Guepard
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Acinonyx jubatus (Schreber, 1775) |
||||||||||||||||
 Mapa d'ubicació dels guepards
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Acinonyx venator Brookes, 1828 (= Felis jubata, Schreber, 1775) per monotipus |
||||||||||||||||
El guepard (Acinonyx jubatus) és un membre atípic de la família dels fèlids, que caça gràcies a la seva vista i velocitat. És el mamífer terrestre mes ràpid: arriba fins als 110 km/h[3] en carreres curtes. El seu nom prové del francès guépard, a través de l'italià gattopardo, de gatto ("gat") i pardo, del llatí pardus ("lleopard").[4]
Taula de continguts |
[modifica] Descripció
El color base de la part superior d'un adult va del color al blanc grisenc, amb les parts inferiors més pàl·lides, sovint blanques. El pelatge es caracteritza per tenir taques rodones o ovalades de color negre que mesuren entre 0,75 i 1,5 centímetres de diàmetre. L'única excepció és quan els gens recessius s'hereten d'ambdós pares, donant com a resultat un pelatge amb més taques. Anteriorment es creia que els guepards que exhibien aquesta rara mutació pertanyien a una subespècie separada, però ara se sap que poden aparèixer en una ventrada de guepards normal. Només el blanc de la gola i l'abdomen estan exents de taques. El pelatge és gruixut amb els cabells lleugerament més llargs al clatell que a altres parts del cos. L'últim terç de la cua està marcat per quatre o sis anells de color negre i un floc blanc espès a la final. Els anells de la cua són distintius de cada guepard i permeten la identificació individual. El guepard té un cap petit amb orelles curtes, els ulls elevats i una línia negre que sembla una llàgrima que cau de la cara interna de cada ull fins a la boca. Les dents són petits i les fosses nasals són àmplies. El cos és allargat i prim, i les cames són molt llargues. Un guepard adult mesura entre 67 i 94 centímetre d'alt a l'espatlla, i fa entre 1,21 i 1,5 metres de de longitud, amb una cua d'entre 70 i 81 centímetres. El guepard presenta un lleuger dimorfisme sexual, sent els mascles més grans que les femelles.
El guepard és el mamífer terrestre més ràpid del món, arribant a assolir velocitats de fins a 110 quilòmetres per hora, encara que aquesta velocitat màxima només la pot mantenir durant aproximadament 275 metres. El guepard avança aproximadament set o vuit metres en un sol pas, i completa quatre passos per segon. Les seves potes són menys arrodonides i més fortes que les de la majoria dels felins, el qual l'ajuda a fer girs ràpids. Les urpes són parcialment retràctils i proporcionen tracció durant la carrera.[5] Tenen les dents petites en comparació amb altres grans felins. Aquest fet es probablement degut a les seves grans foses nasals, que són útils en la presa ràpida d'aire i no deixen espai per a les arrels de dents més grans. Un grans pulmons, cor, fetge i glàndules suprarenals, li faciliten una resposta física ràpida.[5] Té un cos llarg i fluid, racionalitzat amb els seus ossos lleugers. La cua actua en l'equilibri del cos durant un gir ràpid. Les columna vertebral funciona com a ressort de les potes del darrere, el que li dóna un major abast a cada pas. Les llàgrimes negre sota de cada ull podria ser que milloressin la visió, al minimitzar la resplendor del sol.
[modifica] Distribució i hàbitat
Actualment, el guepard viu a l'Àfrica sub-sahariana i al nord de l'Iran,[6] on viuen en zones amb pastures i matolls alts, que els permeten camuflar-se mentre cerquen preses. De vegades poden trobar-se en punts elevats, observant l'horitzó a la recerca de possibles preses.
