Geneta comuna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Geneta
Geneta comuna al zoo de Breslau
Geneta comuna al zoo de Breslau

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Infraclasse: Eutheria
Ordre: Carnivora
Subordre: Feliformia
Família: Viverridae
Subfamília: Viverrinae
Gènere: Genetta
Espècie: G. genetta
Nom binomial
Genetta genetta
Linnaeus, 1758
Mapa de distribució de la geneta comuna. Vermell:Autòcton. Rosa:Introduït. Negre:Extint.
Mapa de distribució de la geneta comuna. Vermell:Autòcton. Rosa:Introduït. Negre:Extint.

La geneta comuna (Genetta genetta), també anomenada gat mesquer, és un mamífer carnívor de la família dels vivèrrids. Juntament amb altres vivèrrids, les genetes comunes es consideren l'espècie moderna més propera als avantpassats extints comuns dels carnívors. La geneta és present a la península Ibèrica, a les Illes Balears i a França, i sembla expandir-se actualment cap al nord i l'est del continent. També es pot trobar a l'Orient Mitjà i en bona part del continent africà, amb l'excepció principal de les zones desèrtiques. Es creu que la seva presència a Europa és recent i que va ser introduïda per l'home de forma potser involuntària, com a mascota assilvestrada, simple polissó en algun dels vaixells que sempre han creuat l'Estret de Gibraltar o introduïda com a caçadora de rates a la rodalia de les granges, ja sigui pels àrabs o pels romans. La paraula "geneta" podria venir de la paraula d'origen àrab "genet" (zenete), ja que els àrabs que lluitaven a cavall durant la Reconquesta decoraven la seva cadira amb les pells d'aquest animal.

Origen i dispersió de l'espècie[modifica | modifica el codi]

Verd: Autòctona.
Vermell: Introduïda.
Negre: Introduïda i extinta.

Va arribar a Europa des del nord d'Àfrica a través de la península Ibèrica. Està molt estesa, la teoria que va ser precisament durant l'ocupació àrab al segle VIII. No obstant això, aquesta teoria gaudeix de poc prestigi en l'actualitat, i es creu que la introducció de la geneta hauria estat més primerenca. Es té constància que els romans tenien genetes com a mascotes en els seus domus (cases) abans que els gats domèstics fossin importats des d'Egipte, i que en temps d'August es va introduir a les Balears un misteriós animal sota el nom d'ictis perquè acabés amb la plaga de conills que llavors infestava les illes. Atès que el gat no era conegut per aquest nom, tal ictis només pogué ser la geneta o, si de cas, alguna espècie de marta.

Descripció[modifica | modifica el codi]

És un animal llarg i prim, amb una cua generalment tan llarga com la resta del cos, que té l'aparença d'un gat amb l'excepció del rostre, que és més allargat. El seu pelatge és gris pàl·lid i molt suau, i té taques negres i anells, també negres, a la cua. Com totes les genetes, té un cap petit, uns ulls i unes orelles grans, i unes potes curtes amb urpes retràctils. Els mascles són més grans que les femelles i els joves tenen un color gris més fosc que el dels adults. És extremadament flexible, el qual li permet entrar en espais molt petits. Pel seu aspecte, d'estampa felina, la geneta s'assembla a un gat allargat de pèl groguenc a grisenc, esquitxat de motes negres en el cos, i a la cua té taques anellades. A la cua el pèl és més llarg i compleix funcions estabilitzadores en els salts i en les persecucions. El cos pot arribar als 55-60 centímetres de longitud que iguala o supera la cua, que pot superar el metre de longitud des del cap a la cua. L'alçada a la creu és de 20 centímetres, i el pes oscil·la entre 1,2 i 2,5 quilos. La geneta té un cap cònic que s'afina cap al musell. Els ulls grans de color marró estan emmarcats sobre taques de color blanc que contrasten amb una franja negra que envolta la base del musell, a banda i banda d'aquest, hi ha bigotis llargs i molt sensibles. Les orelles són grans i erectes, i arrodonides en el seu extrem. El cos és allargat i elàstic, amb unes potes anteriors curtes en contrast amb les posteriors, més llargues i musculades, que faciliten els hàbits trepadors d'aquest animal. Els peus són arrodonits, amb ungles semirretràctils.

Distribució i hàbitat[modifica | modifica el codi]

La geneta comuna és nativa del nord d'Àfrica, des d'on s'ha estès a Europa. És la més estesa de les catorze espècies de geneta i es pot trobar a l'Àfrica, a algunes parts de l'Orient Pròxim i a Europa, on se la pot trobar a la península Ibèrica (Espanya i Portugal), a les illes Balears i a parts de França. També hi ha algunes petites poblacions que han escapat de la captivitat a Alemanya, Bèlgica i Suïssa.[1]

Generalment prefereixen viure a sabanes i zones boscoses més seques que altres membres del gèneres. Viuen a roques amb coves, a zones amb matolls espesos, a boscos de pins i pantans. Viuen generalment en boscos, però poden adaptar-se als prats, i s'enfilen bastant bé. S'adapten amb facilitat a tot tipus de mitjans gràcies a la seva escassa especialització (de fet, són bastant semblants als miàcids, els primers carnívors que aparegueren a l'Eocè i van donar lloc a tots els grups actuals). Les poblacions europees semblen estar desenvolupant una resistència al fred cada vegada més gran.

