Leopardus pajeros

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Leopardus pajeros[1]
Gravat de Leopardus pajeros del 1895
Gravat de Leopardus pajeros del 1895

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora
Família: Felidae
Gènere: Leopardus
Espècie: L. pajeros
Nom binomial
Leopardus pajeros
(Desmarest, 1816)

Leopardus pajeros és un petit felí d'Argentina, Xile, Bolívia, Perú, Equador,[1] i possiblement el sud-oest de Colòmbia.[2]

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment ha estat inclòs en el gat de la Pampa (L. colocolo), però ha estat separat d'aquesta espècie basant-se principalment en diferències de color i patró en el pelatge i mesures del crani.[3] Aquesta divisió no ha estat recolzada pels estudis genètics,[4][5] el qual ha portat alguns experts a mantenir-la com a una subespècie del gat de la Pampa.[2][6] De manera confusa, quan el gat de la Pampa inclou al Leopardus braccatus i al Leopardus pajeros com a subespècies, l'espècie "combineda" és anomenada "gat de la Pampa".[7]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Aquesta espècie és petita, però pesada. Hi ha variacions geogràfiques significatives de mida. La longitud del seu cos varia de 46 a 75 centímetres, amb una cua relativament curta que varia entre 23 i 29 centímetres.[3]

Hi ha tres variants de pelatge, encara que totes tres tenen dues línies fosques a cada galta:

  • 1) Els flancs tenen taques grans en forma de roseta de color marró vermellós, amb els seus límits exteriors de color més fosc, hi ha nombrosos anells a la cua (del mateix color que les taques dels flancs), franges a les potes, i les taques i les ratlles del ventre són de color marró molt fosc (gairebé negre).[3] S'assembla molt en el color del pelatge i el patró de les taques a la subespècie wolffsohni de gat de la Pampa.[3]
  • 2) S'assembla a l'anterior, amb la diferència de tenir un color de fons més pàl·lid, i les taques del cos, les franques de les potes davanteres i els anells de la cua, més pàl·lids i més difuminats.[3]
  • 3) El seu pelatge és en general grisenc amb diferents franges de color marró fosc a les potes i taques a la part ventral, una cua simple (sense anells clars), i línies fosques gairebé indistintes en els flancs.[3]

Només la primera de les tres variants té lloc al nord (als voltants del paral·lel 20º S i cap al nord), i només la tercera variant té lloc al sud (als voltants del paral·lel 40º S i cap al sud).[3] Entremig la gran majoria d'individus pertanyen a la segona variant, encara que la primera s'ha vist tant al sud com el paral·lel 29º S, i la tercera s'ha vist cap al nord fins al paral·lel 36º S. [3] En latituds on tenen lloc la primera i segona variants, la primera tendeix a produir-se en terres altes, mentre que la segona tendeix a produir-se en terres baixes.[3]

S'han registrat també individus melànics d'aquesta espècie.

Hàbitat i distribució[modifica | modifica el codi]

Viu a praderies, matollars i boscos secs en alçades fins a 5.000 metres per sobre del nivell del mar.[3]

Al nord-oest d'Argentina, Bolívia, Perú i Equador, se'l troba en altituds entre 1.800 i 5.000 metres a erms, marginalment també a la puna, i localment a boscos secs.[3] On la seva àrea de distribució s'encavalca amb la del gat dels Andes al nord-oest d'Argentina, es produeix en altituds baixes de mitjana.[8] Del centre al nord-oest d'Argentina se'l troba en praderies, boscos secs de mesòfites, i matollars, per sota dels 1.240 metres d'altitud.[3] Al sud d'Argentina i Xile se la troba a les estepes i matollars de la Patagònia, per sota dels 1.100 metres.[3]

Dieta[modifica | modifica el codi]

Aquesta espècie no ha estat molt estudiada a la natura, sent molt poca la informació disponible sobre els seus hàbits de caça. Hi ha registres que indiquen que caça rosegadors i ocells de nit, així com aviram prop de les granges.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

El 2005, Mammal Species of the World va reconèixer 5 subespècies:[1]

  • Leopardus pajeros pajeros, al sud Xile i a Argentina.[6]
  • Leopardus pajeros crespoi, a les vessants orientals dels Andes del nord-oest d'Argentina.[3]
  • Leopardus pajeros garleppi, als Andes peruans.[3]
  • Leopardus pajeros steinbachi, als Andes bolivians.[3]
  • Leopardus pajeros thomasi, als Andes equatorians.[3]

Basant-se en dos individus de la subespècie steinbachi, el seu pelatge està format per pèls més llargs i pàl·lids que el de la subespècie garleppi. No obstant això, aquesta distinció s'ha fet amb incertesa a causa del petit nombre de mostres,[3] fins al punt que alguns la consideren un sinònim de garleppi.[6] La incertesa també existeix amb la subespècie budini, la qual s'assembla a la subespècie crespoi i fou descrita a les terres baixes del nord-oest d'Argentina, però en realitat podria ser dels boscos humits de la regió.[3] Alguns la reconeixen, [6] mentre que altres no.[1] Per últim, les poblacions del sud de Xile i la meitat sud d'Argentina, incloses en la subespècie pajeros, han estat reconegudes com la subespècie crucinus, basant-se en la seva mida més gran (la més gran de l'espècie) i el seu pelatge opac (vegeu Descripció).[3]

References[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 (anglès) Wozencraft, W. C. Wilson, D. E. (ed.); Reeder, D. M. (ed.). Mammal Species of the World. 3a edició (en anglès). Baltimore: Johns Hopkins University Press, 16 de novembre del 2005, p. 538-539. ISBN 9780801882210. 
  2. 2,0 2,1 (anglès) Leopardus colocolo. UICN 2010. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN (anglès), edició 2010, consultada el 5-01-2011.
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 (anglès) Garcia-Perea, R. (1994). The pampas cat group (Genus Lynchailurus Severertzov 1858) (Carnivora: Felidae), A systematic and biogeographic review. American Museum Novitates 3096: 1-35.
  4. (anglès) Johnson, Slattery, Erizirik, Kim, Raymond, Bonacic, Cambre, Crawshaw, Nunes, Seuánez, Moreira, Seymour, Simon, Swanson, & O'Brien (1999). Disparate phylogeographic patterns of molecular genetic variation in four closely related South American small cat species. Molecular Ecology 8: S79–94
  5. (anglès) Macdonald, D., & Loveridge, A., eds. (2010). The Biology and Conservation of Wild Felids. Oxford University Press. ISBN 978-0-19-923445-5
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 (anglès) Sunquist, M. E., & Sunquist, F. C. (2009). Colocolo (Leopardus colocolo). Pàg. 146 in: Wildons, D. E., & Mittermeier, R. A. eds. (2009). Handbook of the Mammals of the World. Vol. 1. Lynx Edicions, Barcelona. ISBN 978-84-96553-49-1
  7. (anglès) Novak, R. M., eds. (1999). Walker's Mammals of the World. Vol. 1. 6th edition. Johns Hopkins University Press, Baltimore. ISBN 978-08018-5789-8
  8. (anglès) Perovic, P., Walker, S. & Novaro, A. (2003). New records of the Endangered Andean mountain cat in northern Argentina. Oryx 37: 374-377.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leopardus pajeros