Mangosta de cua anellada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Mangosta de cua anellada
Galidia elegans 001.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora
Família: Eupleridae
Subfamília: Galidiinae
Gènere: Galidia
Espècie: G. elegans
Nom binomial
Galidia elegans
Saint-Hilaire, 1837

La mangosta de cua anellada (Galidia elegans) és una espècie de gènere monotípic Galidia de la família dels euplèrids, que viu a l'illa de Madagascar.[2] Actualment hi ha moltes desavinences sobre la ubicació dels carnívors de Madagascar, inclosa la mangosta de cua anellada, dins de l'arbre filogenètic. Estudis moleculars recents fets per Anne Yoder et al.(2003), publicats a la revista Nature, suggereixen que els carnívors de Madagascar evolucionaren a partir d'una única espècie de mangosta ancestral.[3]

Descripció[modifica | modifica el codi]

La mangosta de cua anellada és una espècie relativament petita, encara que la més gran de la subfamília dels galidins. Té una longituda del cos que varia entre 32 i 38 centímetres, i un pes que va de 700 a 900 grams. Té seu cos és llarg i prim, i el cap arrodonit, amb un musell punxegut i unes orelles petits i rodones. Les seves potes són curtes, i els seus peus estan dotats d'urpes curtes i pèls a la planta. El seu pelatge és d'un color marró vermellós al cap i al cos, i negre a les potes. Com el seu nom indica, la seva curta llarga i espessa, té anells de color negre que li donen una aspecte semblant al de la cua d'un mapatxe.[4][5]

Distribució i hàbitat[modifica | modifica el codi]

La mangosta de cua anellada és nativa de l'illa de Madagascar, on viu als boscos humits del nord, a l'est i l'oest.[4] Aquesta espècie ocupa una àrea aproximada de 650.878 ha. El tipus de bosc on viu, va del subtropical al tropical sec.[4][5]

Comportament[modifica | modifica el codi]

La informació que existeix sobre el comportament social d'aquesta espècie és una mica contradictòria. Alguns informes diuen que són animals gregaris que viuen en grups de fins a 5 invidivus. Altres indiquen que no són animals massa sociables, i que viuen en parelles o en solitari. Els grups dels que s'ha informat estan centrats al voltant d'una parella de mascle i femella, els quals podrien representar una unitat familiar.[4][5]

La mangosta de cua anellada és un animal àgil, capaç de pujar fàcilment als arbres. Malgrat ser un animal terrestre, és més arborícola que altres vivèrrids. Són diürns i s'ha observat que molt juganers. Durant la nit, nien en caus que excaven o en forats als arbres.[5]

Comunicació a través de marcat amb olors és important per les mangostes de cua anellada. Només els mascles tenen sacs anals, les secrecions del qual freguen sobre troncs d'arbres, branques i roques.[4]

Com que aquests animals són diürns, probablement tenen algunes comunicacions visuals, a través de postures del cos, amb els seus congèneres. La comunicació tàctil és sempre important en els mamífers, especialment entre parelles, pares i fills, i els seus rivals pel territori o companys d'aparellament. Encara que no s'ha informat de vocalitzacions, és probable que aquests animals també utilitzen alguns sons per comunicar-se entre ells.

Hi ha registres que informen d'individus de fins a 13 anys en captivitat, però la seva esperança de vida a la natura és probablement la meitat.[5]

Dieta[modifica | modifica el codi]

Tot i que la seva dieta és principalment carnívora, també s'alimenten d'insectes i fruit. La seva alimentació està formada per petits mamífers, invertebrats, rèptils, peixos, ocells, ous i fruits.[4][5]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

El sistema d'aparellament d'aquesta espècie no ha sigut documentat. No obstant això, aquests animals es troben sovint sols o en parelles, i no són tan socials com molts altres vivèrrids. Això implica que poden ser monògams, encara que no hi ha dades que ho confirmin.[5]

La mangosta de cua anellada s'aparella entre abril i novembre, i després d'un període de gestació d'entre 72 i 91 dies, les femelles donen a llum a una sola cria. Els naixements tenen lloc entre juliol i febrer. Els joves arriben a la mida d'adult al voltant del primer any d'edat, i assoleixen la maduresa sexual al segon any.[4][5]

No hi ha informació disponible que detalli la cura parental de les cries en aquesta espècie. No obstant això, és probable que, com és el cas de la majoria dels carnívors, els joves siguin altricials, i no obrin els ulls fins que tinguin unes poques setmanes d'edat. La mare probablement dóna a llum les seves cries en un cau o cova, on la cria queda protegida fins que sigui capaç de moure's bé per si mateixa en el seu entorn. Com que aquesta és una espècie de mamífer, sabem que la femella proporciona llet a les seves cries. Es desconeixen la durada de la lactància, la durada de l'associació entre les joves i els pares després del naixement, i si el pare participa en la cura parental.

Estat de conservació[modifica | modifica el codi]

Les mangostes de cua anellada estan catalogades com vulnerables dins la Llista Vermella de la UICN. Es creu que la població ha disminuït en un 20% durant els últims deu anys a causa de la reducció i degradació del seu hàbitat. Aquest problema de la pèrdua d'hàbitat es veu agreujada per la competència amb la civeta petita de l'Índia, així com amb els gossos i gats domèstics.[4][1]

Subespècies[modifica | modifica el codi]

  • Galidia elegans elegans
  • Galidia elegans dambrensis
  • Galidia elegans occidentalis

Referència[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 (anglès) Hawkins, A.F.A.. Galidia elegans. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 22 març 2009.
  2. (anglès) Wozencraft, W. C. Wilson, D. E. (ed.); Reeder, D. M. (ed.). Mammal Species of the World. 3a edició (en anglès). Baltimore: Johns Hopkins University Press, 16 de novembre del 2005, p. 2142. ISBN 9780801882210. 
  3. (anglès) Yoder; Burns, M.M.; Zehr, S.; Delefosse, T.. «Single origin of Malagasy Carnivora from an African ancestor» (PDF). Nature, vol. 421, 2003, pàg. 734–737 [Consulta: 19 maig 2010].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 (anglès) Garbutt, N. 1999. Mammals of Madagascar. New Haven: Yale University Press.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 (anglès) Ronald M. Nowak: Walker's Mammals of the World. The Johns Hopkins University Press, Baltimore 1999, ISBN 0-8018-5789-9.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]