Panda gegant

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Panda gegant
Panda gegant
Panda gegant

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora
Família: Ursidae
Gènere: Ailuropoda
Espècie: A. melanoleuca
Nom binomial
Ailuropoda melanoleuca
(David, 1869)
Hàbitat del panda gegant
Hàbitat del panda gegant
Subespècies

A. melanoleuca melanoleuca
A. melanoleuca qinlingensis

El panda gegant, ós panda, o simplement, panda (Ailuropoda melanoleuca, significat literal:"peu de gat negre i blanc")[2] és un ós[3] natiu de la Xina centro-oriental i sud-oriental.[4] És fàcil de reconèixer per les seves grans taques negres característiques al voltant dels ulls, de les orelles, i al llarg del seu cos. Encara que pertanyi a l'ordre Carnivora, la dieta del panda gegant és el 99% de bambú.[5] L'altre 1% de la seva dieta inclou mel, ous, nyams, fulles d'arbusts, taronges, i plàtans.[6]

El panda gegant viu en algunes serralades de la Xina central, principalment a la província de Sichuan, però també a les províncies de Shaanxi i Gansu.[7] Degut a la construcció de granges, desforestació i altres desenvolupaments, el panda ha estat foragitat de les terres baixes on havia viscut.

El panda és una espècie en perill d'extinció que necessita protecció.[4] Un informe del 2007 mostra que hi ha 239 pandes que viuen en captivitat dins de Xina i 27 d'altres fora del país.[8] La població salvatge estimada varia molt; una aproximació calcula que hi ha uns 1.590 animals vivint en llibertat,[8] mentre que un altre estudi fet el 2006 a través de l'empremta genètica estima que la xifra podria ser més elevada, de 2.000 a 3.000.[9] Alguns reportatges també mostren que el nombre de pandes al món salvatge està creixent.[10][11] Tannmateix, la UICN no creu que hi hagi prou proves per re-classificar les espècies d'amenaçades a vulnerables.[12]

Mentre que el drac ha servit històricament com a emblema nacional de la Xina, a les últimes dècades el panda també ha servit d'emblema pel país. La seva imatge apareix en un gran nombre de monedes commemoratives xineses de platí, or, i plata.

Encara que el panda es considera normalment un animal dòcil, se'n coneixen atacs contra humans, presumiblement a causa d'irritació més que per depredació.[13][14][15]

És el logotip de la primera organització ecologista a nivell mundial: WWF (World Wide Fund for Nature).[16]

Provinents d'Hostalets de Pierola es van descriure el 2012 les restes fòssils de l'antecessor més antic, a nivell mundial, del Panda gegant i de tota la família dels pandes, a aquest nou gènere se li ha donat el nom de Kretzoiarctos i amb l'epítet específic de beatrix.[17]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Un cadell de panda gegant. Al naixement, el panda gegant típicament pesa de 100 a 200 grams i mesura de 15 a 17 centímetres de llarg.[18]

El panda gegant té un pelatge negre i blanc. Els adults mesuren 1,5 metres de llarg i al voltant de 75 centímetres d'alçada a l'espatlla. Els mascles poden arribar a pesar 150 quilograms. Les femelles (generalment un 10-20% més petites que els mascles)[19] poden pesar fins a 125 quilograms.[4]

El panda gegant té un cos típic dels óssos. Té pelatge negre a les orelles, pegats oculars, musell, braços i espatlles. La resta del seu pelatge és de color blanc. Encara que els científics no saben per què aquests óssos inusuals són blancs i negres, alguns especulen que els colors contrastats proporcionen efectivitat en el camuflatge en el seu hàbitat ombrívol, rocós i nevat.[20] El dens pelatge del panda gegant el manté calent en els boscos freds del seu hàbitat.[20] El panda gegant té grans dents molars i forts músculs en la mandíbula que l'ajuden a mastegar el bambú.[21]

La seva pota té cinc dits i un polze; el "polze" és en realitat un os sesamoide modificat, que l'ajuda a agafar el bambú mentre se'l menja.[22] Stephen Jay Gould usà aquest exemple en el seu llibre d'assaigs on parlava de l'evolució i de la biologia, The Panda's Thumb.

Té la segona cua més llarga en la família dels óssos, amb 15 centímetres de llarg. La cua més llarga la té l'ós tibetà.[19]

El panda gegant viu al voltant de 20 anys en llibertat i uns 30 anys en captivitat.[23]

Comportament[modifica | modifica el codi]

En llibertat, el panda gegant és un animal terrestre i primàriament es passa el temps voltant i buscant menjar pels boscos de bambú de les muntanyes de Qinling i de la muntanyosa província de Sichuan.[16] Encara que generalment són solitaris, cada adult té un territori definit i les femelles no toleren d'altres femelles en el seu territori. Els pandes es comuniquen a través de vocalització i marcant amb l'olor com ara esgarrapant arbres o deixant marques d'orina.[4] El panda gegant pot escalar arbres i fer-se un refugi en arbres buits o en esquerdes de roques però no estableix caus permanents. Per aquesta raó, els pandes no hibernen, com d'altres mamífers subtropicals, i en comptes d'això se'n va cap a altres altituds de temperatures més càlides.[24]

Es fan trobades socials durant la curta temporada de reproducció on els pandes que estan a prop l'un de l'altre s'ajuntaran.[25] Després d'aparellar-se, el mascle deixa sola la femella perquè pugi el cadell.[26]

Dieta[modifica | modifica el codi]

Pandes menjant bambú al Zoo Nacional a Washington, D.C.
Un panda dret menjant i jugant

Malgrat la seva classificació taxonòmica com a carnívor, el panda gegant té una dieta primàriament herbívora, que consisteix gairebé de forma exclusiva en bambú.[23] Tanmateix, el panda gegant encara té el sistema digestiu i gens específics d'un carnívor .[27] i per tant obté poca energia i poca proteïna del consum de bambú. La seva habilitat de digerir la cel·lulosa s'atribueix als microbis del seu intestí.[28] Un panda gegant pot arribar a menjar de 9 a 14 kg de bambú cada dia. Com que consumeix una dieta poc nutritiva, li és important mantenir el seu tub digestiu ple.[23] L'entrada limitada d'energia imposada per la seva dieta ha influït en el comportament del panda. El panda gegant acostuma a limitar les seves interaccions socials i evita terrenys amb fort pendent per tal de reduir la seva despeses d'energia.[29]

Dues de les característiques principals del panda, el seu gran cos i la seva cara arrodonida, són adaptacions a la dieta de bambú. L'investigador de pandes Russell Ciochon observà que: “[en bona part] com el goril·la vegetarià, la baixa relació entre la superfície del cos i el volum del cos [del panda gegant] és indicatiu d'una baixa taxa metabòlica. Aquesta baixa taxa metabòlica i un tipus de vida més sedentari permeten al panda gegant de subsistir a base de recursos poc nutritius com ara el bambú.”[29] De forma similar, la cara arrodonida del panda és el resultat dels forts músculs de la mandíbula, que agafen des de la part superior del cap fins a la mandíbula.[29] Els grans molars aixafen i molen el material vegetal fibrós.