Comportament[modifica | modifica el codi]

Dibuix de dues genetes

Tot i que les àrees de distribució de mascles i femelles s'encavalquen, són principalment animals solitaris, donat que els individus del mateix sexe no comparteixen un mateix territori. Es tracta d'una espècie nocturna, que rarament pot ser vista de dia, encara que de vegades se la pot veure caçant durant el crepuscle. Igual que els gats, són caçadores sigil·loses, que maten les seves preses d'una ràpida mossegada al coll. Les seves urpes esmolades els permeten tant immobilitzar les seves preses com grimpar amb facilitat. Les genetes són depredadores nocturnes que viuen i cacen de forma solitària, encara que toleren la presència d'altres individus de la seva mateixa espècie a les rodalies. Ocasionalment, les femelles cooperen en la caça amb les seves cries subadultes o amb algun mascle.

En llibertat, les genetes viuen al voltant de 10 anys, però en captivitat arriben als 20. No tenen autèntics depredadors, encara que de vegades poden ser caçades per algunes aus de presa o per guineus. Al nord de l'Àfrica es domestiquen genetes amb certa regularitat a les zones rurals, on, igual que els gats, alliberen les granges de petits animals. Són animals de mossegada fàcil: els exemplars criats en captivitat s'han de manejar amb precaucions, ja que es van tornant més esquerps amb l'edat.

Dieta[modifica | modifica el codi]

La geneta comuna té una dieta variada, que consisteix en petits mamífers (especialment rosegadors), llangardaixos, ocells, rèptils, amfibis, insectes i, fins i tot, fruits. La seva presa favorita és el ratolí de bosc. Malgrat això, les genetes de les illes balears, s'alimenten principalment de llangardaixos. Donat que són experts escaladors, també s'alimenten d'esquirols i lirons.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Les femelles entren en zel durant la temporada de pluges. La còpula, que segueix a uns rituals de festeig que poden allargar-se fins a una hora, té una durada de només cinc minutes, durant els quals tant el mascle com la femella miolen. El període de gestació és de 10 o 11 setmanes, després del qual la femella dóna a llum entre 1 i 3 cries, les quals neixen cegues i indefenses. Els cadells són deslletats a les 8 setmanes, donat que poc abans comencen a prendre petites quantitats d'aliment sòlid. Els joves assoleixen la madures sexual al voltant dels 2 anys.

Estat de conservació[modifica | modifica el codi]

La geneta és encara abundant a tota la seva àrea de distribució, per aquesta raó sembla tenir poc a témer en el futur i és considerada en risc mínim.

Relacions amb humans[modifica | modifica el codi]

Les genetes comunes ocasionalment cacen aus de corral, però amb prou feines fan prou mal com per a ser considerades una amenaça. Per altra banda, ajuden a mantenir baixes les poblacions d'insectes i, donat que sovint viuen prop d'assentaments humans, ajuden a alleujar els problemes de les plagues a les terres de cultiu. De vegades, als Estats Units i a l'Àsia, aquesta espècie es té a les llars com a mascota exòtica.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

S'han catalogat fins a 30 subespècies de geneta i moltes altres estan en debat sobre la seva validesa. Les més conegudes són:

  • Genetta genetta afra (Nord d'Africa)
  • Genetta genetta balearica (Mallorca, illes Balears)
  • Genetta genetta felina
  • Genetta genetta genetta
  • Genetta genetta granti (Sud-oest d'Arabia)
  • Genetta genetta hintoni
  • Genetta genetta isabelae (Eivissa, illes Balears)
  • Genetta genetta pulchra
  • Genetta genetta pyrenaica (Pirineus, França)
  • Genetta genetta rhodanica
  • Genetta genetta terraesanctae (Israel)
  • Genetta genetta senegalensis (Espanya, Sudan)[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 (anglès) . Genetta genetta. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 28.12.08.
  2. (anglès) Dereure J. et al.. «Visceral leishmaniasis in eastern Sudan: parasite identification in humans and dogs; host-parasite relationships». Microbes and Infection, 5, 12, 2003, pàg. 1103–8. DOI: 10.1016/j.micinf.2003.07.003. PMID: 14554251.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • (anglès) Grzimek, B. 1990. Grzimek's Encyclopedia of Mammals. New York; New York: McGraw Hill.
  • (anglès) Morrison, Paul. Mammals, Reptiles & Amphibians of Britain and Europe. MacMillan, 1994, p. 132–133. ISBN 0-333-62998-1. 
  • (anglès) Nowak, R. 1999. Walker's Guide to Mammals. Baltimore; MD: Johns Hopkins Press.
  • (anglès) O'Callaghan, P. 1971. Tiki: Our Genet Cat. New York; NY: Simon and Schuster.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]