'islam es va difondre de manera apreciable al segle XVIII quan as partir del 1761 es van predicar per Ma Ming-hsin, natiu d'Anting al Gansu, els ensenyaments sufites que foren coneguts com a Hsin-tchiao (la nova secta o el nou ensenyament); els turcs salar es van convertir. La Hsin-tchiao com a secta fou fundada el 1762 i el seu centre fou Hsünhua prop de Hsining. Els conflictes entre els seguidors d'aquesta nova corrent i els de l'antiga van derivar en violència el 1781 i el govern xinès va exercir una forta repressió. Llavors els membres de la Hsin-tchiao es van revoltar però foren reprimits (1782); encara van intentar una nova revolta (1783) a Chi-feng-pao al Gansu, igualment reprimida. Al començar segle següent la secta seguia existint amb centres principals a Tchang-tchia-tchuan a Gansu i Tchin-tchi-pao a Hingshia.

El 1862 els musulmans la secta Hsin-tchiao a Hingshia i Gansu es van revoltar a Tchin-tchi-pao dirigits per Ma Hua-lung un santó místic, successor de la línia de dirigents iniciada per Ma Ming-hsin, que havia establert la seva seu en aquesta ciutat. Ma Hua-lung va fundar una orde mística anomenada Djahriyya. La revolta fou finalment reprimida el 1871 per l'exèrcit mantxú;[8] després de la revolta la direcció del moviment religiós Djahriyya va passar a Ma Yuan-tch'ang, un deixeble de Ma Hua-lung que residia a Tchang-tchia-tchuan a Gansu. Va viure fins al 1920 quan va morir en el terratrèmol d'aquest any, de 8,6 a l'escala de Richter, que va matar a 180.000 persones.

El 1910 la població de musulmans a la província l'estimava M. Broomhall entre dos i tres milions de persones. El 1953 segons el cens oficial era d'1.086.597 persones, el 30% de la població. La província pateix freqüents terratrèmols (el 1932 un nou terratrèmol de 7,6 graus va matar setanta mil persones), sequeres i fams que van alentir el seu progrés. L'expansió econòmica s'ha basat als darrers anys, principalment, en l'explotació dels seus abundants recursos minerals i la industrialització.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. [enllaç sense format] http://www.china.org.cn/english/2002/Nov/48266.htm Dadiwan Relics Break Archeological Records
  2. [enllaç sense format] http://news.xinhuanet.com/english/2006-11/19/content_5349258.htm Xinhua - English
  3. People's Daily Online - Chinese surname history: Qin
  4. [enllaç sense format] http://news.xinhuanet.com/english/2002-04/30/content_378835.htm Over 2,200-Year-old Map Discovered in NW China
  5. [enllaç sense format] http://news.xinhuanet.com/english/2006-08/08/content_4937457.htm Xinhua - English
  6. [enllaç sense format] http://english.people.com.cn/200201/03/eng20020103_87985.shtml
  7. "Artistic treasures of Maiji Mountain caves" per Alok Shrotriya i Zhou Xue-ying. «Enllaç».
  8. aquesta revolta, estesa a altres llocs (1862-1877), va causar la mort en tota Xina de dotze milions de persones incloent un milió de musulmans a Yunnan; Jacques Gernet, A History of Chinese Civilization. 2. New York: Cambridge University Press, 1996. ISBN 0-521-49712-4

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Coord.: 38° N, 102° E / 38°N,102°E / 38; 102