Els pandes mengen qualsevol de vint-i-cinc espècies de bambú en llibertat, com per exemple Fargesia dracocephala[30] i Fargesia rufa.[31] Poques espècies de bambú són abundants a les grans altituds on els pandes habiten. Les fulles de bambú contenen els majors nivells de proteïnes; les tiges en tenen menys.[32] Degut a aquest gran volum alimentari, els pandes gegants poden defecar fins a quaranta vegades en un dia.[33]

A causa del fet que tot el bambú d'una espècie concreta fa la floració, mort i regeneració alhora, el panda gegant ha de tenir a l'abast com a mínim un parell d'espècies diferents per evitar la inanició. Encara que és principalment herbívor, el panda gegant encara conserva dents ursines, i pot menjar carn, peix, i ous si pot. Quan està en captivitat, els zoos normalment mantenen la seva dieta de bambú, encara que alguns donaran galetes formulades o altres suplements a la dieta.[34]

Genoma[modifica | modifica el codi]

Es va obtenir la seqüència genètica del panda gegant el 2009 utilitzant tecnologies de seqüenciació d'última generació.[35] El seu genoma conté 20 parells d'autosomes i un parell de cromosomes sexuals.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Durant força dècades la classificació taxonòmica del panda gegant estava en debat perquè comparteix característiques dels óssos i dels óssos rentadors.[36] Tanmateix, estudis moleculars suggereixen que el panda gegant és un ós veritable i part de la família dels óssos,[37][38] encara que es va diferenciar aviat (fa entre 18-25 milions d'anys) de la branca principal dels ursins. El parent més pròxim dins els úrsids del panda gegant és l'ós dels Andes d'Amèrica del Sud.[39] Al panda gegant se l'ha anomenatfòssil vivent.[40]

Malgrat que comparteixen el nom, el tipus d'hàbitat, la dieta, així com un os anomenat pseudopolze (que els ajuda a aguantar els brots de bambú mentre mengen), el panda gegant i el panda vermell són parents llunyans. Estudis moleculars han classificat el panda vermell a la seva pròpia família Ailuridae, i no sota la família dels óssos.

Havia estat, doncs, mostrat com a un exemple increïble d'evolució convergent sense que fos cert.

Hua Mei, el cadell de panda nascut al Zoo de San Diego l'any 1999.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

S'han distingit dues subespècies de panda gegant basant-se en les diferents mides cranials, patrons de color i genètica de poblacions (Wan et al., 2005).

  • La subespècie Ailuropoda melanoleuca melanoleuca consisteix en la majoria de les poblacions existents de pandes. Es troben principalment a Sichuan i tenen els típics colors contrastats en blanc i negre.
  • El panda de Qinling, Ailuropoda melanoleuca qinlingensis[41] es troba només a les muntanyes de Qinling a Shaanxi en alçades entre 1300 i 3000 m. En comptes del color típic de blanc i negre, tenen clapes marró fosc i marró clar. El cap d'A. m. qinlingensis és més petit que el dels seus parents, i té molars més grossos.

Cladograma[modifica | modifica el codi]

Ursidae


Ursinae



Tremarctinae



Ailuropodinae

altres cronoespècies (A. microta, A. wulingshanensis, A. baconi)


panda


A. melanoleuca melanoleuca



A. melanoleuca qinlingensis






Usos i interacció amb els humans[modifica | modifica el codi]

Primeres referències[modifica | modifica el codi]

En el passat, es pensava que els pandes eren criatures estranyes i nobles— la mare de l'Emperador Wen de Han fou enterrada amb un crani de panda en la seva tomba. Es diu que el nét de l'Emperador Taizong de Tang donà al Japó dos pandes i una làmina de pell de panda com a senyal de bona voluntat. A diferència d'altres animals a l'Antiga Xina, es pensava que els pandes no tenien usos medicinals. Els pocs usos medicinals coneguts són en la tribu Sichuan, on utilitzaven l'orina de panda per desennuegar, i l'ús del pelatge de panda per controlar la regla, com es descriu a l'enciclopèdia de la Dinastia Qin Erya.[42]

La criatura anomenada mo (貘) mencionada en alguns llibres antics s'ha interpretat com el panda gegant.[42] El diccionari Shuowen Jiezi (Dinastia Han Oriental) diu que el mo, de Shu Han (Sichuan), és un animal semblant a un ós, però és de color groc i negre,[43] encara que Erya, un diccionari més antic, descriu mo simplement com a "lleopard blanc".[44] També és comuna la interpretació de la criatura ferotge llegendària pixiu (貔貅) com a panda gegant.[45]

L'obscuritat relativa del panda gegant al llarg de la major part de la història de la Xina la il·lustra el fet que, malgrat que hi ha un gran nombre de representacions d'óssos en l'art xinès des dels temps més antics, i el bambú és un dels temes preferits pels pintors xinesos, no hi ha representacions artístiques de pandes gegants anteriors al segle XX.[46]

"Descobriment" modern[modifica | modifica el codi]

L'Oest va conèixer coses sobre el panda gegant el 1869 perquè el missioner francès Armand David[36] rebé una làmina de pell d'un caçador l'11 de març de 1869. El primer ciutadà d'Occident a veure un panda gegant viu fou el zoòleg alemany Hugo Weigold, qui va comprar un cadell el 1916. Kermit i Theodore Roosevelt, Jr., foren els primers ciutadans d'Occident a disparar a un panda, en una expedició patrocinada pel Museu Field d'Història Natural en els anys 20. El 1936, Ruth Harkness fou la primera ciutadana d'Occident a portar un panda gegant viu, un cadell que es deia Su Lin[47] que va anar a viure al Zoo de Brookfield a Chicago. El 1938, cinc pandes gegants foren enviats a Londres;[48][49] aquestes activitats es van aturar per culpa de les guerres i, durant la següent meitat del segle, Occident en va saber poc, dels pandes.

