Linx
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Linx vermell
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
 |
||||||||||||||||
El linx (gènere Lynx) és un gènere de felins del qual formen part quatre espècies.
Les seves característiques són: mida mitjana, potes fortes, orelles llargues, cua curta i el pelatge més o menys tacat.
Taula de continguts |
[edita] Espècies
- Lynx canadensis- Linx canadenc
- Lynx lynx- Linx nòrdic
- Lynx pardinus- Linx ibèric
- Lynx rufus - Linx vermell
Totes les espècies habiten exclusivament a l'hemisferi nord, a Euràsia i Nord Amèrica (d'on semblen ser originaris). L'anomenat linx africà (Caracal caracal), que habita a Àfrica i a gran part d'Àsia Central i Occidental, és en realitat un felí escassament emparentat que comparteix algunes semblances externes amb els representants del gènere Lynx, fruit de la convergència evolutiva, com són la seva cua, excepcionalment curta, i les seves grans orelles, coronades per llargs pèls negres a la punta que serveixen per incrementar la seva gran audició.
[edita] Característiques
El pelatge posseeix diferents tonalitats segons l'espècie i la subespècie de què es tracti. Els linxs canadencs i eurasiàtics oscil·len entre el marró i el groc desenvolupant un pelatge més llarg i gris durant l'hivern. El linx ibèric és de color marró mentre que el linx vermell, com indica el seu nom, posseeix un mantell marró-vermellós. Les quatre espècies posseeixen taques i ratlles que varien segons l'individu. Generalment els individus més tacats són els que viuen al sud. L'espècie més gran és la eurasiàtica, que pot arribar als 30 kg de pes, i l'espècie més petita la ibèrica, que no arriba als 20 kg.
[edita] Biologia i ecologia
Es tracta d'animals preferentment forestals. El linx ibèric habita a boscos de tipus mediterrani, mentre que l'eurasiàtic i el canadenc varien entre els boscos de coníferes i els de fulla caduca. El linx vermell és comú tant en boscos com en les grans planes i àrees de matoll del centre i oest de Nord Amèrica. Les preses més comunes en són els rosegadors i els lagomorfs, a les que s'afegeixen ocasionalment aus i ungulats de petita mida, com ara cabirols i cries de cérvol. Els petits carnívors, entre el que s'inclou el gat feréstec, tampoc s'escapa de la seva depredació.
[edita] Problemàtica del linx
De les quatre espècies conegudes de linxs, l'espècie ibèrica és la més vulnerable pel que fa al nombre d'individus. Aquesta espècie forma part de la Llista Vermella d'Espècies de la IUCN. La població del linx ibèric es redueix a 200 exemplars, repartit en petites àrees del sud-oest de la península ibèrica, entre les quals destaca el Coto de Doñana. Malgrat els recents èxits del programa de cria en captivitat portada a terme a Espanya, la espècie encara continua decreixent per culpa dels atropellaments a les carreteres, destrucció del seu hàbitat i l'escassetat d'aliments, degut principalment a la mixomatosi en el conill. També es produeixen morts quan els animals queden atrapats en els paranys i a causa de la caça furtiva.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