[modifica] Comportament
Les femelles són solitàries, excepte quan tenen una ventrada. Les femelles joves abandonen el seu grup natal, però en general ocupen el mateix territori que la seva mare. Els joves mascles sovint deixen el seu grup natal junts i formen coalicions, però busquen una zona molt allunyada de la de la seva mare.[7] S'ha suggerit que les coalicions de mascles s'ajuden mútuament en la caça i la defensa d'un territori, assegurant així l'accés a femelles receptives. Les coalicions masculines reclamen un territori que pot solapar-se amb el de diverses femelles. Els mascles solitaris de vegades són acceptats dins les coalicions. És estrany veure un mascle solitari. L'única cas en el que un sol mascle pot assegurar un territori és en el que cas que no hi hagi coalicions a les rodalies. Els mascles i les femelles només s'ajunten per aparellar-se, però aquests no participen en la cria del cadells.
L'esperança de vida d'un guepard a la natura poden ser de fins a 14 anys, amb una mitjana de 7 anys.
[modifica] Dieta
El guepard és un carnívor. La seva dieta esta formada principalment per gaseles, però també inclou impales, conills, i cries del facoquer africà, el cúdu, el búbal, l'òrix, l'antílop equí i la marta gibelina. Són animals diürns que cacen a primera hora del matí i a última hora de la tarda. Generalment observen els voltants des de dalt de la branca d'un arbre, al cim d'un turó de tèrmits, o, fins i tot, des dels sostres dels cotxes dels observadors, per tal de localitzar les seves preses. Un cop localitzat un animal que s'ha separat a una certa distància del grup, tracta d'apropar-se a uns 50 metres de la víctima abans de començar a accelerar. Les persecucions a màxima velocitat duren menys de 20 segons, i rarament excedeixen el minut. La majoria d'intents no tenen èxit.[5] Si la cacera té èxit, la presa sol ser enderrocada per la força de la càrrega i a continuació és immobilitzada pel coll i estrangulada. Les preses més petites, solen ser mortes mossegant-lis el crani.
Una femella amb cadells pot matar una presa cada dia, mentre un adults solitari caça cada dos o cinc dies. Els guepards mengen ràpid perquè si han defensar la seva presa, la majoria de vegades perden.
[modifica] Reproducció
Les femelles són polièstriques, amb un cicle estral mig de 12 dies. La fertilitat té una durada d'entre 1 i 3 dies. Els guepards es reprodueixen durant tot l'any. S'ha observat un pic de naixements entre març i juny. El període de gestació dura entre 90 i 95 dies. El numero de cries que neixen en una ventrada pot variar entre 1 i 8, encara que sol ser entre 3 i 5. En néixer els cadells tenen una mida mitjana de 30 centímetres i un pes de 270 grams. Són de color gris i tenen una crinera al llarg de l'esquena. S'ha postulat que aquesta crinera ajuda als cadells a camuflar-se a l'herba.[8] Als tres mesos, la crinera comença a desaparèixer i ho fa del tot als 2 anys. Durant les primeres setmanes de vida els cadells les mares els mouen cada dia per evitar els depredadors. La mare ha de deixar sols als cadells per caçar, i durant aquests moments els cadells solen ser víctimes de depredadors. La taxa de mortalitat infantil pot ser de fins el 90%, sent la majoria víctimes dels lleons. Els cadells comencen a seguir a la seva mare a les 6 setmanes d'edat, i són deslletats entre els tres a els sis mesos. En general, romanen amb la seva mare entre 13 i 20 mesos, temps durant el qual aprenent a caçar. La maduresa sexual s'assoleix als 2 anys d'edat.
[modifica] Relacions amb humans
S'ha pensat que els guepards cacen animals domèstics. En el passat, això ha portat a que siguin caçats. Actualment està en discussió que sigui cert o no que cacin animals domèstics. Les campanyes educatives han començat a educar els agricultors sobre com viure en harmonia amb el guepard, i la importància que té sobre el medi ambient.