Gao Gao, un adult mascle de panda gegant al Zoo de San Diego.

Diplomàcia del panda[modifica | modifica el codi]

Article principal: Diplomàcia del panda

Les cessions de pandes gegants a zoos dels Estats Units i del Japó foren una part important de la diplomàcia de la República Popular de la Xina en els anys 70, ja que va marcar alguns dels primers intercanvis culturals entre la República Popular de la Xina i l'Oest. Aquesta pràctica s'anomena "Diplomàcia del panda".

Cap a l'any 1984, tanmateix, els pandes ja no es feien servir com a símbol de diplomàcia. En comptes d'intercanviar, la Xina va començar a oferir pandes a altres nacions en cessions de només 10 anys. Les condicions estàndard de la cessió inclouen una tarifa de fins a un milió de dòlars l'any i estipulen que tots els cadells que neixin durant la cessió seran propietat de la República Popular de la Xina. Des del 1998, degut a un judici de la WWF, el Servei de Pesca i Vida Silvestre dels Estats Units només permet a un zoo dels Estats Units d'importar un panda si el zoo pot assegurar que Xina canalitzarà més de la meitat de la tarifa de cessió cap a esforços de conservació del panda gegant i el seu hàbitat.

El maig de 2005, Xina oferí un parell de pandes perquè es reproduïssin a Taiwan. El tema es va embolicar en les relacions entre Taiwan i Xina- tant pel valor simbòlic com per temes tècnics com ara si el traspàs seria "domèstic" o "internacional", o si l'intercanvi tindria algun fi de conservació real.[50]

Conservació[modifica | modifica el codi]

El panda gegant és una espècie en perill d'extinció, ja que està amenaçada constantment per la degradació del seu hàbitat i que té molt poca natalitat, tant en llibertat com en captivitat.[23]

El panda gegant ha estat un objectiu de la caça furtiva pels locals des de fa molt de temps i per estrangers des que es va presentar a Occident. A partir dels anys 30, els estrangers no van poder caçar pandes a la Xina per culpa de la Segona Guerra Sinojaponesa i de la Guerra civil xinesa, però els pandes van continuar sent una a font de pell fina pels xinesos. El boom de població a la Xina després de 1949 va afectar molt l'hàbitat dels pandes, i les subseqüents fams van fer que augmentes molt la caça d'animals salvatges, inclosos els pandes. Durant la Revolució Cultural, tots els estudis i activitats de conservació als pandes es van aturar. Després de la reforma econòmica xinesa, la demanda de pells de pandes de Hong Kong i Japó van provocar la caça il·legal per la venda al mercat negre, que les autoritats locals del moment generalment toleraven.

Primer pla d'un cadell de set mesos de panda a la Reserva Natural de Wolong a Sichuan, Xina.

Encara que el Parc Nacional Wolong fou establert pel govern de la Xina el 1958 per salvar la població en declivi de pandes, es van fer pocs avenços en la conservació dels pandes, degut a la inexperiència i el coneixement insuficient de l'ecologia. Moltes persones creien que la millor manera de salvar els pandes era engabiar-los. Per tant, al mínim símptoma de declivi, engabiaven els pandes, i patien condicions de vida terribles. Per culpa de la contaminació i la destrucció del seu hàbitat natural, juntament amb la segregació degut a l'engabiament, la reproducció dels pandes en llibertat era molt limitada. Els anys 90, tanmateix, algunes lleis (incloent control de l'armament i l'allunyament dels humans de les reserves) van afavorir les possibilitats de supervivència dels pandes. Amb aquests esforços renovats i mètodes de conservació millorats, el nombre de pandes en llibertat ha començat a créixer en algunes àrees, encara que continuen estant classificats com a espècie poc habitual.

El 2006, uns científics van informar que el nombre de pandes que vivien en llibertat era de 1000 més del que es pensava abans. Anteriors censos de pandes havien utilitzat mètodes convencionals per estimar la mida de la població en llibertat, però utilitzant un nou mètode que analitza el DNA de la femta dels pandes, els científics creuen que la població de pandes en llibertat podria arribar als 3000.[23] Encara que l'espècie continua en perill, es creu que els esforços de conservació funcionen. El 2006, hi havia 40 reserves de pandes a Xina, quan fa dues dècades només n'hi havia 13.[9]

El panda gegant és una de les espècies més adorades i protegides del món, i és un dels pocs animals del món l'hàbitat natural dels quals ha obtingut la designació de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Els Santuaris de panda gegant de Sichuan, localitzats al sud-oest de la província de Sichuan, que comprenen set reserves naturals, foren inscrits a la Llista de Patrimonis de la Humanitat el 2006.[51][52]

No tots els conservacionistes estan d'acord que els diners invertits en la conservació de pandes estiguin ben gastats. Chris Packham ha arguït que la cria de pandes en captivitat és "inútil" perquè no hi ha suficient hàbitat per poder-los sostenir."[53] Packhman també argumenta que els diners gastats en pandes estarien més ben gastats en altres objectius,[53] i ha dit que "em menjaria l'últim panda si amb això pogués recuperar tots els diners que s'han malgastat en la conservació dels pandes per poder fer-hi coses més sensates",[54] encara que va haver de demanar disculpes a la gent a qui els agraden els pandes.[55] Packham indica que "El panda és possiblement un dels pitjors malbarataments de diners en la conservació de la natura de l'últim mig segle".[54]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Centre de recerca i de cria a Chengdu.

Inicialment el mètode primari de criar pandes gegants en captivitat era fent inseminació artificial, ja que semblava que perdien el seu interès a aparellar-se un cop eren capturats.[56] Això va fer que alguns científics provessin mètodes extrems com per exemple ensenyar-los vídeos de pandes aparellant-se[57] i donant Viagara als mascles.[58] Només recentment els programes de cria de pandes han començat a tenir èxit, i s'ha determinat que els pandes tenen un patró de reproducció comparable amb algunes poblacions d'ós negre americà, una família d'óssos creixent. La mitjana de reproducció actual està en un cadell cada dos anys.[11][16]

Els pandes gegants arriben a la maduresa sexual entre els quatre i els vuit anys, i poden reproduir-se fins als 20 anys.[59] L'època d'aparellament és entre el març i el maig, quan una femella entra en el cicle estral, que només passa una vegada a l'any, que acaba al cap de dos o tres dies.[60] Quan s'aparellen, la femella està ajupida amb el cap abaixat, i el mascle s'hi posa al damunt des del darrere repetidament per assegurar-se que la fertilització ha estat reeixida. El període de gestació dura entre 95 i 160 dies.[60] Els cadells pesen tan sols de 90 a 130 grams, que és més o menys 1/800 del pes de la mare.[36]

Si neixen bessons en llibertat, normalment només un sobreviu. La mare seleccionarà el cadell més fort, i el més dèbil es morirà. Es creu que la mare no pot produir llet per a dos cadells, ja que no guarda suficients greixos.[61] El pare no ajuda en el creixement dels cadells.

