Linx

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Linx (desambiguació)».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Linx
Linx vermell
Linx vermell

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Infraclasse: Eutheria
Ordre: Carnivora
Família: Felidae
Subfamília: Felinae
Gènere: Lynx
Kerr, 1792
Lynx range.png

El linx (gènere Lynx) és un gènere de felins del qual formen part quatre espècies. Les seves característiques són: mida mitjana, potes fortes, orelles llargues, cua curta i el pelatge més o menys tacat.

Espècies[modifica | modifica el codi]

Totes les espècies habiten exclusivament a l'hemisferi nord, a Euràsia i Nord-amèrica (d'on semblen ser originaris). L'anomenat linx africà (Caracal caracal), que habita a Àfrica i a gran part d'Àsia Central i Occidental, és en realitat un felí escassament emparentat que comparteix algunes semblances externes amb els representants del gènere Lynx, fruit de la convergència evolutiva, com són la seva cua, excepcionalment curta i les seves grans orelles, coronades per llargs pèls negres a la punta que serveixen per incrementar la seva gran audició.

Característiques[modifica | modifica el codi]

El pelatge té diferents tonalitats segons l'espècie i la subespècie de què es tracti. Els linxs canadencs i eurasiàtics oscil·len entre el marró i el groc desenvolupant un pelatge més llarg i gris durant l'hivern. El linx ibèric és de color marró mentre que el linx vermell, com indica el seu nom, té un mantell marró-vermellós. Les quatre espècies tenen taques i ratlles que varien segons l'individu. Generalment els individus més tacats són els que viuen al sud. L'espècie més gran és l'eurasiàtica, que pot arribar als 30 kg de pes i l'espècie més petita la ibèrica, que no arriba als 20 kg.

Biologia i ecologia[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'animals preferentment forestals. El linx ibèric habita a boscos de tipus mediterrani, mentre que l'eurasiàtic i el canadenc varien entre els boscos de coníferes i els de fulla caduca. El linx vermell és comú tant en boscos com en les grans planes i àrees de matoll del centre i oest de Nord Amèrica. Les preses més comunes en són els rosegadors i els lagomorfs, a les que s'afegeixen ocasionalment aus i ungulats de petita mida, com ara cabirols i cries de cérvol. Els petits carnívors, entre el que s'inclou el gat feréstec, tampoc s'escapa de la seva depredació.

Problemàtica del linx[modifica | modifica el codi]

De les quatre espècies conegudes de linxs, l'espècie ibèrica és la més vulnerable pel que fa al nombre d'individus. Aquesta espècie forma part de la Llista Vermella de la UICN. La població del linx ibèric es redueix a 200 exemplars, repartit en petites àrees del sud-oest de la península ibèrica, entre les quals destaca el Parc Nacional de Doñana. Malgrat els recents èxits del programa de cria en captivitat portada a terme a Espanya, l'espècie encara continua decreixent per culpa dels atropellaments a les carreteres, destrucció del seu hàbitat i l'escassetat d'aliments, degut principalment a la mixomatosi en el conill. També es produeixen morts quan els animals queden atrapats en els paranys i a causa de la caça furtiva.

Història natural[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'animals preferentment forestals. El linx ibèric habita en boscos de tipus mediterrani, mentres que l'eurasiàtic i el canadenc alternen els de coníferes i fulla caduca. També poden habitar en zones com la tundra. El linx vermell és comú tant en boscos com en les grans esplanades i algunes àrees de l centre i oest de Nord-amèrica. Les preses més comunes són: lagomorfs, ratolins de certa mida i cries de cérvol. Els petits carnívors, entre els que s'inclouen el gat muntès, tampoc escapen a la seva depredació.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Linx
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.