En el passat, la pell de guepard era vista com a símbol d'estatus de la riquesa, el que va motivar la seva caça. En l'actualitat, el guepard és d'importància econòmica per a la indústria del turisme a les zones en les què encara es troba de forma natural. També són d'importància econòmica pels parcs zoològics. Una altra forma en la qual es beneficien les persones del guepard és a través de la indústria de les mascotes. Els caçadors maten a les mares per prendre'ls-hi les cries per vendre'ls com a mascotes. Les cries de guepard es compren il·legalment, donat que les lleis que prohibeixen la propietat individual d'animals salvatges i/o en perill d'extinció.
[modifica] Estat de conservació
La població estimada de guepards varia entre 2.000 i 15.000 individus. La IUCN cataloga al guepard com a un espècie vulnerable, amb les subespècies africanes en perill i les asiàtiques en perill greu. El guepard esta classificat en perill' i es troba dins l'Apendix 1 del CITES.[9]
[modifica] Subespècies
Tot i que moltes fonts citen sis o més subespècies de guepard, la situació taxonòmica de moltes d'elles esta sense resoldre. Algunes de les subespècies més comunament reconegudes són:[1]
- Acinonyx jubatus hecki, a Algèria, Benín, Burkina Faso, Djibouti, Egipte, Ghana, Mali, Mauritània, Marroc, Níger, Tunísia, Sàhara occidental, i Senegal
- Acinonyx jubatus jubatus, a Angola, Botswana, República Democràtica del Congo, Malawi, Moçambic, Namíbia, Sud-àfrica, Tanzània, Zàmbia i Zimbabwe
- Acinonyx jubatus raineyii, a Kenya, Somàlia, Tanzània i Uganda
- Acinonyx jubatus soemmeringii, al Camerun, Txad, República Centreafricana, Etiòpia, Nigèria, Níger i Sudan
- Acinonyx jubatus venaticus, a l'Afganistan, Índia, Iran, Iraq, Israel, Jordània, Oman, Pakistan, Aràbia Saudita, Síria i Rússia[2]
- Acinonyx jubatus velox
[modifica] Referències
- ↑ 1,0 1,1 (anglès) Wozencraft, W. C.. Wilson, D. E., i Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World. 3a edició. Johns Hopkins University Press, 16 de novembre del 2005, 532–533. ISBN 0-801-88221-4.
- ↑ 2,0 2,1 (anglès) Acinonyx jubatus. UICN 2009. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, 2009. UICN, edició 2009, consultada el 07-08-09.
- ↑ (anglès) Cheetah conservation fund: Cheetah Fact Sheet
- ↑ (castellà) Etimología de "guepardo"
- ↑ 5,0 5,1 5,2 (anglès) O'Brien, S., D. Wildt, M. Bush (1986). "The Cheetah in Genetic Peril". Scientific American 254: 68–76.
- ↑ (anglès) «Asiatic Cheetah». Wild About Cats. [Consulta: 2007-12-07].
- ↑ (anglès) Richard Estes, foreword by Edward Osborne Wilson (1991) The Behavior Guide to African Mammals. University of California Press. Page 371.
- ↑ (anglès) Eaton, Randall L. (1976) A Possible Case of Mimicry in Larger Mammals. Evolution 30(4):853-856 doi 10.2307/2407827
- ↑ (anglès) Apèndixs I, II i III del CITES
[modifica] Bibliografia
- (anglès) Alden, P. 1995. National Audubon Society Field Guide To African Wildlife. New York: Alfred A Knopf.
- (anglès) Alderton, D. 1995. Wild Cats Of The World. New York: Facts on File.
- (anglès) Caro, T. 1994. Cheetahs Of The Seregeti Plains. Chicago: University of Chicago Press.
- (anglès) IUCN, 1996. "Cat Specialist Group: Species Accounts: Cheetah (Acinonyx jubatus)" (On-line). Accessed November 30, 2001
- (anglès) Nowak, R. 1999. Walker's Mammals Of The World. Baltimore: Johns Hopkins University Press.
[modifica] Enllaços externs
- Acinonyx jubatus a Animal Diversity Web: (anglès)
- Acinonyx jubatus al National Center for Biotechnology Information (anglès)