Quan neixen, els cadells són de color rosat, cecs, i no tenen dents.[62] Un cadell de panda gegant és també molt petit, i és difícil per la mare de protegir-lo deguda a la seva mida. Mama de la mare de 6 a 14 vegades per dia durant uns 30 minuts. Durant tres o quatre hores, la mare marxa del cau per menjar, així doncs deixa el cadell indefens. Una o dues setmanes després del naixement, la pell del cadell es torna grisa, i el seu pèl esdevindrà negre. Apareixerà un color rosa clar en el pelatge, resultat que es dóna deguda a una reacció química entre el pelatge i la saliva de la mare. Al cap d'un mes després del naixement, el patró del pelatge s'acaba de desenvolupar. El pelatge d'un cadell es va fent més tou i gruixut a mesura que va creixent. El cadell comença a gatejar amb 70 o 80 dies;[36] la mare juga amb les seves cries fent-les cargolar i lluitant. Els cadells poden menjar petites quantitats de bambú després de sis mesos,[63] encara que la llet de la mare continua sent la font primària de menjar durant la majoria de temps en el primer any. Els cadells de panda pesen 45 kg el primer any, i viuen amb les seves mares fins que tenen de 18 mesos a dos anys. L'interval entre els naixements en llibertat generalment és cada dos anys.

El juliol de 2009, uns científics xinesos van confirmar que el naixement del primer cadell a ser reeixit havia concebut a través d'inseminació artificial utlitzant espermes congelades.[64] El cadell va néixer a les 07:41 del 23 de juliol, aquest any a Sichuan com a tercera cria de You You, un panda d'11 anys.[64][65][66] La tècnica de congelar l'esperma en nitrogen líquid fou desenvolupat per primera vegada el 1980 i el primer naixement fou aclamat per ser la solució al problema que disminuïa la disponibilitat de semen en pandes gegants que havia portat a l'endogàmia.[66][67] S'ha suggerit que el semen de panda, que pot congelar-se durant dècades, es podria compartir amb altres zoos per salvar l'espècia.[64][65] S'espera que zoos en destinacions com ara San Diego als Estats Units i Ciutat de Mèxic ara podrien proveir el seu propi semen per inseminar més pandes gegants.[67]

També s'han fet intents de reproduir pandes gegants a través de l'embaràs interespecífic implantant embrions de panda clonats en un úter d'un animal d'una altra espècie. Això ha donat resultats en els fetus de pandes, però no naixements.[68]

Nom[modifica | modifica el codi]

No hi ha una explicació conclusiva sobre l'origen de la paraula "panda". El candidat més possible és la paraula nepalesa ponya, que possiblement es refereix a l'os de la mà adaptat. El món d'occident originalment aplicava aquesta paraula per referir-se al panda vermell. Fins a l'any 1901, quan erròniament s'havia declarat que estava emparentat amb el panda vermell, el panda gegant es coneixia com a "panda bigarrat" (Ailuropus melanoleucus) o "ós multicolor" (en anglès, mottled bear i particolored bear).[69]

En la majoria de fonts enciclopèdiques, el nom "panda" o "panda comú" originalment es referia al menys conegut panda vermell,[70] així necessitant la inclusió dels sufixos "gegant" i "vermell". Fins i tot el 2010, l'Encyclopædia Britannica continuava utilitzant "panda gegant" o "ós panda" per l'ós[71] i simplement "panda" pel gènere Ailuridae,[72] al contrari de l'ús popular de la paraula "panda" per referir-se al panda gegant.

Des de les primeres col·leccions d'escrits xinesos, la llengua xinesa ha tingut 20 noms diferents pel panda, com per exemple 花熊 (hua xiong) "ós tacat" i 竹熊 (zhu xiong) "ós bambú".[73] Avui en dia, els noms xinesos més populars són 大熊貓 (dà xióng māo), literalment "gran ós gat", o simplement 熊貓 (xióng māo), "ós gat". El nom hauria estat inspirat en els ulls del panda, que tenen pupil·les que són similars als gats amb talls verticals – al contrari d'altres espècies d'ós, que tenen pupil·les rodones.[74]

A Taiwan el nom popular pel panda és l'invertit al xinès, 貓熊 (māo xióng), que significa "gat ós" encara que moltes de les enciclopèdies i diccionaris a Taiwan utilitzen "ós gat" com a nom correcte. Alguns lingüistes ho argumenten, en aquesta construcció, "ós" en comptes de "gat" és el nom base, fent aquest nom més gramaticalment i lògicament correcte, que hauria portat a la tria popular malgrat escrits oficials.[73]

En zoos[modifica | modifica el codi]

Els pandes han estat retinguts en zoos des de la Dinastia Han Occidental a Xina, on l'escriptor Sima Xiangru escriu que el panda era el tresor animal més preuat del jardí de l'emperador d'animals exòtics a la capital Chang'an (avui en dia Xi'an). No és fins als anys 1950 que els pandes tornen estar exposats en zoos de Xina.[75]

Chi Chi al Zoo de Londres va esdevenir molt popular. Això va influenciar a la World Wildlife Fund per utilitzar el panda com al seu símbol.[16]

Un article del diari New York Times del 2006[76] va explicar el cost de mantenir els pandes, que costa cinc vegades més que el segon animal més car, un elefant. Generalment, els zoos americans paguen al govern xinès 1 milió de dòlars cada any en quotes, com a part d'un típic contracte de deu anys. El contracte del Zoo de San Diego s'estava acabant el 2008 però va tenir una extensió de cinc ants a la meitat del cost del 2007.[77] L'últim contracte, amb el Zoo de Memphis a Memphis, acaba el 2013.[78]

Àsia[modifica | modifica el codi]

Xina
Tai Shan el juny de 2007.
Panda gegant al Zoo de Hong Kong.

Molts zoos i centres de reproducció tenen pandes. Inclouen:

  • Zoo de Beijing – casa de Gu Gu.
  • Bifengxia Panda Base, Ya'an, Sichuan – casa dels pandes gegants nascuts als Estats Units Mei Sheng (M), Hua Mei (F), Tai Shan,[79] Su Lin (F),[80] i Zhen Zhen (F).[80] També és casa de Fu Long, nascut a Àustria.[81]
  • Chengdu Research Base of Giant Panda Breeding, Chengdu, Sichuan – El 2006, van néixer-hi dotze cadells.[82] També és casa del nascut al Japó Xiong Bang(M)[83] i de la nascuda als Estats Units Mei Lan (F).[84]
  • China Conservation and Research Center for the Giant Panda a la Wolong National Nature Reserve, Sichuan – El 2006 van néixer-hi disset cadells.[82]
  • Ocean Park, Hong Kong – casa de Jia Jia (F), An An (M), Le Le (M), i Ying Ying (F).[85]
Altres llocs d'Àsia
  • Zoo de Taipei, Taipei, Taiwan – casa de Tuan Tuan (M) i Yuan Yuan (F).[86]
  • Zoo de Chiang Mai, Chiang Mai, Tailàndia – casa de Chuang Chuang (M), Lin Hui (F), i Lin Bing, una cria nascuda el 27 de maig de 2009.[87][88]
  • Adventure World, Shirahama, Wakayama – Fins recentment, casa dels pandes Ei Mei (M), Mei Mei (F), Rau Hin (F), Ryu Hin i Syu Hin (nois bessons), i Kou Hin (M). El desembre de 2006, van néixer Ei Mei i Mei Mei, uns bessons. Dos cadells, Eiihin (M) i Meihin (F), van néixer el 13 de setembre de 2008.[89][90] Mei Mei, mare de deu cadells, va morir el 15 d'octubre de 2008.[91][92]
  • Zoo d'Oji, Kobe, Hyōgo – casa de Kou Kou (M), Tan Tan (F)[93]
  • River Safari, un nou parc sota les Wildlife Reserves Singapore, Singapur – rebran dos pandes (Kai Kai i Jia Jia) el 2012.[94]

Austràlia[modifica | modifica el codi]

  • Zoo d'Adelaide, Adelaida – casa de Wang Wang (M) i Funi (F). Van arribar el 28 de novembre de 2009, i es podien veure el 14 de desembre. S'espera que s'hi estiguin durant un mínim de deu anys. Actualment són els únics pandes vivint en l'hemisferi sud.[95]

Europa[modifica | modifica el codi]

Panda gegant al zoo de Viena Tiergarten Schönbrunn.
  • Zoologischer Garten Berlin, Berlín, Alemanya – casa de Bao Bao, de 32 anys,[96] el panda mascle més gran vivint en captivitat. Ha estat a Berlín durant 25 anys i mai no s'ha reproduït.
  • Tiergarten Schönbrunn, Viena, Àustria – casa de Yang Yang (F) i Long Hui (M), nascut a Wolong, Xina el 2000. Va infantar a Fu Long (M) el 2007,[97] i a Fu Hu (M) el 2010.[98] Fu Long, que ha estat portat a Xina, fou el primer panda a reproduir-se a Europa fa 25 anys.[97]
  • Zoo Aquarium de Madrid, Madrid, Espanya – casa de Bing Xing (M) i Hua Zuiba (F) des de l'any 2007. Va infantar a uns bessons el 7 de setembre de 2010.[99] El zoo també fou el primer lloc on va néixer un panda a Europa, l'any 1982.[100] Aquest panda gegant es deia Chu-lin.[100]
  • El Zoo d'Edinburgh va signar un acord amb la Wolong Nature Preserve el 10 de gener de 2011 per obtenir dos pandes gegants, Tian Tian (F) i Yang Guang (M).[101]

Amèrica del Nord[modifica | modifica el codi]

Bai Yu al Zoo de San Diego, ha infantat a 5 cadells en captivitat i es considera un dels pandes més reeixits a l'hora de reproduir-se en captivitat.
  • Zoo de Chapultepec, Ciutat de Mèxic – casa de Xiu Hua, nascut el 25 de juny de 1985, Shuan Shuan, nascut el 15 de juny de 1987, i Xin Xin, nascut l'1 de juliol de 1990 de Tohui (Tohui va néixer al Zoo de Chapultepec el 21 de juliol de 1981 i va morir el 16 de novembre de 1993), totes femelles.[102][103]
  • Zoo de San Diego, San Diego – casa de Bai Yun (F), Gao Gao (M), i Yun Zi (M).[104]
  • Zoo Nacional dels Estats Units, Washington, D.C. – casa de Mei Xiang (F) i Tian Tian (M).[105]
  • Zoo Atlanta, Atlanta, Atlanta – casa de Lun Lun (F), Yang Yang (M), Xi Lan (M), i Po (M), nascut el 3 de novembre de 2010.[106]
  • Zoo de Memphis, Memphis, Memphis – casa de Ya Ya (F) i Le Le (M)[107]

Pandes nascuts als Estats Units[modifica | modifica el codi]

  • Tohui (paraula nàhuatl que significa nen), nascut el 21 de juliol de 1981, 16 de novembre de 1993 al Chapultepec Zoo, Ciutat de Mèxic; femella. Fou el primer panda que va néixer i va sobreviure en captivitat fora de Xina. Els seus pares eren Ying Ying i Pe Pe.
  • Hua Mei, nascut el 1999 al Zoo de San Diego i enviat a Xina el 2004.[104]
  • Mei Sheng, nascut el 2003 al Zoo de San Diego, enviat a Xina el 2007.[104]
  • Tai Shan, nascut el 9 de juliol de 2005 al Zoo Nacional a Washington DC,[108] enviat a Xina el 2010.
  • Su Lin, nascut el 2 d'agost de 2005 al Zoo de San Diego, traslladat a la Xina el 2010.[104]
  • Mei Lan, nascut el 6 de setembre de 2006 al Zoo Atlanta, enviat a Xina el 2010.
  • Zhen Zhen, nascut el 3 d'agost de 2007 al Zoo de San Diego, traslladat a la Xina el 2010.[104]
  • Xi Lan, nascut el 30 d'agost de 2008 al Zoo Atlanta.[106]
  • Yun Zi, nascut el 5 d'agost de 2009 al Zoo de San Diego.[104]

Nota:(M) significa que el panda gegant és mascle, mentre que (F) significa que el panda gegant és femella

En la cultura popular[modifica | modifica el codi]

Segell postal soviètic de 2 kopeks.

La imatge del panda s'ha utilitzat molt sovint en tot tipus de missatges, productes i noms d'empreses.

Cinema i televisió[modifica | modifica el codi]

  • Les primeres seqüències de pandes foren filmades per Franz Camenzind per l'American Broadcasting Company (ABC) cap a l'any 1982. Van ser comprades per la Natural History Unit de la British Broadcasting Corporation (BBC) pel seu magazín setmanal Nature.
  • El panda ha aparegut en dos documentals, Panda Nursery (2006) parlava sobre els pandes de la Wolong National Nature Reserve de Xina, i Growing Up: Giant Panda (2003), que parlava de la Chengdu Giant Panda Center al sud-oest de Xina.
  • En la saga de pel·lícules de Kung Fu Panda, el protagonista és un panda anomenat Po. En honor al personatge, un cadell nascut el 3 de novembre de 2011 al Zoo Atlanta es va anomenar Po.[109]
  • En la sèrie de televisió Ranma ½ el pare de Ranma Saotome, Genma, si entra en contacte amb aigua freda es transforma en panda.
  • En un episodi de Avatar: L'últim mestre de l'aire apareix un monstre guardià del bosc que es pot transformar en panda.
  • Andy Panda, creat per Walter Lantz (també creador de Woody Woodpecker), és un personatge de la sèrie de dibuixos animats Life Begins for Andy Panda.[110]

Altres[modifica | modifica el codi]

  • Els automòbils Fiat Panda i SEAT Panda (fabricat entre el 1980 i 1986, actualment evolucionat, sota el nom Seat Marbella i basat en el Fiat Panda).[111][112]
  • És el nom d'un grup mexicà de rock, Panda.
  • L'empresa Panda Security, el quart major venedor d'antivirus a nivell mundial.
  • Hello Panda és una marca de galetes japoneses.
  • Apareix un panda gegant al Zoo de Moscou en un segell postal soviètic de 2 kopeks el 1964 (vegeu imatge).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. . Ailuropoda melanoleuca. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 05-02-09.
  2. Scheff, Duncan. Giant Pandas. illustrated. Heinemann-Raintree Library, 2002, p. 7 (Animals of the rain forest). ISBN 0739855298. 
  3. Bram, Leon. Funk & Wagnalls New Encyclopedia Vol 20. Hardcover. Funk & Wagnalls Inc, 1986, p. 119. ISBN 0-8343-0072-9. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Global Species Programme – Giant panda». World Wildlife Fund, 2007-11-14. [Consulta: 2008-07-22].
  5. Quote: "Bamboo forms 99 percent of a panda's diet", "more than 99 percent of their diet is bamboo": p. 63 ofLumpkin & Seidensticker 2007 (as seen in the 2002 edition).
  6. «Giant Panda». Discovery Communications, LLC. [Consulta: 8 agost 2010].
  7. Scheff, Duncan. Giant Pandas. illustrated. Heinemann-Raintree Library, 2002, p. 8 (Animals of the rain forest). ISBN 0739855298. 
  8. 8,0 8,1 «Number of pandas successfully bred in China down from last year». Xinhua, 2007-11-08 [Consulta: 22 juliol 2008].
  9. 9,0 9,1 Briggs, Helen. «Hope for future of giant panda». BBC News, 2006-06-20 [Consulta: 14 febrer 2007].
  10. «Giant panda gives birth to giant cub». Today.reuters.com [Consulta: 14 març 2009].
  11. 11,0 11,1 Warren, Lynne. «Pandas, Inc.». National Geographic, juliol 2006 [Consulta: 10 abril 2008].
  12. Lü, Z, Wang, D. & Garshelis, D.L. (IUCN SSC Bear Specialist Group) (2008) Ailuropoda melanoleuca A: UICN 2009. Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Versió 2009.1. www.iucnredlist.org Consultat el 05 octubre 2009.
  13. «Teenager hospitalized after panda attack in Chinese zoo». Fox News/Associated Press, 2007-10-23.
  14. «Panda attacks man in Chinese zoo». BBC News, 2008-11-22.
  15. «Giant panda in China bites third victim». CNN News, 2009-01-10.
  16. 16,0 16,1 16,2 16,3 «Giant Panda - Overview». [Consulta: 06-08-2011].
  17. Abella J, Alba DM, Robles JM, Valenciano A, Rotgers C, et al. (2012) Kretzoiarctos gen. nov., the Oldest Member of the Giant Panda Clade. PLoS ONE, 7(11): e48985. doi:10.1371/journal.pone.0048985
  18. «Animal Info – Giant Panda». [Consulta: 2009-05-29].
  19. 19,0 19,1 Brown, Gary. Great Bear Almanac, 1996, p. 340. ISBN 1558214747. 
  20. 20,0 20,1 Dudley, Karen. Giant Pandas. illustrated. Weigl Educational Publishers, 1997, p. 9 (Untamed world). ISBN 091987987X. 
  21. Ellis, Richard. No turning back: the life and death of animal species. illustrated. HarperCollins, 2004, p. 315. ISBN 0060558032. 
  22. Morris, Paul; Susan F. Morris. «The Panda's Thumb». Athro Limited. [Consulta: 7 agost 2010].
  23. 23,0 23,1 23,2 23,3 23,4 Earth's Changing Environment. Encyclopaedia Britannica, Inc, 2010, p. 49 (Learn & Explore). ISBN 1615353399. 
  24. Paul Massicot. «Animal Info – Giant Panda». Animal Info, 13 febrer 2007. [Consulta: 2008-06-17].
  25. «Giant Panda». Smithsonian National Zoo. [Consulta: 2008-07-17].
  26. Dudley, Karen. Giant Pandas. illustrated. Weigl Educational Publishers, 1997, p. 23 (Untamed world). ISBN 091987987X. 
  27. " Ruiqiang Li [et al]. «The sequence and de novo assembly of the giant panda genome.». Nature, 463, 21, 2010, pàg. 311–317. DOI: 10.1038/nature08696. PMID: 20010809.
  28. "No hem trobat cap homòleg de gens de la cel·lulasa digestius, incloent l'endoglucanasa, exoglucanasa i la beta-glucosidasa, cosa que indica que és improbable que la dieta a base de bambú del panda sigui dictada per la seva pròpia composició genètica, i en comptes d'això sigui més dependent del microbioma del seu intestí." Ruiqiang Li [et al]. «The sequence and de novo assembly of the giant panda genome.». Nature, 463, 21, 2010, pàg. 311–317. DOI: 10.1038/nature08696. PMID: 20010809.
  29. 29,0 29,1 29,2 ; Eaves-Johnson, K. Lindsay «Bamboozled! The Curious Natural History of the Giant Panda Family». Scitizen, 20 juliol 2007 [Consulta: 22 juliol 2008].
  30. Li, De-Zhu; Guo, Zhenhua; Stapleton, Chris. «Fargesia dracocephala». A: Wu, Z. Y.; Raven, P.H.; Hong, D.Y.. Flora of China. 22. Beijing: Science Press; St. Louis: Missouri Botanical Garden Press, 2007, p. 93 [Consulta: 6 octubre 2007]. 
  31. Li, De-Zhu; Guo, Zhenhua; Stapleton, Chris. «Fargesia rufa». A: Wu, Z. Y.; Raven, P.H.; Hong, D.Y.. Flora of China. 22. Beijing: Science Press; St. Louis: Missouri Botanical Garden Press, 2007, p. 81 [Consulta: 6 octubre 2007]. 
  32. Dolberg, Frands. «Progress in the utilization of urea-ammonia treated crop residues: biological and socio-economic aspects of animal production and application of the technology on small farms». University of Arhus, 1 agost 1992. [Consulta: 10 agost 2010].
  33. «Panda tests bring population hope». BBC. [Consulta: 28 octubre 2010].
  34. Lumpkin & Seidensticker 2007, pàg. 63–64 (page numbers as per the 2002 edition)
  35. Li, Ruiqiang. «The sequence and de novo assembly of the giant panda genome» (en eng). Nature, 463, 7279, Dec. 2009, pàg. 311–7. DOI: 10.1038/nature08696. PMID: 20010809.
  36. 36,0 36,1 36,2 36,3 «Giant Panda». Encyclopædia Britannica Online, 2010. [Consulta: 9 agost 2010].
  37. O'Brien, Nash, Wildt, Bush & Benveniste,A molecular solution to the riddle of the giant panda's phylogeny, Nature Page 317, and pages 140 – 144 (12 September 1985)
  38. Lindburg, Donald G., Baragona, Karen. Giant Pandas: Biology and Conservation. University of California Press, 2004. ISBN 0520238672. 
  39. Wildt, David E. David E. Wildt. Giant pandas: biology, veterinary medicine and management. Cambridge University Press, 2006, p. 2. ISBN 0521832950. 
  40. «Behind the News – Panda Granny». Australian Broadcasting Corporation, 2007-06-12 [Consulta: 22 juliol 2008].
  41. Hammond, Paula. The Atlas of Endangered Animals: Wildlife Under Threat Around the World. Marshall Cavendish, 2010, p. 58. ISBN 0761478728. 
  42. 42,0 42,1 Schaller 1993, p. 61
  43. Shuowen Jiezi, Chapter 10, radical 豸: "貘:似熊而黃黑色,出蜀中" ("Mo: semblant a un ós, però groc i negre, prové de Shu").
  44. Erya, Capítol "釋獸" ("Sobre animals"): "貘,白豹" (Mo, lleopard blanc).
  45. China Giant Panda Museum: Historical Records in Ancient China. La terminologia històrica xinesa suposada apareix a la versió xinesa d'aquest article, 我国古代的历史记载
  46. O'Connor, Noelle King. A Quest for Pandas in Chinese Art, 1992.
  47. Watson, DA. «The Panda Lady: Ruth Harkness (Part 1)». Female explorers. [Consulta: 2007-02-01].
  48. «Giant Pandas Through Singapore. Rare Animals from Wilds of China. Will be First to Reach Europe in Captivity.». The Straits Times, 27-11-1938. [Consulta: 2-2-2010].
  49. Austin, A. B. «How Giant Pandas Arrived in London». The Straits Times, 8-1-1939. [Consulta: 2-2-2010].
  50. China's Panda Politics.(anglès) Newsweek. 15 d'octubre de 2007. Accedit el 23 de maig de 2008.
  51. Pandas gain world heritage status BBC News
  52. Santuaris de panda ara Patrimoni de la Humanitat United Press International
  53. 53,0 53,1 Chris Packham: 'Giant pandas should be allowed to die out'. Telegraph.co.uk. 22 September 2009.
  54. 54,0 54,1 Beyond cute and cuddly. The Australian. 10 November 2007.
  55. «TV Packham says sorry for 'ditch pandas' blast». Daily Mirror, 23 setembre 2009. [Consulta: 24 abril 2010].
  56. Associated Press. «National Zoo's Giant Panda Undergoes Artificial Insemination». NBC. Associated Press, 19 març 2008 [Consulta: 13 abril 2008].
  57. Prapanya, Narunart. «'Panda porn' to encourage mating». Time Warner, 25 gener 2006 [Consulta: 13 abril 2008].
  58. «Pandas unexcited by Viagra». BBC News. BBC, 9 setembre 2002 [Consulta: 13 abril 2008].
  59. «Giant Panda Reproduction» (PDF). Smithsonian National Zoological Park [Consulta: 13 abril 2008].
  60. 60,0 60,1 Kleiman, Devra G. «Giant Panda Reproduction». [Consulta: 14 abril 2008].
  61. «About the Giant Panda». Pandas International. [Consulta: 9 agost 2010].
  62. Dudley, Karen. Giant Pandas. illustrated. Weigl Educational Publishers, 1997, p. 26 (Untamed world). ISBN 091987987X. 
  63. «Panda Update: September Cub Exam». Discovery Communications, LLC, 4 maig 2006. [Consulta: 9 agost 2010].
  64. 64,0 64,1 64,2 «Baby panda born from frozen sperm». BBC, 25 juliol 2009 [Consulta: 26 juliol 2009].
  65. 65,0 65,1 «World's 1st giant panda born from frozen sperm in SW China». Xinhua News Agency, 24 juliol 2009. [Consulta: 26 juliol 2009].
  66. 66,0 66,1 «First panda cub born using frozen sperm». The Irish Times, 25 juliol 2009. [Consulta: 26 juliol 2009].
  67. 67,0 67,1 «China announces first panda from frozen sperm». USA TODAY, 24 juliol 2009 [Consulta: 24 gener 2011].
  68. PMID 12135908 (PubMed)
    La citació es completarà automàticament d'aquí a uns minuts. Passeu al davant o expandiu-la manualment
  69. Alex Hawes and Matthew Huy. «Whats in a Name? Giant Panda». Smithsonian National Zoo, 2001.
  70. «Animal Info – Red Panda».
  71. «giant panda (mammal) :: External Web sites – Britannica Online Encyclopedia». Britannica.com. [Consulta: 24 abril 2010].
  72. Encyclopædia Britannica. «panda (Ailurus fulgens) – Britannica Online Encyclopedia». Britannica.com. [Consulta: 24 abril 2010].
  73. 73,0 73,1 «Discussion about the Chinese name for giant panda (in Chinese)».
  74. Rita Putatunda. «Facts on Pandas». Buzzle.com, 15 febrer 2008.
  75. Schaller pg.62.
  76. Goodman, Brenda. «Eats Shoots, Leaves and Much of Zoos' Budgets». www.nytimes.com, 12 febrer 2006.
  77. «Zoo negotiates lower price to rent bears from China». SignOnSanDiego.com, 13 desembre 2008.
  78. Goodman, Brenda. «Eats Shoots, Leaves and Much of Zoos' Budgets». [Atlanta], 12 febrer 2006 [Consulta: 9 agost 2010].
  79. «Foreign Born Pandas Back in China». Pandas International. [Consulta: 9 agost 2010].
  80. 80,0 80,1 «Su Lin, Zhen Zhen Update». San Diego Zoo. [Consulta: 16 desembre 2010].
  81. «Fu Long settles into his home at the Bifengxia Panda Base». Panda Lives On, 20 Dec. 2009.
  82. 82,0 82,1 «Panda news from». China.org.cn, 4 gener 2007. [Consulta: 14 març 2009].
  83. «Japan-born cub returns to ancestral home». China Daily.
  84. «American Panda Gets Chinese Lesson». Associated Press, 3 febrer 2010 [Consulta: 9 agost 2010].
  85. «Hong Kong welcomes two giant pandas from China». Hong Kong Digest.
  86. «Chinese pandas arrive in Taiwan». BBC, 23 desembre 2008 [Consulta: 9 agost 2010].
  87. Casey, Michael. «Thai zoo surprised by panda cub birth». Associated Press, 27 maig 2009.
  88. Casey, Michael. «China experts say Thailand's panda cub healthy». Associated Press, 28 maig 2009.
  89. «Japanese giant panda twins». LA Times, 14 octubre 2008 [Consulta: 3 maig 2010].
  90. «Japanese giant panda twins named».
  91. «Mei Mei of Adventure World, Japan has died». pandasliveon.com.
  92. «Mei Mei dies». Panda.org.cn.
  93. «王子動物園のジャイアントパンダ» (en japanese). Oji Zoo. [Consulta: 11 agost 2010].
  94. «River Safari». giantpandazoo.com. [Consulta: 24 gener 2011].
  95. «Australia's Giant Pandas». Zoos South Australia. [Consulta: 9 agost 2010].
  96. Mayerowitz, Scott. «Sixteen Other Zoos Around the World to See Giant Pandas». ABC News, 4 desembre 2009 [Consulta: 11 agost 2010].
  97. 97,0 97,1 «Panda gives surprise birth in Austria». USA TODAY, 23 agost 2007 [Consulta: 24 gener 2011].
  98. «Austrian panda cub shies away from camera». .
  99. «Congratulations to panda parents Hua Zuiba and Bing Xing!». [Consulta: 24 gener 2011].
  100. 100,0 100,1 «Astonishing Baby Pandas and Births». Arxivat de l'original el 2010-01-03. [Consulta: 24 gener 2011].
  101. «Panda deal clinched by Edinburgh Zoo». BBC News. BBC, 10 gener 2011 [Consulta: 14 gener 2011].
  102. Zapata, Belén. «Una panda viaja de la Ciudad de México a Japón y de ahí a Guadalajara» (en castellà). CNN, 8 juliol 2010 [Consulta: 12 agost 2010].
  103. Wildt, David E. Giant pandas: biology, veterinary medicine and management. illustrated. Cambridge University Press, 2006, p. 233. ISBN 0521832950. 
  104. 104,0 104,1 104,2 104,3 104,4 104,5 «Meet the Pandas». San Diego Zoo. [Consulta: 11 agost 2010].
  105. «Giant Pandas». Smithsonian Institution. [Consulta: 11 agost 2010].
  106. 106,0 106,1 «Meet the Pandas». Atlanta Fulton County Zoo. [Consulta: 11 agost 2010].
  107. «Animals by exhibit». memphiszoo.org. [Consulta: 24 gener 2011].
  108. Lumpkin & Seidensticker 2007, p. 114
  109. «Baby panda at Zoo Atlanta is named Po», 15-02-2011. [Consulta: 22-08-2011].
  110. «Life Begins for Andy Panda (1939)». [Consulta: 22-08-2011].
  111. «Marbellas to the Artic». Arxivat de l'original el 2012-07-08. [Consulta: 22-08-2011].
  112. «SEAT PANDA». [Consulta: 22-08-2011].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • AFP (via Discovery Channel) (2006, 20 de juny). Panda Numbers Exceed Expectations.
  • Associated Press (via CNN) (2006). Enllaç a l'article.
  • Catton, Chris (1990). Pandas. Christopher Helm.
  • Friends of the National Zoo (2006). Panda Cam: A Nation Watches Tai Shan the Panda Cub Grow. New York: Fireside Books.
  • Goodman, Brenda (2006, 12 de febrer). Pandas Eat Up Much of Zoos' Budgets. The New York Times.
  • Lumpkin, Susan; Seidensticker, John. Giant Pandas. Londres: Collins, 2007. ISBN 0-06-120578-8.  (Una edició anterior a The Smithsonian Book of Giant Pandas, Smithsonian Institution Press, 2002, ISBN 1588340139.)
  • Panda Facts At a Glance (N.d.). www.wwfchina.org. WWF China.
  • Ryder, Joanne (2001). Little panda: The World Welcomes Hua Mei at the San Diego Zoo. New York: Simon & Schuster.
  • Schaller, George B. The Last Panda. Chicago: University of Chicago Press, 1993. ISBN 0226736288.  (També hi ha algunes reimpressions posteriors)
  • Wan, Q.-H.; Wu, H.. «A New Subspecies of Giant Panda (Ailuropoda melanoleuca) from Shaanxi, China». Journal of Mammalogy, 86, 2005, pàg. 397–402. DOI: 10.1644/BRB-226.1.
  • Warren, Lynne (2006, juliol). "Panda, Inc." National Geographic. (Sobre Mei Xiang, Tai Shan i la Wolong Panda Research Facility a Chengdu, Xina).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]